Herbert Grönemeyer

Ahir comentava que Antony Hegarty col·laborava amb un tal Herbert Grönemeyer, un músic bastant conegut a Alemanya, però no tant en d'altres països.


Jo el vaig conèixer a arrel del video que va realitzar Anton Corbijn, que també n'ha fet molts d'altres per a grups com Depeche Mode, U2, New Order...

El video en qüestió era Mensch, del disc del mateix nom, el 2002.

Aquí la mateixa cançó cantada amb el Bono d'U2, en alemany (d'aquella manera): mensch live

El reconeixement a Alemanya li va arribar amb el disc "4630 Bochum", que és el disc en alemany més venut de la història en aquest país. A la resta d'Europa, es va donar a conèixer a l'Eurocopa de futbol, on va cantar la cançó inaugural "Zeit, dass sich was dreht (Celebrate the day)".

Tot i això, el fet de cantar en alemany frena la seva expansió a d'altres països.

També ha participat com a actor en diverses pel·lícules.

Actualment acaba de treure un disc recopilatori "Was Muss Muss" amb 2 cds, quasi 40 cançons i on apareix la col·laboració amb Antony Hegarty.

Un altre vídeo dirigit per Anton Corbijn, on Herbert Grönemeyer comentava que havia quedat exhaust després de córrer tant. En el vídeo fa 2 papers i l'un persegueix a l'altre sense parar:

Antony Hegarty - Entrevistes

Ja vaig parlar fa poc d'Antony and the Johnsons, grup creat per a poder expressar la creativitat del seu "líder", Antony Hegarty.


Avui hi ha dos articles al diari El País que són interessants.

El primer, de Pablo Guimón, és una entrevista convencional, amb pregunta-resposta, intercalada amb comentaris del periodista que ens ajuden a entendre la personalitat d'aquest cantant. Enllaç a l'entrevista

El segon article és d'Isabel Coixet, que escriu més des de l'amistat i admiració que els uneixen.

Ella va ser una gran plataforma per donar a conèixer les seves cançons a Espanya gràcies a incorporar la seva música a la pel·lícula "La vida secreta de las palabras".

Tot i que a mi no em va agradar gens "Mi vida sin mí" i que per aquest motiu ja em va fer mandra veure "La vida...", m'ha agradat la seva manera d'escriure, on m'ha fet sentir més que no pas a la pel·lícula, on a cada acció que passava, se'm feia menys creïble la història.

L'article ens explica la manera de ser d'Antony i alguns apunts del seu nou disc. Enllaç a l'entrevista


Tot i això, de moment, jo segueixo mantenint que el nou disc The crying light no arriba al nivell de l'anterior.



edito: casualment avui escoltant el darrer disc de Herbert Grönemeyer he anat a topar amb la cançó "Will I ever learn" on hi col·labora Antony Hegarty. A veure si trobo un moment per escriure sobre aquest cantant alemany.