Six Toes featuring Dave Gahan

Ahir va aparèixer la notícia d'una nova col·laboració del Dave Gahan a diferents pàgines d'internet.

En aquest cas ha posat la veu (i una part final d'harmònica) a un tema de Six Toes. La cançó en qüestió es diu Low Guns i sortirà a la venda com a single el 18 de novembre. Després formarà part del cd The Morning After, a la venda a principis de 2014.

Tot i que encara no està a la venda i el videoclip està pendent d'editar-se, ja es pot escoltar:


Buscant informació sobre el grup, he trobat que està format per: David Greenep, Ben Rogers, Anne Carruthers, Tom Guy, Tom Platt i Niamh Fahy. Es tracta d'un grup format a Londres al voltant del 2008 i que ha aconseguit cert renom amb una música eclèctica, plagada d'instruments i melodies vocals, però sobretot a partir dels remixos que ha realitzat per a Depeche Mode. D'aquesta relació va sortir la idea de demanar-li al Dave Gahan que col·laborés, i va acceptar.

Anunci VW Golf (Dave Gahan)

Necessiten els components actuals de Depeche Mode diners? Jo juraria que no, menys tenint en compte que estan esgotant entrades per a un tour del qual encara no tenim el cd. Ni tan sols el nom que tindrà aquest cd.

Llavors, quina és la motivació per a fer un anunci de Volkswagen Golf? Hi surt el Dave Gahan conduint un d'aquests cotxes i he llegit que la imatge que apareix quan baixa del cotxe, és Barcelona. Internet se'm va tallant, així que no ho puc assegurar.



L'anunci està bé, perquè mostra diferents versions de la cançó People Are People segons les personalitats de la gent que condueix el cotxe. El que no m'agrada tant és que Depeche Mode o, en aquest cas, el Dave Gahan, es prestin a recolzar unes marques concretes.

Tot i això, sempre està bé veure'l sortir guapo en algunes imatges noves.

Retrobament i video

Bonica foto de retrobaments:

I bonic vídeo on en Dave Gahan parla sobre la seva col·laboració amb Soulsavers i de com es troba de salut:

Soulsavers: The Light The Dead See

No havia pensat en escoltar el nou disc Soulsavers, The Light The Dead See, i això que en Dave Gahan hi col·labora tant amb algunes lletres com aportant-hi la veu.

El tracklist és el següent:

1. La Ribera
2. In The Morning
3. Longest Day
4. Presence of God
5. Just Try
6. Gone Too Far
7. Point Sur - Pt. 1
8. Take Me Back Home
9. Bitterman
10. I Can't Stay
11. Take
12. Tonight

La Ribera és una petita introducció musical de menys de 2 minuts. Amb In The Morning escoltem per primera vegada la veu d'en Dave Gahan i l'emoció que això comporta. Ja aquí ja m'he adonat que podria cantar qualsevol cosa i jo me'l seguiria escoltant. Comença més tranquil, però acaba forçant la veu amb "crits". Longest Day és la cançó que ja havíem pogut escoltar. Sembla una cançó d'església, com molt espiritual i potser la millor del disc. L'inici de Presence of God em recorda vagament a alguna cançó poc country del Johnny Cash. És molt lenta, amb una guitarra puntejada de fons i una veu forta i que transmet dolor en primera plana. Aquesta no m'acaba de convèncer.

Just Try també sona molt a cançó de banda sonora, de pel·lícula de l'América profunda, on la gent va a resar i a cantar a l'església. Tot plegat sona a folk-gospel i no és que sigui el meu estil preferit, però reconèixer la veu d'en Dave li dóna aquest plus per a seguir-lo escoltant. Sembla com si el disc fos una mica religiós. Gone Too Far segueix el tempo pausat de la majoria de cançons que hem escoltat fins ara. No té gran cosa a destacar. Point Sru - Pt. 1 és una altra instrumental sense res a destacar.

Take Me Back Home comença ja una mica més animada que les anteriors i et fa esperar una segona part del disc més optimista. Fins ara tot sona una mica a depressió. Bitterman torna al to més trist, així que ja acceptem que és un disc pausat. I Can't Say sembla una nana, almenys inicialment, Take encara comença més tranquil·la que les anteriors, s'accelera una mica i torna al començament. I, finalment, Tonight que té els mateixos cors gospels i el mateix estil, però una mica més animada.

En general el disc m'ha semblat molt pausat, potser en excés. També és cert que el grup Soulsavers té un estil molt diferent al d'en Dave en solitari i amb Depeche Mode i te n'has de fer a la idea.

El disc va sortir a la venda ahir, així que tinc feina pendent: Peter Heppner, And One i Soulsavers (per aquest darrer m'esperaré a què estigui d'oferta).

Soulsavers: The Light the Dead See

Ja tenim més informació sobre la col·laboració d'en Dave Gahan amb el grup Soulsavers. El disc, The Light the Dead See, surt a la venda el 21 de maig. La portada és la següent:


I el tracklist el següent:

1. La Ribera
2. In The Morning
3. Longest Day
4. Presence of God
5. Just Try
6. Gone Too Far
7. Point Sur Pt.1
8. Take Me Back Home
9. Bitterman
10. I Can't Stay
11. Take
12. Tonight

A la pàgina web d'en Dave Gahan ja es pot escoltar el primer single, Longest Day. No em diu res especial, però sempre és agradable escoltar la veu d'en Dave, més si això li permet tornar a fer coses amb Depeche Mode un temps després. Tot i això, tampoc sona malament. A veure com és la resta. Aquesta sona una mica a himne d'església.

També està penjada al Youtube, però sense video:




Finalment, comentar que Depeche Mode va compartir aquesta notícia:


Amb moltes ganes de veure què ens depara el nou cd.

Dave Gahan & Soulsavers

Ja fa un temps que corre la notícia per internet, però volia esperar, primer, a què fos oficial i, després, a poder compartir alguna cançó. Al final, però, només m'he pogut esperar a què fos totalment oficial.

En Dave Gahan, que farà 50 anys aquest 2012, posarà la veu i algunes lletres al nou disc de Soulsavers.

Vaig parlar sobre el grup quan en Mark Lanegan n'era el cantant col·laborador. La seva veu em va deixar fascinada. Potser l'estil del disc no és el meu preferit, una barreja de rock i soul. Alguna cançó potser sona a blues. De fet etiquetar se'm dóna bastant malament, però suposo que amb aquestes tres paraules és més o menys senzill fer-se'n una idea.

L'estil no és el que escolto normalment, però tot i això el segueixo posant de tan en quan. Amb l'afegit d'en Dave Gahan potser l'estil pot canviar una mica, però suposo que la idea del grup és mantenir el seu estil i només anar variant de cantants. Serà interessant de totes maneres.

El disc es dirà "The Light The Dead See" i sortirà a la venda el 21 de maig. El tracklist és el següent:

1. La Ribera
2. In The Morning
3. Longest Day
4. Presence of God
5. Just Try
6. Gone Too Far
7. Point Sur Pt.1
8. Take Me Back Home
9. Bitterman
10. I Can't Stay
11. Take
12. Tonight

Probablement aquesta possibilitat ha permès que en Dave Gahan pugués aportar més del que ell crea per si sol i, per això, Depeche Mode té previst treure un nou disc i el més probable és que tinguem una gira el 2013. És per això, també, que no esperem una gira de Soulsavers amb en Dave al capdavant.

Amb ànsies ja per escoltar-ho, per veure quina barreja d'estils poden mostrar-nos, recordem alguna de les cançons que conec de l'anterior àlbum, Broken, amb en Mark Lanegan: Some Misunderstanding:



A la pàgina oficial de Depeche Mode també se'n parla.

Dave Gahan - MusiCares 2011

En Dave Gahan, que crec que no necessita cap tipus de presentació, va ser el convidat d'honor aquest divendres 6 de maig al MusiCares Concert a Los Ángeles i també va participar cantant algunes cançons.

Es tracta d'un event benèfic d'una fundació que ajuda als músics a superar els problemes de drogues, així com també els econòmics, que sovint van lligats. En aquest cas era la setena gala i es va fer al Club Nokia.

En Dave Gahan va rebre el premi Stevie Ray Vaughan pel seu suport a la fundació. Tothom sap que ell mateix va estar a punt de morir per una sobredosis i des de llavors sempre diu el mateix: que un adicte és un adicte, per molt temps que hagi passat. El que trobo que és una frase molt encertada.

A part d'ell, també van participar a la gala: Jane's Addiction, Paramore, Ozomatli i Chester Bennington. Diverses de les cançons que va tocar són versions d'altres grups:

• Cracked Actor (David Bowie)
• Dirty Sticky Floors (Dave Gahan)
• I Feel You (Depeche Mode)
• Love Will Tear Us Apart (Joy Division)
• Low (Mark Lanegan)
• New Rose (The Damned)
• Saw Something (Dave Gahan)
• Personal Jesus (Depeche Mode)

La sorpresa més especial és que en Martin L. Gore va aparèixer per a acompanyar-lo a Personal Jesus.

Per a dir la veritat, no coneixia totes les cançons que va tocar, així que aprofito per posar una de les més típiques i que trobo que han fet un bon cover: Love Will Tear Us Apart:



Se'l segueix veient en forma, amb tot el seu repertori de moviments i amb bona veu, el que encara dóna més ganes de tornar a veure'l en directe aviat. Al youtube hi ha videos de qualitat amb totes les actuacions.

Hi ha rumors que potser cap al 2012 tindrem un nou cd de Depeche Mode, però fins ara només són rumors. Esperem que en Fletch comenci a deixar anar alguns detallets com fa habitualment. En Dave Gahan em sembla que feia 49 anys aviat (o els acaba de fer fa poc), així que millor si es poden donar una mica de pressa a treure el nou disc i a fer una nova gira, abans que els hi quedi massa gran tot.

Això sí, no renunciem a la qualitat. A mi els darrers discs Playing the Angel (2005) i Sounds of the Universe (2009) em van semblar molt bons. Fins i tot el disc en solitari d'en Dave Gahan Hourglass (2007) em va semblar que anava en ascens i començava a valdre la pena a escoltar-lo amb deteniment.

Tot i això, amb els seus grans clàssics, els seus concerts sempre valdran la pena, així que quan tornin, allà hi seré.

frYars - Dark Young Hearts

Ja fa un temps vaig parlar de frYars degut a la col·laboració que va fer en Dave Gahan amb ell a la cançó Visitors. L'anterior notícia del grup aquí.


Ara fa uns dies que estic escoltant un disc que ha tret amb 5 cançonetes i la veritat és que crec que val molt la pena. Un gran descobriment.

És un noi de 19 anys de Londres, però amb aquesta veu tan profunda que sembla que en tingui el doble. Molt recomanable.

Un altre vídeo: Olive Eyes




The Two EPs are available on iTunes and in Limited physical format. These are sold out but occasionally appear on ebay. Try a local record shop but you probably won't be in luck. FrYars debut album Dark Young Hearts will be released in September 2009.

FrYars feat. Dave Gahan

Una altra de vídeos. Dave Gahan colabora amb uns pràcticament desconeguts FrYars.

Aquí el video on també apareix en Dave Gahan fent els cors, encara que no es noten excessivament:

Sembla que el Dave corria per allà i va demanar de participar en el disc de debut de FrYars: notícia a NME.

Dave Gahan - Hourglass

Fa cosa d'un mes i mig va sortir el segon disc en solitari del Dave Gahan, cantant de Depeche Mode: HOURGLASS.


Cal tenir en compte que no és Depeche Mode, però és que no es tracta de fer-ho igual, per a escoltar a DM ja tenim a DM. Tothom sap que no és Martin Gore, que les seves cançons no li arriben a la sola de la sabata, però és que poca gent pot ser Martin Gore. El geni.


Hourglass és una evolució de l'anterior disc (Paper Monsters), les lletres no són tan simples i la música no és tan monótona. És més electrònic. És lent, però no tant com l'anterior on només tenia ritme Dirty Sticky Floors. Requereix escoltar-lo diverses vegades per anar captant els matissos i que et vagi enganxant, però és millor. Simplement. Tot i això, es nota la mà de Martin Gore en les cançons del Playing the Angel, ja que la diferència entre Suffer Well (o inclòs Nothing's impossible) i la resta de cançons és abismal.

Les cançons són:

01. Saw Something
02. Kingdom
03. Deeper & Deeper
04. 21 Days
05. Miracles
06. Use You
07. Insoluble
08. Endless
09. A Little Lie
10. Down

Cançons que parlen d'amor, desenganys, passió, dolor, mentides... Cal destacar la potència de Deeper & Deeper, simplement impressionant. Hi ha altres perles com Kingdom, Use You o A Little Lie. I hi ha cançons per a oblidar com Insoluble.

No hi haurà gira, però ens deixa alguns videos en directe: