Aesthetic Perfection: The New Black

Aesthetic Perfection, que si tot va bé, podré veure aquest cap de setmana, han tret un nou videoclip.

Han escollit el tema The New Black i el video està creat a partir dels concerts del seu darrer tour:

De/Vision - Brothers in arms

De/Vision estan de gira per a celebrar els seus 25 anys. El cap de setmana passat van estar a Barcelona i Madrid i no els vaig poder veure, però aquest dissabte hi posaré remei a Leipzig.

Últimament només utilitzo el blog per a comentar els concerts als que he anat. Tot i que no són pocs, també volia seguir posant novetats i curiositats. En aquest cas tenim un nou vídeo oficial per al tema Brothers in arms:

Blutengel: Krieger

Tot i que vaig una mica tard, ja fa quasi dos mesos que va sortir, volia compartir la nova cançó de Blutengel. També la van tocar al festival de fa un parell de setmanes i va sonar bastant bé, pel que la vaig buscar per Youtube. Es diu Krieger:


La veritat és que el cantant, el Chris Pohl, té bona planta, però deu rondar ja els 45 anys i tota aquesta posse d'anar de vampir, em posa una mica nerviosa. Em fa una mica de vergonya aliena que segueixi amb aquesta manera de fer, però tampoc fa mal a ningú. Des del moment en què ho acceptes, per això, pots disfrutar més de la seva música. També cal dir que un home que porti les celles més ben perfilades que jo i les ungles tan llargues, em dóna mal rotllo, però això ja és molt personal...

Client: Refuge

Nou videoclip del grup anglès Client, que torna amb un nou àlbum, Authority, 4 després del darrer i amb un nou canvi a la seva formació: Client N (Nicole Thomas) substitueix a Client B.

El seu tracklist és el següent i fins ara ja havíem pogut escoltar You Can Dance.

01. Authority
02. Design
03. XXX Action
04. You Can Dance
05. The Shining Path
06. Refuge
07. After Effect
08. Faith
09. Artificial
10. Obsession
11. Quarantine
12. Nocturnal Eyes

Ara és el torn de Refuge. No acaba de cridar-me l'atenció, però tampoc sona malament:

Franz Ferdinand: Right Thoughts, ...

Avui m'acabo d'enterar que aquest passat 2013 Franz Ferdinand van treure un nou disc: Right Thoughts, Right Words, Right Action.

És un grup que va sortir de Glasgow (jo em pensava que eren anglesos perquè canten sense accent) i amb el seu primer àlbum homònim, van aconseguir tot l'èxit que es mereixien el 2004. Un espectacular primer disc d'indie-rock-pop molt directe, ràpid i ballable. El seu segon disc, You Could Have It So Much Better (2005), potser va baixar una mica de nivell, però a mi em va agradar igualment.

Després d'una pausa de quatre anys van treure un nou disc, Tonight: Franz Ferdinand (2009), i amb aquest ja els vaig perdre la vista. De tal manera, que tot i veure que venien a l'abril a Barcelona, no m'havia ni plantejat el fet que potser era per a presentar un nou disc.

Aquesta tarda l'he escoltat una vegada i no sona malament, però tampoc crida l'atenció. N'he llegit algunes opinions per internet i tampoc el deixen malament del tot, però tothom en destaca el fet que van començar tan forts amb el primer disc, que des de llavors quasi tot ha anat de baixada.

De fet, els membres del grup ni es parlaven en la gira anterior i la relació s'havia deteriorat tant que es parlava de separació definitiva.

Un dels singles d'aquest nou disc és Right Action:

Erasure: Make It Wonderful

Canviem una mica de temàtica que ja hi ha molts posts seguits del darrer concert. Divendres passat, Erasure va treure el video del que serà el segon single del nou àlbum Snow Globe.

En aquesta ocasió han escollit el tema Make It Wonderful, escrit per ells mateixos i que no sona malament. Sortirà a la venda el febrer de 2014, però ja podem veure el videoclip, el qual està fet amb ninotets. És innegable que està molt ben fet i es basa una mica en la bondat nadalenca:

Neuroticfish: Silence

Porto uns dies pendonejant bastant, també entre setmana i vaig una mica adormida pels llocs. Amb moltes ganes de fer coses (i fent-les), però amb ganes ja de plegar de la feina, no tinc gens de ganes de treballar, d'estar en una oficina amb un horari. Bé, potser sí que en tindria ganes si fos més motivant...

Estic aprofitant aquestes hores d'avorriment per a escoltar molta música en general, i música nova també (ja posaré alguns grups i temes pel blog), però per ara tornem a un clàssic que, tot i que encara no té data per al llençament del seu disc de retorn, ja té algun tema preparat. Es tracta de Neuroticfish, que per a mantenir l'atenció dels seus seguidors, ha compartit la cançó Silence.


El videoclip és molt simple, però la cançó pinta bé. No sembla una gran innovació, però sona bé, així que el disc pot donar-nos una alegria.

Solar Fake: The pages

Ja vam comentar fa cosa d'un mes que Solar Fake estava a punt de treure un nou cd al mercat: Reasons to Kill.

Ara ja està al mercat i l'he pogut escoltar diverses vegades. Encara no m'ha acabat d'atrapar del tot, però la veritat és que té molt bona pinta, amb algunes cançons que ja criden una mica l'atenció. Però ja parlarem d'elles més endavant, quan l'hagi pogut escoltar encara unes quantes vegades més.

Per ara, han tret un videoclip, del tema The Pages, un dels més pausats. En tenen previst un altre per més endavant. El videoclip és una mica soso, les imatges que es veuen són maques, però crec que servirien més per a imatges promocionals que no pas per a un video.

IAMX: Come Home

Un altre video que ha sortit aquests dies és el Come Home d'IAMX. No és una cançó que em cridi gaire l'atenció, però crec que és innegable que el videoclip és maco. És una mica hipnotitzant:


Per cert, tal i com comentàvem ja fa setmanes, el Chris Corner havia hagut d'anul·lar els concerts que tenia previstos perquè no es trobava bé. Insomni i l'esgotament derivat, van dir. Sembla que es va recuperant i ara fa uns 10 dies va escriure una carta en què se'l veu filosòfic i comentant el que està fent i com ens ofereix aquest video encara que no hi hagi un single darrere.

Erasure: Gaudete

Últim dia del mes. Demà és festa. Tinc el cap de setmana per pensar què en faig de la meva vida. Sobretot pel que respecta al tema laboral, però al cap i a la fi, la majoria de vegades és això el que defineix qui som. Però vull que això sigui el que em defineix, igual que algunes de les persones que he conegut? Doncs la veritat és que no. Però avui en dia potser és més complicat deixar un lloc fix en una empresa i deixar-ho tot per una il·lusió. Ja es veurà. Ara com ara ja no hi puc pensar més. Necessito plegar i una Paulaner...

Deixem estar els temes personals i passem a comentar tot el que ha anat passant aquests dies. Potser el més significatiu és el nou single d'Erasure. Tal i com vam comentar, han optat per començar amb Gaudete:


El videoclip m'agrada. Amb l'Andy Bell i el Vince Clarke en format ninotet i paisatges nevats també com de joquina. És un tema curt, de menys de 3 minuts. No em desagrada com sona, l'Andy canta bé, els sons de fons estan bé... però no m'acaba de convèncer. Em sembla més una cançó de "relleno", per a acabar d'omplir un àlbum. Ja veurem com va evolucionant.

Per cert, en aquest cas el tema és en llatí. La resta se suposa que seran clàssics en anglès i, les noves cançons, també en anglès.

Aesthetic Perfection: Big Bad Wolf

Divendres es va donar a conèixer el tercer single i el videoclip d'Aesthetic Perfecion, però jo ja estava de camí a Madrid. Es tracta de Big Bad Wolf i segueix en aquest nou estil que ha pres el grup.

Em genera sensacions estranyes. Realment el grup ha pres un nou camí i no sé si em convenç o no. No em desagrada, però no sóc capaç de relacionar-ho amb el que jo esperava d'ells, pel que em costa entrar-hi. El Daniel Graves sempre diu que és normal que soni diferent al que va fer fa 'x' anys perquè ell no és el mateix, però és clar, jo tampoc ho sóc.

Tot i això, crec que val la pena escoltar-lo, donar-li una oportunitat i disfrutar del video a l'estil Caputxeta vermella perquè, com sempre, està molt ben fet.


Per un costat m'agrada que el Daniel Graves es llegeixi els comentaris i raoni les seves motivacions. A vegades comparteix alguns dels comentaris negatius que rep i explica les raons per les quals no hi està d'acord. No m'agrada tant quan les comparteix per a enriure-se'n. I odio quan tota la legió de fans surt a la seva defensa a criticar el crític sense explicacions més enllà de "ets el millor, m'encanta el que fas".

Fa uns dies, VVN Nation comentava alguna cosa similar. Que rebia molts comentaris sobre que ja no els agradava el que feien i que estava millor el que feien 12 anys abans. Ell deia que molt bé, que només escoltés aquells cds, però que ells havien d'evolucionar. Això em sembla 100% lògic. El que no em semblaria bé és que donessin aquesta argumentació per a justificar un disc pèssim. El camí que van seguint els grups pot agradar-te o no, potser no està bé viure del passat perquè llavors criticaríem que sempre fan el mateix, però els nous cds també han de mantenir una qualitat per a ser acceptats.

Gary Numan: Love Hurt Bleed

Ara fa uns dies parlàvem del Gary Numan i ara acaba de treure el videoclip del primer single de Splinter.

La cançó escollida és Love Hurt Bleed:

OMD: Night Cafe

A l'agost he deixat el blog bastant abandonat i tinc bastantes coses a comentar. A veure si aquest setembre (encara que aquesta primera setmana també estaré de vacances) puc posar-me al dia.

Començo amb el nou videoclip de OMD. Per al tercer single han escollit Night Cafe:


La cançó no recordava quina era, però no em diu gran cosa. Sé que s'assembla a alguna d'antiga, però no sé quina en aquests moments. El videoclip és una depriment història feta amb dibuixos en 2D i una mica anat de l'olla.

Aesthetic Perfection: The Dark Half

Ja fa un parell de dies que Aesthetic Perfection va pujar a Youtube el videoclip del seu darrer single: The Dark Half.


Tot i que les noves cançons encara no m'acaben de convèncer, el video és innegable que està molt treballat. Com sempre, especialment l'estètica. Hi apareix una mena de "cosa" que a mi em recorda clarament a una imatge clàssica de Depeche Mode.

Depeche Mode: Should be Higher

Nou videoclip de Depeche Mode. En aquest cas la cançó escollida ha estat Should be Higher i, com les darreres vegades, també ha estat una barreja d'alguns dels concerts que han estat donant en la primera branca de la gira del Delta Machine.


Potser no és l'originalitat personificada, però la cançó és una de les que tenen més ganxo i el video està gravat amb una qualitat excel·lent, així que és benvingut.

Funker Vogt: The Firm

Avui surt a la venda el darrer disc de Funker Vogt i han tret una tirada de box set, dels quals només n'hi ha 333. Conté una caixa de fusta, el cd en format de 2 cds, una samarreta exclusiva, un certificat, una postal firmada i una arracada.
Potser no acaba de ser espectacular pel preu que té (44€), però quan un grup t'agrada sempre fa il·lusió tenir aquestes edicions. Es pot veure a la pàgina d'Out of Line.

Han tret un video amb el primer single, The Firm, i ja es pot veure al Youtube:


És un dels grups que estaran a l'Amphi Festival d'enguany. Ja el vaig posar al meu llistat i, des de llavors, cada vegada m'ha agradat més i més.

Avui ja he compartit la nova cançó, però més endavant espero tenir temps per a poder posar alguns dels meus temes preferits del grup.

Hurts: Somebody to die for

Ahir vaig començar a preparar coses per la festa d'aniversari del meu nebot. Vaig fer unes galetes que es poden deixar llestes un parell de dies abans i així no calia que ho fes avui. Amb les presses em vaig passar amb un dels ingredients i un dels tipus de galetes va quedar amb un gust estrany. Bastant dolentot. L'altre tipus de galetes se'm va cremar bastant. Un desastre. Ara he comprat més ingredients per veure si tinc temps a fer-ho tot avui. Se suposa que sí perquè plego a les 15h!

Porto tota la setmana plegant a les 15h i aprofitant per fer coses. M'encanta. A part, la setmana que ve me'n vaig a Gandia i m'han reservat un hotel millor que en el que estic normalment. Està més lluny, però està a 10m de la platja, amb piscina, etc. Al final la setmana que ve pot ser una bona setmana.

Seguint amb el tema dels pastissos, avui n'haig de preparar 4. L'any passat, plegant passades les 18h, ho vaig aconseguir, així que no dubto que aquest any, amb més temps, podré fer alguna cosa més elaborada. Espero que el meu nebot estigui content.

I així faré una relació patillera i aprofitaré per posar el nou video de Hurts, Somebody to Die for. Com ja he comentat d'altres vegades, el segon disc no m'ha entusiasmat tant com el primer, però tampoc sona malament i les imatges dels seus videoclips sempre són elegants i, en general, amb moments encisadors:

Pet Shop Boys: Vocal

Pet Shop Boys acaba de treure el video pel seu single Vocal.

El video l'ha produït i dirigit el Joost Vandeburg. L'ha creat utilitzant autèntic material amateur de diferents festes rave de finals dels 80 i algun material de l'Haçienda de Manchester.


No seria una cançó excel·lent, però la veritat és que sí que dóna molt la talla i és benbé un reventapistes. La veig molt discotequera i ballable. El single sortirà físicament a la venda el 22 de juliol però ja es pot descarregar. Recordar que l'àlbum Electric sortirà a la venda el 15 de juliol. També volia comentar que degut a la seva presència al Sónar d'aquest any, els van entrevistar a Rac1. Quan ho van anunciar al matí semblava que els tinguessin aquell matí a la ràdio i ja estava jo maquinant com escapar-me de la feina. Al final, però, se'm va girar feina i ho vaig escoltar a posteriori. Sort que no hi vaig anar, perquè ho havien enregistrat el dia abans. Tal i com ho anunciaven semblava que els tindrien en directe. No calia fer-ho veure...

Es pot escoltar l'entrevista aquí.

Aesthetic Perfection: Antibody

Aquest matí, a l'arribar a la feina, he pogut veure el nou video d'Aesthetic Perfection.

Es tracta del primer single, Antibody, del que serà el seu nou cd. Ja vam parlar aquí que potser deixava una mica a desitjar. Semblava una cançó més aviat simple i perdia una mica de la intensitat del grup, per passar a sonar més pop. Però el video segueix sent tan professional com sempre.


El video potser se m'acaba fent una mica llarg, però és innegable que l'estètica està molt ben cuidada, tot en blanc i negre, amb molts primers plans del Daniel Graves que, lògicament, n'és el gran protagonista. Ara que el torno a escoltar, té moments que em recorda alguna cançó del Playing the Angel de Depeche Mode.

A part, ja fa dies que van compartint els remixs del single i es poden veure a Youtube. Però ahir van compartir una altra nova cançó que també apareixerà al EP: Damn Good Rhythm:


La veritat és que tampoc m'acaba d'emocionar. Em recorda alguna altra de les seves cançons en alguns moments. No n'estic segura encara. Potser li falta temps.

Depeche Mode: Broken

S'acosta el dia 1 de juny. Dia en què veuré el primer concert de Depeche Mode d'aquesta gira.

Toquen moltes cançons del darrer disc, que, per al meu gust, és massa soul. A més, no toquen les que més m'agraden (tot i que només he vist un parell de setlists): Slow i Broken. Però qui es pot resistir a veure'ls una altra vegada?

Aquest darrer 2012 he treballat en dues empreses i he cobrat l'atur un parell de mesos. Em pensava que em tocaria pagar a la declaració de la renta, però no. La justícia divina ha estat amable amb mi (després de l'horror d'inici d'any que he viscut) i ha decidit invertir aquests diners en... bé, han estat malgastats de forma automàtica. Ja estalvio dia a dia, aquests diners eren per a divertir-se.

Així, tal com deia, d'aquí una setmana i mitja aniré altra vegada a la preciosa ciutat de Múnich i podré veure els meus estimats depeches en directe.

Per a l'espera, posaré una de les millors cançons del Delta Machine, Broken:


Aquests videos d'estudi que han anat penjant no tenen preu. M'encanten.