Ahir va ser una tarda-nit de moltes emocions. Cap a les 19h ja em trobava fent cua per entrar a la sala Apolo amb al voltant d'una trentena més de persones. Al cap de 45 minuts ja ens van deixar entrar i, juntament amb els 3 amics que em vaig trobar, vam aconseguir una primera fila envejable: ben a prop però sense estar apretats contra l'escenari, podent moure'ns amb tranquil·litat.
A les 20h, ben puntuals i amb una sala bastant buida, van sortir a l'escenari
Assemblage 23 amb un repertori excessivament curt, però ple de força. Un decorat podríem dir que absent: només en Tom Shear cantant i l'homenet que l'acompanya al teclat que no sé com es diu. El setlist va ser el següent:
Quan van acabar de tocar les cançons, amb un simple gest i un crit de "setlist!" l'homenet me'l van donar amb un somriure. De fet, vaig ser de les poques persones que van ballar i cantar, així que crec que me'l mereixia. Llàstima que posi "Spain". A l'acabar el concert vam aconseguir una foto i que em firmessin el setlist. Encara no tinc la foto amb en Tom perquè la meva càmara va decidir abandonar-me, així que estic a l'espera de què me les envïin per mail.
Sobre el concert en sí, dir que la veu d'en Tom quasi no se sentia, però la música va estar impecable. També és cert que a mi quasi sempre em passa el mateix, em dóna la sensació que la veu se sent molt fluixa. I les cançons que van escollir, totes molt bones i animades, a excepció de
Dissapoint que és menys animada, però preciosa i em va fer posar els pèls de punta.
Un cop acabat i amb el canvi d'escenari ja efectuat, van aparèixer
Mirrors. Aquesta vegada van moure una taula allargada més endavant de l'escenari, just per deixar davant un metre per a què hi capigués el cantant. A la taula hi havia els altres 3 membres del grup: dos sintetitzadors i una bateria electrònica. El cantant, a part, també anava jugant amb una maquineta que tenia sobre la taula, pel que constantment ens donava l'esquena. A la següent foto es pot veure com estaven disposats:
Malgrat que em pensava que serien una mica avorrits, crec que van sonar molt bé i potents, pel que ho vaig disfrutar. En alguns moments, el cantant em recordava a l'Ian Curtis per la curiosa manera de moure's. També un repertori curt, tot i que en aquest cas perquè només disposen d'un disc.
Finalment, a les 22h, van aparèixer
OMD. L'escenari no va variar gaire, van treure la taula que hi havia per deixar lloc a dos sintetitzadors i una bateria, però no portaven videos per a reproduir darrere ni similars. Només ells i el joc de llums.
Realment em va agradar molt. No m'esperava tanta animació per part de l'Andy, que no va parar ni un sol segon de moure's i de fer partícep al públic. Al repertori van barrejar temes antics amb els del nou àlbum, que tot i que potser no tenia tan bona rebuda com els altres, també va sonar molt bé.
El setlist va ser el següent:
Sí, també el vaig aconseguir. Després de què toquessin
Electricity en Paul em va donar el que tenia sobre el seu teclat (també com a resposta del meu crit ja típic de "setlist!") però li vaig donar a la noia del meu costat (la coneixia, tampoc sóc tan generosa). Llavors un dels homes que recollia per allà, després de demanar-li, va anar al darrere de l'escenari i va tornar amb un altre per a mi. Crec que va riure al veure la meva cara d'il·lusió. Finalment, després d'esperar una hora fora de la sala, vam aconseguir, això sí, pels pèls i fent un petit esprint, que l'Andy ens el firmés. Tinc una altra foto amb ell, però tampoc està en la meva possessió per ara. Quan les tingui les dues ja les penjaré.
Per a mi, les cançons escollides tenen alguns dalts i baixos, però això passa sempre. Tot i això, moment memorable amb la genial
Enola Gay:
El video no és meu. Jo vaig grabar, abans de què s'espatllés la càmara,
Talking Loud and Clear, que ja està pujat
aquí. I em faltarà un post amb les fotos en plan groupie.
Com a conclusió: un concert genial. Amb al principi poca gent, però que es va anar animant, tant en quantita com en qualitat, tot i no arribar a ser agobiant, que també s'agraeix.
Entrades
