Amphi Festival (dia 2)

I el segon dia de l'Amphi Festival va arribar. Com que vaig anar a dormir a una hora decent i sense beure alcohol, estava bastant decent, tot i que actualment em canso més ràpid. Havia reposat i tenia ganes de més concerts. A més, els grups de diumenge em cridaven més l'atenció.

Vaig anar cap al recinte al voltant de les 13h. Hi havia alguns grups tocant, com Unzucht, fent una versió de Entre dos tierras, d'Héroes del Silencio, però el primer objectiu era Solar Fake. Després de sentar-nos una estona a l'ombra. Vam anar a veure'ls. Vam poder acostar-nos bastant a l'escenari i disfrutar. M'encanta l'home del teclat, està mig sonat i anima a qualsevol. Sobre les cançons, com sempre, n'hi havia moltes de les noves i jo prefereixo les antigues, però va estar bé.


Després, a descansar de nou i al cap d'1 hora li tocava a Mesh. Com sempre, sempre, sempre, molt molt bé. Són capaços d'animar a qualsevol. Van començar tocant des de darrere, però com es veu a la foto, ningú s'enterava de res, malgrat que jo els hi estava cridant...


I després... a descansar de nou. A agafar forces perquè el final de nit es presentava llarg i cansat. Primer li tocava a Apoptygma Berzerk. Van tocar tots els temes clàssics i la cançó Major Tom, que és molt típica a Alemanya i la gent la va corejar moltíssim. Davant nostre teníem dos nois totalment entregats, saltant i cantant cadauna de les lletres. Va ser molt divertit veure'ls.


I a l'acabar li tocava el torn a Eisbrecher, que van preparar un escenari amb bastanta decoració i van oferir un concert amb molta força. L'Alex, el cantant, va parlar bastant amb el públic i va cantar sense parar, però jo diria que d'altres vegades que els he sentit, se sentia millor com cantava. Tot i això, molt divertit i, encara gràcies, el sol ja va marxar, perquè feia molta calor.


Després cap a l'hotel perquè el meu cos ja estava al límit.

Amphi Festival (dia 1)

Aquest festival me l'haig de prendre amb més calma per la força, així que enlloc de ser allà a les 10h, com els anys anteriors, he aparegut cap a les 12h passades.

He passejat una estona per les botigues mentre tocaven The Juggernauts a l'escenari principal. Ja els vaig veure a l'Out of Line Weekender, així que tampoc és que estiguessin a la meva llista d'interessos principals.


Després vaig veure de lluny, sentada i a l'ombra a She Past Away i Clan of Xymox. Quan van començar Lord of the Lost sí que em vaig aixecar i vaig anar a veure'ls de peu, tot i que lluny de l'escenari.


Llavors ja era moment d'anar a l'altre escenari. No vaig trobar a l'amiga que buscava, però sí un bon lloc per a veure Aesthetic Perfection, el grup que omplia, per a mi, tot el dia. Va estar molt bé, va ser l'únic concert en el que em vaig deixar cantar, ballar i saltar com si estigués al 100%. Però feia molta molta calor! Les fotos són bastant desastres:


A l'acabar sí que vaig trobar l'amiga i vam anar a menjar alguna cosa i a seure una bona estona. Quan li tocava a Blutengel ens vam acostar a l'escenari, però a un costat, per a no notar tant la presència de la gent. Va estar bé, però tocaven amb una orquestra, pel que em semblava més adequat per a una sala amb seients. Com que estava cansada, al final vaig anar a sentar-me i a disfrutar del so des de lluny, tot i que llavors ja no veia res:


Li tocava el torn a Front 242, però ens feia una mica de mandra. Els vam veure des de lluny, però a la segona cançó ja vam començar a marxar i encara sort, perquè van parar el concert perquè hi havia problemes tècnics i em sembla que al final van tocar algun tema més, però tard i poca cosa.

Vam entrar a l'altre escenari i estava començant el Midge Ure, el cantant d'Ultravox. Vam seure al terra i vam disfrutar així dels primers temes. Els dos últims, ja de peu i més aprop. Pell de gallina. Molt maco.



I després a sobreviure de nou a la calor amb Camouflage. Tan correctes com sempre. I amb la sorpresa de tocar la darrera cançó amb el Peter Heppner!!!


Després ja cap a l'hotel perquè no podia seguir excedir-me, o el segon dia no serviria per a res.

Pre Amphi Festival

Aquest cap de setmana és l'Amphi Festival i, si no passa res aquesta nit, demà agafo un avió per anar-hi.

Abans, però, el mateix divendres, hi ha un concert. Es tracta de la celebració del 8è aniversari de l'Empire of Darkness (que acostumen a fer festes dark). Per a l'ocasió, han preparat un concert en viu. Els grups més destacats, per a mi, són els dos primers: Head-Less i Chrom. Amb una mica de sort, no hi haurà gaire gent encara.

Pel que fa a dissabte, els grups que més ganes tinc de veure són: Front 242, Blutengel, Aesthetic Perfection i Camouflage. En menor grau: Project Pitchfork, Lord of the Lost, Corvus Corax i Nachtmahr. L'Steve Naghavi també punxa, però quasi a la mateixa hora que Project Pitchfork, així que...

Pel que fa a diumenge, els preferits són: Solar Fake, Mesh, Apoptygma Berzerk, Eisbrecher, Rotersand i Lacrimosa. En menor grau: Mono Inc. i Die Krupps (que són els únics que se'm solapen i hauré de descartar).

Les meves forces no són aquest any les mateixes que la dels anys anteriors, així que hauré de prioritzar, veure alguns concerts des de més lluny, improvitzar sobre la marxa, etc. Però intentaré escriure des d'allà, o un cop estigui tornant. Espero poder-ho disfrutar tot igualment!

Amphi Festival: ordre dels grups

Segueixo desapareguda i és possible que ho segueixi durant un temps, però ara que tenia una estona, volia avisar que ja fa uns dies que tenim l'ordre d'aparició dels grups a l'Amphi Festival.

Aquí es pot veure de manera pràctica. En general no se'm sol·lapen els grups que més m'agraden, així que perfecte. Tot i això, hauré d'esperar fins al darrer moment per saber si hi puc anar o no. A veure si hi ha sort!

També tenim el trailer d'aquest any amb els diferents grups:

Amphi Festival: Resum 2013

Des de l'Amphi Festival han pujat un video-resum de l'edició d'aquest any com a trailer per a l'any que ve.

A més de per recordar una mica els moments d'aquest any, si apareixes al video i envies un email indicant el moment i amb una foto per a demostrar que ets tu, pots participar en un concurs per guanyar entrades per aquest any. Per bé o per mal no m'hi he vist. De totes maneres, el pagar l'entrada no és el que més em preocupa, sinó on estaré el proper estiu i si tindré una feina que em permeti arribar-hi.

Amphi Festival 2014: Primers grups

El 2014 es celebrarà la desena edició de l'Amphi Festival i, amb una mica de sort, serà la tercera vegada que hi vagi.

Ja comencen a anunciar alguns dels grups que hi participaran i, tot i que només hi ha un cap de cartell, segur que intentaran portar molts grups de renom per a l'ocasió.

Fins ara, hi ha bastants grups repetits d'ara fa dos anys: Eisbrecher, Aesthetic Perfection, Blutengel, Eisenfunk, Lord of the Lost, Mono Inc., Nachtmahr, Project Pitchfork i Solar Fake. Tot i això, la majoria són grups que m'agraden, així que no m'importaria tornar-los a veure.


Sobre els grups diferents (o que jo no recordo) estan confirmats: Centhron, Die Kammer, Hocico, IAMX, Janus, Maerzfeld, Rotersand, Unzucht i Zeromancer.

Algun d'aquests el conec i m'agrada (IAMX), m'interesa (Rotersand), d'altres no (Hocico) i la resta amb prou feines els conec. Hauré d'anar descobrint-los com cada any.

I recordar que la nova edició de Call the Ships 2 Port, ja té les entrades esgotades. Si m'haguessin interessat més els grups m'hagués arriscat a comprar-me l'entrada, però Suicide Commando i Project Pitchfork, no serien els meus grups preferits.

Amphi Festival 2013: Dia 2

I seguim amb el segon dia de l'Amphi Festival d'aquest 2013: diumenge 21 de juliol de 2013.

El dia va començar similar a dissabte. Des de molt d'hora entrant el sol per la finestra, esmorzant d'hora i passejant una mica abans d'anar cap al recinte. Un cop allà, de nou un passeig i ja comprant una samarreta per al meu nebot. Ja posaré les compres un altre dia, però tampoc van ser gaires.

Des de l'inici el diumenge començava amb grups que m'interessaven, així que amb temps suficient em vaig situar a prop de l'escenari de l'Staatenhaus. A les 11.50h tocaven Chrom. Només 40 minuts, però valia la pena anar-hi d'hora. Van sortir puntuals i van tocar uns quants temes, la majoria del seu darrer disc.


Em va sorprendre que la veu se sentís tan clara. Havia vist alguns videos a Youtube on no acabava d'estar ben afinada, però em va semblar que sonava molt bé, com també la música que l'acompanyava. Tot i ser tan d'hora i potser no ser un grup molt conegut, em va semblar que la sala estava bastant plena i la gent tenia ganes de veure'ls.

A les 12.55h va sortir Tyske Ludder. Un altre grup més proper a l'EBM i, per tant, amb un pogo assegurat. Per sort, estava una mica més endavant i a la dreta i no em va tocar de ple. Em van semblar interessants, amb un escenari amb bastants elements mulitmèdia per a donar-li més vida.


No és un dels meus grups preferits, però em va agradar veure'ls en viu. Com la gent embogia amb algunes cançons i com s'escalfava l'ambient per moments. Per cert, veure el pogo també sorprèn pel fet que ningú es baralli realment. I quan algú sembla que surt en excés escopetejat cap algun costat o contra algú, es paren uns segons per veure que tot està bé. El control dins del descontrol absolut.

Després tocaven Santa Hates You i tot i que volia sortir fora per agafar un bon lloc, vaig decidir quedar-me mitja horeta i després sortir corrent per tal d'aconseguir el bon lloc igualment. La llàstima és que estant només part del concert no vaig poder veure la meva cançó preferida en viu, Scum, però sí que vaig veure més o menys de què anava el grup.


Van sortir dos homes, un amb un cap de conill i l'altre amb un cap de porc posats, i van estar fent coreografies simples al fons de l'escenari o pels costats. Era prou original, però no em van acabar d'agradar. A un costat hi havia dos ordinadors amb tota la música pregravada, la qual anaven canviant entre cançó i cançó. A davant la Jinxy i el Peter cantant. L'escenari estava molt ben muntat, com si es tractés del saló d'una casa, però potser vaig trobar a faltar una mica de força a la banda. Suposo que el fet de no tocar res en viu, no ajuda a donar més energia.

Com comentava, abans d'acabar vaig sortir (com vaig poder, perquè estava bastant endavant i hi havia bastanta gent) cap a fora. Al Main Stage hi havia The Beauty of Gemina, però només els vaig veure un segon de lluny.


De seguida van acabar i vaig agafar un bon lloc per a disfrutar d'Icon of Coil. Van sortir puntuals a les 14.55h i van tocar durant uns 50 minuts. Van tocar algunes cançons que jo pràcticament no coneixia, però vaig disfrutar com una boja amb les meves preferides: Existence in Progress, Dead Enough for Life i Shelter.


A la darrera cançó l'Andy Laplegua va baixar i va estar cantant i ballant entre el públic. La veritat és que el vaig veure bastant més actiu que a Barcelona. Suposo que en part perquè tenia un escenari 3 vegades més gran i molt molt molt més públic pendent d'ell. Segurament, si els gots que es va anar bevent com si fossin aigua o de la mida d'un xupito, també van contribuir al seu estat d'excitació. Aquí hi ha una prova de què baixar de l'escenari, davant del pànic dels de seguretat:


A l'acabar no sabia ben bé què fer. Vaig optar per quedar-me on estava, que era un bon lloc i descobrir en directe el grup Letzte Instanz. Van sortir a l'escenari 7 homenets, un dels quals amb un violí i un altre amb un violoncel.


Potser no va ser el millor grup del festival, però sí que va ser interessant veure'ls en viu i veure com el públic cantava totes les cançons i ballava sense parar. A part, van aconseguir que quasi tothom (jo inclosa) contribuís aplaudint, agafant-se de les mans entre tots i movent-les en plan Depeche Mode, etc. Molt bona sintonia amb el públic. El cantant també va acabar baixant entre el públic en una cançó, però el més emocionant va ser veure com el del violí el guardava i saltava en plan sonat sobre el públic. Per poc se'ns cau a terra diverses vegades, però vam aconseguir retornar-lo viu.


A l'acabar de nou més dubtes. El següent grup encara tardaria 25 minuts en sortir i a dins tampoc em cridava l'atenció ningú dels que tocava. Així que al final vaig decidir fer una excursió al wc i entrar a l'Staatenhaus a veure qui estava firmant. Es tractava d'Oomph! (que no hagués estat malament), però hi havia molta molta cua. Tot i això, la major sorpresa va ser acostar-me fins a davant de tot per veure el grup i trobar-me allà mirant una parell de Barcelona.

El primer que vaig fer al reconèixe'ls va ser mirar al seu voltant per veure si estaven sols o amb més amics els quals preferia no trobar i, per sort, estaven sols. Així que llavors no vaig tardar ni mig segon en saludar-los. Realment van semblar contents de veure'm i vam anar a fer una cervesa a la zona de relax, a la sombra (important!). Ja sortint d'allà ens vam trobar uns amics seus, que eren els components de TOY. Graciós el moment en què em presenten el Volker i em diu "I'm Volker" i jo li contesto "I know. I'm Berta".

Vam anar a veure Diary of Dreams des de la llunyania. Ja feia una mica que havia començat, però encara els vam poder veure una estona.


Just quan va acabar, a les 18.25h, vaig sortir corrents cap a la zona de firma d'autògrafs, ja que a les 19h hi seria el Peter Heppner. Hi havia una mica de gent amb el grup que estava en aquells instants i alguna gent sentada en una mena de cua alternativa. Li vaig preguntar a un noi si estava esperant i em va confirmar que pel Peter. Em vaig seure al seu costat i vam estar xerrant aquella mitja hora sense parar. Va estar molt bé perquè vam parlar de música (ell és belga) i l'estona es va passar molt ràpid.

D'aquesta manera, era com la cinquena de la cua, de seguida vaig poder sortir corrents per veure el concert d'Oomph!. Vaig aconseguir trobar el Volker, però no els meus amics. Així que por no semblar una groupie en excés, em vaig separar dels TOY i vaig disfrutar del concert des de la llunyania, mig sota el sol, però molt còmoda.


Mira que el grup té una estètica maca, elegant, gòtica, ben maquillats, però quan surten en directe vestits com de mariners a mi em posen nerviosa. A la darrera cançó el cantant es va posar un vestidet curt de dona i va ser graciós. Vaig poder veure alguns temes antics que m'agraden (en la versió alemana, per suposat) i alguns dels nous que no m'acaben de convèncer però que van sonar bé. Des de lluny es podia veure com hi havia una zona central totalment embogida amb la música. També està bé veure alguns grups de no tan aprop. La música se sent més neta i pots disfrutar també mirant a la resta de gent.

Un cop acabat el concert vaig veure els membres de Chrom i no vaig poder evitar demanar-los una foto. També vaig aconseguir trobar els meus amics i ens vam sentar al terra una estona per descansar i prendre una cervesa. El sol s'havia amagat i ja no feia tanta tanta calor. Vam estar allà xerrant una mica amb alguns de TOY i uns amics d'aquests i jo a les 21.30h em vaig retirar per anar a l'Staatenhaus, per agafar un bon lloc per al concert de Peter Heppner.

Quan vaig arribar, estava tocant l'Anne Clark, la qual no m'agrada. Vaig veure només dues cançons i vaig constatar el que ja sabia: m'agrada la música, no m'agrada ella recitant. El que em va sorprendre va ser que la gent estava mig embogida.


A l'acabar hi va haver una estampida general i va ser molt senzill posar-me a segona fila. Allà vaig esperar pacientment al darrer concert del festival. A les 21.30h va sortir el Peter Heppner. Un dels motius principals pel que havia anat a Colònia.


El concert va ser similar al que vaig veure al desembre a Berlin, però em va agradar igual. Fins i tot diria que el públic estava més entregat i tot. Les cançons de Wolfsheim van ser les més celebrades, tot i que alguns temes nous como l'excel·lent Meine Welt també van tenir una gran acceptació.


Cap a les 23h s'acabava el concert i, amb ell, l'Amphi. Només es podia anar al teatre a escoltar com punxaven diferents DJs. Tot i això, vam optar per prendre una cervesa a la freca tot xerrant i, a l'acabar, una retirada a temps, ja que havia estat un cap de setmana molt intens.

Així una mica com a conclusió, dir que em va encantar el festival, que és molt recomanable per a tothom, sobretot si t'agrada aquest tipus de música. Que hi havia molt gent, però que aquesta sempre acaba quedant bastant repartida entre dos escenaris i altres llocs (botigues, zones de descans, etc.) i que no acaba d'agobiar en excés. Que són alemanys: estranys però amables. Sempre hi ha algun degenerat, però d'això n'hi ha a tot arreu. També hi ha guiris i és interessant anar veient les diferents reaccions de la gent.

També és positiu d'aquest festival que el recinte està bastant cèntric, molt aprop de l'estació central. I que aquesta està a 15-20 minuts de l'aeroport. Pel que m'han comentat aquest any, també és una opció interessant anar amb Lufthansa fins a Frankfurt i d'allà agafar el tren. Que està inclòs en alguns casos.

Amb una mica de sort, fins l'any que ve!!! Serà el desè festival i encara no hi ha anunciats els grups, però pinta bé pel tema de la celebració. A partir de l'1 d'agost es posen les entrades a la venda.

Amphi Festival 2013: Dia 1

Vaig a començar a escriure la crònica per parts perquè sinó veig que no la podré fer mai. Així doncs, som-hi! Aquí ve la crònica del primer dia, dissabte 20 de juliol de 2013, de l'Amphi Festival.

El dissabte va començar d'hora perquè el Jugenherberge de Colònia no té cortines i a partir de les 6h del matí un sol infernal ja entrava a través de les fines cortines. A les 7.15h esmorzava i abans de les 8h ja sortia camí de la catedral. Una volteta i de nou a l'hotel per tal d'acabar de preparar-me per al festival.


Poc després de les 10h obrien les portes, em posaven la pulsera que em permetria entrar i sortir durant tot el cap de setmana i ja es podia veure el meu somriure d'orella a orella. Em vaig acostar a l'escenari principal per tal de saludar una noia de Berlin que conec des del setembre passat (sempre està a primera fila) i vaig aprofitar per anar a visitar totes les paradetes i anar pensant què compraria.


A les 11h obrien l'Staatenhaus, l'altre escenari. I com que fora feia una calor impressionant i encara quedava 1 hora perquè comencés el primer concert del Mainstage, vaig fer una volteta per la part tancada del festival. Allà també hi ha paradetes.

Abans de les 12h em vaig situar a prop de l'escenari principal per veure a A Life [Divided]. Pel que vaig veure, tenen bastants seguidors (hi havia bastantes samarretes), sobretot noietes. Que al final els hi van acabar tirant calces i sostens. El grup hi deu estar acostumat i s'ho van penjar, fent que la cutrada que havien fet, tingués certa gràcia.


No va estar malament. 30 minuts de rock, amb un grup oferint el que podia en tan poc temps i aprofitant per fer la seva versió de la cançó Perpetual de VNV Nation. Que vulguis o no, sempre és maca d'escoltar. Justament aquesta cançó és la única que els vaig sentir tocar l'any passat. Van acabar amb aquest tema i van deixar pas a 20 minutets d'espera abans que sortís el següent grup.

A les 12.50 van aparèixer Stahlmann. D'aquest grup conec poca cosa i el seu major encant és que surten tots ben pintats de color platejat. Almenys els hi dóna un toc diferencial interessant. Jo diria que fan rock i el públic es coneixia prou bé les lletres.


Tocaven 40 minuts, però abans de què acabessin vaig sortir de les primeres files per anar una mica a l'altre escenari, per intentar veure alguna cançó de Frozen Plasma. Per cert, aquest any he descobert on cal anar al wc (molt poca cua i sempre amb una dona netejant) i on cal demanar la cervesa (ni una sola cua en tot el festival).

Tal i com comentava, vaig anar a l'Staatenhaus per a veure un parell de cançons de Frozen Plasma, que tocaven de 13.30h a 14.10h. Només vaig poder veure A Generation of the Lost i Earthling i ja vaig tornar a sortir cap a fora.


Tot i que em vaig quedar amb ganes de poder escoltar més temes de synthpop alegre i despreocupat de Frozen Plasma, la veritat és que són una mica sosos en directe i ja els havia escoltat alguna altra vegada, pel que vaig anar a pas lleuger a l'escenari principal a veure Solitary Experiments. Vaig agafar una cervesa i vaig fer el clàssin Entschuldigung, Sorry per a recuperar el meu lloc anterior.

Ja a prop de l'escenari, a les 13.50h van començar a sonar les primeres notes del grup. Ens esperaven 40 minuts de pop electrònic alegre per a saltar i cantar. La principal sorpresa va ser veure que enlloc de sortir els components del grup, sortien 4 noies mones a fer veure que tocaven i cantaven la primera cançó (crec que era Stars). Van estar fent playback fins que van acabar i ja van sortir els nois. Va ser original, però potser una mica llarg. Però sí, molt divertit igualment.


Va ser el primer dels concerts en el que realment vaig disfrutar. No els havia vist mai i tenen algunes cançons que m'agraden molt. Els altres grups fins llavors no havien estat malament, però era diferent. A aquests els esperava amb ganes. A les 14.30h van acabar i em va fer mandra esperar-me 25 minuts per a veure en Wesselsky, així que vaig tornar a endinsar-me a l'Staatenhaus per tal de veure què estava fent el Faderhead.

No era un moment que m'interessés en excés, però el públic estava animat i va estar bé poder sentir alguns dels seus temes més coneguts. Portava 3 acompanyants als teclats i ordinadors, que no paraven de moure's i ballar i animar al públic. Pel que era fàcil enganxar-s'hi. Crec que un d'ells era un dels components d'Straftanz.


Quan van acabar va ser senzill moure's fins al davant de tot (3a fila) per tal d'estar preparada per a veure Funker Vogt, que va ser un dels moments àlgids del festival, així com un dels més durs també. M'explico. Hi ha una cosa que es coneix com a pogo o mosh i bé a ser que la gent (sobretot homes forts i drets), que comencen a ballar com a bojos i a empènyer amb totes les seves forces. Doncs em vaig trobar just al davant d'aquesta zona. Va estar bé perquè no em vaig acabar de fer mal en excés (un cop de puny involuntari al nas, però sense conseqüències) i vaig repartir i empènyer tant com vaig poder.


A part, la música va estar molt bé. Juraria que no van tocar Fire and Forget, però van tocar algunes de les cançons que conec i m'agraden i van estar molt actius dalt de l'escenari. M'agradaria saber com es deu veure aquesta situació des de dalt. A fora segurament farien uns 30º. A dins no hi tocava el sol, però l'ambient estava carregadet. Tenint en compte l'esforç que vaig haver de fer, estava tan suada que el cabell el portava moll. Vaig sortir un moment a fora per a respirar aire pur, wc i cervesa, i vaig tornar a endinsar-me a l'interior per tal d'estar preparada per a Grendel.

Ja eren les 16.30h però seguíem amb les mateixes ganes inicials. Per sort, aquí el pogo va ser una mica més delicat i no em va tocar tan de ple. Del grup en vaig disfrutar sobretot el tema Hate this. La resta pràcticament no els coneixia, però tenen molta energia en directe.


A les 17.25h van acabar i era necessari esperar-se 35 minuts fins al següents, així que vaig sortir a fer la ruta habitual: wc, cervesa. Però passejant una mica vaig veure que Solitary Experiments estaven firmant i fent-se fotos al lloc oficial, així que m'hi vaig deixar caure i, com que quasi no hi havia cua, em vaig esperar. Ja he comentat en un altre post que m'havia fet una foto amb ells.

Ja quasi a les 18h vaig tornar a acostar-me a l'escenari per tal de poder veure De/Vision. Potser és un dels grups que més vegades he vist, però sempre m'agrada veure'ls de nou.

Van tocar alguns clàssics de sempre (Try to Forget, My Hands on your Skin, I regret) i algunes cançons més noves (Binary Soldier). La combinació va ser prou bona i van sonar bé, com sempre. Aquesta vegada portaven una bateria en directe per a acompanyar-los.


Vaig tenir alguns moments de dubte de si sortir abans o no del concert perquè Frozen Plasma estaven firmant discs. Al final em vaig quedar fins a la darrera cançó i em va saber una mica de greu, perquè van acabar 10 minuts abans de la seva hora i això va ser just el suficient perquè no arribés a la firma. Però què hi farem. El concert va estar bé i el vaig disfrutar com sempre, així que cap problema important.

Ja eren les 19h i tot i que m'hagués agradat disfrutar d'una part del concert de Suicide Commando, vaig preferir sortir al Main Stage per tal d'anar-me situant per al darrer concert. En aquells moments estaven tocant Phillip Boa and the Voodoo Club. Hi havia molta gent fora i la majoria ballant i corejant les lletres. Va ser alegre i animat.


Vaig situar-me al mig, davant de l'escenari, tot i que allunyada. Perquè, per quan acabés, poder entrar ràpidament fins a les primeres files. La veritat és que tot i que la meva intenció era únicament situar-me bé, em va agradar com sonaven i l'alegria que anaven contagiant a la gent.

Van acabar a les 20.05h i, després de 30 minuts d'espera, van sortir a l'escenari VNV Natin. Teníem per endavant 1h i 20 minuts del clàssic show vnvnationero. El Mark i el Ronan van sortir acompanyats ja pels clàssics teclats de SITD i va començar l'espectacle.


Van tocar molts dels seus clàssics i jo juraria que fins i tot un tema nou, en el qual el Ronan es va situar darrere d'un teclat. Per ara no he pogut trobar la confirmació per internet, però sí que van tocar, per exemple, Chrome, Epicentre, Illusion, Space and Time, etc.


Com sempre, el Ronan va estar xerraire i amable amb el públic. Incitant-nos a ballar més, a cridar més, a cantar més. Amb la seva ironia habitual fent-nos riure (va comentar que es tractava d'un concert internacional i que parlaria en anglès) i amb les seves cares de sopresa quan corejàvem lletres o melodies. Sempre fa el mateix, però sempre s'agraeix, perquè et fa sentir bé.

Eren només les 22h, però ja portava 12h al recinte de l'Amphi i la meva esquena estava destrossada. Vaig donar una volta, però el que hi havia a l'Staatenhaus a partir d'aquell moment no m'interessava. Tot i el cansament, com que l'any passat no havia vist el Teatre, vaig entrar-hi. Vaig agafar una cervesa i vaig estar escoltant mitja horeta com punxaven música. Volia esperar-me per a veure el Ronan a les 0h, però encara faltava bastant i no sabia si valdria la pena (després em van comentar que no gaire) i al final vaig marxar sense ni acabar-me la cervesa. Això sí, abans de marxar, vaig asseure'm a un costadet a mirar a la gent:


Vaig tornar a l'hotel, vaig sopar un entrepà que m'havia portat de Barcelona i a dormir. Que l'endemà seria mogudet també.

Pre Amphi Festival

Aquest vespre marxo cap a l'Amphi Festival. Ja porto mesos esperant aquest moment i, per fi, ha arribat. Aquest any estaré per la zona un dia menys, però de fet la ciutat ja la conec.

Arribo avui a la nit, suposo que cap a les 23.30h ja estaré a l'hotel i llavors arriba el moment de la indecisió. Hi ha una pre-party del festival, però comença a les 21h i crec que al comprar l'entrada online posa que dura fins les 5h. Però arribant tan tard, segurament estaré cansada.

Com que posava que d'altres anys s'havien esgotat les entrades, al final he optat per comprar-la online (4€) i quan arribi acabaré de pensar què faig, perquè si no vull estar excessivament cansada pels concerts, tampoc puc sortir tota la nit. Però també hi serà l'Steve Naghavi punxant i molt de Depeche Mode sonant ja que un tal DJ Elvis és el que organitza aquest tipus de mogudes per Alemanya, especialment a Colònia. La sala no està excessivament lluny de l'hotel, potser 15 minuts caminant. Ja es veurà.

Pel que fa al festival, he estat pensant quina cançó posar com a comiat i al final he optat per posar Fire and Forget de Funker Vogt, que espero veure en directe:



Ara hauria de dissimular a la feina i imprimir tot el que necessito per aquesta tarda i que ja no tindré temps de fer a casa...

Nous horaris Amphi 2013

Després de mirar ahir tots els horaris de l'Amphi Festival, ara els han canviat una mica. Es veu que van rebre diverses queixes per les coincidències i algunes eren bastant lògiques, pel que han decidit avançar alguns concerts per a evitar sol·lapaments. Podem veure-ho a la pàgina web i al Clashfinder ben ordenat.

Així doncs, tornem a mirar tots els horaris i a decidir què farem. Comencem per dissabte:


Crec que faré el següent: A Life Divided [MS], Stahlmann [MS], Frozen Plasma [SH], Solitary Experiments [MS], Wesselsky [MS], Funker Vogt [SH], Grendel [SH], Agonoize [MS], De/Vision [SH], Suicide Commando [SH], VNV Nation [MS].

Aquí m'han fotut de manera important perquè ara Frozen Plasma toca abans que Solitary Experiments i prefereixo veure els segons... De l'altra manera hagués pogut veure tranquil·lament Solitary i després com acabaven Frozen. Però bé, a Frozen els he vist ja un parell de vegades.

Seguim amb diumenge que sembla un dia més senzill.


I aquí escolliré els següents grups: Chrom [SH], Tyske Ludder [SH], Santa Hates You [SH], Icon of Coil [MS], Letzte Instanz [MS], Diary of Dreams [MS], Oomph! [MS], Anne Clark [SH], Peter Heppner [SH].

Els colors i les abreviatures signifiquen el mateix que el que comentava ahir: MS = Main Stage, SH = Staatenhaus. Verd: imprescindible, Blau: interessant, Lila: estan bé, Vermell: firmes d'autògrafs interessants.

La veritat és que sempre hi haurà coincidències i cal escollir, però és una llàstima. Hi hauré de pensar una mica més per a veure quanta estona dedico a cada grup. Però estaria tan bé que, per exemple, la firma del Peter Heppner no coincidís amb Oomph!...

Horaris Amphi Festival 2013

Ja tenim els horaris de l'Amphi Festival d'aquest any. Com sempre, hi ha moltes coincidències, sobretot el dissabte. Es poden veure aquí els horaris a la pròpia pàgina web, i aquí de manera que es pugui veure de manera conjunta què fan a cada hora a cada lloc.

Anem a analitzar-ho una mica. Com l'any passat, he utilitzat els següents colors per tal de fer-me una primera idea principal:

• Verd: imprescindibles
• Blau: m'agradarien
• Lila: estan bé
• Vermell: firmes d'autògrafs interessants

Comencem per dissabte.


Comença tot una mica fluixet. Suposo que em situaré a l'escenari principal cap a les 12h i miraré A Life Divided i Stahlmann. No són grups que m'interessin especialment, però m'agraden més que el que hi ha als altres escenaris i allà, a les 14h, tocarà Solitary Experiments, que és un dels imprescindibles.

Per suposat, ja se m'ajunta amb algun altre grup. En aquest cas amb Frozen Plasma que toca a l'escenari de l'interior a les 14.20h. Llavors puc escollir entre Wesselsky i Faderhead, on segurament optaré pel primer.

Ja a les 18.25h comença Funker Vogt i segurament em quedaré en aquest escenari per a veure Grendel i De/Vision. Abans del colofó de dissabte, miraré un tros de Suicide Commando i, llavors, els caps de cartell, VNV Nation a l'escenari principal.

Pel que fa a les signatures d'autògrafs, n'hi ha alguns que m'interessen, però no excessivament, així que, a l'haver-hi concerts més interessants a la mateixa hora, no crec que m'hi passi.

Així com a resum d'horaris del dissabte, tindríem: A Life Divided [MS: Main Stage] (12.00h - 12.30h), Stahlmann [MS] (12.50h - 13.30h), Solitary Experiments [MS] (13.50h - 14.30h), Frozen Plasma [SH: Staatenhaus] (13.30h - 14.10h), Wesselsky [MS] (14.55h - 15.45h), Funker Vogt [SH] (15.30h - 16.15h) , Grendel [SH] (16.30h - 17.25h), De/Vision [SH] (18h - 19h), Suicide Commando [SH] (19.30h - 20.30h), VNV Nation [MS] (20.35h - 21.55h).

El diumenge la cosa sembla més senzilla. Passem a analitzar-ho.



A les 12.15h ja podrem disfrutar de Chrom sense cap mena de sol·lapament. Llavors el tema decau una mica, però em quedaré al mateix lloc a veure Tyske Ludder i un tros de Santa Hates You. Abans de què acabi hauré de moure'm ràpidament cap a l'escenari principal on hi seran Icon of Coil.

Llavors hi ha una estona lliure, tot i que suposo que em quedaré al Main Stage a veure Letzte Instanz i Diary of Dreams. A les 18.55h sortiran Oomph! i m'agradaria veure'ls, però, malauradament, coincideix amb la firma d'autògrafs del Peter Heppner. Així que suposo que plegaré abans i miraré d'arribar a temps perquè em firmi alguna cosa.

Fins les 21.40h no tocarà el Peter Heppner l'Staatenhaus i no em criden del tot els grups d'abans, així que passaré l'estona escoltant l'Anne Clark per tal d'agafar un bon lloc.

De les signatures d'autògrafs ja he comentat la del Peter Heppner i potser em deixo caure a la de Oomph! ja que no hi ha gran cosa en aquells moments.

I com a resum del diumenge, tindríem: Chrom [SH] (12.15h - 12.55h), Tyske Ludder [SH] (13.20h - 14.05h), Santa Hates You [SH] (14.30h - 15.20h), Icon of COil [MS] (14.55h - 15.45h), Letzte Instanz [MS] (16.10h - 17h), signatura Oomph! (17h - 17.50h), Diary of Dreams [MS] (17.25h - 18.25h), Oomph! [MS] (18.55h - 20.05h), signatura Peter Heppner (19h - 19.50h), Anne Clark [SH] (20h - 21.10h), Peter Heppner [SH] (21.40h - 23h).

Finalment, hi ha diversos DJs que punxen a partir de les 22h. Com que en general no els conec i el tema discoteca no m'entusiasma, ja veuré si em quedo o si marxo. El dissabte, a les 0h, punxa el Ronan Harris (de VNV Nation) i el diumenge, a la mateixa hora, el DJ Elvis que crec que és dels de Depeche Mode, però aquesta part ja l'improvitzaré un cop allà, depenent del cansament i les ganes.

Amphi Festival: Signatura d'autògrafs

Encara no sabem els horaris dels directes dels grups de l'Amphi Festival d'aquest any, però sí que sabem qui i quan firmarà autògrafs.



Ho podem llegir aquí, també. Pel que veig, començarà cap a les 13h, el que és una llàstima ja que normalment a primera hora els concerts són els que menys m'interessen i m'hi hagués pogut passar més tranquil·lament.

Falten 2 grups per a confirmar i hi ha algun grup que m'agradaria veure, com sempre, encara que alguns ja els hagi vist, o no els conegui del tot. Per exemple, a VNV Nation o a Frozen Plasma els he vist dues vegades, però mai està de més saludar-los de nou, tot i que crec que pot ser que estigui una mica ple, sobretot en el primer cas. Pel que fa a Frozen Plasma, tinc un nou cd d'edició limitada que m'agradaria que em firmessin, per a fer-lo encara més especial. És aquest. Ja penjaré alguna foto en algun moment.

Altres grups que no estaria malament veure serien Funker Vogt, Solitary Experiments, Wesselsky (aquest també ja me l'he trobat a Zúrich) o Oomph!.

Però el més important, clarament, és el Peter Heppner, que hi serà el diumenge de 19h a 19.50h. Segurament estarà tocant algú interessant o voldré anar a fer "cua" per a veure algú després des d'aprop de l'escenari, però per poc que pugui, m'hi deixaré caure. En aquest cas, potser fins i tot deixaria de veure alguna actuació per a poder-lo saludar, però dependrà de qui toqui. Aquest any, a més, conec algú més que va al festival, i sempre li puc demanar que em guardi un lloc fins que torni.

Qui m'agradaria que ocupés aquests dos darrers llocs que encara s'han d'anunciar? Clarament Chrom i segurament De/Vision o Welle:Erdball, fins i tot.

Festivals estiuencs a Alemanya

L'any passat vaig anar a l'Amphi Festival i em va encantar. Aquí podem veure l'explicació del dia 1 i aquí la del dia 2. Em va agradar la ciutat (Colònia), l'ambient, la gent, la música, la cervesa...

Per això, aquest any pensava en repetir. No sé si repetir fins i tot de festival, tot i que hi ha diferents possibilitats i no m'acabo de decidir. M'he fet un compte premium gratuït durant un mes a l'Spotify i he creat unes llistes de reproducció per a escoltar 4-5 cançons de cada grup i acabar-me de decidir. Les possibilitats són diverses: Amphi Festival [Köln, dissabte 20 juliol - diumenge 21 juliol], Blackfield Festival [Gelsenkirchen, divendres 28 juny - diumenge 30 juny], dissabte 20 juliol - diumenge 21 juliol], Wave-Gotik-Treffen [Leipzig, divendres 17 maig - dilluns 20 de maig], M'era Luna [Hildesheim, dissabte 10 agost - diumenge 11 agost]...

Per a intentar decidir-me he pensat en analitzar una mica els diferents aspectes de cada festival i ho he resumit de la següent manera:

Amphi Festival (Köln):

1. Dies: divendres 19 juliol nit - dilluns 22 juliol matí (4 dies, 1 de festa laboral)
2. Grups principals: VNV Nation, Icon of Coil, Frozen Plasma, Peter Heppner, Solitary Experiments, De/Vision, Welle:Erdball, Oomph!, Suicide Commando, Funker Vogt, Agonoize, etc.
3. Preu entrada: 66€
4. Preu vols aproximat: dj 20 (20.15h - 22.30h) / dll 22 (17.20h - 19.30h) = 180€
5. Preu hotel aproximat: 150€ (Jugendherberge Köln-Deutz – city hostel)
6. Detalls: ja hi vaig ser l'any passat i tot i que m'encantaria repetir, potser estaria bé variar una mica.

Blackfield Festival (Gelsenkirchen):

1. Dies: dijous 27 juny - dilluns 1 juliol (5 dies, 2 ó 3 de festa laboral)
2. Grups principals: And One, Eisbrecher, Blutengel, Aesthetic Perfection, Neuroticfish, Mono Inc, Rotersand, In Strict Confidence, Spetsnaz, Fixmer / McCarthy, Ost+Front, etc.
3. Preu entrada: 57€
4. Preu vols aproximat: dj 27 (11.10h - 13.30h) - dll 1 (17.20h - 19.30h) = 120€ (Düsseldorf) + tren 30€ = 150€
5. Preu hotel aproximat: he mirat una mica i no he acabat de trobar res gaire aprop. He enviat un parell de mails per aconseguir informació fiable.
6. Detalls: els grups m'encanten, però molts d'ells són els mateixos que vaig veure l'any passat, el que no treu que vulgui repetir...

Wave-Gotik-Treffen (Leipzig):

1. Dies: dijous 16 maig - dimarts 21 maig (6 dies, 3 ó 4 de festa laboral)
2. Grups principals: Namnambulu, IAMX, Welle:Erdball, In Strict Confidence, Suicide Commando, etc.
3. Preu entrada: 90€
4. Preu vols aproximat: dj 16 (12.55h - 20.30h) / dm 21 (08.05h - 19.40h) = 345€
5. Preu hotel aproximat: XXX
6. Detalls: potser és on menys grups m'agraden, però hi ha Namnambulu i és un clàssic... La pàgina web és un desastre.

M'era Luna (Hildesheim):

1. Dies: divendres 9 agost - dilluns 12 agost (4 dies, 1 de festa laboral)
2. Grups principals: Apoptygma Berzerk, Deine Lakaien, Blutengel, IAMX, Diorama, Mono Inc, Nachtmahr, Kirlian Camera, Eisenfunk, Ost+Front, etc.
3. Preu entrada: 85€
4. Preu vols aproximat: dv 9 (13.55h - 16.25h) - dll 12 (11.15h - 13.35h) = 200€ (Hannover) + tren 30€ = 230€
5. Preu hotel aproximat: a buscar
6. Detalls: bastants grups que m'agraden, un festival al que no hi he estat encara, tot i que una mica caret, tot i que no impossible.

Els preus de les entrades varien en 30€, però al cap i a la fi, estic disposada a pagar 100€ per a un festival, així que això no és un problema. Pels grups que hi toquen, probablement el que descartaria abans seria el Wave-Gotik-Treffen. Els altres 3 tenen bastantes perles que m'agradaria veure altra vegada, o fer-ho per primera. La veritat és que meditant molt, hauria de descartar el Blackfield Festival, perquè s'assembla molt al de l'any passat, però m'agraden bastant i a més hi ha Neuroticfish.

Com a primer pensament em quedaria amb l'Amphi, el M'era Luna i el Blackfield, descartant aquest darrer per repetitiu. Entre els altres dos hi ha els mateixos dies de festival i de festa laboral, i el M'era costa uns 20€ més (això no influirà).

Pel que fa a com arribar a la zona... Aquí novament el que podem descartar és el Wave-Gotik-Treffen, ja que és molt car. També podia pensar d'anar-hi un dia o dos, però a aquest preu de bitllets, no val la pena. Potser és més barat volar a un altre lloc i agafar un tren.

El més senzill de tots és l'Amphi, perquè hi ha molts vols directes a Colònia i són relativament barats. Al Blackfield cal anar fins a Düsseldorf o Dortmund (o fins i tot Colònia) i agafar un tren. Aquí també surt prou bé de tren. Per contra, al M'era Luna també cal anar fins a una altra ciutat, Hannover, i de nou arribar en tren. Aquí el preu ja puja una mica més. Però tampoc és res prohibitiu si m'ho prenc com les vacances d'estiu, que no estic segura de si en tindré.

D'hotels només conec el de l'Amphi, perquè ja hi he estat. Per a la resta he mirat una mica, però poquet. Bé, pel Wave-Gotik-Treffen crec que ja ni miraré perquè serà el primer descartat.

Ara queda decidir entre els altres. Si algú s'hi vol apuntar, la cosa serà més senzilla, però ho dubto. Així que ara a pensar i meditar què és el que em ve més de gust fer. I si em donen alguns dies de festa a la feina, que se suposa que en tinc dret, per tant, no crec que sigui un problema agafar-se 2-3 dies.

Ara he vist que l'any passat em vaig decidir cap a finals de març. No serà una mala època per a intentar prendre de nou la decisió.

Amphi Festival 2012

L'Amphi Festival ha publicat un video tipus resum del que ha estat el festival aquest 2012. Si t'hi trobes i envies el segon exacte i una foto teva per a comparar, entres en el sorteig d'una entrada VIP.


Per bé o per mal, jo no crido gaire l'atenció, pel que està clar que al video no surto. Això sí, he estat mirant a veure si sortia entre el públic o passant per darrere de gent més disfressada que jo...

Fins ara no he trobat res, però no em desanimo. Demà tornaré a buscar-me a veure si hi ha sort.

And One (Amphi 2012)

Fa uns dies que estic a l'atur i ja sóc una d'aquestes persones que no treballen, però no tenen temps per a res. Ni per a escriure quatre ratlles al blog. Primer amb gestions i més gestions, després perquè el meu nebot encara corre per aquí i sempre està bé passar una estona amb ell.

Fa dies que vull comentar diverses coses, però estic una mica espessa, així que començaré per la part que pot ser més senzilla, és a dir, recordar alguns dels concerts que vaig veure a l'Amphi 2012.

Començarem pel que va ser el meu darrer concert, el d'And One. El concert va començar uns minuts tard, però res destacable. A l'escenari hi havia una fotografia dels actuals 4 membres del grup, vestits com si fossin pilots d'avió i davant els dos teclats i la bateria.

Van començar amb Back Home i ja van sortir tots a la vegada. Tots vestits de negre i l'Steve Naghavi, a part, amb una caçadora blanca. Cada vegada que el veig sobre l'escenari penso el mateix "què baixet i paticorto!", però això no treu que el segueixi trobant molt guapo. Tots portaven el magnífic cinturó amb la civella amb el logo del grup.

Ja de seguida vam veure que venien amb ganes i com que a primera fila m'estaven estrenyent una mica, vaig decidir fer un pas enrere i posar-me a saltar com una boja. Al cap de res, el noi que estava darrere meu, es va posar al meu costat i durant una estona crec que vam aconseguir animar una mica el nostre voltant amb la nostra bogeria constant. Cançó rere cançó, temazo rere temazo.

