And One: Noves cançons

And One ha publicat 3 noves cançons, una per a cada un dels nous cds que sortiran aquest 8 d'agost. A veure, tota la informació a poc a poc. Comencem pel tracklist dels 3 cds:

TRACKLISTING "TRILOGIE 1"

MAGNET

1. Love needs a saving Hand
2. Zeit ohne Zeit
3. Love is always on your Side
4. Unter meiner Uniform
5. The other Side
6. Love me
7. Keiner fühlt s wie wir
8. Everybody lies at night
9. Fake of Pleasure
10. Dead Love

*******************
PROPELLER

1. Black Generation
2. Männermusik
3. Synchronizing Bodies
4. An alle Krieger!
5. Nyctophiliac
6. Zwei Tote
7. Before I go
8. U-boot-Krieg in Ost-Berlin
9. Up & Down
10. New Wave Mother

*******************
ACHTUNG 80

1. Let's get higher
2. My Angel
3. She's Triple 6
4. Somebody's Song
5. Bad Girl
6. The Fighter
7. Girls on Girls
8. Why don't you let me go?
9. Love Trashing Girls
10. Your Pet is a ticking Bomb!

A la pàgina de Facebook del grup es poden veure, també, les cançons que formaran part dels cds en directe.

A part, aquest 2015 faran un tour mundial. Abans, però, a l'octubre, passaran per Barcelona i Madrid. Espero poder anar-hi. A la foto de l'anunci hi surto jo, és d'un dels concerts de Berlin:


I, finalment, em sembla que no em deixo res, les cançons noves. Només les he escoltat un parell de vegades. Love is always on your side del Magnet:


An alle Krieger! del Propeller:


I The Fighter del Achtung 80!:

And One Party

Ahir dissabte hi havia una festa d'And One a Oberhausen. A més, l'Steve Naghavi estaria punxant, així que vam decidir anar-hi. Aquí hi ha la informació de la festa.


Tenint en compte que el dia anterior ja vaig sortir una estona i que havia dormit molt poc, el viatge es va fer una mica llarg. Vam haver d'agafar 3 trens diferents i les hores van anar passant més o menys lentes. A Essen vam parar una estona per passejar i vam veure el centre, que està prou bé.

La sala, Kulttempel Oberhausen, em va agradar molt. La gent molt amable a tot arreu i hi havia un pis a dalt on podies estar més tranquil, la part de la pista i al costat encara més espai amb unes taules altes i uns sofàs en un costat. I després com una petita elevació on hi havia els djs i també un espai.



La major part de la nit vaig estar a la pista perquè la música m'agradava: And One, Depeche Mode, Apoptygma Berzerk, Covenant, Mesh, etc. Però quan t'agobiaves, podies moure't ràpidament i trobar un lloc més tranquil. A més, tenien Franziskaner, què més es pot demanar?

Pel que fa a la manera de pagar em va semblar curiosa. A l'entrar en donaven una mena de cartolina taronja. Tant al guardarropia com a la barra, no pagaves mai res. Donaves la cartolina i ells et tatxaven els diners que costava. Al final, al sortir, ho pagaves tot. Si perdies la cartolina, havies de pagar 31€.


Cap al voltant de les 4h, quan ja quasi havíem de marxar, vaig començar a parlar amb el teclat de T.O.Y. i em va semblar entendre que em deia que ells serien els teloners d'And One a Barcelona. Però la veritat és que potser em va dir que ho havien estat la darrera vegada. Ves a saber, entre la música alta i la meva sordera, la cosa es fa complicada.

També em va dir que el cd estava previst que sortís aquest mateix any. A veure si ho vaig entendre bé i tenim sort.

Cap a les 5.30h tres trens més cap a casa i a intentar recuperar-me, que demà és dilluns i hi ha feina a fer!

Amb And One: Rick, Nico, Steve

El post-concert d'And One va estar bastant bé. Per a ampliar els moments groupie primer vaig aprofitar que el Rick i el Nico estaven junts per allà.


El Joke corria per allà, però ja l'havia molestat abans demanant-li un favor, així que vaig intentar que no recordés que ja li havia estat donant la brasa.

I, abans de marxar, vaig demanar-li a l'Steve Naghavi a veure si es feia una foto amb mi, que havia de marxar i agafar un avió al cap d'unes dues hores. Com que les dues noies del costat no es movien, vam haver d'improvitzar:

Concert And One (Berlin - dia 2)

Diumenge de matinada, després del concert, vaig anar cap a Barcelona per l'aniversari de ma mare, per això he tardat tant en posar la crònica del concert del dissabte...

Al contrari que el dia anterior, feia un dia assoleiat i s'estava perfecte pel carrer. Vaig anar cap allà 1 hora abans de què obrissin, ja que estava avorrida i nerviosa a casa. Com sempre, vam agafar un bon lloc a primera fila. Primer van sortir Formalin. Un duo de Berlin que tocaven música bastant fosca, tipus industrial, que no estava malament però que no em va acabar de convèncer. Això sí, els integrants, tots dos molt guapos.

Cap a les 20.30h van sortir And One. Primer amb Black Generation i, seguidament, amb Get You Closer. En aquest punt ja vam notar que la cosa seria calurosa. Era difícil moure's de tanta gent com hi havia. A més, a diferència del dia anterior, també havien obert una altra part de la sala (com si fes un teatre, ho veien tot des de dalt). Després tothom es va calmar una mica, però en aquest punt semblava que seria difícil sobreviure a les 50 cançons que encara teníem pendents.


El concert en sí crec que va ser millor que el del dia anterior. Més temes, alguns dels meus preferits i fins i tot Elektrocution (cançó ideal per anar al wc i agafar una cerveseta). El setlist va ser el següent (no el vaig agafar perquè sempre hi ha unes noies allà pendents, però el vaig voler fotografiar per a tenir l'ordre):

Pel que fa al concert en sí, m'ho vaig passar molt molt bé. Estava rodejada de bona gent. Alguna ja la coneixia, d'altra la coneixia del dia anterior i fins i tot els de darrere meu es van moure i no es van queixar de què estigués ballant sense parar (el dia anterior si que van tenir certes opinions negatives...)




Després del concert ens vam quedar per allà. Jo estava una mica nerviosa perquè a les 5h havia de ser a l'aeroport, però ho vaig poder disfrutar bastant. Després penjo un parell de fotos en plan groupie. Al principi hi havia molta gent per allà i es feia una mica agobiant, però van anar marxant i al final es podia xerrar tranquil·lament amb tothom. En el meu cas ja amb una cervesa en una mà i una aigua a l'altra. Tampoc era plan de passar la seguretat de l'aeroport borratxa.

Una llàstima haver de marxar corrents (literalment) a les 3h del matí, perquè estàvem en bona companyia, però la visita a Barcelona va valdre molt la pena.

Concert Solitary Experiments / And One

Ahir vam poder veure el primer concert dels dos que And One oferirà a Berlin. Vam entrar com sempre últimament i vam situar-nos davant de l'escenari.

Primer van sortir Solitary Experiments i van tocar durant uns 30 minuts. Amb els dos teclats, el bateria a darrere al mig i el cantant a davant, tots vestits amb la camisa vermella i la corbata negra.


Jo també anava vestida per a l'ocasió (corbata amb samarreta perquè la camisa està a Barcelona...):


Van tocar temes clàssics i alguns dels nous. Diria que si fa no fa els mateixos que els he vist tocar les altres vegades. La gent del darrer em mirava estrany perquè cantava i ballava. Al final de tots dos concerts crec que m'odiaven.

Després van sortir And One i van oferir un concert de quasi 4 hores. Amb cançons diferents i amb la falta d'algunes que havien tocat sempre com, per exemple, Rick, però crec que s'ho estan guardant tot per avui. Avui no hi ha hora de finalització, així que és possible que s'allargui fins a les 4 hores i mitja. Així fan el seu rècord personal i tanquen la gira a dalt de tot.



Després vam poder estar una mica amb els del grup, però aquí la presente s'havia begut no sé quantes cerveses i no m'aguantava dreta. Això sí, amb dignitat. Quatre botelles d'aigua després, ja vaig començar a veure-ho tot més clar. Avui, gràcies a tota aquesta aigua quasi no tinc ni ressaca. Així que amb ganes de més!

Amb el Nico Wieditz i l'Steve Naghavi

No sabia si penjar les fotos del moment groupie cap de setmana passat perquè són similars a l'anterior i perquè, la veritat, com que feia res que els havia vist a quasi tots, també em va fer una mica de vergonya demanar-ho de nou.

Però com que no me n'havia fet cap amb el Nico Wieditz l'anterior setmana i aquesta sí, doncs aprofito per penjar-la:


A part, com que mai està de més tenir una foto amb l'Steve Naghavi...


A més, vaig arrambar amb la baqueta trencada del Joke Jay, així que també aprofito per posar-la per aquí:

Concert And One (Dresden)

Després dels excel·lents teloners, van sortir And One! Al final van estar unes 4 hores sobre l'escenari i va estar molt molt bé.

Igual que en el concert anterior el Nico i el Rick, un a cada costat, vestits de blanc. El Joke, de negre, al mig. I l'Steve, també de negre, davant. Moltes llums per acompanyar la música i cançons diferents de les dels altres dies, ja que aquesta vegada estan fent diferents setlists.


El setlist el van posant aquí, tot i que no té en compte l'ordre. Ara no hi és, però suposo que s'actualitzarà durant la setmana.


Crec que aquesta vegada han tocat més temes en alemany i algunes em semblen una mica iguals entre elles, però en una he aprofitat per anar al wc i agafar una nova cervesa. Feia molta calor i tenia el coll molt sec, així que al final m'he acabat fent una mica de mal de tant cantar i cridar.


A l'acabar ens hem quedat per allà i m'he fet una foto amb el Nico, que em faltava, i amb l'Steve. En un moment he quedat sentada al seu costat i la conversa ha estat bastant surrealista. Jo li he preguntat si tocarien But not tonight a Berlin i ell m'ha contestat que estan amb setlists de 23 cançons, al que li he comentat que la pregunta no era benbé aquesta i ell m'ha dit que li encanta respondre preguntes que no li han fet. Llavors m'ha preguntat si em volia casar amb ell i li he dit que no, que no era ric i no era el Dave Gahan i m'ha contestat que ell em faria l'esmorzar cada matí. Tot bastant estrany, però m'he rigut bastant.

A les 4.45h hem agafat el bus de tornada a Berlin i he dormit quasi 2 hores, així que ha passat bastant ràpid.

Amb l'Steve Naghavi

I el darrer cas de groupisme, és el de l'Steve Naghavi, que anava molt buscat, però entre que la noia amb la jo anava el coneix i també un noi que em vaig trobar per allà, va ser molt senzill i molt amable.


L'odisea d'avui també ha estat bastant èpica. A les 3.40h agafàvem el primer tren. A les 4h canviàvem a un altre i he arribat a casa cap a les 7h, sense haver dormit, potser una estona al tren, i segueixo igual, aguantant fins al vespre per a poder dormir ja d'una tirada, que demà també hi ha concert, en aquest cas, de Seabound.

Amb el Joke Jay

Un altre clàssic dels moments groupie és el Joke Jay, que sempre està animat i disposat a qualsevol foto, firma, somriure...


També em va firmar la baqueta que va tirar al públic i per la qual vaig saltar i allargar el braç de manera ràpida i efectiva.

Amb el Rick (And One)

Aquest cap de setmana hi ha hagut diferents moments groupie. El darrer d'ells, ja quan marxàvem, va ser amb el Rick, que estava per allà encara i no li havia preguntat.


Al Nico no li vaig preguntar perquè simplement li vaig agrair l'ajuda que m'havia ofert. Molt amable. A més, estava per allà amb la seva dona i la filla de 2 anys, ben distret. I també crec que va ser dels primers en marxar.

Concert And One (Leipzig)

Aquest cap de setmana vaig anar al concert d'And One a Leipzig. Això va comportar llevar-me el dissabte a les 6h, sortir de casa a les 7h per anar a l'estació d'autobusos i a les 8.30h agafar-ne un, que dues hores després em deixava a Leipzig.

Cap a les 12h havia quedat amb una amiga i vam donar una volta per la ciutat i vam dinar alguna cosa abans d'anar cap a la sala, Haus Auensee. Crec que vam ser les primeres a arribar. Un cop allà vam entrar una mica abans perquè teníem passe de backstage. Això també implicava begudes gratis :)

Un cop a dins, ens vam situar a primera fila sense problemes. A les 19.30h van sortir els teloners: Steinkind. Un cantant i un noi als teclats. Va estar bé, però les cançons em van sonar bastant similars.


A les 20.30h ja van sonar les primeres notes de Black Generation i ja no vaig poder parar de ballar i cantar. De tal manera que la gent del voltant em mirava una mica raro... Què hi farem, jo m'ho vaig passar molt bé.

A l'escenari hi havia una part més elevada, amb llum a sota, ,perquè es puguessin veure el Nico (de blanc), el Joke (de negre) i el Rick (de blanc), tots tres posats l'un al costat de l'altre. A darrera una tela amb els símbols dels tres propers discs. I davant, de negre, l'Steve Naghavi.


El concert va durar més de 3 hores i mitja i se'm va passar volant. Això sí, quan va sonar Aigua vaig anar corrent al wc perquè no podia més. Van tocar les 3 noves cançons (Black Generation, Unter meiner Uniform i Bad Girl), així com d'altres que no havien tocat mai (Shice Guy, Rick) o clàssics de tota la vida. Aquí hi ha el setlist, que suposo que està bé. Per cert, moment èpic amb It's Called A Heart.


A l'acabar vam estar una bona estona pel backstage. Se'm va trencar la corretja del rellotge, però tota la resta molt bé. També vaig tenir diferents moments groupie, que ara a la que pugui penjo.

Futurs concerts

Realment he deixat molt de costat aquest blog. Sempre tinc aquests 10-15 minuts que calen per a escriure, però al final acabo fent una altra cosa...

Avui he pensat que estaria bé posar els concerts que m'esperen en un futur proper per aquestes terres, per anar-nos preparant. N'hi ha més, però només posaré per als que tinc ja l'entrada.

And One: aquest cap de setmana toquen a Leipzig i hi aniré en bus (16€ anar i tornar). El mes que ve tornen a tocar dos dies seguits a Berlin.


Seabound: venen a presentar el seu darrer disc, que no està malament, però segueixo sent més fan dels temes més antics. Tot i això, una prova de la qualitat actual:


Assemblage 23: realment no sé perquè venen, però fan una petita gira europea i encantada que n'estic. Sempre està bé disfrutar dels clàssics de sempre i de l'excel·lent darrer disc que van treure crec que el 2013.


The Sisters of Mercy: sempre he estat a punt de veure'ls, però al final no ho he fet mai. A l'Amphi Festival de fa dos anys en vaig veure dues cançons des de lluny, però vaig acabar anant a l'altre escenari. Ara no hi podia faltar malgrat el preu de l'entrada.


Per ara la diversió està assegurada!

And One: Noves cançons

Ahir vaig començar a treballar només mitja jornada, però no vaig parar de totes maneres. Avui ja he decidit començar a treballar des de casa perquè no té cap sentit anar a l'oficina si acabo treballant de 9h a 11h, de 16h a 17h i de 19h a 20h. Dilluns que ve ja marxo i estic fent mil coses a la vegada: acabar de fer el trasllat, arreglant papers, netejant el pis per a deixar-lo decent...

Per aquest motiu encara no havia tingut temps de parlar d'And One. Ja vaig comentar que el divendres 28 de febrer l'Steve Naghavi penjaria 3 cançons, una de cada nou àlbum, a la pàgina web del grup. Al final es va endarrerir unes hores, però les va penjar. Les he escoltat un parell de vegades i no sonen malament. Per ara, la que més m'agrada és Unter meiner Uniform. A continuació les tres:

Black Generation de l'àlbum Propeller:


Unter meiner Uniform de l'àlbum Magnet:


Bad Girl de l'àlbum Achtung 80:

And One - Notícies

And One ha anunciat que aquest divendres 28 de febrer deixarà escoltar uns 30 segons de 3 cançons de la Trilogie 1.


La veritat és que tinc ganes d'escoltar els nous temes i, sobretot, de veure'ls en viu una altra vegada. A veure on puc anar a disfrutar-los de nou. La primera parada és el diumenge 16 de març a Köln. Em va una mica just i, a més, sent diumenge sempre és més complicat, així que aquest queda descartat, però estaré pendent de veure què toquen i quina és l'opinió dels que sí que hi poden anar.

And One: Tour

S'acosten els concerts d'And One que es van cancel·lar a finals del 2013. Tan lluny que semblaven les dates i ja estan aquí.

Ahir vaig estar mirant les dates i els llocs on tocaven i al final crec que optaré per Berlin (90% segur) i, després, ja es veurà, però tenen molts números Dresden i Münich. A més, just aquestes ciutats són les que tenen, per a mi, els teloners més interessants. Ja es veurà segons els preus, també. El tour i els teloners són els següents:

• 16.03.2014 Köln (X-Divide)
• 29.03.2014 Magdeburg (Second Version)
• 30.03.2014 Hannover (Goldkint)
• 05.04.2014 München (Distain!)
• 12.04.2014 Leipzig (Steinkind)
• 19.04.2014 Hamburg (Blitzmaschine)
• 26.04.2014 Dresden (Head-Less)
• 02.05.2014 Berlin (setlist A) (Solitary Experiments)
• 03.05.2014 Berlin (setlist B) (Formalin)

I, justament avui, l'Steve Naghavi ha enviat una de les seves llarguísimes cartes en alemany. És complicat posar-la aquí i encara no està penjada al seu facebook, però podem destacar-ne alguns punts.

Primer fa un petit resum de què fa 25 anys que van fer el seu primer concert, que han tingut molts altibaixos i que la darrera crisis va ser gran. Aquí em perdo una mica en les seves explicacions, però sembla que diu que fins ara no ha explicat la veritable raó i que posarà remei a aquest fet. Llavors no sé si el que ve a continuació és la raó, però em sembla que seria massa simple.


Comenta que li agraden totes les cançons dels darrers dos discs: Tanzomat i S.T.O.P., però que hi ha masses estils diferents dins seu i que això no el convenç. Que segons l'estat d'ànim en el que es troba, li ve de gust escoltar un disc, però que ha de passar alguns temes perquè no hi acaben d'encaixa. Posa com a bon exemple: Electrocution, Playing Dead i Dancing in the Factory. Totes 3 cançons del Tanzomat, i ben diferents entre elles: la primera més EBM, la segona més tranquil·la i la tercera més pop-alegre.

És per això, que tot i la feina extra que comporta, que ha decidit treure al mercat 3 discs a la vegada. Cada un amb una línia diferent i que ja estan quasi llestos. Els anomena Trilogie 1, pel que podem sospitar que finalment no s'acabarà And One? Aquesta part tampoc no m'acaba de quedar clara. Sembla que s'ho ha repensat i seguirà amb el projecte, però ves a saber. Pel que fa a aquesta primera trilogia, tenim:

• Magnet: synthpop melancòlic i ja enllestit. Comenta que sorprendrà als seguidors perquè té noves característiques, els textos estan en alemany i tracten de l'amor, el final, la mort...
• Propeller: EBM old school. Comenta que fa 3 anys que va prometre aquest àlbum i que aquí està. Que gira més al voltant de l'EBM, però amb tocs pops, tipus Deutschemaschine o Electrocution. Està quasi acabat. Les lletres també són en alemany i tracten temes més polítics.
• Achtung 80: "fun synthpop" dels 80. Aquest comenta que recorda els inicis del synthpop i que les lletres són en anglès. Aquest és el que té més pinta de disc pop, alegre i despreocupat.

També explica que el metge no li recomana estar més de 2 hores dalt de l'escenari. Al principi el concert havia de durar 4 hores, però ho retallaran a "només" 3 que, la veritat, ja em sembla fantàstic. Hi presentaran els 3 nous discs (que no sap si sortiran abans o durant la gira) i reviuran temes antics que estaven apartats, també. Els setlist canviaran d'una ciutat a una altra i que comença una nova era!

Concerts 2014

Ara me n'he adonat que fa molts dies que no comento res dels concerts que es faran aquí a Barcelona i, la veritat, es tracta de grups importants. El que passa és que és probable que jo no hi sigui i per això perdo una mica la motivació. Tot i això, especialment per al darrer, faré un esforç extra per venir, estigui o estigui.

El primer és el de VNV Nation. El divendres 7 de març estaran a Barcelona i l'endemà a Madrid. Aprofitaran per a presentar el seu darrer disc, Transnational. Ja els vaig veure a Múnich, però de totes maneres sempre està bé veure'ls en directe.

El següent concert, per ordre cronològic, és el de De/Vision. En aquest cas estaran a Madrid el divendres 9 de maig i a Barcelona el dissabte 10 de maig. És un grup que ve molt sovint a visitar-nos, però mai està de més tornar-los a disfrutar.

Finalment, el concert més esperat. El d'And One. Estaran a Barcelona el divendres 10 d'octubre i a Madrid el dissabte 11. Estigui on estigui, intentaré venir com sigui. I, ja posats, m'agradaria veure'ls tots dos.

Leipzig!

Aquest cap de setmana vaig anar a parar a Leipzig. Divendres vaig agafar un primer avió cap a Múnich i després de 30 minuts d'aterrar, ja entrava al segon avió (preocupantment petit, dret ja tocaves amb el cap al sostre) cap a Leipzig.

Cap a les 0.30h vaig arribar a l'hotel i el recepcionista era espanyol, el que em va facilitar les coses en gran manera, ja que estava ja molt cansada. A dormir, i dissabte, ja amb pluja fina des de primera hora, a passejar. Primer pel centre:


I després cap al Völkerschlachdenkmal, un monument que commemora la victòria contra Napoleó a la ciutat:


I, després, ja a la tarda, de nou al centre, amb les parades nadalenques i tota la gent menjant sense parar:



A la tarda-vespre vaig tornar a l'hotel i hi havia una zona comuna amb cuina, pel que vaig estar llegint una estona amb un te per entrar en calor. Cap a les 22h me'n vaig anar a la festa on punxava l'Steve Naghavi. Va començar punxant un altre noi i va estar increïble. Cap a les 0h, crec que eren, va començar el Naghavi, que va aprofitar per posar nous temes seus. Majoritàriament, el que va punxar van ser cançons de Depeche Mode i seves. Però va estar bé de totes maneres.

Amb cervesa de mig litre a 3'30€, em vaig anar animant. Per allà corria el cantant de Head-Less, el qual debia pensar que estava jo mig boja, perquè no sé perquè jo estava parlant molt molt ràpid.

Cap a les 3.30h ja vaig marxar i tot i que el despertador estava a les 7h (l'havia preparat amb antelació) no em vaig despertar. A les 7.40h obria un ull de casualitat i vaig poder dutxar-me ràpidament i agafar el tren de les 8.20h cap a l'aeroport, en un estat una mica trist.

Després un avió cap a Frankfurt, una espera llarga, i cap a casa! Avui mig encostipada, però contenta perquè el viatge ha valgut la pena.

And One Party a Leipzig

Aquest cap de setmana marxo a Leipzig. En teoria anava a veure el meu segon directe d'aquest mes d'And One, però com que es va trencar una cama, al final van quedar tots aplaçats.

Com que els bitllets no els podia tornar, vaig decidir anar-hi igualment, canviant l'hotel on m'estaria. No valia la pena anar a un hotel més lluny si el concert tampoc es faria. Així que al final estaré dues nits al centre, per tal de poder visitar la ciutat amb calma durant tot el dissabte. A més, pel que he llegit, els mercats de nadal (que en teoria ja hi seran) de la ciutat, són bastant coneguts.

La setmana passada l'Steve Naghavi va anunciar que com que no podia ballar ell, ens faria ballar a nosaltres. El que vol dir que estarà punxant a la ciutat la mateixa nit que hi havia d'haver el concert. Si encara tinc forces, m'hi passaré segur una estona.


Aquí hi ha la informació de Facebook. Pel que entenc, a part d'estar punxant, l'Steve també estarà disponible per a una petita xarla. Agafaré la càmara petita per si de cas...

Com a resum de la informació, veig que si presentes l'entrada del concert, entres de manera gratuïta, en cas contrari, només són 5€. Obren les portes a les 21h i comencen a les 22h. Això no ho acabo d'entendre, perquè no es tracta d'un concert. Suposo que al principi estarà punxant algú altre. Potser és que esperen que hi hagi molta gent.
La sala en qüestió es diu Darkflower.

Concerts d'And One...

Finalment And One ha cancel·lat tots els seus concerts. Bé, tècnicament els ha endarrerit fins al març / abril / maig de 2014. Així que aquest cap de setmana tornaré a Múnich, però sense gran cosa a fer. Ja hi vaig ser fa un mes, així que si algú té idees alternatives sobre què visitar, o alguna visita dels voltants (a prop perquè tampoc tinc molt temps), la pot proposar i serà més que benvinguda.

De totes maneres, aquesta vegada m'ha molestat, però no com les altres, on les excuses que havien posat no se les creien ni ells. Aquesta vegada ha estat una causa de força major. Què hi farem.

Per ara les dates queden de la següent manera:


La notícia es pot llegir aquí.

Tal i com havíem comentat, semblava que anunciaven alguna mena de trilogia, i així ha estat. Hi ha 3 àlbums que havien de sortir després de la gira, però sortiran abans. Un és el que ja coneixem: Magnet. Els altres dos són: Propeller i Achtung 80.

And One: Notícies oficials

Per fi tenim notícies oficials d'And One.

L'Steve Naghavi ha pogut escriure una carta en alemany que es pot llegir a la pàgina de Facebook del grup.


Així a grans trets diu que li va caure un armari a sobre fent el trasllat (i que va plorar com una nena). Que ara ha tingut molt temps per pensar. Que ja ho tenien tot preparat per a la nova gira, però que no ha pogut ser. Que espera poder estar a Colònia, tot i que el metge diu que no pinta del tot bé per tan aviat, però que no perd l'esperança.

Esperem que arribi a temps a Leipzig! Sinó, com que el més probable és que em quedi a l'atur altra vegada a principis de desembre, podria intentar seguir-los a algun altre lloc. La veritat és que tinc ganes de veure'ls.