Amb Glasvegas

Tal i com comentava en l'anterior post, al final del concert érem dels últims a sortir (anar al lavabo, comprar una samarreta, recollir la jaqueta del guardarropía...) i vam veure que la Jonna Löfgren (bateria del grup Glasvegas), corria per allà. Molt amablement va accedir a firmar mil coses i a fer-se fotos i així he ampliat els meus moments groupie.


I, quan ja només quedàvem 4 persones, ens va preguntar si volíem saludar a la resta. Així que vam tornar a la zona del concert i els va anar a buscar. Per un costat van venir el Rab Allan (guitarra) i el Paul Donoghue (baix elèctric), aquests dos més callats.


També va aparèixer el cantant, el James Allan, que va donar-nos les gràcies, vam xerrar una estona i va estar molt proper i amable.


També ens van firmar un disc i l'ampolla de Coronita que ens van donar quan s'acabava el concert :) A part, la Jonna també em va firmar la samarreta, però em vaig oblidar de demanar-ho a la resta...



Per cert, els hi vaig comentar que la Coronita no és la millor cervesa, i el James ho va fer servir com a firma a l'ampolla.

Concert Glasvegas

Ahir va ser el concert de Glasvegas a la sala Bikini de Barcelona.

No era un concert al que tingués previst anar. Glasvegas és un grup que tenia bastant abandonat. Però vaig veure que venien de casualitat. Me'n vaig enrecordar un dia a la feina i el nou cd també em va agradar. Vaig estar escoltant els temes més típics i en tenien molts de bons, així que em vaig animar. Un amic es va apuntar i allà que vam anar.

Primer van sortir Miss Caffeina, un grup de pop-rock de Madrid, i tot i que el començament va ser una mica dubitatiu (per part meva) ja que canten en castellà, després no va estar malament del tot. Hi va haver algun tema que no va estar malament i van ser entretinguts i bastant animats.


Amb una mica de retard, van sortir Glasvegas a l'escenari. La noia que tocava la bateria, dreta darrere, a un costat el baix, a l'altre el guitarra, i al mig el cantant. Portaven els amplificadors i altaveus decorats, però al darrere de l'escenari només hi havia un llençol blanc tapant alguna cosa. Poca decoració, però també és cert que a Bikini sempre n'hi ha poca i, a més, és un cost extra pel grup, que tenint en compte que viatgen tots junts en bus, ja els hi deu venir bé estalviar-se.


La sala estava bastant buida. El que ens donava comoditat per moure'ns per on vulguéssim, però sabia una mica de greu pel grup, que ho veurien una mica desangelat. Tot i això, els pocs que hi erem, jo diria que ens ho vam passar molt bé. És un grup que sona molt molt bé en directe, el cantant toca la guitarra i no es mou gaire per l'escenari, però aconsegueix mantenir aquesta veu increïble que té en el directe, que deu costar bastant.


La noia que toca la bateria, espectacular. De peu. Amb ulleres de sol. Tota xula (després hi vam parlar i va resultar ser un encant). I donant-li a la bateria amb totes les seves forces. Només parant en un tema en el que es va posar al piano.

El setlist va ser el següent (una noia ens el va deixar fotografiar i per això el sé):

1. Later... When the TV turns to Static
2. Youngblood
3. Cheating Heart
4. Euphoria
5. I Feel Wrong
6. If
7. Secret Truth
8. The World Is Yours
9. Dream Dream Dreaming
10. Geraldine
11. Ice Cream Van
12. Go Square Go
13. Solo
14. I'd Rather Be Dead
15. Daddy's Gone
16. Lots Sometimes

Per a mi els moments estelars van ser amb Euphoria, Dream Dream Dreaming i Lots sometimes per a tancar amb una força espectacular. No he trobat cap video del concert d'ahir, ni tampoc cap altre on es pugui apreciar com comença calmada i després es va accelerant fins que no pots evitar saltar i saltar. Potser és que simplement al viure-ho en directe, ho sents molt més, i en un video, queda com desdibuixat.


Un cop acabat el concert i havent comprat una samarreta, la noia de la bateria corria per allà i ens va firmar tot el que li vam demanar, es va deixar fer fotos, va xerrar amb nosaltres... i quan ja només quedàvem 4 persones i els de seguretat ens feien fora, ens va preguntar si volíem saludar a la resta del grup. Vam tornar a baixar cap a la part del concert i els va anar a buscar. Van sortir tots i també espectacularment propers i amables: fotos, coronitas, firmes i una mica de conversa. Abraçades, petons i agraïments i tot. Les fotos en el següent post.

Glasvegas: Euphoria...

Aquests dies he estar reescoltant un grup que es diu Glasvegas. Es tracta d'un grup de Glasgow (si n'escolteu alguna cançó, d'aquí ve el seu accent) d'indie rock.

El grup està format per: James Allan (veu), Rab Allan (guitarra), Paul Donoghue (baix elèctric) y Jonna Löfgren (bateria).


Tot i que el grup es va formar el 2003, no van treure el seu primer disc, Glasvegas, fins el 2008. Va ser molt ben rebut i va obtenir bons comentaris tant de la crítica com del públic, arribant a ser disc de platí. Tot i això, jo no els vaig conèixer fins que van treure el segon disc: Euphoric /// Heartbreak \\\, del 2011. Tot i que per a mi és un gran disc, no va obtenir l'èxit que esperaven. Aquest 2013 han tret el seu tercer disc Later...When The TV Turns To Static i també té alguns temes que criden bastant l'atenció.

A més, dimarts que ve, 3 de desembre, toquen a la sala Bikini, així que el més probable és que ens hi deixem caure. Sobretot, sobretot, sobretot, per a escoltar un tema com Euphoria, Take My Hand, que cada vegada que l'escolto, em venen ganes de cantar-lo deixant-m'hi la veu: