Avui ja tinc una mica més de temps per a escriure.
Vam entrar a Bikini una mica abans de les 20h. A fora feia temps d'estiu, és a dir, encara hi havia llum i no teníem la sensació de què anessim a veure un concert.
Tot i això, a l'entrar a la sala, amb la foscor ja ens vam anar ambientant.
Una copa, i surten els teloners: Soman. Res de l'altre món. Era com si haguéssin agafat un dj d'Eivissa i l'haguessin arrosegat fins aquí. El que havia sentit al seu myspace semblava millor, però almenys ens va fer entrar en calor.
Entre les 21.15h i les 21.30h ja van aparèixer And One. Les ganes eren impressionants ja que el seu directe és molt bo i, tal i com esperàvem, no ens va defraudar.
L'escenari no consistia en res més que dos teclats, on estaven Gio Van Oli i Chriz Ruiz, i el micro on cantava Steve Naghavi. Aquest últim no va parar d'interactuar amb el públic i tot i que jo no sempre vaig entendre tot el que deia, s'agraeix, ja que et fa viure més el concert.
Aquesta gira, en teoria, era degut a la sortida d'un cd Bodypop 1/2 amb versions d'altres grups, però la sortida al mercat s'ha anat retrassant. Tot i això, han continuat amb la gira.
Com que sóc incapaç de recordar l'ordre de les cançons (i, a més, segur que me n'oblido alguna) les escric per blocs:
- Covers:
Depeche Mode: Fools Depeche Mode: But not tonight Pet Shop Boys: It's a sin The Cure: The Walk A-ha: The sun always shines on TV Alphaville: Big in Japan Camouflage: The Great Commandment Billy Idol: Rebel Yell Erasure: Sometimes Project Pitchfork: Timekiller
Cal destacar "But not tonight", per mi una de les millors cançons de Depeche Mode (encara que soni molt pop) i el ja mític "Timekiller" de Project Pitchfork que sona genial.
- And One:
Techno man Sometimes Traumfrau Stand the pain Enjoy the unknown Military Fashion Show Body Company Für Fernsehapparat (cantada únicament pel Chriz Ruiz i amb l'Steve Naghavi als teclats) Metalhammer Deutschmaschine Get You Closer Recover You Steine Sin Steine
Bé, el concert va ser ESPECTACULAR, amb una força brutal i amb molt bones cançons. Va durar gairebé 2h, que no està gens malament, però se'm va fer francament curt, no tenia la sensació de què haguessin tocat tantes cançons fins que he intentat fer el setlist. Quan van parar un moment abans de fer els bisos em pensava que era una broma, no podia ser que ja s'estigués acabant.
L'únic punt negatiu que hi he trobat és que per mi últimament en la majoria de concerts em sembla que la música sona massa forta i no es pot seguir del tot bé les lletres de les cançons, el que és una llàstima.
El punt més positiu: el geni, l'Steve Naghavi, la base d'aquest grup i un gran espectacle sobre l'escenari, cantant i movent-se i fent partícep al públic.
Un dels millor, per no dir el millor concert al que mai he estat.
Per acabar, poso un del videos que vaig grabar (que crec que aquesta càmara cada vegada té un so més dolent):
- AND ONE: Sometimes
COME BACK SOON!!!
Vam entrar a Bikini una mica abans de les 20h. A fora feia temps d'estiu, és a dir, encara hi havia llum i no teníem la sensació de què anessim a veure un concert.Tot i això, a l'entrar a la sala, amb la foscor ja ens vam anar ambientant.
Una copa, i surten els teloners: Soman. Res de l'altre món. Era com si haguéssin agafat un dj d'Eivissa i l'haguessin arrosegat fins aquí. El que havia sentit al seu myspace semblava millor, però almenys ens va fer entrar en calor.
Entre les 21.15h i les 21.30h ja van aparèixer And One. Les ganes eren impressionants ja que el seu directe és molt bo i, tal i com esperàvem, no ens va defraudar.
L'escenari no consistia en res més que dos teclats, on estaven Gio Van Oli i Chriz Ruiz, i el micro on cantava Steve Naghavi. Aquest últim no va parar d'interactuar amb el públic i tot i que jo no sempre vaig entendre tot el que deia, s'agraeix, ja que et fa viure més el concert.
Aquesta gira, en teoria, era degut a la sortida d'un cd Bodypop 1/2 amb versions d'altres grups, però la sortida al mercat s'ha anat retrassant. Tot i això, han continuat amb la gira.
Com que sóc incapaç de recordar l'ordre de les cançons (i, a més, segur que me n'oblido alguna) les escric per blocs:
- Covers:
Cal destacar "But not tonight", per mi una de les millors cançons de Depeche Mode (encara que soni molt pop) i el ja mític "Timekiller" de Project Pitchfork que sona genial.
- And One:
Bé, el concert va ser ESPECTACULAR, amb una força brutal i amb molt bones cançons. Va durar gairebé 2h, que no està gens malament, però se'm va fer francament curt, no tenia la sensació de què haguessin tocat tantes cançons fins que he intentat fer el setlist. Quan van parar un moment abans de fer els bisos em pensava que era una broma, no podia ser que ja s'estigués acabant.
L'únic punt negatiu que hi he trobat és que per mi últimament en la majoria de concerts em sembla que la música sona massa forta i no es pot seguir del tot bé les lletres de les cançons, el que és una llàstima.
El punt més positiu: el geni, l'Steve Naghavi, la base d'aquest grup i un gran espectacle sobre l'escenari, cantant i movent-se i fent partícep al públic.
Un dels millor, per no dir el millor concert al que mai he estat.
Per acabar, poso un del videos que vaig grabar (que crec que aquesta càmara cada vegada té un so més dolent):
- AND ONE: Sometimes
COME BACK SOON!!!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada