Ahir vaig anar a la Salamandra, a l'Hospitalet, a veure Elegant Machinery. Era la primera vegada que anava a aquesta sala, així com la primera vegada que veia aquest grup en directe. Però comencem per l'inici.
Estava a la llista del concert, per tant, no tenia l'entrada en mà ja que me la donarien a l'arribar. Per això no tenia clar del tot els horaris del concert. Vaig arribar a les 21h pensant que al cap de mitja horeta començarien a tocar, però al cap de mitja hora van començar els primers teloners. Se'm va fer una mica llarga l'espera, però va valdre la pena.
La sala en sí em va agradar, se sentia molt bé, però era massa gran per a aquest concert. En qualsevol moment podies sortir de primera fila, anar a buscar una beguda, i tornar sense problemes al teu lloc. Segurament hagués estat millor una sala una mica més petita i si hagués estat més al centre de Barcelona potser hi hagués anat més gent. Tot i això, l'avantatge va ser que no era gens agobiant. A partir del moment en què van posar la ventilació s'hi estava prou bé.
Ja centrant-nos en els grups, els primers a sortir van ser invadersfrommars, un grup de Barcelona amb un so fosc, amb alguna cançó semblant a Combichrist, amb dos nois i dues noies embutides en dos vestits excessivament ajustats i excessivament de cuir, però per a gustos, els colors. A elles se les veia ben contentes. Al primer moment em va semblar interessant que barregessin la veu d'un dels nois, greu i fosca, amb la d'una de les noies, fina i aguda, però a la tercera cançó ja em va semblar que la noia abusava d'allargar les notes amb un so massa agut. També qüestió de gustos.
Després van sortir Jafi Marvel que tot i que al myspace posa que és de Valtorres, jo diria que es va dirigir al públic en català. Sobre la música, el meu principal problema és que cantaven en castellà i em costa una mica entrar-hi. No estava malament, però crec que dubtaven entre un so més fosc i un pop més alegre, i semblava que tot i que potser les seves influències venien més del primer, se'ls donava millor el segon.
I arriben Elegant Machinery. Primer de tot, destacar que en Robert Enforsen està en plena forma i que el del teclat no podia evitar recordar-me, físicament, al Vince Clarke dels inicis.
Diria que van començar amb el temazo "Process" i d'aquí van anar encadenant antics temes amb els del darrer disc "A Soft Exchange". Cal destacar que tenen una gran facilitat per fer tornades animades.
El públic em va semblar poc animat, tenia davant un noi i una noia que es van passar mig concert xerrant. Una noia que enlloc de mirar a l'escenari o a l'infinit, es girava cap a la resta perquè la puguessim veure ballar i contorsionar-se. De veritat la gent va a un concert per a no sentir res?
La música diria que se sentia molt bé. El setlist em sembla impossible recordar-lo però per exemple diria que van sonar: Process, A little sacrifice, With grace, Yesterday Man, Move, Feel the silence, Save me, Words of wisdom, Watching you (temazo!), Bleeding words, Black town, To live, la instrumental Path of angle (on van treure un mini teclat que em va encantar)...
Caldria destacar que la cançó Black Town em fa tornar boja del tot. Sentia com si estigués sola a la sala i estiguessin parlant de la meva vida. Últimament tinc uns dilluns una mica grisos.
Finalment, dir que me n'alegro d'haver-hi anat (tot i els dubtes que vaig tenir) perquè em va agradar. Ja em vaig perdre la seva darrera visita i mai se sap quan serà la última.
Estava a la llista del concert, per tant, no tenia l'entrada en mà ja que me la donarien a l'arribar. Per això no tenia clar del tot els horaris del concert. Vaig arribar a les 21h pensant que al cap de mitja horeta començarien a tocar, però al cap de mitja hora van començar els primers teloners. Se'm va fer una mica llarga l'espera, però va valdre la pena.
La sala en sí em va agradar, se sentia molt bé, però era massa gran per a aquest concert. En qualsevol moment podies sortir de primera fila, anar a buscar una beguda, i tornar sense problemes al teu lloc. Segurament hagués estat millor una sala una mica més petita i si hagués estat més al centre de Barcelona potser hi hagués anat més gent. Tot i això, l'avantatge va ser que no era gens agobiant. A partir del moment en què van posar la ventilació s'hi estava prou bé.
Ja centrant-nos en els grups, els primers a sortir van ser invadersfrommars, un grup de Barcelona amb un so fosc, amb alguna cançó semblant a Combichrist, amb dos nois i dues noies embutides en dos vestits excessivament ajustats i excessivament de cuir, però per a gustos, els colors. A elles se les veia ben contentes. Al primer moment em va semblar interessant que barregessin la veu d'un dels nois, greu i fosca, amb la d'una de les noies, fina i aguda, però a la tercera cançó ja em va semblar que la noia abusava d'allargar les notes amb un so massa agut. També qüestió de gustos.
Després van sortir Jafi Marvel que tot i que al myspace posa que és de Valtorres, jo diria que es va dirigir al públic en català. Sobre la música, el meu principal problema és que cantaven en castellà i em costa una mica entrar-hi. No estava malament, però crec que dubtaven entre un so més fosc i un pop més alegre, i semblava que tot i que potser les seves influències venien més del primer, se'ls donava millor el segon.
I arriben Elegant Machinery. Primer de tot, destacar que en Robert Enforsen està en plena forma i que el del teclat no podia evitar recordar-me, físicament, al Vince Clarke dels inicis.
Diria que van començar amb el temazo "Process" i d'aquí van anar encadenant antics temes amb els del darrer disc "A Soft Exchange". Cal destacar que tenen una gran facilitat per fer tornades animades.
El públic em va semblar poc animat, tenia davant un noi i una noia que es van passar mig concert xerrant. Una noia que enlloc de mirar a l'escenari o a l'infinit, es girava cap a la resta perquè la puguessim veure ballar i contorsionar-se. De veritat la gent va a un concert per a no sentir res?
La música diria que se sentia molt bé. El setlist em sembla impossible recordar-lo però per exemple diria que van sonar: Process, A little sacrifice, With grace, Yesterday Man, Move, Feel the silence, Save me, Words of wisdom, Watching you (temazo!), Bleeding words, Black town, To live, la instrumental Path of angle (on van treure un mini teclat que em va encantar)...
Caldria destacar que la cançó Black Town em fa tornar boja del tot. Sentia com si estigués sola a la sala i estiguessin parlant de la meva vida. Últimament tinc uns dilluns una mica grisos.
Finalment, dir que me n'alegro d'haver-hi anat (tot i els dubtes que vaig tenir) perquè em va agradar. Ja em vaig perdre la seva darrera visita i mai se sap quan serà la última.
Entrades
1 comentari:
M’alegro que t’agradés.
A mi, és que no m’acaben de... bé, tampoc els conec massa.
La sala no era plena i hi havia espai vital? Això sempre millora les coses. M’encanta quan això passa. Lo dolent és que desanima al grup a tornar a casa nostra.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada