Concert And One (Múnich)

Tal com deia, ahir vaig llençar-me cap a Múnich per tal de veure a And One.

Vaig aconseguir posar-me en contacte amb el Joke Jay, que em va posar a la guest list, amb el que tenia dret a una entrada pel concert i a estar al backstage, al qual vaig accedir a l'acabar el concert.

A les 10h del matí de divendres ja estava a Múnich, on el dia anterior havia nevat i estava tot bastant blanc i feia un fred de pebrots, un -7 graus em sembla que van dir. Al cap de caminar 1 hora ja no podia més del fred que feia, així que vaig adoptar la tàctica següent: anar entrant als llocs per tal d'escalfar-se una mica, ni que només fossin els dits de les mans.

A les 14h vaig anar a dinar a un lloc al que hi he anat les 3 vegades que he estat a la ciutat. És com una taberna típica de la zona on la gent es seu allà on hi ha un forat, així que comparteixes taula i, si vols, conversa amb la resta d'integrants. En aquest cas em va tocar un vell al costat que volia lligar, però me'n vaig sortir prou bé.

Després d'un dinar revitalitzant i de passejar una estona més, vaig encaminar-me cap a la sala Backstage Werk. Una horeta de cua ja amb uns coneguts i cap problema amb la guest list, on apareixia clarament el meu nom com a Berta (Barcelona), sense cognom. Així que cada vegada que algú em veia em deien "Ah! Tu ets la de Barcelona?".

Un cop a dins i prenent una cervesa, van sortir a tocar !distain, que van tocar poquetes cançons, crec que molt similars a les que van tocar l'any passat. Molt correctes i prou animats, sobretot tenint en compte que la sala encara estava una mica buida.

Després van sortir Melotron i també van poder tocar molt poques cançons, potser unes 6 o 7. Tot i que al setlist no hi havia cap de les meves cançons preferides, em van agradar. El cantant, l'Andy Krüger, gahaneja bastant, és a dir, es mou bastant similar al Dave Gaham, així que vam crear la frase Do the Gahan!, el que també li vam dir més tard a l'Steve Naghavi perquè donés voltes sobre sí mateix tal i com acostuma a fer.

Ja amb algunes cerveses al cos, van sortir Welle:Erdball amb un decorat bastant més elaborat que la resta, amb una mena de petites tarimes, tres, que tenien una tela que al principi tapava als membres del grup:

Aquests ja van poder tocar més estona i tot i que em van agradar, em sembla que els prefereixo en cd, ja que m'agrada com sonen quan estan gravats, que sonen molt més nets.

Finalment, van sortir els components d'And One ja atacant amb Shouts of Joy. El concert va estar molt bé, però veient algun setlist anterior, em pensava que el concert seria molt més llarg.

Tot i això, vam disfrutar com a animals. L'Steve fins i tot ens va posar el micro en diverses ocasions, se li escapava el riure amb les nostres pallassades, ens va donar un petó quan li vam dir que veníem de lluny (aix...) i en Joke ens va tornar a donar les baquetes, una de les quals em va acabar donant al cap.

Pel que fa a les cançons, encara no hi ha el setlist penjat a internet, però crec que es va assemblar molt al d'Hamburg.

A mig concert, es van canviar de roba i van sortir els 4 vestits igual, com de policies de presó. Bé, com en els videos i els material promocional. Sempre m'agrada quan en un grup es vesteixen tots igual.

Un cop acabat el concert, em van acompanyar a la sala del backstage, on no hi havia estat mai. Hi havia una nevera amb begudes (sí! cerveseta fresca gratis!) i després hi havia algunes coses per picar (fruita, iogurts, patates, etc.), però una mica cutre, així que no ho vaig tocar.

Per allà vaig parlar una mica amb el Rick Shah, que estava sopant tan tranquil. Però sobretot vaig parlar amb el Nico Wieditz, que em va tornar a semblar una persona super propera i tranquil·la, em sembla un tio super amable. Em va donar el seu email per si volia anar a més concerts, que li digués perquè m'apuntés a la llista :)

També hi havia l'Steve, molt amable amb tothom, encara vestit de policia. Li vaig donar records d'un amic comú que m'ho havia demanat i va quedar una mica flipat, crec. Va dir que aquest amic era una encantadora persona i llavors vaig veure clarament que el recordava, perquè ho és.

Al cap d'una estona vaig marxar cap a la sala on estaven punxant, però la música era com de les 6h del matí ja, massa "matxacona", així que vam acabar marxant.

Per sort, a l'instant va passar un tren en direcció a l'aeroport i m'hi vaig pujar tot i que no tenia bitllet de metro. Vaig estar resant una mica perquè no passés cap revisor. Però no vaig resar gaire perquè va ser bastant trist ja que em vaig quedar adormida a l'instant i no em vaig despertar, encara sort, fins que ja estàvem a l'aeroport, una hora després. Sort que uns nois van entrar cridant i em vaig despertar just a temps per baixar a l'andana.

Vaig entrar al wc, em vaig desmaquillar i vaig intentar fer bona cara al passar la seguretat de l'aeroport, doncs la cervesa encara feia efecte sobre el meu cos. Un cop a dins de l'aeroport, un entrepà i a dormir estirada en dues cadires. Prou còmode tenint en compte les condicions.

El vol de tornada ha estat dur, doncs estava arribant la ressaca i a més l'avió es movia una mica, però he sobreviscut. Això sí, la propera vegada, pagaré una nit d'hotel i m'ho prendré amb més calma.

Records materials del concert:

Records emocionals: incontables.
Cansament: important.

!distain - Sex 'n' Cross & Why

Volia parlar del grup !distain ja que van ser els substituts de Minerve al concert de Frankfurt.

Per a deixar-ne constància, el canvi va ser una decepció per a mi, però intentaré centrar-me únicament en el grup i les seves cançons.


La banda es va fundar el 1992 a Alemanya i els seus components inicials eren: Alexander Braun, Oliver Faig i Sebastian von Wyschetzki. Després de 3 discs, el 2003, el grup se separa i el continuen l'Alexander Braun amb en Manfred Thomaser i treuen a la venda el disc 25 frames a second amb el tema Sex 'n' Cross que acaba sent un èxit. Aquest mateix 2011, han tret el seu darrer disc On / Off.

Actualment crec que són 3 membres, però al concert només en van aparèixer dos.


El seu so es pot definir clarament com a synthpop. Els seu so no és excessivament original, però no per això deixen de sonar bé. Les lletres són majoritàriament en anglès i tot i que hi ha una primera veu (la de l'Alexander Braun), la resta també hi col·laboren.

Els seus videoclips es veuen elaborats i ben produïts, però ningú pot negar que els hi agrada veure's.


També he tingut alguns dubtes a l'hora d'escollir quina cançó posar. El que sí que tenia clar és que preferia posar la versió d'un cd que no pas una en directe, ja que no em van acabar de convèncer. No pel show i les ganes que hi posaven, sinó perquè vaig trobar que la veu no acabava d'arribar al nivell dels cds.

Al final m'he decidit per la cançó Sex 'n' Cross:



He estat dubtant entre la cançó anterior i Why (bootlicking hypocrites), el segon single del darrer cd, així que al final he pensat en posar-les les dues. A més, aquesta segona té un video oficial:



En definitiva, no sonen malament, tenen cançons que valen la pena i tot i que no sonen excel·lents en directe, sí que crec que com a primers teloners d'un concert de 4 grups sí que poden oferir un concert per tal d'animar al públic.

Fulltime show 2011 - Frankfurt

Passo a relatar el meu segon concert del Fulltimeshow d'And One. Aquesta vegada a Frankfurt.

Després del concert de Múnich encara tenia ganes de tornar a veure aquest mateix concert, amb 4 grups que m'agradaven. Així que, degut a això, i al fet de què tenia una entrada gratis, em vaig decidir a agafar un vol i un hotel i anar cap a Frankfurt.

Després, Minerve es va donar de baixa i vaig perdre la meva entrada "gratis", així que vaig comprar-me jo l'entrada per tal de no fer un viatge i quedar-me sense el concert. L'entrada va arribar a última hora, però va arribar.

Aquesta vegada faré un únic post per a tot perquè tampoc hi ha tant tant a explicar.

Ara, ja situem-nos a l'entrada de Hugenottenhalle. A les 16h hi havia poca gent, potser 10-15 persones escampades per allà. Es va començar a formar una cua i vaig quedar tercera. Això em va permetre, a l'entrar, posar-me tan a prop com la meva entrada em permetia.


Estava a primera fila dels que havíem pagat menys. Davant potser tenia unes 10 persones. S'estava bé, però feia temps que no estava tan allunyada, així que, segons com, era una mica estrany.

Aquesta vegada hi havia més merchandising, així que va caure una samarreta tota negra amb les lletres blanques de: AND ONE - BACK HOME, i també... també... la civella del cinturó que tant volia!!! Poso una foto de la samarreta i el cinturó:


Tan que la volia i vaig dubtar molt perquè costava 30€, però estant a Frankfurt i tan feliç, al final em vaig decidir i vaig tirar la casa per la finestra.

Passem a descriure una mica la sala. Gran. Amb una barra amb molta gent atenent i diferents pisos. És una sala on hi fan moltes coses diferents i es podia veure per tots els espais extres que hi havia. Per exemple, els lavabos estaven baixant unes escales, així que no molestaven les cues.


Amb un retard d'uns 20 minuts, van sortir a l'escenari !distain. No van estar malament, els havia estat escoltant darrerament i algunes cançons em sonaven, però és clar, no eren Minerve... El cantant amb la veu una mica apurada en alguns moments, però no va estar malament per anar fent boca. Cançons que conegués i que recordi que haguessin tocat: Why, Sex & Cross.



Després, ja amb l'endarreriment acumulat, va sortir De/Vision. Crec que van fer el mateix setlist que l'altra vegada. Tot molt similar, però molt correcte. L'Steffen té aquesta preciosa veu que sona genial també en directe. Això sí, es va equivocar amb la lletra de Ready to die. Es va encallar i li va agafar el riure.



A continuació, just després de la darrera nota de Your hands on my skin vaig sortir corrents al lavabo. Vaig aconseguir entrar directa i al sortir ja hi havia una cua amb unes 10 noies. Llavors corrents de nou a comprar una cervesa, la segona de la sala, la tercera i ja darrera del dia.


Aquesta vegada vaig arribar al meu lloc abans de què comencés a tocar Camouflage, així que vaig veure que la primera cançó, Suspicious Love, la tocaven sense el guitarrista i el bateria. La resta va ser igual que l'altre concert també. Tot molt correcte i diria que exactament les mateixes cançons. En Markus va estar una mica xerraire, però a part de què compressim el nou disc, no vaig entendre res més.



Finalment, i després de molt esperar, ja sortien And One a escena, caminant a poc a poc i al so de les notes de la introducció.

El setlist també va ser igual, a exepció de Klaus i Pimmelman, que no les van tocar. La resta bastant semblant, l'Steve molt divertit i saltant per tot arreu, amb bona veu i sense parar de xerrar en els moments en què s'hi dedica. Aquesta vegada encara vaig entendre menys coses...


Cançons a destacar poques, ja que són, sinó les mateixes que l'altra vegada, quasi les mateixes, però això sí, em va sorprendre que la gent no cantés més les cançons de Depeche Mode.

També em va sorprendre que la gent que estava a "First Class" ni tan sols es sapigués les d'And One. No sé perquè paguen més si després el grup tampoc no els agrada tant. Serà per comoditat.

Quan ja anaven a tocar el segon bis, un noi que hi havia a la meva banda va saltar la valla i va anar a parar a la zona "privilegiada". El seu lloc el va ocupar un noi amb el que havia intercanviat unes paraules abans i li vaig preguntar si ell també saltava i em va dir que si jo volia. Li vaig dir que sí i em va ajudar (amb mitges pel fred sota els texans aquestes peripècies es fan més difícils).


A la foto de sobre d'aquestes línies és el moment final d'Enjoy the Silence, que van treure un triangle i l'Steve va fer callar per fer el final: "kling! enjoy the silence..." En Joke Jay feia com si estigués molt nerviós i fos un moment crucial, com enrient-se'n d'ell. A mi em va fer molta gràcia.

La veritat és que vaig disfrutar molt aquestes últimes cançons. En aquella zona estava més ampla i alguna gent ja havia marxat.

El problema d'estar just darrera una valla, però no estar a primera fila és que segons qui et toqui davant no veus res, però tampoc et pots moure. Això em va passar sobretot amb De/Vision i Camouflage, però com que els d'aquella zona anaven sortint entre concert i concert, al final em van tocar uns altres nois a davant i tot i que eren altets, ho vaig poder veure prou bé.


L'after party era al centre de Frankfrut, així que tenint en compte que el meu hotel estava allà al costat, va quedar 100% descartat, una llàstima, la veritat. Així que a l'acabar vaig anar directa a l'hotel amb els meus records i un cansament gegant que em feia caminar coixa i tot. Però amb un somriure.


Per cert, aquesta vegada les llums em van agradar molt més. El so molt bé també.