Amphi Festival (dia 1)

Aquest festival me l'haig de prendre amb més calma per la força, així que enlloc de ser allà a les 10h, com els anys anteriors, he aparegut cap a les 12h passades.

He passejat una estona per les botigues mentre tocaven The Juggernauts a l'escenari principal. Ja els vaig veure a l'Out of Line Weekender, així que tampoc és que estiguessin a la meva llista d'interessos principals.


Després vaig veure de lluny, sentada i a l'ombra a She Past Away i Clan of Xymox. Quan van començar Lord of the Lost sí que em vaig aixecar i vaig anar a veure'ls de peu, tot i que lluny de l'escenari.


Llavors ja era moment d'anar a l'altre escenari. No vaig trobar a l'amiga que buscava, però sí un bon lloc per a veure Aesthetic Perfection, el grup que omplia, per a mi, tot el dia. Va estar molt bé, va ser l'únic concert en el que em vaig deixar cantar, ballar i saltar com si estigués al 100%. Però feia molta molta calor! Les fotos són bastant desastres:


A l'acabar sí que vaig trobar l'amiga i vam anar a menjar alguna cosa i a seure una bona estona. Quan li tocava a Blutengel ens vam acostar a l'escenari, però a un costat, per a no notar tant la presència de la gent. Va estar bé, però tocaven amb una orquestra, pel que em semblava més adequat per a una sala amb seients. Com que estava cansada, al final vaig anar a sentar-me i a disfrutar del so des de lluny, tot i que llavors ja no veia res:


Li tocava el torn a Front 242, però ens feia una mica de mandra. Els vam veure des de lluny, però a la segona cançó ja vam començar a marxar i encara sort, perquè van parar el concert perquè hi havia problemes tècnics i em sembla que al final van tocar algun tema més, però tard i poca cosa.

Vam entrar a l'altre escenari i estava començant el Midge Ure, el cantant d'Ultravox. Vam seure al terra i vam disfrutar així dels primers temes. Els dos últims, ja de peu i més aprop. Pell de gallina. Molt maco.



I després a sobreviure de nou a la calor amb Camouflage. Tan correctes com sempre. I amb la sorpresa de tocar la darrera cançó amb el Peter Heppner!!!


Després ja cap a l'hotel perquè no podia seguir excedir-me, o el segon dia no serviria per a res.

Camouflage: Greyscale

Hi ha notícies sobre Camouflage.

La primera notícia és que es cumpleixen 30 anys des del naixement del grup. Per a celebrar-ho, faran un concert el 8 de febrer a Dresden amb convidats, una exhibició, videos, una aftershow party, etc. A part, també aproftaran per a treure THE BOX 1983-2013, una caixa d'edició limitada (1000 còpies) amb 10 cds, un llibret amb totes les lletres de les cançons, signat i numerat. Com a contingut general comenten que hi haurà el següent (el tracklist concret l'anunciaran més endavant):

• 7 studioalbums – new remastered
• Areu Areu
• Archive #2 – Live Recordings
• Archive #3 – The Early Tapes 1983 – 88

L'altre anunci és que el 12 de setembre de 2014 (sí, encara falta quasi 1 any) sortirà a la venda el nou disc, Greyscale. Abans treuren el single Shine i, després, de cara al 2015, sortiran de gira.

He estat mirant el meu propi blog i m'he adonat que d'aquest nou àlbum, ja en parlaven el 2011. Sortirà a la venda 3 anys després, no està gens malament.

Com que el single Shine ja fa temps que el toquen en directe, el podem escoltar. He optat per compartir una versió de l'Amphi Festival del 2012, on els vaig poder veure:

Amphi-Festival 2012: Camouflage

Segueixo amb el meu llistat de grups de l'Amphi Festival 2012, el qual m'està ajudant a descobrir diferents grups que sonen molt bé, tot i que avui parlaré sobre un que ja coneixia de fa temps.

També he estat mirant videos al Youtube sobre el festival i m'he adonat que és probable que destaqui bastant. Els vestits dels participants, així com també la seva forma de ballar, arriben a certs extrems que estan molt allunyats del meu normalisme en aquests aspectes. Per això també tinc ganes de veure-ho de primera mà. Potser l'any que ve m'animo a anar a alguna altre festival més conegut i popular, si aquest surt bé. O potser repeteixo en aquest. Mai se sap.


Centrant-nos ja en el grup d'avui, comentar que es tracta de Camouflage.

Breu descripció: es tracta d'un grup de synthpop format el 1984 a Alemanya. El van formar l'Oliver Kreyssing, el Heiko Maile i el Marcus Meyn i, estranyament, segueixen tots 3 junts, tot i que en algun moment l'Oliver va abandonar el grup per un temps, el 1990.


El seu primer disc, Voices & Images, ja contenia el que es convertiria en el seu major èxit, The Great Commandment. A partir d'aquí, van anar ampliant els països on es venien els seus cds i el número de concerts realitzats.

Discografia:

1. Voices & Images (1988)
2. Methods Of Silence (1989)
3. Meanwhile (1991)
4. Bodega Bohemia (1993)
5. Spice Crackers (1995)
6. Sensor (2003)
7. Relocated (2006)

Actualment, estan a punt de treure el disc Grayscale, del qual ja han començat a tocar algunes cançons en directe, com Shine o Misery.

Temes més coneguts:

1. The Great Commandment (video)
2. Love is a Shield (video)
3. That Smiling Face (video)
4. Neighbours (video)
5. Me and You (video)

He estat dubtant sobre si posar un clàssic dels de sempre, o una cançó del fins ara darrer disc, Relocated. Al final, he optat per un dels clàssics: I Can't Feel You:



Es tracta d'una cançó més aviat lenta, però que, des què la vaig escoltar per primera vegada, em va agradar. M'agrada molt l'entrada abans de la tornada i aquesta mateixa.


Continuarà...

Fulltime show 2011 - Frankfurt

Passo a relatar el meu segon concert del Fulltimeshow d'And One. Aquesta vegada a Frankfurt.

Després del concert de Múnich encara tenia ganes de tornar a veure aquest mateix concert, amb 4 grups que m'agradaven. Així que, degut a això, i al fet de què tenia una entrada gratis, em vaig decidir a agafar un vol i un hotel i anar cap a Frankfurt.

Després, Minerve es va donar de baixa i vaig perdre la meva entrada "gratis", així que vaig comprar-me jo l'entrada per tal de no fer un viatge i quedar-me sense el concert. L'entrada va arribar a última hora, però va arribar.

Aquesta vegada faré un únic post per a tot perquè tampoc hi ha tant tant a explicar.

Ara, ja situem-nos a l'entrada de Hugenottenhalle. A les 16h hi havia poca gent, potser 10-15 persones escampades per allà. Es va començar a formar una cua i vaig quedar tercera. Això em va permetre, a l'entrar, posar-me tan a prop com la meva entrada em permetia.


Estava a primera fila dels que havíem pagat menys. Davant potser tenia unes 10 persones. S'estava bé, però feia temps que no estava tan allunyada, així que, segons com, era una mica estrany.

Aquesta vegada hi havia més merchandising, així que va caure una samarreta tota negra amb les lletres blanques de: AND ONE - BACK HOME, i també... també... la civella del cinturó que tant volia!!! Poso una foto de la samarreta i el cinturó:


Tan que la volia i vaig dubtar molt perquè costava 30€, però estant a Frankfurt i tan feliç, al final em vaig decidir i vaig tirar la casa per la finestra.

Passem a descriure una mica la sala. Gran. Amb una barra amb molta gent atenent i diferents pisos. És una sala on hi fan moltes coses diferents i es podia veure per tots els espais extres que hi havia. Per exemple, els lavabos estaven baixant unes escales, així que no molestaven les cues.


Amb un retard d'uns 20 minuts, van sortir a l'escenari !distain. No van estar malament, els havia estat escoltant darrerament i algunes cançons em sonaven, però és clar, no eren Minerve... El cantant amb la veu una mica apurada en alguns moments, però no va estar malament per anar fent boca. Cançons que conegués i que recordi que haguessin tocat: Why, Sex & Cross.



Després, ja amb l'endarreriment acumulat, va sortir De/Vision. Crec que van fer el mateix setlist que l'altra vegada. Tot molt similar, però molt correcte. L'Steffen té aquesta preciosa veu que sona genial també en directe. Això sí, es va equivocar amb la lletra de Ready to die. Es va encallar i li va agafar el riure.



A continuació, just després de la darrera nota de Your hands on my skin vaig sortir corrents al lavabo. Vaig aconseguir entrar directa i al sortir ja hi havia una cua amb unes 10 noies. Llavors corrents de nou a comprar una cervesa, la segona de la sala, la tercera i ja darrera del dia.


Aquesta vegada vaig arribar al meu lloc abans de què comencés a tocar Camouflage, així que vaig veure que la primera cançó, Suspicious Love, la tocaven sense el guitarrista i el bateria. La resta va ser igual que l'altre concert també. Tot molt correcte i diria que exactament les mateixes cançons. En Markus va estar una mica xerraire, però a part de què compressim el nou disc, no vaig entendre res més.



Finalment, i després de molt esperar, ja sortien And One a escena, caminant a poc a poc i al so de les notes de la introducció.

El setlist també va ser igual, a exepció de Klaus i Pimmelman, que no les van tocar. La resta bastant semblant, l'Steve molt divertit i saltant per tot arreu, amb bona veu i sense parar de xerrar en els moments en què s'hi dedica. Aquesta vegada encara vaig entendre menys coses...


Cançons a destacar poques, ja que són, sinó les mateixes que l'altra vegada, quasi les mateixes, però això sí, em va sorprendre que la gent no cantés més les cançons de Depeche Mode.

També em va sorprendre que la gent que estava a "First Class" ni tan sols es sapigués les d'And One. No sé perquè paguen més si després el grup tampoc no els agrada tant. Serà per comoditat.

Quan ja anaven a tocar el segon bis, un noi que hi havia a la meva banda va saltar la valla i va anar a parar a la zona "privilegiada". El seu lloc el va ocupar un noi amb el que havia intercanviat unes paraules abans i li vaig preguntar si ell també saltava i em va dir que si jo volia. Li vaig dir que sí i em va ajudar (amb mitges pel fred sota els texans aquestes peripècies es fan més difícils).


A la foto de sobre d'aquestes línies és el moment final d'Enjoy the Silence, que van treure un triangle i l'Steve va fer callar per fer el final: "kling! enjoy the silence..." En Joke Jay feia com si estigués molt nerviós i fos un moment crucial, com enrient-se'n d'ell. A mi em va fer molta gràcia.

La veritat és que vaig disfrutar molt aquestes últimes cançons. En aquella zona estava més ampla i alguna gent ja havia marxat.

El problema d'estar just darrera una valla, però no estar a primera fila és que segons qui et toqui davant no veus res, però tampoc et pots moure. Això em va passar sobretot amb De/Vision i Camouflage, però com que els d'aquella zona anaven sortint entre concert i concert, al final em van tocar uns altres nois a davant i tot i que eren altets, ho vaig poder veure prou bé.


L'after party era al centre de Frankfrut, així que tenint en compte que el meu hotel estava allà al costat, va quedar 100% descartat, una llàstima, la veritat. Així que a l'acabar vaig anar directa a l'hotel amb els meus records i un cansament gegant que em feia caminar coixa i tot. Però amb un somriure.


Per cert, aquesta vegada les llums em van agradar molt més. El so molt bé també.

Fulltimeshow 2011 - Camouflage

Potser Camouflage era el grup que em cridava menys l'atenció, així que tot i saber que el canvi d'escenari el feien com el vent, vaig decidir anar al wc i a prendre una altra cervesa.

Primer ensurt, una cua d'unes 6 noies al lavabo. Primera solució: entre el lavabo d'homes (que també es veia ple, però sense cua) i el de dones, un lavabo de minusvàlids. L'intento obrir, s'obre, miro les noies i m'encongeixo d'espatlles. Entro com un llamp a la frase "no sóc d'aquí, això a casa meva es fa". Vaig tan ràpid com puc i quan surto ja hi havia una altra noia esperant. Perfecte, no els hi havia semblat una indecència.

Vaig cap a la barra i... ensurt número dos. Una cua horrorosa i uns cambrers molt molt lents, que a més anaven fent bromes entre ells. Conclusió? Em perdo les dues primeres cançons: Suspicious Love (shit!) i una de les noves, ok. Comença a sonar Neighbours i per fi em donen el meu mig litre de cervesa i torno corrent al meu lloc. Aquesta ja la puc disfrutar com Déu mana.


Em fixo en l'escenari. Estan els 3 nois de sempre i dos de nous! Porten un guitarra i una bateria. Sembla que ja faci temps que toquen junts per tal i com es porten. Sonen bé amb aquest acompanyament tot i que els hi treu una mica l'etiqueta de "grup electrònic". Els hi dóna força i ja va bé també.

Després passen a d'altres cançons: Shine (també nova), Love is a shield (per mi el temazo del grup per excel·lència), I can't feel you, We are lovers, Confusion, Me and You... i acaben amb The great commandment.

Van aprofitar per anunciar-nos el nou cd Grayscale.

La veritat és que aquí la sala ja estava quasi plena del tot i feia goig. Començava a fer una mica de calor i al final vaig acabar ja només amb una samarreta de màniga llarga arremangada i a sobre la de màniga curta de sempre de DM. Dic només perquè vaig arribar amb: 1 samarreta tèrmica de màniga llarga, una altra de màniga llarga, la de màniga curta de DM i dos polars. Una bufanda i guants sense dits. Unes mitges, uns mitjos i uns texans. Sí, al carrer, feia fred.


Aquí la gent ja va col·laborar més i ja es notaven els nervis per a l'arribada del gran final. Es van cantar més cançons, es va saltar més i la gent va fer més soroll. S'acostava el moment crucial.

Ara hi pensava, i no he anat a un concert d'aquest grup pròpiament dit. Els he vist dues vegades i sempre ha estat perquè anava a veure And One. La primera vegada a Berlín i ara a Múnich. A veure si amb el nou disc venen a Barcelona i els puc veure a ells, amb un setlist més extens.

Sextron Fulltime Show 2011

Ha acabat arribant el dia. Bé, encara no, però estar al girar la cantonada. Demà marxo a Múnich i dissabte el concert tant esperat.

Dijous aprofitaré per passejar una mica pel centre de Múnich i, com que ja hi vaig anar l'any passat i ho tinc bastant fresc, el més probable és que l'endemà me'n vagi a Salzburg a passar el dia.

Dissabte ha de ser un matí de relax per a preparar-me per al concert del vespre. Diumenge ja el comiat. Un matí de passeig i al migdia-tarda cap a casa de nou, a descansar, que dilluns toca treballar, dimarts Londres i dimecres feina de nou.

Volia fer 4 posts diferents, un per cada un dels grups que veuré aquest dissabte, però per la quantitat de feina i coses del destí, no ha estat possible, així que ho uniré tot aquí mateix.

Comencem pels que sonaran primer: Minerve. Per ells serà la feinada d'obrir el concert, amb poques cançons, però segur que animades. M'he decidit per la cançó Take me higher per a no posar-les totes del darrer disc (crec que no l'he posat, oi?):



Seguim per De/Vision i la cançó What you deserve:



Després sortiran Camouflage i el tema Suspicious Love que m'encanta com comença:



I, finalment, And One. Tant esperats malgrat abandonar-me a l'agost a Hamburg. Al final he optat per la nova cançó Shining Star, per no posar les de sempre:



A la tornada, si em queden forces, ja escriuré alguna cosa!

And One - Fulltimeshow 2011

M'ha arribat l'entrada per al concert d'And One de la gira Fulltimeshow 2011, la que fan juntament amb De/Vision i Camouflage, i he pogut veure més bé com va la cosa.

Els horaris que posa són els següents:

• 16:30h Entrada
• 17:10h Minerve
• 17.35h Descans entre grups i canvi d'escenari
• 17:45h De/Vision
• 18:60h Descans entre grups i canvi d'escenari
• 18:45h Camouflage
• 19:45h Descans entre grups i canvi d'escenari
• 20:00h AND ONE

Es pot veure la informació a la pròpia entrada:


D'aquí en podem extreure diverses conclusions. Minerve són els teloners, però De/Vision i Camouflage també tocaran 45 minuts i una hora, respectivament. D'això també en deduïm que Camouflage té més tirada que De/Vision, tot i que per a mi són millors aquests últims.

També veiem que l'horari és europeu. Aquí, amb sort, els teloners comencen a les 20h, però allà és el grup principal qui toca a aquesta hora. També està bé, que així vas a dormir més d'hora i jo, que l'endemà haig d'agafar l'avió de tornada, estaré més espavilada.

Per cert, 450 posts, no està malament.

Berlín & Zita Pop Festival (agost 2008)

Ahir vaig aterrar de Berlín i la veritat és que ha valgut MOLT la pena.

La ciutat és una passada. No vaig sortir de nit perquè després de caminar 12h visitant diferents coses ja no en tenia ganes i, a més, sortir sola no em motiva gaire. Tot i això, es veu que per la nit també hi ha molta animació.

Pel que fa al que vaig poder visitar (molt més del que em pensava que em donaria temps), cal destacar el Memorial dels jueus i el camp de concentració de Sachenhausen que són bastant impactants.


La resta de la ciutat també és maca i pots veure diferents contrastos. El mur de Berlín (East Side Gallery) et dóna una petita idea del que va poder significar que de sobte tot quedés partit en dos.

Els peus em van quedar destrossats de tant caminar i el dia del concert quasi no em podia ni moure, però el subconscient em va donar un cop de mà i durant el concert no em van fer ni mal.

L'endemà, dissabte, no podia ni caminar però... i què més dóna???





Pel que fa al concert: vaig arribar a Spandau al matí i vaig visitar el casc antic de la ciutat (petitó) i la Zitadelle, on ja estaven muntant l'escenari.

Després em vaig sentar (els peus em mataven) i vaig fer temps fins cap a les 16h que ens van deixar entrar. Primera fila aconseguida i encara sort perquè amb els alemanys que hi havia de 2m no hagués vist res.


Primer van començar tocant Psyche que eren els que estaven més contents d'estar allà. Jo no els havia escoltat mai i no va estar malament per entrar en situació. Cançons que recordo que van anomenar: Sanctuary, Goodbye Horses y Disorder.


Després van aparèixer Mesh que ja em van començar a fer cantar i saltar amb cançons com Friends like these, Crash... Van estar poca estona sobre l'escenari (uns 40 minuts, potser?) i la veritat és que em vaig quedar amb ganes de més.


Una mica el setlist va ser: Petrified (que no em va acabar de convèncer en viu), Friends like these, Crash, Not prepared, What are you scared of? (molt bona), Leave you nothing, alguna més que no recordo y From this Height per a tancar.



Cap a les 19h passades van aparèixer Camouflage que em van agradar prou. El cantant està molt molt gran, del pal envellit, però en plena forma. També poqueta estona, uns altres 40 minuts o així. També amb ganes d'algunes altres cançons que m'agraden d'ells.


El setlist aproximat: I can't feel you, Me & You, We are lovers, Confusion, Motif Sky, Neighbours, Suspicious love (molt guapa!), alguna que no recordo i, per acabar, The Great Commandment i Love is a Shield, grandiós final.


Cap a les 20.30h van aparèixer AND ONE ja amb el cover de Fools de Depeche Mode. Tota la Ciutadella va començar a vibrar i a cridar. Estàvem esperant allò des de feia hores i, en el meu cas, fins i tot, des de feia dies, semanes...

L'escenari és el següent:


Que no estic segura de si m'acaba d'agradar ja que tant al Chris com al Gio se'ls veu molt poc. Tot i això, està millor un escenari currat, que no pas tal i com venen a Barcelona, sense decorats ni res...


Van començar a tocar cançons molt encadenades, pel que em pensava que actuarien com els altres grups, uns 40 minutets i cap a casa. L'alegria va ser quan vaig veure que no, que allò anava per llarg. I així va ser, van estar prop de 2h tocant. BUF, B-R-U-T-A-L!!!



El setlist va ser:

1. Fools
2. Body company
3. High (em va encantar com sona en directe)
4. Sometimes (de les millors d'And One)
5. But not tonight (de les meves preferides de DM pel que em fa remoure tots els sentiments)
6. Recover you
7. Wasted / Personal Jesus
8. Stand the pain
9. Timekiller
10. Für
11. It’s a sin
12. Enjoy the unknown (molt tendre i maca)
13. Schwarz
14. Traumfrau (genial en directe)
15. Deutschmaschine
16. Steine sind Steine
17. Fernsehapparat
18. Sternradio / Photographic (una sorpresa que sonés Photographic de DM, encara que només fons un tros molt curt)
19. Get you closer
20. Speicherbar / Fly on the windscreen (una altra sorpresa DM)

Encore:

21. Techno man (m'encanta com es tornen bojos per l'escenari, corrent d'un costat a l'altre)
22. Military fashion show
23. Body nerv
24. So klingt Liebe (molt maca, també)


D'acord, hi falten cançons, però és que amb totes les que tenen, com es podria fer una selecció sense deixar-se'n cap??


Menys covers que d'altres vegades, tot i que les que van tocar la majoria ja les havia sentit. Hagués estat molt bé poder sentir-ne d'altres, però poder escoltar en viu algunes seves també va valdre molt la pena.

Pel que fa al punt negatiu, el fet que l'Steve Naghavi es dirigís al públic en alemany tota l'estona (d'acord és el normal i lògic, faltaria més), però jo no m'enterava de res. Hi va haver un moment que va estar una bona estona xerrant i el fet de tenir-lo a dos pams i no entendre res del que deia, em va posar una mica dels nervis. Més o menys, per la reacció del públic, podies deduir el que estava dient, però no en tots els casos. Quan va estar tanta estona parlant, no sé si explicava on aniria després del concert, o si explicava el que havia dinat aquell dia.


Doncs més o menys això és tot. Una ciutat molt maca, una passada de concert i amb moltes ganes de poder tornar a veure AND ONE aviat.


Falta pujar els videos al youtube... estoy en ello!!!

Zita (synth)Pop Festival

Ja ho tinc tot: bitllets, hotel (per a 4 nits) i entrada per al Zita Pop Festival on actuaran: Mesh, Camouflage i And One.

Pot ser millor la visita a Berlín on a part del concert hi ha mil coses a visitar? Primer viatge sola, sobreviuré. Sure.

Seid Bereit (immer bereit)!!
Seid Bereit (immer bereit)!!

Camouflage

Camouflage és un grup de synthpop surgit d'Alemanya a mitjans dels anys 80 que segueix al peu del canó 20 anys després.


És un dels grups que tocaran al Zita Pop Festival de Berlin. Degut a què la meva intenció és anar-hi (cada vegada més propera) vaig començar a investigar. Ja tenia un recull d'algunes cançons, però no hi acabava de trobar res.

Investigant una mica més he descobert un bon grup de synthpop, que ha anat evolucionant al llarg dels anys des de què es va donar a conèixer el 1988 amb Voices & Images.

Els discs que han tret fins al moment són:


S'han de destacar algunes cançons com: The Great Commandment (versionada per And One), Love is a Shield, We are Lovers, Handsome, Suspicious Love, A Picture of Life, etc.