The Cure: News

Ahir es van començar a escampar com la pòlvora noves notícies sobre The Cure. El primer lloc on ho vaig veure va ser a El Pais.

Aquí explica que el grup té previst treure un nou disc aquests propers mesos de 2014 i que el títol provisional és 4:14 Scream. Es tractaria del 14è àlbum del grup i s'hauria gravat durant la realització de l'anterior 4:13 Dream del 2008 però que no va sortir en un format d'àlbum doble per problemes amb la discogràfica. A part, també planegen treure a la venda alguns dvds en directe.

I, a més a més, també s'ha anunciat que cap a finals d'any tornaran a anar de gira interpretant la trilogia: The Top (1984), The head on the Door (1985) i Kiss me Kiss me Kiss me (1987). Els dos darrers discs crec que són els meus preferits del grup, pel que té molt bona pinta.

La veritat és que The Cure va ser un grup que vaig escoltar molt a la mateixa època que vaig descobrir Depeche Mode, però els vaig anar deixant més de costat. La seva etapa fosca ho era massa per a mi, tot i que el seu costat més happy sempre m'ha agradat, encara que llavors passi a ser una fan de segona fila. Se suposa que els seus millors discs són Pornography (1982) i Disintegration (1989), però per a mi són massa depriments. M'agraden més aquelles cançons on la música és alegre.

Ara fa molt temps que no els escolto, així que he hagut de repassar una mica els seus temes per a escollir-ne un. Al final m'he decidit per Why Can't I Be You:

The Cure: Primavera Sound 2012

Des de divendres passat que volia comentar que The Cure tocaven al festival Primavera Sound de Barcelona.

Al final no hi vaig poder anar pel tema diners, l'entrada era molt cara, però també perquè em feia molta mandra el tema festival, amb tot de gent borratxa i molestant.

Tot i això, el festival oferia la possibilitat de veure per Youtube i en directe, una part d'algunes de les actuacions. The Cure va ser un d'aquests grups i vam poder veure des de la comoditat de la llar, 1 hora de concert amb grans cançons, de les quals en recordo poques, però mirant per internet he vist el llistat: Plainsong, Pictures of You, High, The End of the World, Lovesong, In Between Days, Just Like Heaven... Aquí el setlist complet.

Al final van tocar unes 36 cançons, que per a ser un festival, on els grups, màxim, acostumen a estar 1 hora sobre l'escenari, no està gens malament. Van tocar tots els seus clàssics i alguna que una altra sorpresa.

Després d'uns primers minuts on vaig estar arrepentint-me de no haver-hi anat, em vaig deixar de tonteries i vaig decidir disfrutar del fet de poder veure'ls en directe des de casa. Aquí tenim el que vam poder veure:



A veure si tornen a venir a Barcelona però en un concert seu, no un festival.

The Cure a Barcelona

Crec que va ser divendres que El Periódico anunciava que The Cure tocaria a Barcelona.

Després de l'inicial il·lusió, la petita decepció. Ho farà al festival Primavera Sound el dia 1 de juny. Crec que hi ha poques coses que em facin més mandra.

Un festival que sempre està a petar de gent, plena de turistes, de gent beguda i/o drogada en excés...

Ahir, mirant per internet també vaig veure que actuaran al BBK Live de Bilbao entre el 12 i el 14 de juliol. Tenint en compte que mon germà viu per allà, potser no és una mala opció, però no deixa de ser un festival també.

D'aquí a llavors ja pensarem si val la pena anar-hi o no. Aprofitaré per posar una cançó que em van passar ara fa pocs dies, no sé si de manera premonitòria: Push:

Una de cada - Dies de la setmana

Ja fa dies que penso en tonteries i aquesta n'és una d'elles: escollir una cançó que faci referència a cada dia de la setmana.

Estava escoltant música a l'mp3 i una cosa va portar a l'altra. Tan simple com això.

Dilluns: Boomtown Rats: I don't like Mondays

Dimarts: Yazoo: Tuesday

Dimecres: Fischerspooner: Wednesday

Dijous: David Bowie: Thursday's Child

Divendres: The Cure: Friday I'm in love

Dissabte: Pet Shop Boys: Saturday Night Forever

Diumenge: U2: Sunday Bloody Sunday



La que m'ha portat més problemes és dimecres, que he hagut de tirar de youtube perquè no aconseguia recordar-ne cap. La resta, més o menys han vingut soles i, fins i tot en alguns casos, han quedat descartades altres opcions.

Muchachada Nui - Robert Smith

Ja ho vaig comentar aquí, però és tan bo i he rigut tant que crec que es mereix un post per a ell sol.

El programa Muchachada Nui, crec que de La2, però que pràcticament tothom segueix a través de Youtube té una secció que es diu Celebrities on parodien un famós.

En aquest cas: Robert Smith de The Cure:

Els millors moments:

• Aquí metimos a un negro, un noir. Le llamábamos el bonico. (...) Yo le decía "me dejas tocarte el pelo, que tienes, ensortijado"
• Un día, vi un punto brillante en el horizonte y era mi talento que se alejaba
• Yo hago conciertos de 3 horazas. Con discos ya no con caras B, con caras C. Más que rarezas son mierdezas
• No ves que tengo muchísimo morro. Gótico. "Gothic morror"

Altres celebrities: Bono, Chuck Norris, Hulk Hogan, Enrique Bunbury...

Cancel·lació The Cure

Avui tinc bastantes coses a comentar.

Començo amb la notícia que s'ha cancel·lat la retransmissió del concert de The Cure que es feia als cinemes Yelmo aquest proper dijous.


Per a més informació, posar-se en contacte amb Universal Records que és la discogràfica que té els drets d'imatge del grup i que no permetrà que es pugui seguir des dels cinemes.

Per a més informació real: Hispacure.

The Cure al cinemes

No és que facin una pel·lícula sobre el grup The Cure, sinó que el proper dijous 26 de gener es retransmetrà en directe el concert que donaran al O2 Arena de Londres.

Per tal de celebrar els 30 anys que han passat des del seu debut discogràfic faran un concert i els cinemes Yelmo ho retransmetran en directe a Espanya.

Lloc: cinema Yelmo
Hora: 22.30h

Descompte entregant això:



Més info i entrades:
Yelmo cines
Entradas.com

The Cure - 4:13 Dream

Ja s'ha filtrat el 4:13 Dream, el nou disc de The Cure. Ja acostuma a ser un clàssic.

Després d'anar allargant la seva sortida amb diferents singles, un cop acabat i una mica abans de la seva sortida oficial (28 d'octubre) ja està per tot arreu circulant encara que s'afanyen a esborrar-lo.

Tot just l'estic escoltant per primera vegada així que encara no me n'he fet una idea, però per ara no sona malament. Requereix escoltar-lo una mica més i amb més calma.


Aprofito ja aquest post per destacar l'actuacìó que van fer aquests monstres per a la MTV a Roma, on van presentar el nou disc al llarg d'una horeta de concert i, després, com que no en tenien prou, van continuar amb els seus clàssics.


Underneath The Stars, The Only One, The Reasons Why, Freakshow, Sirensong, The Real Snow White, The Hungry Ghost, Switch, The Perfect Boy, This. Here and Now. With You, Sleep When I’m Dead, The Scream, It’s Over.

Encore: Lullaby, Fascination St., Wrong Number, The End of the World, The Walk, Lovesong, Friday I’m In Love, Inbetween Days, Just Like Heaven, Boys Don’t Cry.

A veure què ens depara.

The Cure - 4:13 Dream

Després de posposar-ho durant mesos i mesos, per fi hi ha data oficial per a la sortida del nou disc de The Cure. El 28 d'octubre.

Com ja se sap des de fa setmanes es dirà 4:13 Dream i les cançons que el formaran:

01 Underneath The Stars
02 The Only One
03 The Reasons Why
04 Freakshow
05 Sirensong
06 The Real Snow White
07 The Hungry Ghost
08 Switch
09 The Perfect Boy
10 This. Here and Now. With You
11 Sleep When I'm Dead
12 The Scream
13 It's Over

Ja hem pogut escoltar els 4 primers singles: The Only One, Freakshow, The Perfect Boy i Sleep When I'm Dead, i la veritat és que no m'han desagradat.

Tot i això, cal destacar que The Cure ha anat baixant el seu nivell amb el pas dels anys. (La millor definició d'aquesta pèrdua de qualitat és la reflexada a Muchachada Nui).

La major part dels seguidors voten pels discos Disintegration o Pornography. Jo sóc més de The Head on the Door o el Kiss Me, etapes menys fosques. Però suposo que tots coincidirem en què últimament el nivell ha anat minvant.


Pel que fa a la nova portada...


Aix... Si no tenen idees jo els puc ajudar.

Singles The Cure

Hi ha notícies que em fan pensar que, potser, la música que s'escolta en aquest país no és tan típica (digue-m'ho així per a no ferir sensibilitats).

Mirant el llistat de singles més venuts darrerament, podem constatar la tirada que té el grup The Cure. Potser és degut a la bona música que fan, a què queda molt bé dir "sóc seguidor de The Cure, vaig a contracorrent de la resta de persones" i, sobretot, a la tirada que han tingut amb la gira que han estat fent aquests últims mesos.

El primer single "The Only One" va arribar a la primera posició (i després de setmanes es segueix mantenint entre els 5 primers). El mateix ha passat amb el segon single "Freakshow" i, de moment, el tercer "Sleep when I'm dead" ja ha entrat a la primera posició de la llista.

En queda un últim "The perfect boy" que fa tota la pinta de seguir el mateix camí.


Què ens diu aquesta notícia? Doncs, simplement, que els seguidors d'aquest tipus de grups són més de tenir els originals, de col·leccionar-los, etc. que no pas els d'altres grups amb més ventes en aquest país, com a exemple, qualsevol de parla hispana.

El llistat de discos més venuts sempre està encapçalat per grups españols o sudamericans que han fet el salt cap aquest costat de l'oceà amb alguna cançó d'estiu o similar.

De nou, què ens diu això? Que amb internet, la descàrrega legal (i la il·legal) de música, etc. els singles cada vegada tenen menys sortida. T'agrada una cançó? Te la descarregues de l'emule.

Així doncs, el que deia abans. Els singles ja no són aquell disc previ al de veritat que et compraves per veure com sonaria el cd, per anar fent boca. Per això ja existeix internet. Ara un single és aquell altre cd que pots afegir a la col·lecció del grup que tant t'agrada.

És més un fet de col·leccionisme que una altra cosa. Ja que si el que vols és poder portar aquesta cançó al mp3 no et cal comprar-lo.


Quina és la solució? La més radical seria deixar de fer-ne, problema resolt ja que segurament genera més pèrdues que guanys, però i aquella gent als que els agrada tenir-los?

Se'n podrien fer edicions limitades o, simplement, currar-se els extres (que igualment es podrien descarregar d'internet) i, també, la caràtula. Personalment, crec que la caràtula és molt important, sobretot, en el cas dels singles, on és l'únic que ho diferencia de descarregar-s'ho de la xarxa.

The Cure - Single #1

Per fi hi ha data. The Cure ha fixat com el proper 13 de setembre, la data de sortida del seu nou disc. En un principi sortia al maig, al juny... però s'ha anat posposant.

Fins llavors, veuran la llum 4 singles. Un per cada mes, cada dia 13.

El primer, el dia 13 de maig, serà "The Only One". Segons Hispacure aquesta és la cançó que han estat tocant durant la gira actual 4tour i que estava batejada com a "Please Project". La cara B inèdita serà NY Trip.



A veure què ens deparen.

The Cure - Just like heaven

Segueixo amb l'anàlisis de cançons. Intentaré no monopolitzar el tema amb Depeche Mode, però serà inevitable...



De moment, passo a The Cure amb la cançó JUST LIKE HEAVEN de l'àlbum Kiss me, Kiss me, Kiss me del 1987, per mi un dels millors, inclosa la portada i la tipografia.

El videoclip ens mostra uns joveníssims The Cure tocant a la vora d'un precipici., probablement pel simple fet que a la cançó se l'anomena. El video té poca cosa més.

Algunes escenes una mica cutres quan parla de "just like a dream". És com si intentés representar una mica el que diu la cançó, però de manera literal: el precipici, vaig obrir els ulls i estava sol, el mar...

El que més m'agrada del videoclip és aquesta tonalitat que agafa, de colors grisos. Hi ha groc, lila, verd, blau, però tots barrejats amb gris.

La lletra de la cançó és la següent:

'Show me, show me, show me
How you do that trick
The one that makes me scream,' she said
'The one that makes me laugh,' she said
And threw her arms around my neck
'Show me how you do it
And I promise you, I promise that
I'll run away with you
I'll run away with you...'

Spinning on that dizzy edge
I kissed her face and kissed her head
And dreamed of all the different ways
I had to make her glow
'Why are you so far away?' she said
'Why won't you ever know that I'm in love with you,
That I'm in love with you?'

You
Soft and only
You
Lost and lonely
You
Strange as angels
Dancing in the deepest oceans
Twisting in the water, you're just like a dream
Just like a dream

Daylight licked me into shape
I must have been asleep for days
And moving lips to breathe her name
I opened up my eyes
I found myself alone
Alone
Alone above a raging sea
That stole the only girl I loved
And drowned her deep inside of me

You
Soft and only
You
Lost and lonely
You
Just like heaven

Una altra cançó de desamor, aquesta vegada una mica més ambigua que la de Martin L. Gore. En aquesta cançó, Robert Smith, fa com en tantes d'altres, deixa que la teva pròpia imaginació faci la resta.

Per mi, consisteix en una relació descompensada, una de les parts n'està enamorada, l'altra no. Una part ho deixaria tot, l'altra no està disposada a tant. I, com de costum, només es reconeix el que es tenia un cop s'ha perdut.

Concert The Cure - 10/03/2008

Per fi va arribar el dia. No sé perquè tenia tants nervis, doncs per mi The Cure és un grup que m'agrada (molt), però que no ha marcat especialment la meva vida.


És un grup que té molt bones cançons, però he de reconèixer que les que més m'agraden són les típiques, els singles. La resta l'he deixat bastant oblidada i, probablement, ha estat un error.

Tot i això, vaig poder disfrutar del concert, de les 3h (i "pico") que va durar, de la música i dels singles que tant m'apassionen. D'acord, estan grans, en Robert Smith està gras, ronden els 50 tacos (per favor!) però qui pot dir que aguanta un concert de més de 3h? Estan en plena forma i pagar 40€ val la pena.

El concert va començar més o menys puntual (21.30h) després d'escoltar uns estranys teloners "65 days of static". L'escenografia era molt bàsica, només llums i 3 pantalles allargades a darrere on es mostraven algunes imatges en funció de les cançons que anaven sonant.


Enmig dels seus clàssics, vam poder escoltar 2-3 cançons del nous disc, que sortirà al maig. El setlist val la pena anomenar-lo, doncs és espectacular:

Setlist:
Plainsong
Prayers For Rain
alt.end
The Blood
The End of the World
Lovesong
To Wish Impossible Things
Catch
From the Edge of the Deep Green Sea
Kyoto Song
Please Project
The Walk
Push
Friday I’m In Love
Inbetween Days
Just Like Heaven
Primary
A Boy I Never Knew
Pictures of You
Lullaby
Never Enough
Wrong Number
One Hundred Years
Disintegration

Encore 1:
At Night
M
Play For Today
A Forest

Encore 2:
The Lovecats
Let’s Go to Bed
Freak Show
Close to Me
Why Can’t I Be You?

Encore 3:
Boys Don’t Cry
Jumping Someone Else’s Train
Grinding Halt
10:15 Saturday Night
Killing an Arab




Com de costum, vaig fer fotos i algun video:

THE CURE - Friday I'm in love

The Cure - en camí...

Demà dilluns 10 de març, amb la ressaca post-electoral, arriben The Cure al Palau Sant Jordi de Barcelona.

Després de mesos de tenir les entrades, després d'un moment de crisis per pensar que les havia perdut amb el trasllat i uns mesos abans de què treguin el nou disc, venen a oferir-nos un directe de 3h, segons el que he pogut veure que han fet en d'altres ciutats.

Per la tarda tinc festa a la feina, així que anirem a fer cua per a poder estar més o menys a prop de l'escenari.

Ara només queda disfrutar:

THE CURE - Just like heaven (Leipzig 1990)