Les sèries de tv sempre ens han acompanyat (des de "Bola de Drac" i "Els Simpsons", de dibuixos, passant per "La tata", "Cosas de casa", "Cosas de marcianos", tota sèrie que fessin al migdia entre setmana...
En els darrers anys, han incrementat el número i la qualitat de les sèries.
Les més destacades i les que més he estat seguint són:
Lost (Perdidos): un avió s'estrella en una estranya illa. Els supervivents, a partir del moment en què s'adonen que no els vindran a buscar, comencen a espavilar-se, però les coses es compliquen quan es creuen amb The Others, que ja estaven a l'illa abans que ells. Una boníssima primera temporada i les següents amb un nivell inferior, però que es mantenen pels sobtats canvis de direcció, descobriments i impressionants finals de temporada.
House: un doctor al que no li agraden els pacients, només descobrir malalties i les seves causes. Antisocial i sarcàstic. Fenomenal.
Boston Legal: un advocat capaç de fer el que sigui per guanyar. Incorregible com House. De les sèries més divertides que he vist.
Prison Break: una primera temporada espectacular, on un noi s'introdueix a la presó per a ajudar a sortir-ne el seu germà, innocent del crim que se l'acusa.
In treatment (En terapia): un psicòleg tracta, de dilluns a dijous, cada dia un pacient amb els seus problemes. El divendres és el dia que ell va al psicòleg. D'una durada d'uns 25 minuts pel que passa volant.
CSI: Las Vegas, of course. Forenses investigant assassinats. Potser una mica repetitiva al final, però entretinguda al cap i a la fi.
Without a Trace (Sin Rastro): agents especials de l'FBI en búsqueda de persones desaparegudes. Similar a CSI.
Dexter: un forense amb un problema de control interior, que descarrega a base de matar. Però mata gent que "s'ho mereix"...
Friends: la sitcom per excel·lència.
Nip / Tuck: una anada d'olla en relació al món que envolta els cirugians plàstics egocèntrics i superficials...
Sex and the City (Sexo en Nueva York): sèrie de noies i de les seves vides sexuals i amoroses en relació amb la ciutat en la que viuen. Superficial, però divertida.
Weeds: a una mare amb dos fills se li mor el marit i per sortir endavant es comença a dedicar al tràfic de maria.
I tantes que tinc pendents...
En els darrers anys, han incrementat el número i la qualitat de les sèries.
Les més destacades i les que més he estat seguint són:
Lost (Perdidos): un avió s'estrella en una estranya illa. Els supervivents, a partir del moment en què s'adonen que no els vindran a buscar, comencen a espavilar-se, però les coses es compliquen quan es creuen amb The Others, que ja estaven a l'illa abans que ells. Una boníssima primera temporada i les següents amb un nivell inferior, però que es mantenen pels sobtats canvis de direcció, descobriments i impressionants finals de temporada.
House: un doctor al que no li agraden els pacients, només descobrir malalties i les seves causes. Antisocial i sarcàstic. Fenomenal.
Boston Legal: un advocat capaç de fer el que sigui per guanyar. Incorregible com House. De les sèries més divertides que he vist.
Prison Break: una primera temporada espectacular, on un noi s'introdueix a la presó per a ajudar a sortir-ne el seu germà, innocent del crim que se l'acusa.
In treatment (En terapia): un psicòleg tracta, de dilluns a dijous, cada dia un pacient amb els seus problemes. El divendres és el dia que ell va al psicòleg. D'una durada d'uns 25 minuts pel que passa volant.
CSI: Las Vegas, of course. Forenses investigant assassinats. Potser una mica repetitiva al final, però entretinguda al cap i a la fi.
Without a Trace (Sin Rastro): agents especials de l'FBI en búsqueda de persones desaparegudes. Similar a CSI.
Dexter: un forense amb un problema de control interior, que descarrega a base de matar. Però mata gent que "s'ho mereix"...
Friends: la sitcom per excel·lència.
Nip / Tuck: una anada d'olla en relació al món que envolta els cirugians plàstics egocèntrics i superficials...
Sex and the City (Sexo en Nueva York): sèrie de noies i de les seves vides sexuals i amoroses en relació amb la ciutat en la que viuen. Superficial, però divertida.
Weeds: a una mare amb dos fills se li mor el marit i per sortir endavant es comença a dedicar al tràfic de maria.
I tantes que tinc pendents...
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada