Ahir divendres va ser el concert de de/vision a Bikini.
Els teloners van ser Out, un grup de Barcelona que tot i començar bastant fluixos van anar apujant el nivell. Tot i això, els hi falta transmetre una mica d'emoció al públic, era tot una mica fred.
Amb una mica de retard van sortir de/vision, o el que és el mateix, l'Steffen i el Thomas, a l'escenari per a tocar les cançons escollides sense l'acompanyament de la bateria i la guitarra, d'aquí el nom d'Electronic Set.
No sé si sóc jo, però últimament, a tots els concerts que vaig tinc la sensació que la música se sent massa forta i no et deixa sentir la veu amb suficient claredat. Em va semblar que la sala no estava gaire plena, possiblement pel fet que no havien tret cap nou disc i només feia 1 any que havien tocat en aquella mateixa sala. Estava bastant endavant però teníem espai de sobres per a moure'ns.
Tot i això, el concert va estar molt bé. Hi ha algun home que es mogui dalt d'un escenari tan bé com l'Steffen (exceptuant Dave Gahan)?
Una mica el setlist va ser (alguna em deixaré i l'ordre no el recordo, excepte la primera): star crossed lovers, drifting sideways, life is suffering, blue moon, flavour of the week, the dark side of the moon, aimee, dinner without grace, your hands on my skin, try to forget, strange affection, addicted, a new dawn, love will find a way, I regret, what you deserve, what it feels like...
Al final va durar com 1h 30min i ens en vam tornar a casa amb ganes de: heart shaped tumor, heroine, still unknown... Però van tocar "I regret" que se la van oblidar l'any passat:
Els teloners van ser Out, un grup de Barcelona que tot i començar bastant fluixos van anar apujant el nivell. Tot i això, els hi falta transmetre una mica d'emoció al públic, era tot una mica fred.
Amb una mica de retard van sortir de/vision, o el que és el mateix, l'Steffen i el Thomas, a l'escenari per a tocar les cançons escollides sense l'acompanyament de la bateria i la guitarra, d'aquí el nom d'Electronic Set.
No sé si sóc jo, però últimament, a tots els concerts que vaig tinc la sensació que la música se sent massa forta i no et deixa sentir la veu amb suficient claredat. Em va semblar que la sala no estava gaire plena, possiblement pel fet que no havien tret cap nou disc i només feia 1 any que havien tocat en aquella mateixa sala. Estava bastant endavant però teníem espai de sobres per a moure'ns.
Tot i això, el concert va estar molt bé. Hi ha algun home que es mogui dalt d'un escenari tan bé com l'Steffen (exceptuant Dave Gahan)?
Una mica el setlist va ser (alguna em deixaré i l'ordre no el recordo, excepte la primera): star crossed lovers, drifting sideways, life is suffering, blue moon, flavour of the week, the dark side of the moon, aimee, dinner without grace, your hands on my skin, try to forget, strange affection, addicted, a new dawn, love will find a way, I regret, what you deserve, what it feels like...
Al final va durar com 1h 30min i ens en vam tornar a casa amb ganes de: heart shaped tumor, heroine, still unknown... Però van tocar "I regret" que se la van oblidar l'any passat:
Uploading video at youtube...
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada