Aquest dijous es va celebrar el Nocturna Festival i hi havia 3 concerts consecutius que prometien.
Com que anava una mica justa d'horari i el dia abans havia arribat a casa passades les 22h, vaig decidir que em mereixia marxar una hora abans a casa, així que vaig arribar a la Salamandra poc després de les 20h.
Primer va estar punxant al voltant d'una hora un dj, T3rr0r 3rr0r, que no va estar malament. Servia per a esperar els concerts mentre alguna cosa sonava de fons. Tampoc m'hi vaig fixar en excés. La sala estava molt buida i jo anava observant les disfresses de la gent.
A les 21h era el moment d'Elegant Machinery. La primera sorpresa va ser veure que el Robert Enforsen sortia sol a l'escenari. Juraria que anava amb un iPod enxufat a un ordinador i a un tecladet i tot (el 95%) estava pregravat. Normal si venia sol, però què hi farem.
Un cop superat aquest cop, que tot cal dir-ho, ell va saber veure amb gràcia dient-nos que faria el que podria i somrient constantment, vam poder veure un Robert en plena forma, cantant i movent-se tant com podia per un petit escenari (a la Salamandra 2). Vam poder disfrutar de la majoria de clàssics del grup al llarg d'aproximadament una hora. Quan va plegar li vaig anar a demanar que em firmés la portada d'un disc i em va dir que s'anava a dutxar i tornava a venir, però llavors jo ja em vaig emocionar amb els altres grups i ja no hi vaig pensar més. Se'm va escapar. Bé, de fet, se'm va oblidar del tot. Un altre dia serà.
Altra vegada el mateix dj per passar l'estona mentre acabaven de recollir l'escenari. Cal dir que tot i que anava amb cds, almenys anava jugant una mica amb el so en directe, que no es limitava a anar-los posant, que sempre és més soso.
Cap a les 22.15h sortia a l'escenari Das Ich. Ben pintats i amb una expresió inicialment seria, el Bruno Kramm i l'Stefan Ackermann, es situaven als seus llocs: teclats i micro, respectivament. El Bruno sortint alguna vegada de darrera el teclat per animar el públic.
Aquest potser va ser el grup amb menys ganxo dels 3. Coneixíem alguna cançó, però poc. A part de què estaven molt parats a l'escenari. El cantant dret, amb les mans en plan Superman i llegint les lletres. Després ens vam enterar que havia tingut un ictus i havia estat en coma i que estava una mica apurat. Pobre... Tenint això en compte, va tenir molt mèrit cantar com ho va fer, encara que no es mogués.
Altra vegada una pausa per al dj i cap a les 23.30h pujava Nachtmahr. Era el grup esperat per la majoria, la sala ja començava a notar-se plena i feia bastanta calor. Tot i que no era el meu preferit (jo venia principalment per Elegant Machinery), sabia que podia ser divertit per la força que tenen en viu. I així va ser. Tots vam saltar, cridar i cantar sense parar, encara que no coneguessis els temes.
No sé com pot estar movent-se sense parar amb aquesta jaqueta que es veu a la foto. Per allà estàvem amb maniga curta i suant. Sort que en un moment vam aconseguir que ens tiressin una ampolla d'aigua. Volíem cervesa, és cert, però el que hi havia a l'escenari era aigua i estàvem deshidratats, qualsevol cosa valia. Després del voltant d'una hora de concert vam necessitar sortir al carrer a recuperar-nos amb l'aire de la tardor.
Al tornar no sé qui estava punxant, però era extremadament dur i al final vaig prendre una bona decisió i vaig marxar d'hora cap a casa, amb la sort que el nit bus només va tardar 5-10 minuts a arribar i quan vaig arribar a Barcelona vaig trobar una bicicleta del Bicing mal aparcada i em va servir per arribar a casa a la velocitat de la llum.
Així doncs, tot i que la part de la festa posterior em va decebre bastant (després sembla que va anar millorant), els concerts van valdre molt molt la pena.
Com que anava una mica justa d'horari i el dia abans havia arribat a casa passades les 22h, vaig decidir que em mereixia marxar una hora abans a casa, així que vaig arribar a la Salamandra poc després de les 20h.
Primer va estar punxant al voltant d'una hora un dj, T3rr0r 3rr0r, que no va estar malament. Servia per a esperar els concerts mentre alguna cosa sonava de fons. Tampoc m'hi vaig fixar en excés. La sala estava molt buida i jo anava observant les disfresses de la gent.
A les 21h era el moment d'Elegant Machinery. La primera sorpresa va ser veure que el Robert Enforsen sortia sol a l'escenari. Juraria que anava amb un iPod enxufat a un ordinador i a un tecladet i tot (el 95%) estava pregravat. Normal si venia sol, però què hi farem.
Un cop superat aquest cop, que tot cal dir-ho, ell va saber veure amb gràcia dient-nos que faria el que podria i somrient constantment, vam poder veure un Robert en plena forma, cantant i movent-se tant com podia per un petit escenari (a la Salamandra 2). Vam poder disfrutar de la majoria de clàssics del grup al llarg d'aproximadament una hora. Quan va plegar li vaig anar a demanar que em firmés la portada d'un disc i em va dir que s'anava a dutxar i tornava a venir, però llavors jo ja em vaig emocionar amb els altres grups i ja no hi vaig pensar més. Se'm va escapar. Bé, de fet, se'm va oblidar del tot. Un altre dia serà.
Altra vegada el mateix dj per passar l'estona mentre acabaven de recollir l'escenari. Cal dir que tot i que anava amb cds, almenys anava jugant una mica amb el so en directe, que no es limitava a anar-los posant, que sempre és més soso.
Cap a les 22.15h sortia a l'escenari Das Ich. Ben pintats i amb una expresió inicialment seria, el Bruno Kramm i l'Stefan Ackermann, es situaven als seus llocs: teclats i micro, respectivament. El Bruno sortint alguna vegada de darrera el teclat per animar el públic.
Aquest potser va ser el grup amb menys ganxo dels 3. Coneixíem alguna cançó, però poc. A part de què estaven molt parats a l'escenari. El cantant dret, amb les mans en plan Superman i llegint les lletres. Després ens vam enterar que havia tingut un ictus i havia estat en coma i que estava una mica apurat. Pobre... Tenint això en compte, va tenir molt mèrit cantar com ho va fer, encara que no es mogués.
Altra vegada una pausa per al dj i cap a les 23.30h pujava Nachtmahr. Era el grup esperat per la majoria, la sala ja començava a notar-se plena i feia bastanta calor. Tot i que no era el meu preferit (jo venia principalment per Elegant Machinery), sabia que podia ser divertit per la força que tenen en viu. I així va ser. Tots vam saltar, cridar i cantar sense parar, encara que no coneguessis els temes.
No sé com pot estar movent-se sense parar amb aquesta jaqueta que es veu a la foto. Per allà estàvem amb maniga curta i suant. Sort que en un moment vam aconseguir que ens tiressin una ampolla d'aigua. Volíem cervesa, és cert, però el que hi havia a l'escenari era aigua i estàvem deshidratats, qualsevol cosa valia. Després del voltant d'una hora de concert vam necessitar sortir al carrer a recuperar-nos amb l'aire de la tardor.
Al tornar no sé qui estava punxant, però era extremadament dur i al final vaig prendre una bona decisió i vaig marxar d'hora cap a casa, amb la sort que el nit bus només va tardar 5-10 minuts a arribar i quan vaig arribar a Barcelona vaig trobar una bicicleta del Bicing mal aparcada i em va servir per arribar a casa a la velocitat de la llum.
Així doncs, tot i que la part de la festa posterior em va decebre bastant (després sembla que va anar millorant), els concerts van valdre molt molt la pena.
Entrades
