Concerts Head-Less i Chrom (EOD)

Aquest any el festival ha començat amb un concert previ. Es tractava de la celebració dels 8 anys d'Empire of Darkness. Els grups eren:

Stage 1:
19:15 – 19:45 Head-Less
19:55 – 20:35 Chrom
20:50 – 21:30 .com/kill
21:45 – 22:35 Rabia Sorda
22:50– 23:45 Spetsnaz

Stage 2 :
20:15 – 20:35 Body Harvest
20:50 – 21:30 Yura Yura
21:45 – 22:45 Le Moderniste

Com que el meu cos no ho podia aguantar tot, al final només vaig quedar-me a veure els dos primers grups, que, al cap i a la fi, eren els que volia veure. M'hagués agradat veure Spetsnaz, però ja no va ser possible.

Vaig arribar una mica abans de què obrissin les portes, per a poder agafar un bon lloc i, a la vegada, no haver d'esperar molta estona al carrer, però van obrir les portes uns 20 minuts tard, pel que els concerts ja van començar mitja hora tard...

Primer van sortir Head-Less, que van tenir el difícil paper d'obrir la nit. La sala encara estava quasi buida, la gent distreta... Però com sempre, a mi em van encantar. Van estar animats, la música jo trobo que sona molt bé i el cantant intenta que el públic participi fins que ho acaba aconseguint.


Després van sortir Chrom. La sala ja estava més plena i començava a fer calor. A part, crec que són de Colònia, pel que tenien un bon grapat de seguidors. També em van agradar molt. Estan preparant un nou disc i espero poder-lo sentir aviat. Els clàssics, com sempre, fantàstics, especialment Memories, amb la que van tancar.


A l'acabar vaig anar al wc a refrescar-me i després em vaig comprar un cd de Head-Less, l'únic que em faltava.

El Markus (un dels membres) estava allà (sempre està a tot arreu, la veritat) i al veure'm amb la samarreta del grup em va saludar directament. Al dir-li que era de Barcelona, ja es va situar més i em va dir que havien de venir a obrir per a And One a l'octubre, però que al final no serà possible. Tots estaven per allà i em van firmar el disc:


Vaig escoltar un tros de .com/kill abans d'anar cap a l'hotel. Des de lluny, sentada, però com que tampoc em convencien i calia descansar per a l'endemà, ja vaig marxar.

Out of Line Weekender (dia 2)

El dissabte va anar passant (amb un sol preciós a Berlin) i va arribar el segon dia de l'Out of Line.

Els grups que tocaven eren d'un estil diferent al del dia anterior, pel que esperava, també, un públic una mica diferent, tot i que igualment patia a veure si em tornaven a tocar uns pesats al costat. Però tot el contrari, vaig acabar rodejada per un noi de Tarragona, una noia de Cádiz i un amic seu. Molt divertit.

Pel que fa a la música, van començar tocant Flesh and Fell, un grup de Brusel·les amb un noi a la guitarra, un altra al baix i una dona vestida de bombolleta de Freixenet a les veus. Ho van fer prou bé, tot i que tampoc hi havia gran cosa a destacar.


Després li tocava a Meinhard, un grup alemany amb un toc rocker i una estètica una mica steampunk.


Ja era el torn d'Ashbury Heights. Després d'anys sense treure noves cançons ni tocar en directe, estava l'Anders amb els teclats i cantant, i la nova noia, al seu costa, bastant paradeta, també cantant. Va començar molt bé, amb Spiders, temazo de cap a peus. Llavors van tocar 3 temes que jo no coneixia i van acabar amb Waste of Love. Jo diria que només van tocar 5 cançons, pel que se'm va fer molt curt i em va saber com greu. Tot i això, els dos temes em va encantar poder-los cantar, per fi, en viu.


I l'altre moment molt esperat de la nit. Per a mi, és clar. Chrom. Van tocar algunes de les seves cançons més conegudes, entre elles algunes de les meves preferides i, també, un tema nou, pel que potser cap a finals d'any hi haurà nou disc?


Llavors li tocava a The Birthday Massacre, que no coneixia. Es tracta d'un grup canadenc de pop gòtic. Crec que hi havia una bateria, dues guitarres, un baix, un teclat i una noia a la veu. Va estar prou bé. Bastant de moviment de cap heaviata.


I ja amb la sala ben plena, va sortir Blutengel. Començava a fer bastanta calor però sonaven les primeres notes i ja poques coses importaven. El concert va estar molt bé, perquè la música m'agrada i la gent estava animada, però sí que em segueix semblant tot una pose i tot una mica forçat. Que un senyor faci certs moviments tipus vampirils i tal em sembla una mica ridícul, però bé, et deixes portar per l'ambient i acceptes que és com una representació teatral. El grup portava 3 ballarines que, en alguns temes, feien algunes representacions en segon terme. A part, aquesta vegada portaven alguns instruments en directe: un sintetitzador, una bateria i un violí al fons de tot. Va valdre la pena.


A l'acabar, vam estar xerrant una estona i em van dir que em quedés una estona a ballar una mica. Amb el que es van fer les 4h, que amb el canvi d'hora eren les 5h, i ens van fer for al so de Neuroticfish.

3. Out Of Line Weekender

Al portar l'altre blog, ja no em queda gaire temps per aquest i em sap greu. A més, ara estic a la residència i la connexió és un desastre. Ara he trobat un punt en el que sembla que l'agafa millor, però segueix estant limitada. Tot i això, no deixaré passar l'oportunitat de comentar que d'aquí a dos caps de setmanes podré anar al Out of Line Weekender.



La veritat és que en tenia ganes, sobretot, per a poder veure a Ashbury Heights. Ja ho comentava aquí, ja farà quasi un any.

Al final tot ha canviat tant, que sí que hi podré estar. De fet, no m'hauré de desplaçar gaire, sinó que ells venen a la meva nova ciutat. A part, també hi haurà Blutengel, Chrom i el Wesselsky d'Eisbrecher.

Aquí es pot veure els dies i els grups que toquen. El divendres aniré a treure una mica el nas per a veure l'ambient. No hi ha cap grup que em cridi molt l'atenció, però hi ha Combichrist i Suicide Commando, que poden estar entretinguts.

El dissabte és el dia fort amb Ashbury Heights, Blutengel i Chrom. Els altres grups no els conec, però per aquests 3 ja val la pena. El diumenge hi ha el Wesselsky i Lord of the Lost, que tampoc estan malament del tot. La veritat és que hagués pogut comprar-me només l'entrada de dissabte, però valia quasi igual un dia que els 3, així que vaig optar per comprar el pack i veure si descobreixo algun grup més pel camí. A més, així faig coses i veig a gent, que sinó al final potser sí que fins i tot jo em podria sentir sola.

Amphi Festival 2013: Dia 2

I seguim amb el segon dia de l'Amphi Festival d'aquest 2013: diumenge 21 de juliol de 2013.

El dia va començar similar a dissabte. Des de molt d'hora entrant el sol per la finestra, esmorzant d'hora i passejant una mica abans d'anar cap al recinte. Un cop allà, de nou un passeig i ja comprant una samarreta per al meu nebot. Ja posaré les compres un altre dia, però tampoc van ser gaires.

Des de l'inici el diumenge començava amb grups que m'interessaven, així que amb temps suficient em vaig situar a prop de l'escenari de l'Staatenhaus. A les 11.50h tocaven Chrom. Només 40 minuts, però valia la pena anar-hi d'hora. Van sortir puntuals i van tocar uns quants temes, la majoria del seu darrer disc.


Em va sorprendre que la veu se sentís tan clara. Havia vist alguns videos a Youtube on no acabava d'estar ben afinada, però em va semblar que sonava molt bé, com també la música que l'acompanyava. Tot i ser tan d'hora i potser no ser un grup molt conegut, em va semblar que la sala estava bastant plena i la gent tenia ganes de veure'ls.

A les 12.55h va sortir Tyske Ludder. Un altre grup més proper a l'EBM i, per tant, amb un pogo assegurat. Per sort, estava una mica més endavant i a la dreta i no em va tocar de ple. Em van semblar interessants, amb un escenari amb bastants elements mulitmèdia per a donar-li més vida.


No és un dels meus grups preferits, però em va agradar veure'ls en viu. Com la gent embogia amb algunes cançons i com s'escalfava l'ambient per moments. Per cert, veure el pogo també sorprèn pel fet que ningú es baralli realment. I quan algú sembla que surt en excés escopetejat cap algun costat o contra algú, es paren uns segons per veure que tot està bé. El control dins del descontrol absolut.

Després tocaven Santa Hates You i tot i que volia sortir fora per agafar un bon lloc, vaig decidir quedar-me mitja horeta i després sortir corrent per tal d'aconseguir el bon lloc igualment. La llàstima és que estant només part del concert no vaig poder veure la meva cançó preferida en viu, Scum, però sí que vaig veure més o menys de què anava el grup.


Van sortir dos homes, un amb un cap de conill i l'altre amb un cap de porc posats, i van estar fent coreografies simples al fons de l'escenari o pels costats. Era prou original, però no em van acabar d'agradar. A un costat hi havia dos ordinadors amb tota la música pregravada, la qual anaven canviant entre cançó i cançó. A davant la Jinxy i el Peter cantant. L'escenari estava molt ben muntat, com si es tractés del saló d'una casa, però potser vaig trobar a faltar una mica de força a la banda. Suposo que el fet de no tocar res en viu, no ajuda a donar més energia.

Com comentava, abans d'acabar vaig sortir (com vaig poder, perquè estava bastant endavant i hi havia bastanta gent) cap a fora. Al Main Stage hi havia The Beauty of Gemina, però només els vaig veure un segon de lluny.


De seguida van acabar i vaig agafar un bon lloc per a disfrutar d'Icon of Coil. Van sortir puntuals a les 14.55h i van tocar durant uns 50 minuts. Van tocar algunes cançons que jo pràcticament no coneixia, però vaig disfrutar com una boja amb les meves preferides: Existence in Progress, Dead Enough for Life i Shelter.


A la darrera cançó l'Andy Laplegua va baixar i va estar cantant i ballant entre el públic. La veritat és que el vaig veure bastant més actiu que a Barcelona. Suposo que en part perquè tenia un escenari 3 vegades més gran i molt molt molt més públic pendent d'ell. Segurament, si els gots que es va anar bevent com si fossin aigua o de la mida d'un xupito, també van contribuir al seu estat d'excitació. Aquí hi ha una prova de què baixar de l'escenari, davant del pànic dels de seguretat:


A l'acabar no sabia ben bé què fer. Vaig optar per quedar-me on estava, que era un bon lloc i descobrir en directe el grup Letzte Instanz. Van sortir a l'escenari 7 homenets, un dels quals amb un violí i un altre amb un violoncel.


Potser no va ser el millor grup del festival, però sí que va ser interessant veure'ls en viu i veure com el públic cantava totes les cançons i ballava sense parar. A part, van aconseguir que quasi tothom (jo inclosa) contribuís aplaudint, agafant-se de les mans entre tots i movent-les en plan Depeche Mode, etc. Molt bona sintonia amb el públic. El cantant també va acabar baixant entre el públic en una cançó, però el més emocionant va ser veure com el del violí el guardava i saltava en plan sonat sobre el públic. Per poc se'ns cau a terra diverses vegades, però vam aconseguir retornar-lo viu.


A l'acabar de nou més dubtes. El següent grup encara tardaria 25 minuts en sortir i a dins tampoc em cridava l'atenció ningú dels que tocava. Així que al final vaig decidir fer una excursió al wc i entrar a l'Staatenhaus a veure qui estava firmant. Es tractava d'Oomph! (que no hagués estat malament), però hi havia molta molta cua. Tot i això, la major sorpresa va ser acostar-me fins a davant de tot per veure el grup i trobar-me allà mirant una parell de Barcelona.

El primer que vaig fer al reconèixe'ls va ser mirar al seu voltant per veure si estaven sols o amb més amics els quals preferia no trobar i, per sort, estaven sols. Així que llavors no vaig tardar ni mig segon en saludar-los. Realment van semblar contents de veure'm i vam anar a fer una cervesa a la zona de relax, a la sombra (important!). Ja sortint d'allà ens vam trobar uns amics seus, que eren els components de TOY. Graciós el moment en què em presenten el Volker i em diu "I'm Volker" i jo li contesto "I know. I'm Berta".

Vam anar a veure Diary of Dreams des de la llunyania. Ja feia una mica que havia començat, però encara els vam poder veure una estona.


Just quan va acabar, a les 18.25h, vaig sortir corrents cap a la zona de firma d'autògrafs, ja que a les 19h hi seria el Peter Heppner. Hi havia una mica de gent amb el grup que estava en aquells instants i alguna gent sentada en una mena de cua alternativa. Li vaig preguntar a un noi si estava esperant i em va confirmar que pel Peter. Em vaig seure al seu costat i vam estar xerrant aquella mitja hora sense parar. Va estar molt bé perquè vam parlar de música (ell és belga) i l'estona es va passar molt ràpid.

D'aquesta manera, era com la cinquena de la cua, de seguida vaig poder sortir corrents per veure el concert d'Oomph!. Vaig aconseguir trobar el Volker, però no els meus amics. Així que por no semblar una groupie en excés, em vaig separar dels TOY i vaig disfrutar del concert des de la llunyania, mig sota el sol, però molt còmoda.


Mira que el grup té una estètica maca, elegant, gòtica, ben maquillats, però quan surten en directe vestits com de mariners a mi em posen nerviosa. A la darrera cançó el cantant es va posar un vestidet curt de dona i va ser graciós. Vaig poder veure alguns temes antics que m'agraden (en la versió alemana, per suposat) i alguns dels nous que no m'acaben de convèncer però que van sonar bé. Des de lluny es podia veure com hi havia una zona central totalment embogida amb la música. També està bé veure alguns grups de no tan aprop. La música se sent més neta i pots disfrutar també mirant a la resta de gent.

Un cop acabat el concert vaig veure els membres de Chrom i no vaig poder evitar demanar-los una foto. També vaig aconseguir trobar els meus amics i ens vam sentar al terra una estona per descansar i prendre una cervesa. El sol s'havia amagat i ja no feia tanta tanta calor. Vam estar allà xerrant una mica amb alguns de TOY i uns amics d'aquests i jo a les 21.30h em vaig retirar per anar a l'Staatenhaus, per agafar un bon lloc per al concert de Peter Heppner.

Quan vaig arribar, estava tocant l'Anne Clark, la qual no m'agrada. Vaig veure només dues cançons i vaig constatar el que ja sabia: m'agrada la música, no m'agrada ella recitant. El que em va sorprendre va ser que la gent estava mig embogida.


A l'acabar hi va haver una estampida general i va ser molt senzill posar-me a segona fila. Allà vaig esperar pacientment al darrer concert del festival. A les 21.30h va sortir el Peter Heppner. Un dels motius principals pel que havia anat a Colònia.


El concert va ser similar al que vaig veure al desembre a Berlin, però em va agradar igual. Fins i tot diria que el públic estava més entregat i tot. Les cançons de Wolfsheim van ser les més celebrades, tot i que alguns temes nous como l'excel·lent Meine Welt també van tenir una gran acceptació.


Cap a les 23h s'acabava el concert i, amb ell, l'Amphi. Només es podia anar al teatre a escoltar com punxaven diferents DJs. Tot i això, vam optar per prendre una cervesa a la freca tot xerrant i, a l'acabar, una retirada a temps, ja que havia estat un cap de setmana molt intens.

Així una mica com a conclusió, dir que em va encantar el festival, que és molt recomanable per a tothom, sobretot si t'agrada aquest tipus de música. Que hi havia molt gent, però que aquesta sempre acaba quedant bastant repartida entre dos escenaris i altres llocs (botigues, zones de descans, etc.) i que no acaba d'agobiar en excés. Que són alemanys: estranys però amables. Sempre hi ha algun degenerat, però d'això n'hi ha a tot arreu. També hi ha guiris i és interessant anar veient les diferents reaccions de la gent.

També és positiu d'aquest festival que el recinte està bastant cèntric, molt aprop de l'estació central. I que aquesta està a 15-20 minuts de l'aeroport. Pel que m'han comentat aquest any, també és una opció interessant anar amb Lufthansa fins a Frankfurt i d'allà agafar el tren. Que està inclòs en alguns casos.

Amb una mica de sort, fins l'any que ve!!! Serà el desè festival i encara no hi ha anunciats els grups, però pinta bé pel tema de la celebració. A partir de l'1 d'agost es posen les entrades a la venda.

Amb Chrom

Chrom no estaven a la llista dels que havien de firmar autògrafs, però els vaig veure a l'acabar el concert de Oomph!, allà, entre el públic, i no vaig poder resistir per aconseguir el moment groupie.



Com per no veure'ls. Quines alçades! També portava la portada del cd que em vaig comprar allà mateix per només 8€ (!) però ja em va semblar massa seguir incordiant-los. Ja explicaré què tal el concert, però molt bé.

Chrom: Surrender

Com ja vaig comentar, Chrom és un grup que em té molt atrapada últimament. Tenen diferents cançons que valen la pena i és un dels imprescindibles de l'Amphi d'aquest any.

La sort, en aquest cas, és que són el primer grup del diumenge i sempre hi ha menys possibilitats de coincidir amb d'altres grups. No em coincideixen amb res, així que sense cap mena de dubte allà estaré, amb una cerveseta a la mà.

La cançó que volia posar és Surrender i tot i que hi ha un directe aquí, trobo que no s'acaba de sentir bé del tot (i desafina una mica), així que millor posar la versió d'estudi:

Chrom: Break the Chains

Un dels grups que he descobert gràcies a l'Amphi Festival i que m'està agradant molt és Chrom.

Només tenen dos cds, però sonen molt bé. Personalment m'està agradant més el segon: Synthetic Movement (2012). L'altre dia en vaig compartir una cançó al Facebook i no volia oblidar-me de posar-la també aquí. La cançó es diu Break the Chains i la lletra és la següent:

"I've let you down so I can move on
Cause I can't stand the way you are
Don't wanna lose my face for no one
This is my chance to be apart

Now you're the worst thing in my life
And I don't need this anymore
I've gotta tell you this before I die

Cause you're the worst thing in my life
And I can't stand you anymore
It doesn't matter what I try
(It's not getting better)

Each day you celebrate the violence
Tell me who do you think you are
All I want is to live in silence
Why did I let you get so far"

La qual trobo molt ben aconseguida. I, a part, si no sonés bé, tampoc valdria la pena, però és que sona espectacular:



A l'escoltar-los, em recorden a d'altres bandes: en alguns moments més sofisticats com Solar Fake, o més tirant a música de club com Code 64, o més delicats com De/Vision, o més agresius com... Em costa trobar els grups als que s'assemblen perquè és una cosa que se'm dóna fatal, però segur que qualsevol hi podrà veure diferents influències segons la cançó.

Definitivament seran uns imprescindibles per al festival.

Amphi Festival 2013: Chrom

Seguim amb el llistat de l'Amphi Festival.

Estic invertint temps i diners (més aviat pocs per ara) en buscar la música dels grups que tocaran aquest any. Avui he aconseguit alguns nous cds i n'he posat un a l'atzar. El grup guanyador ha estat CHROM i la primera cançó ja m'ha fet obrir els ulls i prestar-los molta atenció. Per ara només he escoltat un tros del disc Synthetic Movement però pinta molt bé.


Breu descripció: he trobat poca informació però pel que he entès de la seva pàgina web és que són un grup alemany creat el 2007. Els seus membres són el Christian Marquis i el Thomas Winters.

El nom del grup ve justament de la combinació dels seus noms: CHRis - tOM. El seu so oscil·la entre el synthpop y l'EBM.

Discografia

1. Electroscope (2010)
2. Synthetic Movement (2012)

Temes més coneguts:

1. New Impression (video)
2. Memories (video)
3. Loneliness (video)
4. Let it go (video)
5. In My World (video)

No he escoltat encara molta cosa del grup, però posaré la primera cançó que he escoltat i que m'ha cridat l'atenció Memories. No sé si defineix el grup, però pel que he vist sí que és una de les més escoltades:



Continuarà...