Ja amb les entrades a la butxaca i la petaca amagada, una mica abans de les 21h agafàvem el bus per anar cap a la fira2, on es celebrava el Sónar de nit.
Un cop allà, una coke, un frankfurt i ja cap a la pista on al cap d'una hora tocaria Yazoo.
Mentre esperàvem, estava punxant l'Àngel Molina, que debia veure que el que la gent feia allà era esperar per al següent concert. Tot i això, va tenir l'encert de punxar la cançó de Yazoo "Goodbye 70's" i la gent es va animar una mica.
Amb 15 minuts de retard, va començar l'esperat concert que amb prou feines va durar 1h...
Vince Clark vestit amb un traje i Alison Moyet tota de negre i amb una copa de conyac van aparèixer a l'escenari i van començar a sonar les primeres notes de "Nobody's diary". El públic embogeix i ja estem dins del concert.
El setlist va ser, aproximadament: Nobody's diary, Good Times, Goodbye 70's, Too pieces, In my room, State Farm, Sweet Thing, Winter Kills, Walk Away From Love, Bring Your Love Down (Didn't I), Situation, Don't Go & Only You.
Un cop van acabar, vam córrer fins on tocaven Neon Neon, però aquests sí que havien començat a l'hora, així que només vam poder veure uns 15 minuts de concert.
No vam sentir la cançó "I lust you", però sí "Belfast" que també està bé.
Després de tornar a agafar provisions, vam passar pel concert de Miss Kittin que a mi no m'acaba de convèncer i una mica més d'Ángel Molina abans de quedar-nos tot el concert de Soulwax, grup format per 4 nois de Bèlgica que fan una espècie de rock-electrònic amb molta força que, francament, van animar bastant al públic.
Un cop acabat vam passejar una mica més i cap a casa a descansar. Una bona experiència, sobretot per poder veure Yazoo en viu en la seva gira de retorn.
Haig de penjar els vídeos al youtube, encara. Ja els afegiré.
Un cop allà, una coke, un frankfurt i ja cap a la pista on al cap d'una hora tocaria Yazoo.
Mentre esperàvem, estava punxant l'Àngel Molina, que debia veure que el que la gent feia allà era esperar per al següent concert. Tot i això, va tenir l'encert de punxar la cançó de Yazoo "Goodbye 70's" i la gent es va animar una mica.
Amb 15 minuts de retard, va començar l'esperat concert que amb prou feines va durar 1h...
Vince Clark vestit amb un traje i Alison Moyet tota de negre i amb una copa de conyac van aparèixer a l'escenari i van començar a sonar les primeres notes de "Nobody's diary". El públic embogeix i ja estem dins del concert.
El setlist va ser, aproximadament: Nobody's diary, Good Times, Goodbye 70's, Too pieces, In my room, State Farm, Sweet Thing, Winter Kills, Walk Away From Love, Bring Your Love Down (Didn't I), Situation, Don't Go & Only You.
Un cop van acabar, vam córrer fins on tocaven Neon Neon, però aquests sí que havien començat a l'hora, així que només vam poder veure uns 15 minuts de concert.
No vam sentir la cançó "I lust you", però sí "Belfast" que també està bé.
Després de tornar a agafar provisions, vam passar pel concert de Miss Kittin que a mi no m'acaba de convèncer i una mica més d'Ángel Molina abans de quedar-nos tot el concert de Soulwax, grup format per 4 nois de Bèlgica que fan una espècie de rock-electrònic amb molta força que, francament, van animar bastant al públic.
Un cop acabat vam passejar una mica més i cap a casa a descansar. Una bona experiència, sobretot per poder veure Yazoo en viu en la seva gira de retorn.
Haig de penjar els vídeos al youtube, encara. Ja els afegiré.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada