Ashbury Heights - Waste of Love

Fa poc ja vaig parlar d'Ashbury Heights i escoltant més coses he trobat una altra cançó que m'ha entusiasmat. Aprofito ara que tinc temps per a compartir-la.

La cançó en qüestió és Waste of Love del disc Three cheers for the newly deads del 2007. No l'he trobat al youtube, així que poso un link a la seva cançó al seu myspace enlloc del típic video:

Per si de cas no es veiés o escoltés bé, poso el link aquí.

La lletra és la següent:

Sometimes I feel like
I'm a waste of life
A waste of time
A waste of love
I'm caught up in a
Predetermined role
It's a waste of heart
It's a waste of soul

You've gotta move on
You've gotta keep on ridin'
You've gotta shoot low
You've gotta keep abiding

Sometimes I feel like
I'm a cursed man
A living ghost
With empty hands
It doesn't matter
What I say or do
Truth or lie
There's no reply

Sometimes I feel like
There's a thorn inside
Whenever I laugh
Whenever I cry
happiness or sadness
Matters not to me
Whatever thrill
Makes the kill

You've gotta move on
You've gotta keep on ridin'
You've gotta shoot low
You've gotta keep abiding

La veritat és que la combinació de les dues veus (masculina i femenina) em segueix agradant bastant, tot i que he de reconèixer que crec que si només hi hagués la masculina sí que m'agradaria, però si només hi hagués la femenina se'm faria massa estrident.

Colony 5

Aquesta setmana toca concert a la sala Bikini. Podrem veure Colony 5 com a teloners de Covenant.

Aprofito, doncs, per a posar algunes cançons en relació a aquest concert. A veure si d'aquesta manera aquest matí de dilluns passa més ràpid.

Pel que veig a la pàgina web de la sala sembla que aquesta serà la primera visita de Colony 5 a Bikini i espero que basin el seu repertori en el disc Structures (2003) que té algunes de les meves cançons preferides. Però no ens enganyem, és bastant més probable que el basin en el darrer disc Buried Again (2008).

Per aquest motiu he escollit una cançó de cada un dels discs. Probablement no són les millors, ni tan sols les meves preferides, però són les que ara m'ha vingut més de gust posar.


Com comentava abans, el disc Structures és del 2003. El seu tracklist és el següent i algunes de les cançons ja les he penjades abans al blog:

• 01. Hate
• 02. Synchronized Hearts
• 03. Black
• 04. The Zone
• 05. God
• 06. Is She Scared?
• 07. It Was Only a Dream
• 08. Reinforcements
• 09. She's a Planet
• 10. Unaware
• 11. Band of Brothers
• 12. Future

Avui he escollit She's a Planet:



La lletra és la següent:

She comes to me unwillingly
I take her hands and hold them tight
Her eyes are sad as if they had
Seen all bad and not a single right

The last few years were filled with tears
First of joy but now of grief
When she slept her life was kept
A conscience stolen by a thief

Her fragile face and shyish grace
Leaves me bereft
As much as I adore her skin to her core
She is in love with death

She wears her depression it's like her fashion
She's a planet in her own galaxy
My beautiful friend has reached the end
Of what she can take of reality

She wants to go back to the heart-attack
Which gave her a decade in coma
Her only desire is to expire
Into the dark world's sweet aroma

She wants to be the tragedy
The king of dreams wants to keep
She touch her hand to see if she can
Pinch herself back to sleep


Seguim ara amb l'altre disc, Buried Again, del 2008. Aquest és una mica més fosc que l'anterior, però no em desagrada. De fet ara l'estava escoltant i se m'ha passat volant, així que crec que va millorant cada vegada que l'escoltes. El tracklist és el següent:

• 01. Ghost
• 02. Knives
• 03. Imaginary Girl
• 04. Absolute Religion
• 05. End of desperation
• 06. Fanatic
• 07. Heart Attack
• 08. Closure
• 09. Too Young
• 10. Commitment
• 11. Get off my back
• 12. There'll be a time
• 13. Pills

He tingut bastants dubtes, però finalment he escollit Closure:



La lletra és la següent:

I have never tried to wish
For something quite as good as this
Your catwalk face means nothing here
In silent screams you share your fear
The Smile I heard so much about
Is torn into a terrified shout
The Smile I heard so much about
Is torn into a terrified shout

Lovely murder you taste so sweet

I love to see you when you cry
Make-Up running as you lay
wide to receive the screaming knife,
which separates you from your life

Lovely murder you taste so sweet
Oh murder you taste so sweet

Anger, remorse and distress
What should I do about this mess?
I better clean before it dries
My ears are still ringing with your cries

Lovely murder you taste so sweet
Oh murder you taste so sweet
Lovely murder you taste so sweet
Oh murder you taste so sweet

Do you even remember me?
I was only seventeen
You were the girl in teenage dreams
Humiliation in the school canteen
closure closure closure ha-ahhh

Lovely murder you taste so sweet
Oh murder you taste so sweet


A veure què tal en directe el dissabte ja que no els he vist mai i diria que no n'he llegit res al respecte.

And One - Zerstörer

L'anterior post era una mica depriment, així que poso la nova cançó d'And One, que ja han penjat a youtube:

Alphaville - Forever Young

Ja fa dies que estic molt trista i està podent amb mi. Són moltes coses ja i de moment no veig com sortir-ne. Avui ha estat un d'aquests dies que arribes a casa i et cauen les llàgrimes, un de tants últimament.

Quan busques amics amb la vista perquè et salvin d'una situació i aquests no acudeixen. Quan de sobte t'adones que han marxat sense dir res. Quan no entens res del que passa i no pots escapar de cap manera. Potser és que no em coneixen i no poden veure que jo no ho passo bé així, que necessitava almenys que vinguessin un moment. Potser és culpa meva, però jo m'hi esforço tot el que puc.

Per això aprofito per posar una de les cançons que considero més tristes: Forever Young d'Alphaville:



No sé com ha de millorar això... Ha estat un dia llarguíssim.

Remember: UB40 - Red Red Wine

Reenganxo el tema remember que l'altre dia vaig veure a la tele un videoclip i em va portar records llunyans.

El grup i la cançó en qüestió és: UB40 - Red Red Wine.

UB40 és un grup britànic de finals dels 70, principis dels 80, que és quan van treure el seu primer disc Signing Off. El seu nom prové d'un formulari d'ajuda per als que estan a l'atur (Unemployment Benefit From 40), ja que cap dels components tenia feina en aquell moment. La seva música estava clarament influenciada pel reggea.

Però no va ser fins el 1983 i justament amb aquesta versió de la cançó de Neil Diamond, que no van aconseguir donar-se a conèixer.



El tema pertany al disc Labour Of Love i la lletra és la següent:

Red, red wine
Go to my head
Make me forget that I
Still need her so

Red, red wine
It's up to you
All I can do, I've done
But memories won't go
No, memories won't go

I'd have thought
That with time
Thoughts of her
Would leave my head
I was wrong
And I find
Just one thing makes me forget

Red, red wine
Stay close to me
Don't let me be alone
It's tearin' apart
My blue, blue heart

I'd have thought
That with time
Thoughts of you
Would leave my head
I was wrong,
now i find
Just one thing makes me forget

Red, red wine, stay close to me
Don't let me be alone
It's tearing apart
My blue, blue heart

Actualment encara estan en actiu, però ja sense el cantant original: Tour 2011.

Covenant - Modern Ruin

Covenant ja ha publicat el seu darrer disc Modern Ruin i la veritat és que fins ara no sé molt bé què opinar-ne, no m'està convencent gaire.


El tracklist és el següent (hi ha una edició limitada que consta de dos cds):

CD 1:
   01. Modern Ruin
   02. Lightbringer
   03. Judge of my Domain
   04. Dynamo Clock
   05. Kairos
   06. The Beauty and the Grace
   07. Get on
   08. Worlds Collide
   09. The Night
   10. Beat the Noise
   11. The Road

CD 2:
   01. Wir sind die Nacht
   02. Wir sind die Nacht (Oscar Holter remix)
   03. Wir sind die Nacht (full instrumental)
   04. Wir sind die Nacht (Henrik Bäckström remix)
   05. Wir sind die Nacht (sample)
   06. Ich war nichts (sample)
   07. Wunder (sample)


Sobre el segon cd quasi no puc opinar perquè només l'he escoltat una vegada, però no em va acabar de fer el pes i per això l'he deixat bastant abandonat.

Del primer cd el tema més destacable sembla ser el primer single Lightbringer. La resta queden en un segon pla, amb uns moments que sonen bé, però molts d'altres que es fan pesats, fins i tot amb la necessitat de passar a la següent cançó.


La primera cançó dóna nom al disc Modern Ruin i és una introducció d'un minut i mig de durada, simplement s'encarrega de posar-nos en situació. A continuació arriba Lightbringer que com comentava abans per a mi és la millor del disc. Barreja el clàssic estil Covenant a la tornada amb un to més "metàl·lic" en la resta de la cançó. Inicialment no em va agradar gaire, però ara trobo que ha anat millorant.

Segueix Judge of my Domain que tampoc sona malament del tot. Potser amb un so més dels inicis i amb unes de les frases que més m'agraden del disc: "killing feelings, kill my feelings, kill them all". Bastant simple, però m'agrada. La tornada també sona bastant clàssica, així que potser per això també m'atrapa més que la resta.

Dynamo Clock és una de les cançons que he hagut de passar de llarg diverses vegades perquè se'm fa molt pesada amb tanta repetició, el mateix que Beat the Noise, la penúltima cançó. Potser retallant una mica la cnaçó seria suficient.

A continuació podem escoltar Kairos, un tema tranquil de poc més d'un minut. Sembla més una pausa al mig del cd, com per trencar amb l'estrès de la cançó anterior i poder continuar amb The Beauty and the Grace que segueix amb aquest estil més tranquil, però ja afegint més acompanyament. No és una mala cançó, però sabent el que poden arribar a fer aquests nois ens deixa amb ganes d'alguna cosa més. Tot i això, ara que les estic tornant a escoltar totes em sembla bonica.

Get On passa quasi desaparcebuda, no té res a criticar, però tampoc res a destacar. Potser també és una mica massa repetitiva. Worlds collide millora una mica, però segueix en la línia poc destacable del disc. Una veu més "robòtica" en algunes parts, però poca cosa més.

Tot seguit, podem escoltar The Night, la qual simplement no entenc. Podeu escoltar-la aquí i opinar, jo no sé què dir... Em descol·loca, em sembla que ha estat posada amb calçador dins del disc.

Com comentava abans, Beat the Noise també se'm fa una mica pesada, amb molta repetició. Tot i que si retallessim una mica el final, crec que milloraria. És més senzill salvar aquesta que Dynamo Clock.

Finalment, The Road, que tanca el disc. Torna a agafar un ritme més tranquil com a desenllaç.



Aprofito per posar la cançó Lightbringer que és la que val més la pena:



En definitiva, el disc m'ha decepcionat una mica, però encara amb esperances que en uns dies, setmanes o fins i tot mesos m'acabi convencent.



El que més m'agrada del disc és el disseny que han utilitzat per a les portades, les fotografies, la font per a les lletres... Quan el millor és això, no diu gran cosa positiva del disc musicalment parlant:


Potser simplement és qüestió de donar-li al disc alguna oportunitat més o sinó a veure si en directe aconsegueixen donar-li un enfocament que m'agradi més, sinó aprofitarem per escoltar els clàssics de sempre que aquests sí que sonen bé.

Covenant estaran a Barcelona el dissabte 5 de febrer, juntament amb Colony 5.

And One - Sex Drive

I, finalment, i el més destacable d'aquest matí: nou single i video d'And One.

El 3 de març sortirà a la venda el seu nou cd Tanzomat. Per anar fent boca, podem disfrutar de Sex Drive:



De moment l'he escoltat un parell de vegades i m'agrada com sona, així com també l'estètica. Per cert, m'encanta el cinturó del minut 0:34.

Frozen Plasma - Tour Monument

El segon tema que volia comentar és que per fi m'ha arribat el cd de Frozen Plasma.

Es tracta d'un cd que venien durant el tour en què presentaven l'àlbum Monumentum. És una edició limitada que només venien durant la gira. Com que la gira es va cancel·lar, les darreres còpies les van posar a la venda a través d'internet. Com sempre, vaig arribar tard...


Tot i això, n'he trobat per internet i tot i que una mica més cars, me n'he acabat comprant un. Tinc el número 182 de 500. Està bé, perquè moltes vegades les edicions limitades consten de milers de còpies i llavors perden una mica l'encant.

A la seva pàgina web expliquen en què consisteix aquest cd, que encara no he pogut escoltar:

"Just in time for the start of our tour with VNV NATION and ROTERSAND we released the exclusive limited fan CD “TOUR MONUMENT” which will be availabe on tour only. The tracklist of this CD which comes in a special handnumbered “Shell” packaging is unique as it is our first release with live recorded songs. We also added 3 unreleased mixes from our album MONUMENTUM and lots of live pictures in high resolution – which makes this release even more special."

A veure si el puc escoltar aviat, que tinc moltes coses pendents que se'm van acumulant...

Vinils a la paret

Tinc el blog bastant abandonat, però aprofito avui que tinc temps per comentar 3 coses. Les posaré en 3 posts diferents que em sembla que quedarà més ordenat. Comencem per la primera, en ordre decreixent d'interès.

La nova decoració de la meva habitació. Ara hi ha dos vinils penjats a la paret que crec que queden prou bé. La idea va sortir mirant aquesta pàgina web i la vaig adaptar amb vinils reals.

Els vinils en qüestió potser no són els més interessants pel que fa a qualitat musical, però els grups sí que són dos dels que més m'agraden. El de la dreta és de Depeche Mode. És el single Precious i he escollit aquest perquè el tenia dues vegades, així que si es fa malbé d'estar penjat a la paret, tampoc passarà res.


El de l'esquerra és d'Erasure. És el single Chorus i he escollit aquest perquè el vaig trobar per 3 euros...

Volia penjar-ne d'altres, especialment d'And One o Pet Shop Boys, però em feia por que es fessin malbé i després ja no els pugués escoltar més. Potser amb el temps vaig ampliant el número de vinils penjats, però per ara crec que queda bé d'aquesta manera.

Viatge a Milà

Al final vaig poder anar cap a Milà tot i la febre i l'otitis dels dies abans. Tot i això, vaig poder visitar bastantes coses. El més interessant, Il Duomo. La catedral de Milà és impresionant. Aprofito per posar un parell de fotos de les 300 que vaig fer...

La primera amb una part de dalt del Duomo:


La segona amb unes espelmes de dins del Duomo que m'agraden com van quedar:



La veritat és que feia molt fred i la boira no acompanyava gaire (excepte el primer dia que vaig veure el sol, la resta va estar molt emboirat) però vaig poder visitar moltes coses: L'últim sopar de Leonardo da Vinci, el barri de Brera, els carrers més pijos, el cementiri, l'estació central, el palau reial, l'Scalla, etc.

Pilota d'Or - Leo Messi

No negarem que la majoria de barcelonistes voliem que guanyés el Xavi, perquè té una edat i poques oportunitats més per a guanyar, perquè li tenim una estima especial per ser de casa i perquè és molt bo. Però tampoc negarem que el millor, ara per ara, és el Messi:


Ara, a seguir guanyant que ja ens hi hem acostumat.

Si la febre (ahir fins a 39) i la infecció d'oïdes m'ho permeten, demà camí de Milà! A la tornada, poso algunes fotos.

Samarretes de concerts

Cada dia que passa, tinc més problemes per a ordenar l'armari, i és que les samarretes dels concerts, sembla que es multipliquin per art de màgia.

Algunes són regalades, algunes altres no són estrictament de concerts, sinó comprades posteriorment, però totes tenen alguna cosa...


Records inesborrables. Depeche Mode, And One, Pet Shop Boys, VNV Nation, Diorama, De/Vision, Hurts, The Cure, Joy Division (aquests no els he vist per motius evidents), Mesh, Héroes del Silencio, The Killers, i encara algunes que falten i ves a saber on estan guardades!

Per cert, la d'Apoptygma Berzerk no em va agradar, així que me l'he fet fer jo amb el dibuix que m'agradava. Ja la penjaré si queda bé.

Ashbury Heights - Spiders

Mirant pels grups que té la discogràfica alemanya Out of line he descobert algunes bones cançons. Cal dir que sota la seva firma té grups de la categoria d'And One, Elegant Machinery, Client, etc.

Els que m'han cridat l'atenció, últimament, són Ashbury Heights, un grup de synthpop suec, amb una veu masculina i una altra de femenina que es van combinant amb criteri. La veu masculina sempre ha estat Anders Hagström, que també s'encarrega d'escriure les lletres i de la música. La veu femenina, fins el 2008 va ser de Yasmine Uhlin, i a partir de llavors va passar a ser la de la Kari Berg.


Fins al moment han tret Three Cheers for the Newlydeads (2007), Morning Star in a Black Car (2008), Origins (2010), que és un recull de les cançons dels anteriors dos discs i Take Cair Paramour (2010).

La cançó que he escollit es diu Spiders i és del disc Morning Star in a Black Car. És la primera que vaig escoltar d'ells i m'agrada sobretot quan es combinen les dues veus:



Potser la seva música no té res d'espectacular, però el conjunt sona bé. L'estètica et pot agradar o no, però està cuidada.

He vist alguns altres grups que tampoc sonen malament associats a Out of line, així que seguiré investigant i si valen la pena, posant-los per aquí. Tot i que cal dir que he vist bastants grups amb un to gòtic massa agressiu per a mi, potser a algú altre li agradaria saber-ho per a veure'ls.

Sèries: Dexter

Ja havia parlat, fa cosa d'un any, sobre la sèrie Dexter i ara, amb aquest nou tema sobre la música de sèries, no volia deixar passar l'ocasió de tornar-hi a incidir.

En Dexter és un forense especialitzat en l'anàlisis de la sang del departament de policia de Miami. Ell mira com s'ha escampat per terra i parets i dóna la seva opinió sobre com es pot haver produït el crim. A part, degut a un trauma infantil és, també, un psicòpata. El seu pare li va ensenyar a canalitzar-ho i ara investiga criminals per tal de matar aquells que s'ho mereixen.

La cançó inicial l'ha composat en Rolfe Kent i es diu, simplement, Dexter Main Title. Tot i això, no és tan bona la cançó, com la pròpia presentació. Els títols de crèdit han estat realitzats per la companyia Digital Kitchen i es pot veure a la seva pàgina web i que després de buscar bastant, també l'he trobat al youtube:

.