Amphi Festival (dia 2)

I el segon dia de l'Amphi Festival va arribar. Com que vaig anar a dormir a una hora decent i sense beure alcohol, estava bastant decent, tot i que actualment em canso més ràpid. Havia reposat i tenia ganes de més concerts. A més, els grups de diumenge em cridaven més l'atenció.

Vaig anar cap al recinte al voltant de les 13h. Hi havia alguns grups tocant, com Unzucht, fent una versió de Entre dos tierras, d'Héroes del Silencio, però el primer objectiu era Solar Fake. Després de sentar-nos una estona a l'ombra. Vam anar a veure'ls. Vam poder acostar-nos bastant a l'escenari i disfrutar. M'encanta l'home del teclat, està mig sonat i anima a qualsevol. Sobre les cançons, com sempre, n'hi havia moltes de les noves i jo prefereixo les antigues, però va estar bé.


Després, a descansar de nou i al cap d'1 hora li tocava a Mesh. Com sempre, sempre, sempre, molt molt bé. Són capaços d'animar a qualsevol. Van començar tocant des de darrere, però com es veu a la foto, ningú s'enterava de res, malgrat que jo els hi estava cridant...


I després... a descansar de nou. A agafar forces perquè el final de nit es presentava llarg i cansat. Primer li tocava a Apoptygma Berzerk. Van tocar tots els temes clàssics i la cançó Major Tom, que és molt típica a Alemanya i la gent la va corejar moltíssim. Davant nostre teníem dos nois totalment entregats, saltant i cantant cadauna de les lletres. Va ser molt divertit veure'ls.


I a l'acabar li tocava el torn a Eisbrecher, que van preparar un escenari amb bastanta decoració i van oferir un concert amb molta força. L'Alex, el cantant, va parlar bastant amb el públic i va cantar sense parar, però jo diria que d'altres vegades que els he sentit, se sentia millor com cantava. Tot i això, molt divertit i, encara gràcies, el sol ja va marxar, perquè feia molta calor.


Després cap a l'hotel perquè el meu cos ja estava al límit.

Amb Mesh

L'altre moment groupie del cap de setmana ha estat amb els membres de Mesh. Per separat perquè hi havia molta gent per allà demanant firmes i fotos:

Concert 10 Jahre Poponaut

Ahir es van celebrar els 10 anys de la botiga Poponaut a Leipzig. I, per suposat, cap allà que vaig anar.

El bus em va deixar al centre de Leipzig a les 10.40h, així que vaig passejar tot el matí. Cap a les 17h vaig anar a la sala Werk II, Halle D. Vaig ser la primera en arribar però de seguida va aparèixer una noia de Texas que ara viu a Berlin. Vam estar xerrant fins al cap d'una hora, que van obrir portes. La sala em va agradar. Era prou gran (dintre del que són aquestes sales) i ho havien venut tot, així que estarien contents. Hi havia molt merchandising, però em vaig resistir, més val estalviar.

Primer van sortir Cryo. No els coneixia i no van estar malament. El cantant era el prototip de pardillo que no sap benbé què fer sobre l'escenari, però l'altre noi no parava quiet, així que es compensava.


Després van sortir Mind.in.a.box. També em van agradar. Els coneixia una mica, però no suficient. Tot i això, m'encanta quan la veu està tan distorsionada, que sembla que canti una noia.


Llavors ja li tocava a De/Vision. Tractant-se d'un concert a Alemanya em va estranyar que no fossin els darrers en tocar, però ho vaig trobar encertat de totes maneres, ja que jo preferia tancar amb Mesh, que tenen més força. Pel que fa a De/Vision van sortir l'Steffen i el Thomas acompanyats d'una bateria en viu. Van tocar els clàssics de sempre i, com sempre, van sonar molt bé:


Quan estaven acabant de tocar The Flavour of the Wekk ja sabia que seria el darrer tema, així que vaig aprofitar per anar al wc. El que no m'esperava és que Mesh començaria a tocar sense cap pausa. Al contrari que la darrera vegada a Barcelona, enlloc de tocar l'últim tema des de darrera de tot, van tocar els dos primers. Crec que van ser Not prepared i Trust You. Quan van acabar amb aquestes versions acústiques ja havien canviat l'escenari i ja van anar cap allà.


També em van agradar molt. Les seves cançons tenen aquestes tornades que són excel·lents per a cantar en directe, així que és molt divertit. A l'acabar vaig aprofitar per tornar al wc i agafar un altre poster gratis :), que juntament amb la baqueta de Mind.in.a.box i el setlist de Mesh són els records que m'emporto:


A part, van baixar a saludar tots els de Mesh i l'Steffen, així que el moment groupie ha estat ampliat de nou. Al Thomas no el vaig veure, però després sí que estava a la discoteca per allà ballant.

Amphi Festival 2014: Mesh

Un dels grups que tinc moltes ganes de tornar a veure en viu és Mesh i aquest any estaran a l'Amphi Festival, així que a partir d'aquest moment ja formen part del meu particular llistat.


Breu descripció: ja n'he parlat moltes altres vegades, però així com a resum podríem dir que es tracta d'un grup de Bristol el 1991 pel Mark Hockings i el Richard Silverthorn. Durant els primers 15 anys van ser un trio amb el Neil Taylor, però que ho va deiar ara ja fa uns quants anys. En viu els acompanyen dos nois més a la bateria i als teclats. El seu so jo el descriuria clarament com a synthpop (tot i que als inicis tenien un to més fosc i dur) i amb unes cançons més aviat alegres i animades. Sempre ho he dit i ho repetiré: poden tenir diverses cançons mediocres, normaletes, simples, però arriben a la tornada i les converteixen en increïbles. Crec que tenen molta facilitat per a crear bones tornades.

Discografia:

1. Fragile (1994)
2. In This Place Forever (1996)
3. The Point At Which It Falls Apart (1999)
4. On This Tour Forever (2001)
5. Who Watches Over Me? (2002)
6. We Collide (2006)
7. A Perfect Solution (2009)
8. Automation Baby

Temes més coneguts:

1. Born to Lie (video)
2. Firefly (video)
3. So important (video)
4. You didn't want me (video)
5. Crash (video)

Com que el darrer cd és bastant recent, he decidit compartir una de les seves cançons. Per a no repetir-me, he escollit You want what's owed to you:


Continuarà...

Concert Mesh (Bikini)

Dissabte vam poder veure a Mesh a la sala Bikini de Barcelona. El meu nom estava apuntat a la llista, però només per a una entrada, així que vam haver de pagar la segona. Però va valdre la pena. Ho vam disfrutar com mai.

Vam arribar cap a les 20h i ens vam entretenir una mica comprant unes samarretes. Pel que quan vam entrar a la pista, ja hi havia Medievo tocant. Ens vam situar a primera fila, unes cerveses, i vam escoltar-los amb tranquil·litat. No em van cridar especialment l'atenció. A continuació, S.E.N, dels quals ens van regalar un cd a l'entrada. Tampoc em van dir gran cosa, però sí que escoltaré el cd un dia d'aquests.

Després, ja els esperats Mesh. Crec que van tocar al voltant d'una hora i mitja, però quasi sense pauses, una cançó rere l'altre. No recordo cap projecció al darrere del grup, però he vist fotos que confirmen que sí que n'hi havia. Només recordo com una petita pantalla de TV al costat de l'escenari on hi anaven sortint algunes imatges (portada del cd, per exemple, o fotos promocionals). Crec que n'hi havia una a cada costat de l'escenari.


Les fotos que vaig fer ara les miro i estan bastant borroses. El fet d'estar davant saltant sense parar i amb unes quantes cerveses al cos (el noi del bar de davant de Bikini ens recordava de l'any passat i ens en va regalar alguna) van ajudar a la mala qualitat. Tot i això, sempre se'n pot salvar alguna.


Vam poder agafar el setlist, així que les cançons són les següents:


Com que sabíem que a la darrera cançó, el Mark cantaria des del final, abans de què sortís ja ens trobàvem allà, també a primera fila al final de tot. Això va comportar que la resta de gent que estava a primera fila, aconseguís les baquetes, però va valdre la pena veure el final des de davant de tot també. Aquí una prova de la proximitat:


El concert se'm va fer una mica curt, però vam acabar destrossats, suant, perdent la veu i abraçats amb tota la gent que ens rodejava i que, com nosaltres, l'únic que volia era passar-s'ho bé i disfrutar de la música.

Després ens vam unir tots a sopar una mica al bar del costat de Bikini i, com sempre últimament, em vaig convertir en la guia per arribar a l'Undead, ja que hi havia gent de Bristol (tot i que viuen a Barcelona) i d'Andalusia. Un cop allà la nit va continuar amb bastanta bogeria, però millor deixar aquesta part en la intimitat. Pel que fa al grup, no va arribar a aparèixer a la sala, una llàstima. La música va estar prou bé, amb moments millors, com sempre, i amb gent entre estranya i agradable pel voltant.

Després a esmorzar, a casa a dormir unes hores i a casa mons pares a dinar en família amb la pitjor ressaca que he tingut en la meva vida. No vaig ni poder dinar, vaig haver de disculpar-me i anar a dormir una estona, i per la tarda... Bé, no calen tants detalls. Però se m'han tret les ganes de cervesa per uns quants dies, la veritat.

Mesh: prèvia concert

Demà dissabte Mesh estaran a Barcelona. He contactat amb diverses persones i crec que sí que tindré les meves entrades gratis. Sinó pagaré l'entrada i després ja veurem a qui dirigeixo els meus crits i renecs.

Hi ha hagut alguns canvis de teloners i al final tocaran: Medievo i Some Electric Noise (S.E.N). Els primers són un grup diria que de Barcelona format pel David Medina i el Miguel Ángel Blanca. Pel que he llegit la seva música és reivindicativa i d'autor (el que suposo que deu voler dir amb missatge). Aquí es pot escoltar la seva música.

I els segons ja van ser teloners de Diorama i De/Vision a finals del 2010. A la crònica que vaig escriure ara farà 3 anys no indica res sobre si em van agradar o no. Es tracta d'un grup de Barcelona format pel Sergio Salesa, l'Albert Osdorgoitea, l'Alexandre Plaza i el Nacho Llazer. Ells mateixos es defineixen com un grup de post-punk barrejat amb new wave i rock alternatiu, i amb influències com Depeche Mode, The Cure, Suede, David Bowie o Joy Division. Aquí es poden escoltar les seves cançons de forma gratuïta.

Sobre Mesh hi ha poca cosa a dir que no sapiguem ja. Es tracta d'un grup anglès format el 1991 i des de llavors ha anat evolucionant des d'un so més fosc i industrial, a un so totalment synthpop i més alegre. Està format pel Mark Hockings i el Richard Silverthorn. En viu els acompanyen en Sean Suleman a la bateria i actualment diria que han subsituït el teclista per un tal Richard (no recordo el cognom), ja que l'he vist en fotos promocionals i no em sonava.

Per si de cas demà no tinc temps de posar una cançó prèvia, avui he decidit compartir It scares me:


Els horaris seran els següents (sala Bikini, que també la van canviar) i els primers en arribar tindran un disc de S.E.N gratis:

• Portes - 19:45h
• Medievo - 20:00h
• S.E.N - 20:35h
• Mesh - 21:30h

Mesh: Automation Baby Tour

Ahir va ser el meu últim dia de vacances i me'l vaig passar entre el sofà i el llit. Altra vegada amb mal de panxa. Però almenys aquesta vegada era perquè alguna cosa m'havia sentat malament del sopar i no pas per algun ingredient secret i desconegut.

Avui ja m'he llevat millor, però m'espera un primer dia de feina a base de torrades amb oli i sal, camamilla i arrós blanc, el qual odio amb bastanta força. Tot i això, per avui encara tinc una mica de feina i puc anar escoltant música de manera continuada durant 7 hores.

Per sort dimecres és 11 i és festa. I dissabte venen Mesh a Barcelona (el divendres a Madrid) i els podrem tornar a disfrutar. El nou disc no em va entusiasmar les primeres vegades que el vaig escoltar, però a mesura d'anar-li donant oportunitats, m'hi he anat enganxant més i hi he trobat més detalls i més encant en general.

A part de les 3 cançons que ja vaig comentar: Born to Lie, Flawless i You Want What's Owed to You, n'he descobert alguna més, tot i que trobo que el disc comença molt fort, baixa una mica, torna a enlairar-se amb Born to Lie i llavors ja decau pausadament fins al final.

Per anar preparant-nos per al concert he escollit Just Leave Us Alone, la cançó que obre l'àlbum:


Per haver col·laborat amb l'Street Team se suposa que tindré dues entrades, però no sé si refiar-me'n del tot. El promotor del concert ens va comentar que ell no tenia constància de res. Espero estar apuntada a alguna mena de llista a la taquilla de Bikini. Sinó em tocarà pagar els 25€ de l'entrada, que no passa res, però podent ser gratis...

Mesh: Automation Baby

Aquest cap de setmana he repartit els flyers de Mesh pel carrer Tallers i ha estat una mica vergonyós, però bastant ràpid. La gent de seguida els agafa i les botigues de la zona estan acostumades a tenir-ne al tauler d'entrada. Ja he enviat les fotos com a prova del delicte i m'han dit que estaria apuntada a la llista pel concert de Barcelona.

A part, el disc ja va sortir a la venda i ja l'he escoltat diverses vegades.

En general l'he trobat una mica més fluix del que ens tenen acostumats. Després d'insistir una mica, ja li he anat trobant el punt i hi ha alguns punts destacables, tot i que tal i com deia, no acaba de ser un risc rodó. Una mica massa monòton i, segons com, se'm fa una mica llarg.

El primer single, Born to Lie, és una de les cançons més destacades, juntament amb Flawless, la meva preferida, i You Want What's Owed to You. La resta, fins al moment, han passat bastant desaparcebudes. Fins i tot les tornades, que és el punt fort de Mesh, no acaben de tenir el to d'anteriors cds. On una cançó podia ser avorrida, però a l'arribar a la tornada, quedava salvada completament.

Veig que no he compartit encara les dades del cd, així que ho poso a continuació. La portada:



I el tracklist:

1. Just Leave Us Alone
2. Taken for Granted
3. You Want What's Owed to You
4. Automation Baby
5. AB Incidental No. 1
6. This Is the Time
7. The Way I Feel
8. Adjust Your Seat
9. Born to Lie
10. AB Incidental No. 2
11. Flawless
12. Never Meet Your Heroes
13. When the City Breathes
14. You Couldn't See This Coming

M'ha estat senzill decidir-me per una de les cançons, doncs tal i com deia, Flawless és la meva preferida:



Tot i això, no és un mal cd i val la pena donar-li una oportunitat. Tot i que si algú no els conegués, segurament no hauria de començar per aquí.

Mesh - Street Team

Ja formo part de l'Street Team de Mesh. I us preguntareu diverses coses:

1. Què és això?
Significa que cal que reparteixi uns quants flyers del grup pel carrer. En concret, 100. Jo vaig dir que els repartiria pel carrer Tallers i tal, i això faré. No sembla pas una feina gaire costosa per un divendres o un dissabte a la tarda.

2. Què m'emporto a canvi?
Un poster del grup firmat.

3. Res més?
No!!! També dues entrades amb backstage (espero que això vulgui dir cervesa gratis :) a part de veure al grup) per al concert que escollís. Vaig escollir Barcelona perquè suposo que encara estaré per aquestes terres al setembre.

4. Com sabran que els has repartit?
Principalment perquè sóc bona persona. A part, has d'enviar una foto com a prova. Tot i que et podries fer la foto i ja plegar, a canvi d'unes entrades no crec que passi res per a perdre una mica el temps.

5. No és una mica frick?
Doncs sí, sobretot a partir de certa edad. Però mira, per una entrada gratis no em sembla un preu gaire alt.

Aquest matí he vist els flyers a la bústia, així que... a repartir!


També venia amb un poster una mica cutrillo i molt molt arrugat del nou cd Automation Baby, del qual espero poder-ne parlar aviat perquè ja va sortir la setmana passada i ja l'he pogut escoltar un parell de vegades.

Mesh: Friends like these

Bé, dijous passat la meva vida va tornar a donar una nova volta. Per a ser una persona que no tolera bé els canvis, no està malament el tema en el darrer any.

Després d'uns dies molt foscos, ja veig la llum, tinc plans i això és el que importa. A més, això m'ha fet veure quins són aquells amics que t'ajuden quan els necessites i perquè els considero els meus amics realment. També n'he vist d'altres que han baixat un esglaó, però no passa sempre això?

L'important és saber-los diferenciar i equilibrar les coses. La veritat és que la volta de 180º es va donar dijous, però ja feia un parell de mesos que estava jo massa trista per com em feien sentir i no valia la pena, així que en res tornaré a estar al 100%.

A part, em volen renovar el contracte, volen que porti un projecte molt important per Madrid i la setmana que ve comencen els viatges estatals: Barcelona, Gandia, Madrid. A part, de nou a Madrid i a Bilbao (per fi!!!) però en aquest cas per motius personals. Feia setmanes que deia que tenia ganes de viatjar i ara s'ajunta tot.

I aquest seria el meu moment per a desfogar-me. La cançó que m'ha vingut al cap és de Mesh i una mica evident, però com que se m'ha ocurregut sense pensar-hi ni un segon per la frase "We live and die for friends like these", la poso: Friends Like These.

Mesh: Born to Lie

Ja hi ha video oficial per al nou single de Mesh, que, com ja havíem comentat, es diu Born to Lie:


La conexió a internet em va tan malament que no puc ni veure'l...

Mesh: nous concerts

Com ja havíem comentat, Mesh treurà nou disc, Automation Baby, aquest any.

La gira ja s'està perfilant, també i, per sort, es deixaran caure per Barcelona (el dissabte 14 de setembre de 2013). També per Madrid (el divendres 13).

Aquí tenim la notícia a la pàgina web oficial del grup.

Per a amenitzar l'espera, compartiré la cançó Crash, simplement perquè m'agrada:

Mesh: Born to Lie

Una de les altres notícies que volia comentar, és el nou single del grup Mesh.

El van penjar a la seva pàgina de Facebook i després la revista Side-Line també el va compartir. El nom és Born To Lie i en el video es poden veure diferents imatges de la preparació del nou disc, Automation Baby:



El single sortirà el 18 de gener de 2013 i tindrà una cara B que es dirà Black Dog, una club version i dos remixes fets per Rotersand i Blitzmaschine. L'àlbum sortirà un mes després.

Mesh: nou disc

Ja tenim noves notícies sobre el nou disc de Mesh. El nom serà Automation Baby.

Sortirà a la venda el febrer de 2013 i podrem escoltar el primer single un mes abans. Comenten a la seva pàgina de facebook que han estat un bon temps a l'estudi enregistrant el cd i que han penjat alguns videoclips per tal que es pugués veure una mica el making of. Ara ja està tot bastant avançat i que estan contents i que creuen que aquest és el seu millor àlbum.

Això del final és un clàssic de tot grup, tampoc diran que no els hi ha sortit bé, però a veure què ens presenten.

Això potser vol dir que el 2013 també els tindrem per a les nostres terres en directe.

Mesh - Nou cd a la vista

Des de fa cosa de tres mesos que tenim novetats sobre Mesh i és que estan treballant en un nou disc. No ho he vist fins avui i aprofito per posar la informació i una de les seves cançons.

La informació la podem trobar a la seva pàgina web, on comenten que el 2009 el van dedicar a treure A Perfect Solution i a fer una gira per Europa. Que el 2010 van treure l'An Alternative Solution i van fer una gira pels EEUU. Ara és temps, doncs, de concentrar-se en un nou cd.

A part, al Twitter també n'han informat. Twitt del 5 de setembre:


Twitt del 21 de novembre:


Segueixen vius i treballant.


Pel que fa a la cançó a compartir, n'he escollit una del disc Who watches over me? i una altra del darrer, A Perfect Solution. Pel que fa a la primera és I can't imagine how it hurts:



I l'altra cançó és Who says?, de la que crec que ja n'he parlat d'altres vegades, però n'he trobat una versió en viu amb l'acompanyament de la Julia Beyer, i tot i que no són les dues persones més animades, m'agrada:



La qualitat del video és impressionant.

Mesh - Trust You

Fa una estona he recordat la cançó Trust You de Mesh i ara (quan per fi s'ha decidit a tornar la conexió a internet) he pensat que el millor que podia fer era compartir-la.



...I was just beginning to trust you
But you let me down again
And it has to be said
That you're cruel in the head
And you're spiteful
I was just beginning to like you...

Mesh - A Perfect Solution Tour

Ahir Mesh va presentar el seu darrer disc, A Perfect Solution, a la sala Bikini de Barcelona. Teòricament començaven a les 21.45h (just a l'acabar-se el partit del Barça) però jo diria que 10 minuts abans ja estaven dalt de l'escenari, encara sort que no em vaig quedar al bar veient el partit sencer.

Vaig arribar una mica tard i només vaig poder veure 3-4 cançons dels teloners, Self Delusion, un grup de pop electrònic de Barcelona format per tres nois i que realment no va sonar malament.


Tal i com comentava, una mica abans de l'hora, Mesh ja estava a l'escenari tocant If We Stay Here, del nou disc, que van tocar pràcticament sencer. La resta de cançons escollides jo l'hauria variat una mica, però no es van oblidar d'alguns temes imprescindibles com Friends Like These, amb la que van tancar el concert.


Com de costum, no recordo el setlist i molt menys l'ordre, però algunes que van sonar són: If We Stay Here, Trust You, Leave You Nothing, Shattered Glass, Not Prepared, It Scares Me, From This Height, Hold It Together, Who Says?, Want You, Only Better, Hopes.Dreams, Everything I Made, Petrified, Can You Mend Hearts?, Hold And Restrain, alguna que em dec oblidar i, per acabar, amb el bis: Crash i Friends Like These.

Repassant les cançons, tampoc ens podem queixar.

Pel que fa a Bikini, em va semblar que estava una mica buit, sobretot en comparació amb el dia d'And One, on quasi no ens podíem ni moure. La veritat és que és una llàstima, perquè tot i que potser no tenen un directe espectacular, tenen bones cançons i grans tornades que animen al públic constantment.


L'escenari era senzill, amb el Richard Silverthorn en un teclat a l'esquerra, el Mark Hockings al davant al centre amb el micro. Anaven acompanyats pels crec que ja habituals Sean Suleman, bateria (al darrere) i Geoff Pinckney, l'altre teclat a la dreta. Darrere de tot hi havia dues petites pantalles quadrades on es projectaven diferents imatges depenent de la cançó


Estic pujant uns vídeos al youtube, quan estiguin, si hi penso, poso l'enllaç aquí.

Concert Mesh - 6 febrer

Finalment m'he decidit:


Dissabte 6 de febrer, a la sala Bikini, Mesh presentarà el seu nou cd A perfect solution i tocarà algun dels seus clàssics.

Per anar fent boca: Who Says? en versió estudi aquí i From this height en viu:

Balanç de l'any

Arriba el canvi d'any i és moment de fer balanç del que ha passat durant aquest 2009 i del que ens espera per al 2010.

No tenia pensat fer-ho, principalment per mandra, però ara tinc una estona i em sembla una bona cosa a fer. Res de rankings ni dels "millors de", simplement un petit resum.


Sobre el que ens ha deixat el 2009:

Nous cds:


El nou disc de Placebo, Battle for the sun, malauradament m'ha deixat una mica freda, molt lluny del seu anterior Meds, que em va enlluernar. Franz Ferdinand, amb el seu Tonight ens corrobora que són aquells nois capaços de fer moure a qualsevol amb les seves cançons, i Editors ens desafia amb un nou disc In this light and on this evening mostrant-nos que poden canviar el seu so, però seguir sonant a ells mateixos i, a més, allunyant-se d'altres grups com Coldplay o U2, cosa que s'agraeix.


VNV Nation ha aprofitat el 2009 per a treure un disc per als seus seguidors més incondicionals Reformation 01 amb material en viu, remixes, material inèdit, etc. i un nou disc Of Faith, Power and Glory que és, francament, molt bo.


Pel que fa a Depeche Mode, no m'ha decepcionat gens amb el seu Sounds of the Universe, però crec que m'agraden quasi tots els seus discos... Tot i això, crec que no es pot negar que el disc conté algunes molt bones cançons com Wrong, Corrupt, etc.

Pet Shop Boys m'han sorprès gratament amb Yes i m'han demostrat que segueixen estant totalment creatius i en bona forma.


Un dels nous descobriments d'aquest any, Frozen Plasma, també ha tret nou disc Monumentum i la veritat és que m'ha agradat des del principi. Al contrari del nou disc de Mesh A perfect solution al qual m'ha costat molt entrar, però que ara no puc deixar d'escoltar.

Morrissey també ens ha ofert un bon disc aquest 2009 Years of Refusal i tot i que potser està lluny d'alguns dels seus discos anteriors, crec que sempre aconsegueix crear algunes cançons dignes de menció, amb bones lletres.


Finalment, And One ha aconseguit treure un parell de temes que tenia pendents des de feia molt temps. Primer, el cd de versions en viu (alguna cançó nova i alguna versió de les seves pròpies cançons) al Bodypop 1 1/2 (que em sembla que ha sortit al 2009 però no n'estic segura), i ja finalitzant l'any han sortit el cd doble i el doble dvd Live. Molt bones versions de les cançons que ja coneixem de sempre d'alguns grups com New Order, A-ha, etc, un bon cd en viu amb moltíssimes cançons i, pel que he vist fins ara, un dvd que té bona pinta.

Mirant aquesta part, crec que ha estat un bon any ja que quasi tot el que comento és positiu. Segurament em deixo algunes coses, però diria que està quasi tot.


Pel que fa als concerts d'aquest any com a resum ràpid diria que he vist a de/vision, molt correctes a la sala Bikini. Covenant em van sorprendre gratament a la mateixa sala i The Killers em van agradar al pavelló de Badalona tot i que no vaig poder estar a pista.


A Depeche Mode no me'ls volia perdre de cap manera, pel que tant a París com a Barcelona vaig disfrutar moltíssim. Tot i el munt de cancel·lacions que hi ha hagut durant aquest tour, he tingut la sort de què no m'afectés en cap dels dos. Pet Shop Boys em van entusiasmar del tot al Poble Espanyol, tot i que estava molt cansada de la llarga espera.

També he pogut veure un parell de vegades a Manel però sempre en concerts gratuïts i envoltats de massa gent, pel que no ha acabat de ser satisfactori.

Finalment, he acabat amb And One al Dark Christmas Festival, en un concert curt, però intens. Què més es pot demanar?


Aquest any he descobert bastants grups nous i n'he recuperat d'antics, ampliat els coneixements sobre alguns, etc. Sobre aquest punt sempre em dóna la sensació de què no he fet prou, que sempre em quedo amb els mateixos. Tot i això, alguns d'ells crec que són (probablement en barregi algun del 2008): FrYars, IAMX, Client, Apoptygma Berzerk, Peter Heppner, Colony 5, Beborn Beton, Frozen Plasma, Manel, Namnambulu, Pulp, Seabound, Silvio Rodriguez (del que fa dies que vull escriure alguna cosa), etc.


Com a últim resum d'aquest 2009 dir que he viatjat per Bilbao al gener, a París al juny, al Japó a l'estiu (juliol/agost) i a Galícia al desembre. Sé que no em puc queixar el més mínim, però em queden tantes coses pendents encara...



Què ens deparar el 2010? Doncs a part de canvis a la feina que ja veurem com van i un possible primer nebot (que probablement serà el millor de tot l'any si tot va bé), també algunes novetats musicals.

Concerts de VNV Nation i Mesh per a presentar els seus nous discs. També tenim la confirmació de de/vision per al Dark Christmas Festival del 2010 on presentaran el seu nou disc, que encara estan enllestint.

Teníem una confirmació pendent de T.O.Y., que es va aplaçar el concert, però seguim sense novetats encara.

Ja estic una mica espessa després d'escriure tant, així que ara segur que m'oblido de coses, però ja aniran apareixent.


Pel que fa a aquest nou any, esperem bona música, pel·lícules, viatges i alegries.

Flyers

Al concert d'And One em van caure a les mans un parell de flyers.

El primer, més elaborat, era sobre una notícia ja coneguda: Mesh presentarà el seu nou disc A Perfect Solution a la sala Bikini el dissabte 6 de febrer.


Els teloners seran Self-Delusion que segons posa al seu myspace són de Barcelona.


El segon flyer era l'important, VNV Nation ja tenen data per a tocar també a la sala Bikini de Barcelona i presentar el seu nou disc Of Faith, Power and Glory: divendres 30 d'abril.


Els divendres no són el millor dia per anar de concert per mi, però ja me les apanyaré. Encara no se sap qui seran els teloners.

També tocarà Nitzer Ebb, però realment no m'atrauen, almenys de moment, així que no hi he prestat gaire atenció.


Més informació a la pàgina de Sturm Promotions.