El so va ser molt bo. Com sempre, en espais oberts, el so s'expandeix més i suposo que les meves orelles ho accepten millor. Potser la llàstima va ser que l'Steve va xerrar bastanta estona i haguéssim pogut escoltar un parell més de cançons, que sempre s'agraeix.

El setlist (el qual no em van voler donar, ves a saber perquè, possiblement perquè eren una mica bordes), va començar de la següent manera:

1. Back Home
2. Zerstörer
3. Wasted (+ Personal Jesus)
4. Love You to the End
5. Timekiller (Project Pitchfork)
6. Traumfrau
7. Deutschemaschine

A la pàgina no surten més cançons, però que ara recordi: Metalhammer, So kling Liebe, Military Fashion Show, The Walk (The Cure), Techno Man, Shouts of Joy, Seven, High (Joke Jay), Für, Get You Closer...

I ja per a finalitzar, volia afegir la postal que em van dedicar el dia abans els 4 del grup:

Amphi Festival 2012 - Dia 2

Diumenge va començar igual que dissabte, arribant d'horeta al Tanzbrunnen, el lloc de l'Amphi Festival, donant una volteta per les paradetes i veient a la gent passar. Es veia que hi havia menys gent en general.

El primer objectiu del dia era anar a la firma d'autògrafs d'Aesthetic Perfection, a les 12h. Em pensava que hi hauria poca gent, però quan encara faltaven uns 20 minuts allò començava a fer goig. Com que en aquell moment tampoc hi havia gran cosa a fer, m'hi vaig quedar. Vaig aconseguir la firma i la foto i corrents a veure la darrera cançó de Lord of the Lost, que semblava que estava agradant molt a tots els assistents.

Després van sortir Solar Fake que vindran al desembre a Barcelona. Va estar molt bé, van tocar molt bé i el cantant molt delicat i amb bona veu, però on estava jo se sentia fluixet, la veritat. A l'estar sola em va fer vergonya cridar LOUDER!!!, però crec que hi haguessin guanyat.

Després van sortir Aesthetic Perfection i aquests sí que saben què és el soroll. Potser la veu no sonava prou nítida a vegades, però la resta ho compensava de ple. Molt bé la vestimenta, molt bé el so de la bateria en directe i molt bé el teclista pujat a sobre el teclat mentres tocava. Molta molta força, tal i com s'esperava.

Diumenge em coincidien tots els concerts que m'interessaven al mateix escenari, el Mainstage, el de l'exterior, pel que m'hagués pogut quedar allà, però vaig optar per descansar (i dinar!) mentres tocaven Stahlzeit. Són la banda tribut a Rammstein i com a tals van escenificar i posar foc a tot arreu. Va estar bé veure'ls i va estar bé descansar una mica també.

Mentre tocaven ja la darrera cançó vaig començar a aproximar-me a l'escenari, així quan van sortir The Crüxshadows ja estava en un molt bon lloc. Si estaves atent, cada vegada qeu canviaven de grup hi havia gent que sortia i et podies anar apropant. El cantant va sortir d'entre el públic, això ja augurava els seus següents passos: pujar-se tal mono a lesbarres de l'escenari, posar-se al lloc que hi havia entre l'escenari i el públic, i tornar a posar-se a caminar entre el públic. Pel que fa a la música va sonar molt bé tot i que em va semblar no conèixer quasi cap cançó de les que van tocar. També treuren nou disc.

A continuació era el moment de Mono Inc. Ja m'anava apropant a l'escenari mica en mica. En aquests dos canvis de grups encara no estàvem com a sardines, així que vaig poder descansar una mica sentada al terra, el que no va evitar que a l'intentar aixecar-me em trepitgés un cordó i em torcés el peu... però vaig dissimular com una campiona, així sí, tothom em va veure caure de cul. El grup va estar bé, però potser el tros "en acústic" va sobrar una mica. El cantant amb una guitarra i cantant The Passenger mentres anava xerrant. Una mica llarg tenint en compte que era un concert reduït de temps.

Llavors el torn tan esperat de Blutenegel. Aquí és on tinc els sentiments més contradictoris. No s'amaguen de què no toquen la música en directe, ni tan sols hi havia instruments a l'escenari, això està bé, total, si no faràs res, per a què fer el paperina. La música i la veu van sonar genials, però el que em feia caure la cara de vergonya eren les 4 noies que hi havia ballant i fent coreografies pel voltant: que si ara amb unes banderes (alguna no havia assajat prou) que si ara fem veure que som vampirs i ens mosseguem i surt sang, que si anem vestides de monja però acabem en bikini i, el millor, no sé com, peruqè no ho veia, però una va acabar despullada i una altra vestida com la mort la ruixava del que se suposava que era sang. La noia com si s'excités amb aquella sang i es llepava els braços i les mans i es refregava tota ella. No sé, la gent feia moltes fotos, però a mi em feia vergonya aliena.

Tot i això, la música va estar bé, vaig poder escoltar algunes de les meves cançons preferides i vaig disfrutar una bona estona.

Finalment, i ja a primera fila, And One. A la segona cançó vaig abandonar la primera fila per passar a la segona perquè no hi cabia per a saltar. Vaig estar molt contenta. Va sonar bé, l'Steve estava divertit, va fer broma (per suposat no en vaig entendre la meitat) i va cantar molt bé. Vaig saltar i cantar com una embogida i van tocar Back Home i Shouts of Joy del darrer disc que van sonar molt bé. Tmabé van tocar-ne algunes del Tanzomat, que jo hagués canviat per alguns clàssics i un parell de covers (The Walk i Timekiller) que potser no feien falta. M'agrada més quan colen els covers entre les seves cançons, tipus Wasted + Personal Jesus, tal com van fer.

També van estar una bona estona xerrant i fent una mica el tonto, com si haguessin escrit una cançó nova o així, però era com una broma de cançó, com si fos quan al final la gent crida "una altra, una altra" per tal que no s'acabi. No ho vaig acabar de veure clar. En Joke Jay va cantar High com ja va sent habitual i van fer broma una bona estona. Aquí suposo que va estar content perquè al ser a l'aire lliure podia fumar el que vulgués.

Això va ser tot. Vaig passar a veure Project Pitchfork per l'altra sala un moment, però no em quedaven forces, ni per a una cervesa i ni tan sols per a sopar. Cap a l'hotel a dormir i a veure com em llevava el dia següent.

I això va ser tot. Si puc, l'any que ve repeteixo o vaig a un altre festival similar, depenent del cartell. La gent prou bé, tot i que sempre hi ha gent curteta que empeny i molesta per a posar-se a davant, però menys de l'habitual.