Divendres que ve és el concert d'And One i a arrel d'això, l'altre dia pensava en quina era la cançó que preferia del disc BODYPOP. Potser és un disc que no ha causat gran impressió entre els fans, que el poden definir com a poc original, però a mi m'encanta.
La veritat és que encara no he estat capaç de decidir-me, per això he pensat que seria interessant analitzar-les totes una per una.
1) Mein Anfang: una cançó instrumental obre el disc. No sóc gaire amant de les instrumentals, però una curta per començar el disc em sembla una bona opció, per anar obrint boca.
2) Military Fashion Show: comença el disc de debò. Potent tecnopop 100% And One. Amb ganes de sentir com sona en directe, doncs té bastanta força. Primer single del disc.
3) Enjoy the Unknown: ja només el títol ens recorda a Depeche Mode i a l'escoltar la cançó també ens transporta a aquesta gran influència que ha estat el grup per als alemanys. Un tema més delicat i calmat. La tornada deixa bastant a desitjar, però la cançó és molt maca.
4) So klingt Liebe: primera cançó en alemany que realment no sé de què parla però buscant en traductors on line diria que significa alguna cosa així com "El so de l'amor". El segon dels singles i un gran encert, doncs enganxa des del primer moment. També un tema més tranquil, que pel to de la veu realment pots interpretar que es parla d'amor.
5) The Sound of Believer: cançó que el gran Naghavi canta des de l'estómac, com si li faltés l'aire i que la primera estrofa em fa posar els pèls de punta per com la canta. Tot i això, crec que va perdent a mesura que avança, sobretot per la tornada que no m'entusiasma. Tot i això, la resta d'estrofes encaixen amb el disc i li donen el punt necessari per no passar de llarg la cançó.
6) Body Company: possiblement la cançó que més força tindrá en directe, amb una tornada senzilla i potent. Comença amb uns sons metàl·lics que ens deixa entreveure que la cançó tindrà força i ritme.
7) Traumfrau: l'altra cançó en alemany i una meravella que ens parla d'alguna cosa així com de la "Dona perfecta". Només sentir les primeres notes no pots evitar moure el cos.
8) Stand the pain: gran-gran-gran cançó. Potser més pop que la resta, però potser per això també m'agrada més. Aquí crec que la lletra està més currada i ens deixa grans retalls:
i la millor
9) Sexkeit: una altra meravella de cançó, altra vegada amb estrofes que ja valen un disc:
El ritme és més pausat, en una cançó sense una tornada definida i que dóna una sensació de relax.
10) Love you to the End: tornem de nou una mica al so més pop i per això una altra perla del disc. Seguim amb la inspiració de Naghavi amb les lletres:
11) The Dream: una balada per anar acabant amb el disc. Tot i que potser no acostumen a ser les meves cançons preferides, aquesta podria arribar a ser-hi. Tranquil·la, íntima, d'amor, de disculpa ("sorry for playing with your heart")
12) Dein Ende: la darrera cançó i una altra instrumental que sona prou bé i ens deixa amb ganes de més.
A disfrutar del cd perquè realment (en aquest cas sí) val la pena pagar els 17€ que et claven.
Un video que m'ha costat escollir. Motius: bona cançó (Stand the pain), vestits de negre (sempre millor que el blanc), el so és prou bo i la imatge està presa d'aprop. A part, és a NY, segurament els concerts d'Alemanya valen més la pena, però d'aquí un parell de mesos estaré per terres americanes i em feia il·lusió.
La veritat és que encara no he estat capaç de decidir-me, per això he pensat que seria interessant analitzar-les totes una per una.
1) Mein Anfang: una cançó instrumental obre el disc. No sóc gaire amant de les instrumentals, però una curta per començar el disc em sembla una bona opció, per anar obrint boca.
2) Military Fashion Show: comença el disc de debò. Potent tecnopop 100% And One. Amb ganes de sentir com sona en directe, doncs té bastanta força. Primer single del disc.
3) Enjoy the Unknown: ja només el títol ens recorda a Depeche Mode i a l'escoltar la cançó també ens transporta a aquesta gran influència que ha estat el grup per als alemanys. Un tema més delicat i calmat. La tornada deixa bastant a desitjar, però la cançó és molt maca.
4) So klingt Liebe: primera cançó en alemany que realment no sé de què parla però buscant en traductors on line diria que significa alguna cosa així com "El so de l'amor". El segon dels singles i un gran encert, doncs enganxa des del primer moment. També un tema més tranquil, que pel to de la veu realment pots interpretar que es parla d'amor.
5) The Sound of Believer: cançó que el gran Naghavi canta des de l'estómac, com si li faltés l'aire i que la primera estrofa em fa posar els pèls de punta per com la canta. Tot i això, crec que va perdent a mesura que avança, sobretot per la tornada que no m'entusiasma. Tot i això, la resta d'estrofes encaixen amb el disc i li donen el punt necessari per no passar de llarg la cançó.
6) Body Company: possiblement la cançó que més força tindrá en directe, amb una tornada senzilla i potent. Comença amb uns sons metàl·lics que ens deixa entreveure que la cançó tindrà força i ritme.
7) Traumfrau: l'altra cançó en alemany i una meravella que ens parla d'alguna cosa així com de la "Dona perfecta". Només sentir les primeres notes no pots evitar moure el cos.
8) Stand the pain: gran-gran-gran cançó. Potser més pop que la resta, però potser per això també m'agrada més. Aquí crec que la lletra està més currada i ens deixa grans retalls:
"I don't regret to be
the one who kills you tenderly"
the one who kills you tenderly"
i la millor
"dont tell me I can't stand the pain"
9) Sexkeit: una altra meravella de cançó, altra vegada amb estrofes que ja valen un disc:
"Sunday morning
I woke up in the dawn
these arms around me
are probably unkown"
I woke up in the dawn
these arms around me
are probably unkown"
El ritme és més pausat, en una cançó sense una tornada definida i que dóna una sensació de relax.
10) Love you to the End: tornem de nou una mica al so més pop i per això una altra perla del disc. Seguim amb la inspiració de Naghavi amb les lletres:
"she was the light of my youth
my only real life
ruined by different views
like a holy knife"
my only real life
ruined by different views
like a holy knife"
11) The Dream: una balada per anar acabant amb el disc. Tot i que potser no acostumen a ser les meves cançons preferides, aquesta podria arribar a ser-hi. Tranquil·la, íntima, d'amor, de disculpa ("sorry for playing with your heart")
12) Dein Ende: la darrera cançó i una altra instrumental que sona prou bé i ens deixa amb ganes de més.
A disfrutar del cd perquè realment (en aquest cas sí) val la pena pagar els 17€ que et claven.
Un video que m'ha costat escollir. Motius: bona cançó (Stand the pain), vestits de negre (sempre millor que el blanc), el so és prou bo i la imatge està presa d'aprop. A part, és a NY, segurament els concerts d'Alemanya valen més la pena, però d'aquí un parell de mesos estaré per terres americanes i em feia il·lusió.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada