Post número 1.000

Aquest és el post número 1.000 que escric en aquest blog. Tot va començar un dia d'avorriment el mes de novembre de 2007. Ara ja fa més de 6 anys. Que es diu ràpid!

He tingut èpoques on l'he deixat una mica més de banda, oblidant-me de compartir moltes coses, però sempre l'he tingut en el meu pensament i no l'he abandonat mai. M'ha servit per a diferents propòsits: conèixer nous grups i ampliar els coneixements dels que ja formaven part de la meva vida, compartir moments especials per a mi de manera bastant anònima i, fins i tot, per a moments personals especialment durs, desfogar-me i treure-li importància al que em deprimia.

No sóc gaire de festes ni grans celebracions, així que simplement aprofitaré per posar un tema, ja que em feia mandra posar-me a recordar el que he anat fent els darrers anys i també pensar en el que vindrà, però no podia deixar passar l'oportunitat de compartir una cançó del grup que està sempre al meu cap, Depeche Mode.

Per a relacionar-ho una mica amb el tema del futur, he pensat que estaria bé compartir Better Days, una cara B del 2006. I sí, només ens queden better days to come:

Via Catalana 2013

Ahir va ser la festa nacional de Catalunya i després que els últims anys hagués estat fora, ahir la vaig poder disfrutar. A més, era una Diada especial perquè es portava a terme la Via Catalana, que consistia en enllaçar persones de punta a punta de Catalunya per tal de reclamar el dret a decidir i la independència.

Jo vaig decidir sortir amb la càmara i fer unes quantes fotografies. Vaig començar per casa, per la Sagrada Família i ja vaig veure que aquella seria una de les zones més plenes, hi havia moltes moltes persones. Vaig baixar per Marina fins a la Meridiana. Llavors fins al parc de la Ciutadella, on també hi havia bastanta gent i la via es duplicava. Em vaig quedar allà una estona perquè ja eren les 17.14h. Vaig seguir pujant per l'avinguda Lluís Companys fins a l'arc de Triomf (que estava ple a vessar de gent) i xino xano fins a la plaça Catalunya (on vaig escoltar Els Segadors amb centenars més de persones) i passeig de Gràcia cap a dalt, que semblava una manifestació de la quantitat de persones que hi havia.

Aquestes són algunes de les fotografies que vaig fer:

Feliç Diada!

Fem via!

Treballant a Gandia

Ara feia molts dies que no posava res per aquí perquè he estat treballant a Gandia. Altra vegada. Però la veritat és que aquesta vegada ha estat diferent.

Fem jornada intensiva durant l'estiu, el que vol dir que entrem a les 8h i sortim a les 15h. A part, em van posar en un hotelàs, a 10 metres de la platja. Pel que quan arribava de treballar, només calia que busqués on dinar (me'l paguen quan estic fora), em passés pel gimnàs una estona i cap a la platja a descansar.

No he estat mai gaire de platja, però s'agraeix quan estàs a fora, no tens gran cosa a fer i fa un sol increïble. El millor han estat els banys matutins al mar, tot veient com sortia el sol.


El pitjor: la quantitat d'adolescents que sortien de les discoteques quan jo anava cap a treballar o cap al mar. Borratxos, pixant pel carrer, cridant, discutint-se, etc. Però no es pot tenir tot. Aquesta setmana de nou a Barcelona, però només fins dijous. Després 1 dia de festa i el cap de setmana per anar cap a Sant Carles de la Ràpita.

Horòscop xinès

Hahahahaha!!! Ni una!!!

Ni tan sols el que diu del lado oscuro. M'avorria... Hi ha dies en què no té cap sentit estar en un lloc perdent el temps. Quan jo dirigeixi aquest món, canviaran moltes coses. Prepareu-vos.

Llistat de cds pendents

Avui volia començar parlant de la meva llista de "pendents" a Amazon, tot i que al final no sé si ho compraré aquí o a un altre lloc.

1. And One: S.T.O.P. (Home Box)

Hi ha la versió més senzilla (16,99€) del nou cd d'And One, i aquesta caixa (41,99€) que conté molts més extres, innecessaris en general, però atractius igual. En aquest cas tindríem el cd 1 amb 10 cançons i el cd 2 (l'EP Treibwerk) amb 6 cançons, on en dues d'elles i col·laboren el Douglas McCarthy i l'Eskil Simonsson.

A part, també hi tenim: una alfombreta per al ratolí, 2 posavasos, 3 bolígrafs, 3 postals, 2 enganxines i una xapa. Crec que pel preu no acaba de valdre la pena.

Surt demà 31 de maig a la venda, així que ja el puc anar comprant.

2. Peter Heppner: My Heart of Stone (Limited Deluxe Edition)

En aquest cas també hi ha una edició especial, limitada (18,99€), que conté alguns extres: un recull de 10 cançons més, crec que diverses d'elles recuperades de fa anys. Tot i això, a l'edició més senzilla, enlloc d'haver-hi 10 cançons en el primer cd, n'hi ha 17, de les quals només una n'és una versió.

Aquest és imprescindible, en part, també, perquè l'aniré a veure el desembre. Ja definitivament. Ara estic intentant aconseguir l'entrada més barata (sembla que l'envïin en jet privat fins a Barcelona), però l'avió i l'hotel ja els he trobat a un preu més que bo.

3. Assemblage 23: Bruise (Deluxe Edition)

També en edició normal (15,99€) o de luxe (17,99€). Al primer disc hi ha les 10 cançons que conformen el cd. Al segon disc hi ha algunes cançons noves (o de les que jo no havia sentit a parlar) i remixes a càrrec de Cesium 137, Grendel o Sonik Foundry, per exemple. Totes de tenes d'aquest nou cd.

No sóc jo molt de remixes, però per la diferència de preu potser valdria la pena, ja que per 2€ pots escoltar algunes cançons més i les versions que d'altres grups n'han fet.

Surt a la venda la setmana que ve, així que tampoc quedaria gaire per a tenir-lo, ja el podria anar comprant perquè el que he pogut escoltar per internet sona molt bé.

4. Head-Less: Imperfect: (Mensch)

En aquest cas només hi ha una versió (16€). Aquest ha estat un disc que he descobert aquest any tot i que el van treure el 2011.

Ja havia vist el grup en directe, telonejant And One a Barcelona, i em van sorprendre molt gratament (fins i tot vaig comprar un cd), però amb aquest darrer m'han acabat d'atrapar i he estat mirant la possibilitat de seguir-los per algun lloc i poder-los tornar a veure en viu. Algun disc anterior també sona molt bé, però aquest crec que és el millor.

5. Solar Fake: Frontiers i/o Broken Grid.

Aquest grup l'he descobert gràcies a l'Amphi Festival i m'han agradat, així que no estaria de més trobar una oferta i comprar els seus cds.

Ja de per sí costen al voltant d'uns 10€, així que no està gens malament i els podria afegir fàcilment a la meva col·lecció, la qual, per cert, està envaïnt la habitació i aviat hauré de comprar més estanteries o començar a dormir al menjador.



El meu principal problema és que per a trobar aquests cds he estat mirant la pàgina web alemanya d'Amazon i tot em costa d'entendre. A la pàgina espanyola hi falta el cd d'Assemblage 23 i alguns preus són més alts. A part, no m'acaba de convèncer comprar diverses coses a Amazon perquè cada venedor t'aplica els seus dies d'enviament, les seves despeses... No sé què acabaré fent. Per ara crec que em compraré el del Peter Heppner. La despesa, distribuïda en mesos, sempre sembla menys despesa.

I, finalment, he vist aquesta foto a través del blog El Comidista i ho havia de compartir.

Zombie boy

Ja fa unes setmanes, a la feina vaig veure aquest video:



La part impressionant de la història és el noi que hi participa, Zombie Boy. Si no el coneixes el video perd una mica de l'atractiu, però és una història ràpida.

En Zombie Boy es diu realment Rick Genest i és un noi canadenc de 26 anys. El seu sobrenom és degut als tatuatges que porta al seu cos. Està tot tatuat com si fos un zombie, com un cadàver. Aquí està l'originalitat de l'anunci, on podem veure que amb un bon maquillatge es poden amagar completament els seus tatuatges.

Dit a l'ull

Ahir el Barça va guanyar la Supercopa d'Espanya al Real Madrid. No acostumo a parlar gaire de futbol, tot i que m'encanta, però avui, que estic contenta per la victòria d'ahir, volia compartir aquest gif:



És real i, per això, bastant trist, però això no treu que no pugui aguantar-me el riure de tant surrealista com és.

Visita Benet XVI

Sí, visc a la Sagrada Familía, a tres carrers del temple i fa dos dies que el meu carrer està tallat i ple de cadires. Hi han posat una pantalla gegant on en aquests moments s'està retransmetent la missa del Papa i la puc sentir perfectament des de casa meva.


He pogut sortir amb més o menys facilitat per anar a la piscina aquest matí (els carrers estan tots vallats i de sobte et trobes que has de tirar enrere perquè ja no pots avançar).

Per a tornar a entrar a casa, al cap d'una hora i amb molta més gent pel carrer, he hagut d'ensenyar una factura i el DNI. Tot i això, em sembla que hi ha menys gent de l'esperada, o almenys de la que jo pensava que hi hauria, i he pogut arribar al meu edifici tranquil·lament, rodejant la gent asseguda.


Parlant de l'acte en general: se suposa que Espanya i, per tant, ara per ara també Catalunya, és un estat aconfessional. Crec que fa un temps va venir el Dalai Lama i aquí no es va movilitzar ningú. Ara ve el Papa i hem de pagar entre tots el que han organitzat.


Només donant una petita volta pel barri ja pots veure la de diners que s'han gastat només en pantalles gegants. N'hi ha una a quasi cada cruïlla.


Parlant de la gent en concret: em sembla perfecte que tots els creients vulguin veure el Papa, però em segueixen sorprenent algunes coses. Tot d'adolescents cantant "que viva el papa" i "yo soy católico, católico, católico". Potser aquests nois i noies haurien d'estar amb els amics, jugant, llegint un llibre, mirant una pel·lícula... Em sembla una eufòria incomprensible, exagerada, però potser ve donada per la meva falta de fe. Pot ser perfectament que el problema estigui en el meu esbiaixat punt de vista, però aquesta mateixa gent és la que després critica el fanatisme islàmic. Potser qualsevol fanatisme, quan ja s'està a l'extrem, és desaconsellable.


A més, és necessari que tots els càntics siguin en castellà? (Aquest deu ser el meu fanatisme, esperar que a Catalunya tot funcioni en català).


La segona cosa que m'ha sorprès més és el tema de les banderes. N'hi ha moltíssimes de grogues i blanques (jo ni sabia com era la bandera del Vaticà). Vol dir això que tots els catòlics tenen una bandera d'aquest tipus guardada a casa? Penjada al menjador? Al calaix de la roba? He vist com els voluntaris donaven banderetes de Catalunya a tothom, però no de vaticanes, així que les portaven de casa.

Però el que m'ha sorprès més de les banderes ha estat la quantitat de banderes espanyoles que hi havia. S'ha confòs la gent? Estem barrejant temes? Qualsevol oportunitat és bona per a treure aquella bandera que en general tenen guardada a casa?


També he estat mirant cap amunt a veure què penjava la gent als balcons i tot i que hi havia moltes banderes vaticanes (de nou, d'on surten?) també n'hi havia del ja clàssic "Jo no t'espero".


Aquest matí he estat pensant si sortir amb la meva enganxina de "Jo no t'espero", però al final he decidit que no valia la pena, ja que probablement els seguidors no tenen la culpa de ser la religió majoritària en el nostre país i no volia que s'ho prenguessin com una provocació. Ja sabem que el tema religiós és molt delicat per a algunes persones.

Vista des del terrat de casa meva.

Les fotos que he posat són meves. He sortit amb la càmara que sinó després me n'arrepenteixo perquè sempre hi ha detalls per a retratar.


Tot i que no he trobat la millor pancarta "Volem el Papa pel Litoral", em segueix sorprenent l'enginy i l'organització de la gent en aquests casos.

Diada de Catalunya

Ja torna a ser 11 de setembre:



A veure quan ens deixaran donar la nostra opinió.

Lluís Llach - La gallineta

Avui 10 de juliol, a Barcelona, era la manifestació per a l'Estatut. Després de diversos dies pensant si anar-hi o no (a mi l'estatut en sí ja em semblava curt abans d'aquesta darrera retallada), vaig decidir que era necessari anar-hi.

I així ho han decidit 1.500.000 de persones més. Estem farts que ens prenguin el pèl. No ens poden denegar el que aquí s'ha votat democràticament. No ens poden, a més, negar punts que ja s'estaven portant a terme d'aquella manera. Si era legal fa 2 dies, segueix sent-ho ara.


Hem anat a la mani traquil·lament, jo amb una samarreta indicant les meves idees ("en català") i sense buscar problemes amb ningú. Només es tractava de mostrar el nostre rebuig a la decisió del tribunal constitucional i així s'ha anat desenvolupant (a part d'una persona que ha volgut agredir el president Montilla, que és comprensible, però que no és ètic).

Preveient que estaria molt ple, ens hi hem acostat una mica passada l'hora i l'hem començat a la meitat, a Consell de Cent amb Passeig de Gràcia. D'aquesta manera hi hem pogut participar però sempre evitant sentir-nos com anxoves.

A l'arribar a la plaça Tetuan he pogut sentir el nostre himne i la majoria de la gent cantant. Els pèls de punta.

La veritat és que jo no sóc gaire optimista en què això servirà de res, els polítics ho deixaran tot com fins ara, però ens demostra que no estem sols, que podem lluitar per aconseguir alguna cosa, que ens sabem movilitzar i que: SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM.


Per tal de reivindicar, podem posar diverses cançons del Lluis Llach, però finalment m'he decantat per aquesta: La gallineta, disfruteu-la:

Bones festes

Doncs ja tornem a estar a desembre i arriben els dinars amb sobretaula, la família, les tradicions (cadascú la seva), etc.

Sobreviurem, com cada any.

11 de setembre

Brams: Sóc d'un país Youtube

Sóc d´un país que de cert vé d´antic,
que ha passat molt de temps oblidat i oprimit.

Sóc d´un país on de la por se´n diu seny,
que camina un pas endavant i dos enrera.

Sóc d´un país que es desfà poc a poc
i entre il·lusions i frustracions malda per sortir endavant.

Sóc d´un país que poca gent coneix,
que ell mateix es manté anònim i indecís
i li fan mal els atacs i la hipocresia
d´aquells que se n´omplen la boca parlant
i tenen un preu per a la seva integritat.
Mai he cregut que per a ser d´un país
fos necessari demanar permís.

JO SÓC D´UN PAÍS, SÓC DEL MÓN

Oh, país meu que malgrat dividit
sàpigues destriar de les gents les virtuds,

que trobis un camí de llibertats, que creixis cap endins,
que el teu futur sigui crear en comptes de conquerir,

que el teu jovent et faci perdre aquest mal seny
i que portin el teu mar a dintre les venes.

QUE SIGUIS UN PAÍS DEL MÓN

Bon Any 9

Dia 1. Estic falta d'idees, així que aprofito la que vaig tenir diria que fa 1 o 2 anys:

Bones Festes

Bon Nadal a tothom!!



Salut, llibertat i música per al 2009.

El pas del temps

Diuen que el pas del temps no perdona a ningú... però és realment cert?

Hi ha gent que sembla que cada any que passa, probablement degut a un pacte amb el diable, vagin millorant. N'hi ha d'altres que fins i tot hagués estat millor que es retiressin a temps... I aquells que aconsegueixen mantenir-se en bona forma d'una manera bastant constant.

Tenim exemples de tot tipus en el món de la música. Mireu i jutgeu.

Robert Smith


Madonna


Morrissey


El cantant de Keane, a vegades deixar les drogues ajuda


Boy George



Dave Gahan, fins i tot hi ha casos en què els anys ajuden:


Buf! Com costa retocar fotos amb el paint. Hi ha alguna cosa menys intuitiva i pràctica? Necessito recuperar el meu ordinador per tocar de nou el Photoshop!!!

Youtube

Des del meu punt de vista, un dels millors invents.

Milers de videoclips de gairebé tots els grups, versions, remix, cancions en viu i un llarg etc.

Si et fas un compte, pots pujar els teus videos per a compartir-los i així rememorar concerts, vivències, experiències... En el meu cas, només he pujat videos de concerts als que he anat, però d'això crec que ja fa un any, així que la llista és prou extensa:

Depeche Mode (Barcelona i Granada), Héroes del Silencio (Zaragoza), Pet Shop Boys (Zgz i Bcn), Yazoo (al Sónar de Bcn), The Cure (Bcn), And One (Bcn i Berlín), Camouflage (Berlín)...

El servei va millorant a poc a poc i s'hi van afegint altres detalls. Avui, remenant una mica abans d'anar a jugar, fent temps mentre paeixo aquest dinar que he hagut de fer tan aviat, he descobert un nou aspecte: estadístiques currades.

Número de reproduccions per dies, per països, videos més vistos, popularitat i dades demogràfiques de sexe i edat.


Remirant entre les meves, veig que la franja d'edat més destacable és la de 35-44 seguida de la de 25-34, el que em recorda que la música que més m'agrada és la que porta molts anys recorrent el món i que no acabo de coincidir amb la gent de la meva edat, tot i que m'hi vaig aproximant.

Pel que fa al sexe, doncs res gaire destacable, una mica més d'homes que de dones.

El que més m'ha cridat l'atenció és el següent:


El país amb més reproduccions és Alemanya. En part és lògic ja que vaig estar als concerts de Berlín del Zitapop Festival, però no deixa de ser curiós ja que tinc molts més concerts a Barcelona.

De compres

Matí de compres pel carrer Tallers. Un a càrrec meu: Ultravox. Dos de regal d'aniversari: Camouflage & Melotron.

Arribo a casa i ja es pot comprar el cd de Debod, així que:



Encarrega't.

11 de Setembre