Ahir Mesh va presentar el seu darrer disc, A Perfect Solution, a la sala Bikini de Barcelona. Teòricament començaven a les 21.45h (just a l'acabar-se el partit del Barça) però jo diria que 10 minuts abans ja estaven dalt de l'escenari, encara sort que no em vaig quedar al bar veient el partit sencer.
Vaig arribar una mica tard i només vaig poder veure 3-4 cançons dels teloners, Self Delusion, un grup de pop electrònic de Barcelona format per tres nois i que realment no va sonar malament.
Tal i com comentava, una mica abans de l'hora, Mesh ja estava a l'escenari tocant If We Stay Here, del nou disc, que van tocar pràcticament sencer. La resta de cançons escollides jo l'hauria variat una mica, però no es van oblidar d'alguns temes imprescindibles com Friends Like These, amb la que van tancar el concert.
Com de costum, no recordo el setlist i molt menys l'ordre, però algunes que van sonar són: If We Stay Here, Trust You, Leave You Nothing, Shattered Glass, Not Prepared, It Scares Me, From This Height, Hold It Together, Who Says?, Want You, Only Better, Hopes.Dreams, Everything I Made, Petrified, Can You Mend Hearts?, Hold And Restrain, alguna que em dec oblidar i, per acabar, amb el bis: Crash i Friends Like These.
Repassant les cançons, tampoc ens podem queixar.
Pel que fa a Bikini, em va semblar que estava una mica buit, sobretot en comparació amb el dia d'And One, on quasi no ens podíem ni moure. La veritat és que és una llàstima, perquè tot i que potser no tenen un directe espectacular, tenen bones cançons i grans tornades que animen al públic constantment.
L'escenari era senzill, amb el Richard Silverthorn en un teclat a l'esquerra, el Mark Hockings al davant al centre amb el micro. Anaven acompanyats pels crec que ja habituals Sean Suleman, bateria (al darrere) i Geoff Pinckney, l'altre teclat a la dreta. Darrere de tot hi havia dues petites pantalles quadrades on es projectaven diferents imatges depenent de la cançó
Estic pujant uns vídeos al youtube, quan estiguin, si hi penso, poso l'enllaç aquí.
Vaig arribar una mica tard i només vaig poder veure 3-4 cançons dels teloners, Self Delusion, un grup de pop electrònic de Barcelona format per tres nois i que realment no va sonar malament.
Tal i com comentava, una mica abans de l'hora, Mesh ja estava a l'escenari tocant If We Stay Here, del nou disc, que van tocar pràcticament sencer. La resta de cançons escollides jo l'hauria variat una mica, però no es van oblidar d'alguns temes imprescindibles com Friends Like These, amb la que van tancar el concert.
Com de costum, no recordo el setlist i molt menys l'ordre, però algunes que van sonar són: If We Stay Here, Trust You, Leave You Nothing, Shattered Glass, Not Prepared, It Scares Me, From This Height, Hold It Together, Who Says?, Want You, Only Better, Hopes.Dreams, Everything I Made, Petrified, Can You Mend Hearts?, Hold And Restrain, alguna que em dec oblidar i, per acabar, amb el bis: Crash i Friends Like These.
Repassant les cançons, tampoc ens podem queixar.
Pel que fa a Bikini, em va semblar que estava una mica buit, sobretot en comparació amb el dia d'And One, on quasi no ens podíem ni moure. La veritat és que és una llàstima, perquè tot i que potser no tenen un directe espectacular, tenen bones cançons i grans tornades que animen al públic constantment.
L'escenari era senzill, amb el Richard Silverthorn en un teclat a l'esquerra, el Mark Hockings al davant al centre amb el micro. Anaven acompanyats pels crec que ja habituals Sean Suleman, bateria (al darrere) i Geoff Pinckney, l'altre teclat a la dreta. Darrere de tot hi havia dues petites pantalles quadrades on es projectaven diferents imatges depenent de la cançó
Estic pujant uns vídeos al youtube, quan estiguin, si hi penso, poso l'enllaç aquí.
Entrades
1 comentari:
Van començar abans d'hora?!?!?!?!?!
Això no és fa. :) És sorprenent.
Jo crec que tenen un repertori, per fer un directe espectacular.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada