Ahir va ser el primer concert (dels dos que faran) de Depeche Mode a Barcelona i la veritat és que només es pot descriure com a ESPECTACULAR.
En comparació amb el de París em va semblar més mogut, com més rocker, però potser només va ser per la zona on em trobava. Vaig anar a fer cua relativament d'hora i vaig aconseguir estar bastant aprop. Tot i això, tenia davant dos nois de 1'90m i un altre de 2m, així que igualment la visió, segons com, estava difícil.
Els teloners van ser Soulsavers, que tot i que el seu últim disc "Broken" quan el vaig escoltar aquesta setmana em va agradar, en directe no em van acabar de convèncer. A més, tots portàvem moltes hores esperant i començàvem a estar cansats.
A l'estar tant endavant semblàvem sardines, i tot i que he estat en bastants concerts, crec que mai havia estat tan apretada com en alguns moments del concert d'ahir.
Amb uns 5 minuts de retard, van començar a sortir Depeche Mode i els primers acords de In Chains van començar a sonar. El públic ja estava cridant com un boig.
El setlist va ser el següent:
In Chains
Wrong
Hole To Feed
Walking In My Shoes
A Question Of Time
Precious
World In My Eyes
Fly On The Windscreen
Jezebel
Home
Miles Away / The Truth Is
Policy Of Truth
It's No Good
In Your Room
I Feel You
Enjoy The Silence
Never Let Me Down Again
Encore #1
One Caress
Stripped
Behind The Wheel
Personal Jesus
El final amb Personal Jesus va ser espectacular. Veient com es movia la gent, crec que les cançons que més ens fan moure són: Enjoy The Silence, Never Let Me Down Again, Personal Jesus i, la que més, A Question Of Time, pel que la meva proposta consistiria en encadenar-les totes quatre per a tancar un concert i després ja anar tots a buscar la bombona d'oxigen.
La calor que vam agafar durant A Question Of Time de tant saltar i cantar no té punt de comparació amb qualsevol altra.
El Martin va cantar la nova Jezebel, el clàssic Home i la que va variant, que en aquest cas ens va tocar One Caress i, personalment, ho agrairé tota la vida: I'm shying for the light, I always loved the night and now you offer me eternal darkness.
Comparant amb el setlist de París, s'agraeix que canviessin Come Back per Miles Away que crec que li dóna mil voltes. Una llàstima pels que no han pogut sentir en directe Master and Servant o Strangelove, però pels que ja havíem estat en algun concert, està bé anar variant una mica. La inclusió de Jezebel també és maca. (En vaig grabar un trosset i crec que se sent prou bé i es veu molt bé, així que a veure si puc convertir el video a un altre format i penjar-lo al youtube.) edito: aquí està, però al pujar-lo ha perdut moltíssima qualitat...
Sobre els "depeches", doncs el Peter Gordeno i el Christian Eigner, com sempre, molt correctes en el seu paper secundari. L'Andrew Fletcher, també com sempre, apretant algunes tecles i aplaudint. Pel que fa als genis: el Dave Gahan totalment recuperat de tots els incidents que ha tingut aquest any, movent-se sense parar, fent partícep al públic i cantant. I el Martin Gore amb aquesta veu que té... perfecte.
Què més comentar... l'escenari amb una pantalla a darrere on es projectaven imatges tant en directe com pregrabades. El Palau Sant Jordi jo diria que ple a petar. Gent disfressada de reis (de l'Enjoy The Silence) i amb pancartes (era necessari que n'hi hagués una d'Espanya amb el toro? si us plau...)
Amb això crec que ja està, vaig acabar amb un mal d'esquena enorme, però un somriure d'orella a orella. Un concert difícil d'oblidar i que si avui no tingués partit a les 20h m'encantaria repetir.
Potser està tot una mica barrejat però he anat escrivint tal i com m'anava sortint, sense rellegir. Moltes emocions concentrades en 2 hores de concerts que bé valen 50 euros.
En comparació amb el de París em va semblar més mogut, com més rocker, però potser només va ser per la zona on em trobava. Vaig anar a fer cua relativament d'hora i vaig aconseguir estar bastant aprop. Tot i això, tenia davant dos nois de 1'90m i un altre de 2m, així que igualment la visió, segons com, estava difícil.
Els teloners van ser Soulsavers, que tot i que el seu últim disc "Broken" quan el vaig escoltar aquesta setmana em va agradar, en directe no em van acabar de convèncer. A més, tots portàvem moltes hores esperant i començàvem a estar cansats.
A l'estar tant endavant semblàvem sardines, i tot i que he estat en bastants concerts, crec que mai havia estat tan apretada com en alguns moments del concert d'ahir.
Amb uns 5 minuts de retard, van començar a sortir Depeche Mode i els primers acords de In Chains van començar a sonar. El públic ja estava cridant com un boig.
El setlist va ser el següent:
In Chains
Wrong
Hole To Feed
Walking In My Shoes
A Question Of Time
Precious
World In My Eyes
Fly On The Windscreen
Jezebel
Home
Miles Away / The Truth Is
Policy Of Truth
It's No Good
In Your Room
I Feel You
Enjoy The Silence
Never Let Me Down Again
Encore #1
One Caress
Stripped
Behind The Wheel
Personal Jesus
El final amb Personal Jesus va ser espectacular. Veient com es movia la gent, crec que les cançons que més ens fan moure són: Enjoy The Silence, Never Let Me Down Again, Personal Jesus i, la que més, A Question Of Time, pel que la meva proposta consistiria en encadenar-les totes quatre per a tancar un concert i després ja anar tots a buscar la bombona d'oxigen.
La calor que vam agafar durant A Question Of Time de tant saltar i cantar no té punt de comparació amb qualsevol altra.
El Martin va cantar la nova Jezebel, el clàssic Home i la que va variant, que en aquest cas ens va tocar One Caress i, personalment, ho agrairé tota la vida: I'm shying for the light, I always loved the night and now you offer me eternal darkness.
Comparant amb el setlist de París, s'agraeix que canviessin Come Back per Miles Away que crec que li dóna mil voltes. Una llàstima pels que no han pogut sentir en directe Master and Servant o Strangelove, però pels que ja havíem estat en algun concert, està bé anar variant una mica. La inclusió de Jezebel també és maca. (En vaig grabar un trosset i crec que se sent prou bé i es veu molt bé, així que a veure si puc convertir el video a un altre format i penjar-lo al youtube.) edito: aquí està, però al pujar-lo ha perdut moltíssima qualitat...
Sobre els "depeches", doncs el Peter Gordeno i el Christian Eigner, com sempre, molt correctes en el seu paper secundari. L'Andrew Fletcher, també com sempre, apretant algunes tecles i aplaudint. Pel que fa als genis: el Dave Gahan totalment recuperat de tots els incidents que ha tingut aquest any, movent-se sense parar, fent partícep al públic i cantant. I el Martin Gore amb aquesta veu que té... perfecte.
Què més comentar... l'escenari amb una pantalla a darrere on es projectaven imatges tant en directe com pregrabades. El Palau Sant Jordi jo diria que ple a petar. Gent disfressada de reis (de l'Enjoy The Silence) i amb pancartes (era necessari que n'hi hagués una d'Espanya amb el toro? si us plau...)
Amb això crec que ja està, vaig acabar amb un mal d'esquena enorme, però un somriure d'orella a orella. Un concert difícil d'oblidar i que si avui no tingués partit a les 20h m'encantaria repetir.
Potser està tot una mica barrejat però he anat escrivint tal i com m'anava sortint, sense rellegir. Moltes emocions concentrades en 2 hores de concerts que bé valen 50 euros.
Entrades
3 comentaris:
Hola.
Et veig En-tu-si-as-ma-da.
Bé, això vol dir que et va agradar, i se que no ets fanàtica i que si no haguessin estat a l'alçada, ho diries. M'alegro que t'hagi agradat tant.
Però per coses com aquesta:
"A l'estar tant endavant semblàvem sardines, i tot i que he estat en bastants concerts, crec que mai havia estat tan apretada com en alguns moments del concert d'ahir."
vaig decidir no anar mes a un concert dels "meus" Depeche mode. (és que em faig gran)
"Comparant amb el setlist de París, s'agraeix que canviessin Come Back per Miles Away que crec que li dóna mil voltes."
I tant. Amb això vareu sortint guanyant.
Estic impacient esperant lo del YouTube.
Lo de la bandera i el toro, sobra.
Partit? espero que et vagi tant bé com el concert.............. és clar que no hauries d'haver fet bondat pel partit, i descansar enlloc de sortit de parranda? (je, je,)
Salutacions.
Ja he penjat el vídeo a youtube, però ha perdut molta qualitat pel camí, una llàstima: http://www.youtube.com/watch?v=eQnO_YkcpYo.
Pel que fa al tema d'estar com a sardines, et comprenc perfectament, però per a solucionar-ho només cal tirar 10m més enrere o anar a la grada, això sí, els veuràs petitons.
I sobre el partit... pel que jugo no fa falta fer gaire bondat ;)
Hola.
Ja he vist el teu video.
Quina cançó!!!!!!!!!!!!
Gràcies per pujar-ho.
Pel tema de la gentada ........... soc dels que m'agrada estar aprop de l'escenari. Com a tu. :)
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada