Finalment va arribar el dia i l'hora. Pet Shop Boys van actuar ahir al Poble Espanyol de Barcelona i va ser fantàstic.
Vaig arribar d'hora a Montjuïc i hi havia poca gent, així que vaig anar a donar una volta. Massa calor per a caminar, així que vaig tornar i ja em vaig posar a la cua, sentada a la sombra. No erem gaire gent, però a l'hora de començar el concert estava ple com un ou (unes 4.000 pel que he llegit per internet).
Una hora i mitja després obrien les portes, però tot just eren les 20.30h.
A les 21h va sortir a punxar una noia que tot i que potser no va ser espectacular, va punxar grans grups i d'altres que em sonaven: Depeche Mode (Everything Counts), Pet Shop Boys (Flamboyant), Placebo, diria que Psyche (o com a mínim la cançó Goodbye Horses, no estic 100% segura de què sigui la seva versió), Suede...
Ningú li va fer gaire cas.
Pel que fa a l'escenari crec que era bastant similar al dels altres concerts del tour, tot i que potser amb menys caixes? Bé, esperava una cosa molt més discreta ja que el lloc no era massa gran, així que no ens queixarem.
L'escenari constava de diferents caixes de cartró unes sobre les altres i amb les quals anaven jugant movent-les d'un costat a l'altre. A part, n'hi havia algunes sobre les quals podien pujar. Sobre aquestes caixes es projectaven colors per tal que s'assemblessin als quadradets de la portada del seu darrer disc Yes o es projectaven vídeos.
A la dreta de l'escenari hi havia una pantalla, però des d'on estava jo (bastant endavant) no es veia.
El Chris estava darrere d'una mena de caixa que semblava feta a partir de les rajoles del bany, però va guanyar punts a partir del moment en què es mostraven colors o lletres sobre el fons blanc.
A les 22.15h va començar el concert, un retard immediatament perdonat per tots. Durant la primera cançó, tant en Neil com en Chris portàvem una caixa al cap (GENIAL), que després es van treure i van anar canviant de vestuari diverses vegades. (Es poden veure les caixes que portaven a la primera foto).
Portaven amb ells dues ballarines (bessones), una altra ballarina i un ballarí negres amb el cabell tipus Jackson 5. Tots quatre una passada. Durant la majoria de les cançons també portàvem la caixa al cap. Feien els cors en alguns moments, però més que res crec que les segones veus les portaven "on tape" (Of course it's all on tape, but no one will find out).
Pel que fa al setlist com sempre hi vaig trobar a faltar moltes cançons.
Perquè tenen tan oblidat el Nightlife? Sí, va sonar Closer to Heaven però només una estrofa. Entenc que intentin evitar una mica tocar moltes cançons de l'anterior disc que han tret, però és que l'anterior és el Fundamental!!!
D'una altra banda... tenint tan bones cançons era necessari tocar el Viva la Vida de Coldplay? Doneu-nos el plaer d'escoltar: What have I done to deserve this, Happiness is an option, etc.
En Neil va sortir vestit de rei per a aquesta cançó, suposo que en referència al videoclip, però el que no deu saber la gent és que aquest video de Coldplay fa referència al gran Enjoy the Silence de Depeche Mode.
SETLIST (aproximat ja que l'he copiat d'algun altre concert):
1. More Than A Dream [intro]
2. Heart
3. Did You See Me Coming?
4. Pandemonium / Can You Forgive Her?
5. Love Comes Quickly
6. Love, etc.
7. Building a Wall
8. Integral [reprise] / Go West
9. Paninaro
10. Two Divided by Zero
11. Why Don't We Live Together?
12. Left to My Own Devices [reprise]
13. Always on My Mind
14. Closer To Heaven [reprise] / Left to My Own Devices
15. (So Hard/Heart elements in arrangement) Do I Have To
16. King's Cross
17. The Way It Used to Be
18. Jealousy
19. Suburbia
20. All Over the World
21. Se a Vida E
22. Discoteca [reprise]
23. Viva la Vida [Coldplay cover] / Domino Dancing
24. It's a Sin
ENCORE
25. Being Boring
26. West End Girls
Però destacar per sobre de tot (sense oblidar-nos dels clàssics ineludibles) que toquessin JEALOUSY, bien!
Pel que fa al públic, la veritat és que el vaig trobar bastant soso. Com no es pot saltar amb It's a sin? Va! Moviment, gent! Què hi farem, potser només és una impressió meva, però ens faltava una mica d'energia.
Estava bastant endavant i el de seguretat ens va dir que podíem fer fotos, però no vídeos. En vaig fer un parell igualment, però amb molt de moviment (bastant lamentable) perquè havies d'anar dissimulant. Per això, millor recordar-ho a partir de la càmara d'algú altre.
Always on my mind:
Pel que fa a les fotos, són les que he anat posant a la crónica.
Al fer un concert en dimarts i que acabi cap a les 0h al Poble Espanyol, ens dificulta a molts la tornada a casa, sobretot si ens entretenim comprant una samarreta a la sortida, però xino xano fins a plaça Espanya, el nit bus fins a casa, uns altres metres xino xano, litres d'aigua, alguna cosa de menjar i a dormir que l'endemà tocava matinar per anar a treballar...
Amb ganes de més, però molt contenta amb el d'ahir.
Vaig arribar d'hora a Montjuïc i hi havia poca gent, així que vaig anar a donar una volta. Massa calor per a caminar, així que vaig tornar i ja em vaig posar a la cua, sentada a la sombra. No erem gaire gent, però a l'hora de començar el concert estava ple com un ou (unes 4.000 pel que he llegit per internet).
Una hora i mitja després obrien les portes, però tot just eren les 20.30h.
A les 21h va sortir a punxar una noia que tot i que potser no va ser espectacular, va punxar grans grups i d'altres que em sonaven: Depeche Mode (Everything Counts), Pet Shop Boys (Flamboyant), Placebo, diria que Psyche (o com a mínim la cançó Goodbye Horses, no estic 100% segura de què sigui la seva versió), Suede...
Ningú li va fer gaire cas.
Pel que fa a l'escenari crec que era bastant similar al dels altres concerts del tour, tot i que potser amb menys caixes? Bé, esperava una cosa molt més discreta ja que el lloc no era massa gran, així que no ens queixarem.
L'escenari constava de diferents caixes de cartró unes sobre les altres i amb les quals anaven jugant movent-les d'un costat a l'altre. A part, n'hi havia algunes sobre les quals podien pujar. Sobre aquestes caixes es projectaven colors per tal que s'assemblessin als quadradets de la portada del seu darrer disc Yes o es projectaven vídeos.
A la dreta de l'escenari hi havia una pantalla, però des d'on estava jo (bastant endavant) no es veia.
El Chris estava darrere d'una mena de caixa que semblava feta a partir de les rajoles del bany, però va guanyar punts a partir del moment en què es mostraven colors o lletres sobre el fons blanc.
A les 22.15h va començar el concert, un retard immediatament perdonat per tots. Durant la primera cançó, tant en Neil com en Chris portàvem una caixa al cap (GENIAL), que després es van treure i van anar canviant de vestuari diverses vegades. (Es poden veure les caixes que portaven a la primera foto).
Portaven amb ells dues ballarines (bessones), una altra ballarina i un ballarí negres amb el cabell tipus Jackson 5. Tots quatre una passada. Durant la majoria de les cançons també portàvem la caixa al cap. Feien els cors en alguns moments, però més que res crec que les segones veus les portaven "on tape" (Of course it's all on tape, but no one will find out).
Pel que fa al setlist com sempre hi vaig trobar a faltar moltes cançons.
Perquè tenen tan oblidat el Nightlife? Sí, va sonar Closer to Heaven però només una estrofa. Entenc que intentin evitar una mica tocar moltes cançons de l'anterior disc que han tret, però és que l'anterior és el Fundamental!!!
D'una altra banda... tenint tan bones cançons era necessari tocar el Viva la Vida de Coldplay? Doneu-nos el plaer d'escoltar: What have I done to deserve this, Happiness is an option, etc.
En Neil va sortir vestit de rei per a aquesta cançó, suposo que en referència al videoclip, però el que no deu saber la gent és que aquest video de Coldplay fa referència al gran Enjoy the Silence de Depeche Mode.
SETLIST (aproximat ja que l'he copiat d'algun altre concert):
1. More Than A Dream [intro]
2. Heart
3. Did You See Me Coming?
4. Pandemonium / Can You Forgive Her?
5. Love Comes Quickly
6. Love, etc.
7. Building a Wall
8. Integral [reprise] / Go West
9. Paninaro
10. Two Divided by Zero
11. Why Don't We Live Together?
12. Left to My Own Devices [reprise]
13. Always on My Mind
14. Closer To Heaven [reprise] / Left to My Own Devices
15. (So Hard/Heart elements in arrangement) Do I Have To
16. King's Cross
17. The Way It Used to Be
18. Jealousy
19. Suburbia
20. All Over the World
21. Se a Vida E
22. Discoteca [reprise]
23. Viva la Vida [Coldplay cover] / Domino Dancing
24. It's a Sin
ENCORE
25. Being Boring
26. West End Girls
Però destacar per sobre de tot (sense oblidar-nos dels clàssics ineludibles) que toquessin JEALOUSY, bien!
Pel que fa al públic, la veritat és que el vaig trobar bastant soso. Com no es pot saltar amb It's a sin? Va! Moviment, gent! Què hi farem, potser només és una impressió meva, però ens faltava una mica d'energia.
Estava bastant endavant i el de seguretat ens va dir que podíem fer fotos, però no vídeos. En vaig fer un parell igualment, però amb molt de moviment (bastant lamentable) perquè havies d'anar dissimulant. Per això, millor recordar-ho a partir de la càmara d'algú altre.
Always on my mind:
Pel que fa a les fotos, són les que he anat posant a la crónica.
Al fer un concert en dimarts i que acabi cap a les 0h al Poble Espanyol, ens dificulta a molts la tornada a casa, sobretot si ens entretenim comprant una samarreta a la sortida, però xino xano fins a plaça Espanya, el nit bus fins a casa, uns altres metres xino xano, litres d'aigua, alguna cosa de menjar i a dormir que l'endemà tocava matinar per anar a treballar...
Amb ganes de més, però molt contenta amb el d'ahir.
Entrades
2 comentaris:
Hola.
M’alegra que t’hagi agradat. De fet sembla que t’ha agradat molt. I això està bé.
Gràcies per fer la crònica del concert. Sempre està bé tenir l’opinió de primera mà.
“Viva la vida” de Coldplay? Noooooooooooooooooooooooooo, prouuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu. Que algú declari il·legal aquesta cançó. I també a Coldplay. No puc més. Misericòrdia, si us plau.
Si vaig a un concert d’un grup que m’agrada, i fan una versió de Coldplay, em moro allà mateix. Evidentment, no era gens necessari.
Un bon setlist
“Two divided by zero”? que guay. Quina sorpresa!!!!! Veus? Amb aquesta, arribo a ser al concert, i salto al escenari per fer-los un petó.
El públic era paradet? Bé, ells tampoc ajuden massa. Tot i que en Neil, m’ha sorprès positivament en el vídeo que has penjat.
En definitiva, que t’ho vas passar de conya. En pocs dies, DM i PSB. Deus estar en un núvol?
Salutacions.
És que últimament el "Viva la vida" te'l trobes a tot arreu i ja cansa!
Sí que són una mica paradets, tot i que en alguna cançó el Neil camina d'un costat a l'altre de l'escenari, poca cosa més. Per això també s'agraeixen els ballarins, que li donen una mica més de vida.
DM, PSB... Sí que estic contenta, sí. A més als dos m'ho vaig passar molt bé, que d'això es tracta.
Publica un comentari a l'entrada