Avui volia parlar de nou del concert d'aquesta nit, però espero tenir temps d'aquí una estona. Primer volia parlar de
Comando Suzie.
Es tracta d'un grup nascut el 2006 a Barcelona i capitanejat pel comandant Raúl López. Al
Facebook del grup posa que els seus components varien en funció del disc i el concert.
Fan un pop electrònic pausat i amb una veu profunda, amb unes lletres, en algunes ocasions, que semblen molt treballades. La seva discografia és:
- Pobres Chavales (2007)
- El Hombre Sentimental (2010)
- Hipermejores (2013)
Aquests dies he estat escoltant el seu darrer cd,
Hipermejores i m'ha sorprès agradablement. Analitzant una mica les cançons m'agradaria comentar-ne algunes. En aquesta
pàgina es pot veure una petita explicació de cada una de les cançons, que han corroborat algunes de les meves suposicions.
El disc comença amb la cançó
Feria i uns
"lolailolailo" que tiren molt enrere, però de seguida es pot sentir la veu profunda del cantant i contrarresta la primera impressió negativa i et treuen les ganes d'apagar el disc i buscar una altra cosa. A part del to de la veu, també crida molt l'atenció la manera en què fa les "r", molt sonores i llargues. A la que t'hi acostumes, t'hi acabes enganxant.
A continuació venen els que són per mi els dos millors temes. Primer,
Destructores. Pel que comenta al link que he compartit abans és una resposta a tots els crítics anònims que hi ha per internet. Suposo que em podria incloure en aquest grup, però almenys jo intento no ser danyina i cruel. Conté frases que em fan riure cada vegada que les escolto:
"yo tengo un gusto sensacional, tu nuevo disco me hace vomitar" i
"eso que dicen que es un hit, es una mierda que hay que destruir. Dejad de existir".
I, després,
Tormento. Sobre la crisi dels 40 i que he pogut relacionar molt amb la meva pròpia vida, però a la inversa. Havent-me trobat algú amb aquest tipus de crisi. Hi ha diverses frases que m'agraden, però la que s'emporta el primer premi, sense cap mena de dubte, és:
"lo estamos haciendo mal, alguien tendrá que avisarte, de los peligros que escondemos los señores con traje". A més, trobo que té un toc de Depeche Mode que m'agrada.
Segueix amb una cançó d'amor,
Cuatro cajas, més lenta i pausada i, llavors, passa a un tema en català,
Cançó tonta. Ja quan el sents cantar veus que l'accent rellisca bastant i et fa aixecar les celles instantàniament. Però el fet que a la pròpia cançó ell mateix ho admeti, fa que es guanyi la teva simpatia:
"abans que puguis apropar-te a mi, l's sonora em tornarà a trair"
Segueixen les cançons
Botón, una mica més sosa,
Armengol, més animada, i
Burbujas, també més soseta. Per acabar hi ha dos temes amb un to més fosc que les anteriors:
Blanca y radiante i
Je m'appelle l'amour.
Volia compartir la cançó Tormento, que és la que més m'agrada, però no he aconseguit trobar-la. Així que poso a continuació tot el disc:
Estaran en viu a Barcelona a la
Sala Apolo el dissabte 13 de juliol a les 20.15h. L'entrada anticipada costa
8€ i si es compra a la taquilla, 10€. La veritat és que després de pagar uns preus desorbitats per a veure a Depeche Mode i, tenint en compte que la majoria dels grups que vaig a veure costen uns 30€, ho he trobat totalment adequat i m'estic pensant seriosament si anar-hi.