Amphi Festival (dia 1)

Aquest festival me l'haig de prendre amb més calma per la força, així que enlloc de ser allà a les 10h, com els anys anteriors, he aparegut cap a les 12h passades.

He passejat una estona per les botigues mentre tocaven The Juggernauts a l'escenari principal. Ja els vaig veure a l'Out of Line Weekender, així que tampoc és que estiguessin a la meva llista d'interessos principals.


Després vaig veure de lluny, sentada i a l'ombra a She Past Away i Clan of Xymox. Quan van començar Lord of the Lost sí que em vaig aixecar i vaig anar a veure'ls de peu, tot i que lluny de l'escenari.


Llavors ja era moment d'anar a l'altre escenari. No vaig trobar a l'amiga que buscava, però sí un bon lloc per a veure Aesthetic Perfection, el grup que omplia, per a mi, tot el dia. Va estar molt bé, va ser l'únic concert en el que em vaig deixar cantar, ballar i saltar com si estigués al 100%. Però feia molta molta calor! Les fotos són bastant desastres:


A l'acabar sí que vaig trobar l'amiga i vam anar a menjar alguna cosa i a seure una bona estona. Quan li tocava a Blutengel ens vam acostar a l'escenari, però a un costat, per a no notar tant la presència de la gent. Va estar bé, però tocaven amb una orquestra, pel que em semblava més adequat per a una sala amb seients. Com que estava cansada, al final vaig anar a sentar-me i a disfrutar del so des de lluny, tot i que llavors ja no veia res:


Li tocava el torn a Front 242, però ens feia una mica de mandra. Els vam veure des de lluny, però a la segona cançó ja vam començar a marxar i encara sort, perquè van parar el concert perquè hi havia problemes tècnics i em sembla que al final van tocar algun tema més, però tard i poca cosa.

Vam entrar a l'altre escenari i estava començant el Midge Ure, el cantant d'Ultravox. Vam seure al terra i vam disfrutar així dels primers temes. Els dos últims, ja de peu i més aprop. Pell de gallina. Molt maco.



I després a sobreviure de nou a la calor amb Camouflage. Tan correctes com sempre. I amb la sorpresa de tocar la darrera cançó amb el Peter Heppner!!!


Després ja cap a l'hotel perquè no podia seguir excedir-me, o el segon dia no serviria per a res.

Out of Line Weekender (dia 3)

El darrer dia de l'Out of Line Weekender va arribar i jo amb una ressaca que em feia anar a càmara lenta, així com també amb un cansament important. Però també amb ganes de veure més grups.

Només vaig poder dormir 2 hores, per això vaig optar per quedar-me tot el matí per casa esmorzant, fent el dinar, mirant una peli, descansant. A les 15h, ja sortia camí a la sala perquè començava més d'hora que els dies anteriors. El sol escalfava de valent, pel que el camí va ser molt agradable. A la cua ja em vaig trobar amb un dels nois que havia conegut el dia abans. Vam estar xerrant primer a fora i després a dins de la sala fins que va sortir el primer grup.

Jo diria que la sala estava més plena que els dies anteriors i hi feia més calor. El primer grup es tractava de Scream Silence, dels que no coneixia res. Es tracta d'un grup alemany de rock gòtic i, tot i ser els primers, la gent estava animada i col·laborativa. Amb dues guitarres, un baix, una bateria i la veu, van aconseguir que ens comencéssim a animar i va estar prou entretingut.


En aquest punt van arribar el noi i la noia del dia anterior i es van unir a nosaltres aprop de l'escenari. Llavors ja era el torn dels mexicans Rabia Sorda. No la sé diferenciar d'Hocico (cap dels dos grups m'entusiasma) i em van explicar que es tracta del mateix home, així que tampoc és tan estrany. La seva música en disc no m'agrada gaire, però en directe van estar molt bé. Amb molta força, el cantant corrent amunt i avall sense parar. Tot i això, potser no calia fer tants gestos obscens i escopir tant per l'escenari...


La primera sorpresa de la nit va ser Ost+Front, que em va agradar especialment. Anaven maquillats de manera agressiva, amb màscares i amb un espectacle bastant preparat. Recordaven bastant a Rammstein per la manera d'actuar i fins i tot una mica la música, però no em va semblar una còpia. Potser em vaig deixar portar per l'espectacle, enlloc de mirar-ho amb ulls crítics com acostumo a fer. Els seus temes tenien molta força i la gent podia cridar amb ells, pel que el públic hi estava implicat. A part, el teclista, també es pujava a la valla que separava el públic i ens feia cridar.


Amb la sala molt molt plena, i tots ben apretadets, van sortir Lord of the Lost, que crec que era realment el grup al que estava esperant la majoria. A mi no és un grup que m'agradi especialment, em sembla una mica pensat per a adolescents i amb molta pose impostada, però la veritat és que donen la talla. Sonen bé en directe, s'impliquen amb el públic... Va valdre la pena. Són també bastant rockers, així que la línia inicial tornava a encaminar-se.


Era el torn de Wesselsky, que no venia com a Eisbrecher o Megaherz, sinó com a aquest projecte paral·lel que no sabíem exctament què comportaria. Al veure'ls a tots vestits amb camisa i pajarita, ens vam espantar una mica. Seguíem sense veure-ho clar. Més aviat semblava que anaven a fer un monòleg o alguna cosa similar. Tot i això, ens van sorprendre amb un rock dur acompanyat, en algun tema, fins i tot de rap. Va estar molt potent i les pauses entre cançó i cançó, bastant divertides (i això que jo no ho entenia tot).


Finalment, el darrer grup del dia i del festival, Staubkind. Jo em pensava que era un grup tranquil, per les pintes del cantant (molt delicat, amb pentinat mig femení...), però no va ser així. Ja em van dir que eren guitarreros, i així va ser. De nou força a través de guitarres, bateria i baix. Va estar bé, però jo ja estava molt molt cansada i la meva esquena no podia més, així que ja tenia ganes d'acabar i no vaig disfrutar-ho del tot.


Un cop enceses les llums de nou, vam prendre una cervesa tranquil·lament. Per allà corrien els nois de Lord of the Lost, però hi havia molta noia revolotejant, així que vam optar per quedar-nos en segon pla. El més impactant va ser veure dos nois de més de 2m vestits tot de negre i referint-se a la resta com a kleine (petits).

Vam acomiadar-nos intercanviant emails i números de telèfon, i vam quedar de tornar-nos a veure en una altra ocasió. Amb l'U-Bahn cap a casa i directa al llit. He dormit 6 hores del tiron, com un soc, cosa que feia temps que no em passava, i m'he llevat bastant decent. Ara torno a sentir-me cansada, però això ja se soluciona anant a dormir d'hora i ja està.

Amb ganes dels propers concerts!

3. Out Of Line Weekender

Al portar l'altre blog, ja no em queda gaire temps per aquest i em sap greu. A més, ara estic a la residència i la connexió és un desastre. Ara he trobat un punt en el que sembla que l'agafa millor, però segueix estant limitada. Tot i això, no deixaré passar l'oportunitat de comentar que d'aquí a dos caps de setmanes podré anar al Out of Line Weekender.



La veritat és que en tenia ganes, sobretot, per a poder veure a Ashbury Heights. Ja ho comentava aquí, ja farà quasi un any.

Al final tot ha canviat tant, que sí que hi podré estar. De fet, no m'hauré de desplaçar gaire, sinó que ells venen a la meva nova ciutat. A part, també hi haurà Blutengel, Chrom i el Wesselsky d'Eisbrecher.

Aquí es pot veure els dies i els grups que toquen. El divendres aniré a treure una mica el nas per a veure l'ambient. No hi ha cap grup que em cridi molt l'atenció, però hi ha Combichrist i Suicide Commando, que poden estar entretinguts.

El dissabte és el dia fort amb Ashbury Heights, Blutengel i Chrom. Els altres grups no els conec, però per aquests 3 ja val la pena. El diumenge hi ha el Wesselsky i Lord of the Lost, que tampoc estan malament del tot. La veritat és que hagués pogut comprar-me només l'entrada de dissabte, però valia quasi igual un dia que els 3, així que vaig optar per comprar el pack i veure si descobreixo algun grup més pel camí. A més, així faig coses i veig a gent, que sinó al final potser sí que fins i tot jo em podria sentir sola.

Amphi-Festival 2012: Lord of the Lost

Un altre grup per al llistat de l'Amphi Festival 2012.

En aquest cas són Lord of The Lost.

Breu descripció: el grup és bastant nou. Va ser fundat pel Chris "The Lord" Harms el 2008 a Hamburg, després de crear diversos grups. En aquest cas, juntament amb Sebsta (guitarra), Class (baix), Any (bateria) i Sensai (guitarra).

Es defineixen com a rock gòtic. L'aspecte el tenen. Tots ben guapos, maquillats, vestits de negre. El so jo el definiria com una mica adolescent. Fet per a abarcar el màxim de públic possible. Suposo que especialment noies adolescents. Tot i això, no nego que el disc que he escoltat no se'm fa pesat, tot i no estar ja en el grup d'adolescents... Però sembla més un grup fet per agradar que per a fer bona música.


Han optat per cantar en anglès, almenys tot el que jo he escoltat i, clarament, el seu so em recorda a Him.

Discografia:

1. Fears (2010)
2. Antagony (2011)

Temes més coneguts:

1. Sex On Legs (video)
2. We Are The Lost (video)
3. Dry The Rain (video)
4. Last Words (video)
5. Beyond Beautiful (video)

No és que els conegui gaire, tot i que he escoltat el disc Fears diverses vegades. Al final, m'he decidit per posar dues cançons. Per un costat, Sooner or Later, la que tanca el disc. Es tracta d'una cançó que crec que no defineix al grup, però que la lletra em fa somriure quan la sento.



"Sooner or later I'll be a traitor
Sooner or later I will betray
But even a traitor,sooner or later
Is learning that love is finding a way
(...)
Sooner or later I will be greater
Than all of the fears in our cold broken hearts
I heal the hater and sooner or later
I'm closing the scars"

D'altra banda, he escollit la cançó Dry The Rain. En aquest cas m'ha costat molt decidir-me ja que els conec poc i no hi havia cap cançó que em cridés l'atenció especialment i en alguns casos al Youtube només estaven en directe i no se sentien prou bé.




Continuarà...