Últimament estic anant molt al cine i n'estic sortint bastant contenta (menysmal perquè el preu de l'entrada no és gaire assequible).
La primera que vam veure aquesta setmana va ser Inglorious Basterds dirigida pel Quentin Tarantino.
Potser és pel fet que sóc una gran fan de les pel·lícules del Tarantino i també de l'etapa de la història que comprèn la Segona Guerra Mundial, però la veritat és que em va encantar. La combinació d'aquestes dues, diguem-ne, debilitats, em va convèncer.
Brutal i sanguinària en alguns moments, i molt divertida en d'altres.
Tot i que pels trailers sembla que tota la pel·lícula es basi en la història del Brad Pitt assassinant nazis, hi apareixen molts altres personatges que fan que les més de 2 hores que dura la pel·lícula, no es facin pesades.
Cal destacar l'actor que fa de Hans Landa (Christoph Waltz), el dolent, que el borda. I recomenar, clarament, la versió original.
La segona pel·lícula va ser Moon, dirigida pel Duncan Jones, conegut per ser el fill del David Bowie, però que s'ha guanyat el respecte de tots gràcies a aquesta cinta de ciència ficció que ha guanyat 4 premis al festival de Sitges.
Una mica el resum de la pel·lícula seria el d'un home, Sam Bell, que es troba treballant a la Lluna amb un contracte de 3 anys per tal d'extreure un gas que servirà per a aportar energia a la Terra. Quan està a punt de tornar a la Terra, comencen els problemes.
És una pel·lícula de ritme pausat, però no es fa pesada (només dura 1h 30min, allunyada de la majoria de films actuals que duren més de 2h). Et deixa amb alguns dubtes sobre la trama, però que la majoria es poden anar resolent comentant-ho amb d'altres espectadors.
En aquest cas també cal destacar l'actor principal, Sam Rockwell, que porta gairebé ell sol tot el pes de la trama, ja que està sol a la Lluna amb una màquina, Gerty. Com sempre, millor la versió original.
Finalment, m'agradaria destacar la pel·lícula Mein Fuhrer, on es relaten els dies en què Hitler ja veu la caiguda del seu imperi i Goebbels, per tal d'evitar-ho, li assigna un professor d'interpretació jueu per tal que l'ajudi a preparar un darrer discurs. Una altra manera de tractar el tema del Tercer Reich, en aquest cas, en clau de comèdia.
Dirigida per Dani Levy i protagonitzada per Ulrich Mühe, actor de la també alemana "Das Leben der Anderen" (La vida de los otros).
La primera que vam veure aquesta setmana va ser Inglorious Basterds dirigida pel Quentin Tarantino.Potser és pel fet que sóc una gran fan de les pel·lícules del Tarantino i també de l'etapa de la història que comprèn la Segona Guerra Mundial, però la veritat és que em va encantar. La combinació d'aquestes dues, diguem-ne, debilitats, em va convèncer.
Brutal i sanguinària en alguns moments, i molt divertida en d'altres.
Tot i que pels trailers sembla que tota la pel·lícula es basi en la història del Brad Pitt assassinant nazis, hi apareixen molts altres personatges que fan que les més de 2 hores que dura la pel·lícula, no es facin pesades.
Cal destacar l'actor que fa de Hans Landa (Christoph Waltz), el dolent, que el borda. I recomenar, clarament, la versió original.
La segona pel·lícula va ser Moon, dirigida pel Duncan Jones, conegut per ser el fill del David Bowie, però que s'ha guanyat el respecte de tots gràcies a aquesta cinta de ciència ficció que ha guanyat 4 premis al festival de Sitges.Una mica el resum de la pel·lícula seria el d'un home, Sam Bell, que es troba treballant a la Lluna amb un contracte de 3 anys per tal d'extreure un gas que servirà per a aportar energia a la Terra. Quan està a punt de tornar a la Terra, comencen els problemes.
És una pel·lícula de ritme pausat, però no es fa pesada (només dura 1h 30min, allunyada de la majoria de films actuals que duren més de 2h). Et deixa amb alguns dubtes sobre la trama, però que la majoria es poden anar resolent comentant-ho amb d'altres espectadors.
En aquest cas també cal destacar l'actor principal, Sam Rockwell, que porta gairebé ell sol tot el pes de la trama, ja que està sol a la Lluna amb una màquina, Gerty. Com sempre, millor la versió original.
Finalment, m'agradaria destacar la pel·lícula Mein Fuhrer, on es relaten els dies en què Hitler ja veu la caiguda del seu imperi i Goebbels, per tal d'evitar-ho, li assigna un professor d'interpretació jueu per tal que l'ajudi a preparar un darrer discurs. Una altra manera de tractar el tema del Tercer Reich, en aquest cas, en clau de comèdia. Dirigida per Dani Levy i protagonitzada per Ulrich Mühe, actor de la també alemana "Das Leben der Anderen" (La vida de los otros).
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada