Concert VNV Nation & Solitary Experiments

Tinc el blog una mica abandonat, però la raó és de pes. He acabat el trasllat i ja estic a Berlin. Per ara estic una setmana en el pis d'un amic d'un amic de ma germana. Pagant, però poc. Després un mes en una mena de residència, que ja veurem com és i, després, qui sap. Potser torno o potser segueixo aquí un temps més. O per sempre.

Aquest fet m'ha anat traient temps lliure. Ara, a més, he començat un altre blog, una mica més personal, del dia a dia a Berlin. Principalment perquè ma mare vegi on visc, què faig, etc. i estigui més tranquil·la i més contenta. Que ara ja només queda a Barcelona, un dels 3 germans que som.

Ja parlant de música, el divendres passat vaig viure el meu comiat a la sala Bikini de Barcelona. Vaig arribar bé de temps i em vaig situar a primera fila. Primer tocaven Laureate Sky, dos nois de Madrid. No van estar malament, però tampoc em van apassionar. Això sí, hi van posar ganes i van fer-ho bé. Al acabar el concert li vaig dir a l'alt dels teclats si ja havia vingut, perquè em sonava molt i em va dir que no, però ara he vist al Facebook que havien estat teloners d'And One a Madrid amb l'anterior grup que tenien, per tant, sí que em sonava!

A les 20.30h passades, van aparèixer Solitary Experiments a l'escenari. Vestits amb camises vermelles i corbates negres, van estar molt bé: bona veu, bona música, bastant bona elecció de cançons (pel poc temps que tenien) i el públic crec que va correspondre.


No trobo el setlist, però diria que van tocar les clàssiques Delight, Rise and Fall, Pale Candle Light, Immortal... i algunes de les noves com Stars, Trial and Error i potser Epiphany. També d'altres, però no voldria arriscar-me i no encertar-la.

Finalmenet van sortir VNV Nation a l'escenari. Amb els clàssics dos teclats als costats i la bateria del Mark al mig, per tal que el Ronan tingués tota la part davantera per a poder-se moure. Al darrere hi havia una espècie de tela (crec) on es reflectien algunes imatges i paraules.


El concert va ser molt similar als anteriors, però també va ser igual de divertit. Molta energia, moltes ganes, bona veu, cap error, bromes diverses, complicitat amb el públic... Què es pot dir de VNV? Que ho donen tot i saben com fer-te sentir part del que fan.

Suposo que van tocar les mateixes cançons a Madrid que a Barcelona, pel que poso el setlist del primer:

1. Retaliate
2. Sentinel
3. Chrome
4. Primary
5. Illusion
6. Everything
7. Space & Time
8. Tomorrow Never Comes
9. Standing
10. Off Screen
11. The Farthest Star
12. Resolution
13. Homeward
14. Control
15. Nova
16. Perpetual

Veient ara el llistat complet, em sembla un concert curt, però la veritat és que no se'm va fer pas curt. Potser perquè les cançons de per sí són llargues, però en vaig disfrutar cada segon i no em va semblar que s'acabés massa aviat, sinó que va durar un temps correcte.

A l'acabar vaig anar a a casa d'una amiga (a casa meva ja no hi havia matalàs) i vam estar xerrant mentre prenia Aquarius perquè la ressaca no apareixés al dia següent. I així va ser, vaig poder aprofitar el meu darrer dissabte a Barcelona fent mil coses diferents i totes agradables. Ai, no, espera, que el Barça va perdre. Però què hi farem... no tot pot sortir bé.

Concerts 2014

Ara me n'he adonat que fa molts dies que no comento res dels concerts que es faran aquí a Barcelona i, la veritat, es tracta de grups importants. El que passa és que és probable que jo no hi sigui i per això perdo una mica la motivació. Tot i això, especialment per al darrer, faré un esforç extra per venir, estigui o estigui.

El primer és el de VNV Nation. El divendres 7 de març estaran a Barcelona i l'endemà a Madrid. Aprofitaran per a presentar el seu darrer disc, Transnational. Ja els vaig veure a Múnich, però de totes maneres sempre està bé veure'ls en directe.

El següent concert, per ordre cronològic, és el de De/Vision. En aquest cas estaran a Madrid el divendres 9 de maig i a Barcelona el dissabte 10 de maig. És un grup que ve molt sovint a visitar-nos, però mai està de més tornar-los a disfrutar.

Finalment, el concert més esperat. El d'And One. Estaran a Barcelona el divendres 10 d'octubre i a Madrid el dissabte 11. Estigui on estigui, intentaré venir com sigui. I, ja posats, m'agradaria veure'ls tots dos.

Alt-Fest 2014

Ja fa cosa d'un any que vaig seguint les evolucions d'un festival britànic que es diu Alt Fest.

Ja des del primer moment cridava l'atenció pels grups que estava anunciant i per la mida a la que volia arribar. Volia ser el festival de música alternativa més gran i interessant mai realitzat. A base de començar a vendre entrades anticipades, s'han pogut anar finançant des del principi, i anar ampliant més i més la seva llista.


Degut a aquest tema de la pre-venta d'entrades, em va semblar que potser era un engany, que s'emportarien els diners de la gent i no se'n sabria mai més res, però després d'un any, ja sembla que això va de debò i que realment pot ser molt interessant.

Es portarà a terme del 15 al 17 d'agost d'aquest 2014 a Boughton Estate (Kettering, Northamptonshire, NN14 1BJ United Kingdom). Es tracta d'una localització al nord de Londres, bastant allunyada de la civilització, per tal de poder tenir espai per als diferents escenaris que muntaran. Jo diria que n'hi ha 6 (Main Stage, Metal Stage, Industrial Stage, Goth Stage, Steampung Stage, S.O.P.H.I.E. Stage) i, després, altres activitats, però que no es realitzaran en un escenari com el dels concerts.

Les activitats que es duran a terme han estat consensuades (en part, almenys) amb el públic que hi assistirà. És a dir, que els organitzadors han preguntat què volia la gent i ho han portat a terme. Tot i que això és molt relatiu, ja que sempre hi haurà algú que demani el grup 'x' i llavors sempre podràs dir que has aconseguit el que volien.

Ja centrant-nos en els grups que hi tocaran, són una quantitat important, amb molts caps de cartell. Així que fem una descripció per escenaris, similar a la que tenen ells a la pàgina web:

• Main Stage: VNV Nation, Fields of the Nephilim, Killing Joke, Dope Stars Inc, Goth Minister, Jayce Lewis, Methedreame, Marilyn Manson, Gary Numan, KMFDM, Truck Fighters, Black Futures, Steak, Jindivik, The Cult, Arch Enemy, Eisbrecher, Peter Hook & The Light, Blutengel, New Device i Fuckshovel.
• Metal Stage: Onslaught, My Ruin, Mono Inc, Breed 77, Cradle of Filth, Malefice i Palm Reader.
• Industrial Stage: Front 242, Rotersand, Aesthetic Perfection, Faderhead, Tenek, V2A, Null White, William Control, K-Bereit, Suicide Commando, Nachtmahr, Soman, SA11, XP8, Eisenfunk, Deviant, Angelspit, System:FX, K-Nitrate, Covenant, Leather Strip, [:SITD:], Alien Vampires, Unter Null, Krystal System, Inertia, Global Citizen, Alterred, Pretty Addicted i Digicore.
• Goth Stage: Alien Sex Fiend, Marionettes, The Eden House, The Last Cry, 13 Candles, Clan of Xymox, The March Violets, Pretentious Moi?, NFD, CPV, CIB, Diary of Dreams, Skeletal Family, The Beauty of Gemina, Zeitgeist Zero i Attrition.
• Steampunk Stage: BB Blackdog, Birthrite, Seas of Mirth, Skorbut, Daniel Malheur, Frenchy and the Punk, The Mysterious Freakshow, Crimson Clocks, Gladstone, Steampunkfunk Bizarre, The Shanklin Freak Show, Jezebel Steele, The Dark Design, Metropolis, Professor Elemental, Whiskey Bob Shaker, Aeronautica, DH Laurence i Miss Von Trapp.
• S.O.P.H.I.E. Stage: Senser, i, Jesus Loves Amerika, Concrete Lung, Stereo Juggernaut, Vivid Nation, Spawn of Psychosis, The Cureheads, Petrol Bastard, Fearless Vampire Killers, Beholder, Skreamer, The Self Titled, Collapse, Bull-Riff Stampede, Kremated, Wretched Soul, Blacken The Name, Perpetual, Enemo J, November 7, MAXDMYZ, Godsized, Seven Deadly, Black Acid Souls, Soldierfield, Die so Fluid, Generation Graveyard, Spit Like This, Spirytus, Sinnergod, Crashgate, 44 Fires i Paresis.
• Circus Big Top: The Circus of Horrors, Dee Christopher i The Abominable Stiltwalkers.
• DJ's: DJ 69, Angel, DJ Kohl, DJ Martin Oldgoth, DJ Cyberchrist, D. Void, DJ Sinbad, Steve Nine, DJ Hive, DJ > Jo The Walter, DJ Vaderetro i Flame.
• Clubs at Alt-Fest: Vampire Party, Club AC, Analogue Trash, Dead of Night, Nocturnal Emissions, Shenanigans, Reptile i Slimelight.
• Art: Upsaw Live Graffiti Murals.

La veritat és que hi ha molts grups que no conec, però que sembla que també tenen bastants seguidors. Tot i això, és innegable que el festival serà molt molt gran, almenys en quantitat de grups. I, mirant el que està en verd, sobretot a l'escenari principal i a l'industrial, ja valdria la pena! A part, falten encara algunes confirmacions.

VNV Nation: Canvi concerts

Fa dies, al setembre, vaig comentar que VNV Nation vindrien a Barcelona l'1 de febrer. Ahir va aparèixer nova informació, sembla que s'han mogut de dies:

He estat buscant informació per a demostrar que no estava boja i que no m'havia inventat les dates i, finalment, ho he trobat a la pàgina oficial del grup, on encara no ho han modificat:


Per a celebrar que encara no he perdut el cap, aprofito per posar una de les noves cançons, Primary:

VNV Nation: Transnational

Per fi ha sortit a la venda el cd de VNV Nation. Ja fa un temps que el grup va traient un nou disc cada 2 anys. Aquesta vegada és el moment de Transnational.

La portada és la següent:


I el tracklist:

1. Generator
2. Everything
3. Primary
4. Retaliate
5. Lost Horizon
6. Teleconnect Pt.1
7. If I was
8. Aeroscope
9. Off Screen
10. Teleconnect Pt.2

L'he escoltat avui un parell de vegades i no sona malament. Com ja he comentat d'altres vegades, esperava un nou gir en el so del grup i trobo que segueix bastant la línia dels anteriors treballs, però això tampoc vol dir que sigui dolent.

Comença amb un tema, Generator, instrumental que passa bastant desaparcebut. Segueix Everything, amb una veu una mica forçada i amb un so clàssic de VNV Nation, intentant sonar èpic. Primary ja l'havia pogut escoltar fa uns dies per Youtube i està molt en la línia de l'Automatic. Tot i que no és especialment original, té parts (l'inici, la manera de cantar del Ronan) que m'agraden bastant.

Retaliate és el tema que ens van donar gratuïtament abans de sortir el disc. És de les més fosques del disc i per ara és de les que més m'agraden. La segueix Lost Horizon una altra instrumental tranquil·la. Teleconnect Pt. 1 continua amb el to de l'anterior cançó, però hi afegeix la veu. Una balada. El començament de If I was em recorda a una barreja del tema Gratitude de l'anterior disc i OMD. Noto algunes similaritats amb aquest grup en diferents punts, estaré perdent el cap? Després es torna un altre tema tranquil.

Aeroscope també és un tema instrumental, però m'agrada molt més que els anteriors. Té un toc més agressiu. La segueix Off Screen, que juraria que la van tocar a Munich. És més alegre i animada. Dóna més ganes de posar-se a ballar que les anteriors. Finalment, Teleconnect Pt.2. Comença sent una altra cançó instrumental tranquil·la (fins al voltant del minut 6) i el Ronan acaba cantant un nou tema pausat.

Cal tenir en compte que pràcticament no l'he escoltat, així que tot pot canviar bastant, però inicialment aquesta és la meva opinió. Es tracta d'un disc principalment tranquil i pausat, amb petites excepcions. A veure com va evolucionant.

Concert VNV Nation (Múnich)

Després d'un matí plujós i fred, van tocar les 19.15h i vaig preparar-me per a sortir de l'hotel ja llesta per al concert de VNV Nation. Vaig mirar per la finestra i no plovia, així que vaig deixar el xubasquero a l'hotel, arriscant-me a arribar ben molla o a tornar xopa, però va sortir bé, va aguantar perfectament.

Un cop vaig arribar a la sala Backstage cap a les 19.40h ja hi començava a haver una mica de cua. Vaig intentar tranquilitzar-me pensant que els alemanys sempre arriben d'hora però en general no es posen a primera fila.

Vaig canviar la meva entrada impresa a casa a les taquilles i em van estampar un dibuix a la mà. Ja un cop a dins i després de saludar un amic, em vaig encaminar cap a l'escenari. Efectivament, els alemanys s'havien situat al voltant de la pista i només hi havia la primera fila plena. Em vaig posar a segona fila tranquil·lament, vaig deixar el polar a primera fila i a per la primera cervesa.

Per aquesta gira no hi ha teloners, sinó un seguit de cançons que punxa un DJ. Una mica trist perquè ni tan sols està sobre l'escenari i sembla més aviat un cassete. Però bé, vam anar animant-nos una mica. Cap a les 21.30h, amb mitja hora de retard, van sortir VNV Nation a l'escenari (amb un canvi en un dels teclistes, no sé si hi estarà tota la gira o era per uns dies...)

L'escenari constava d'una mena de taula on hi havia els dos teclistes i al mig el Mark a la bateria. Estava bé, però perdia una mica de l'emoció que és veure el Mark en tota plenitud, movent els braços com si fossin masses. Aquí quedava una mica més dissimulat. Al darrere hi havia una pantalla de leds on hi anaven projectant algunes imatges i paraules clau. La foto està borrosa, però es veu clarament l'escenari:


Van començar amb un tema nou, diria que Retaliate i després el Ronan va aprofitar per xerrar una bona estona. A partir d'aquest moment, ja amb una calor important, es van anar succeïnt diferents temes increïbles de tota la vida, del darrer disc i del que està per arribar, del qual en van tocar 4 cançons.

No he trobat el setlist per internet, però mirant un concert anterior i recordant una mica, em venen al cap les següents (les noves amb un asterisc): Retaliate*, Chrome, Primary*, Illusion, Everything*, Space and Time, Tomorrow Never Comes, Further, Off Screen*, The Farthest Star, Resolution, Standing, Control, Nova, Perpetual.


Van acabar segur amb Perpetual perquè ens va fer cantar una bona estona i al final, com ja va sent tradició, sense música i cada vegada més ràpid, fins que no et sents els braços de tant aplaudir marcant el ritme i cantes tan ràpid que passes a cridar i a liar-te amb les lletres.

Els temes nous tenien bona pinta, però sempre és complicat valorar-los només escoltant-los una vegada i en viu. A veure què tal són en cd.


Sobre la gent... què dir? No sé si sóc jo, però cada vegada que vaig a Alemnya m'acabo rodejant de gent que no para de cantar, ballar o totes dues coses. Al darrera tenia un noi cantant com jo, com un boig. Al davant una parella que no se sabien ni una cançó, però no van parar de moure's al ritme de la música ni un segon. Al costat dues noies que també cantaven, ballaven i, sobretot, cridaven. Va estar molt bé, divertit.


I no ho oblidem, va ser molt calurós! Un cop acabat el concert (i amb una visita corrents al wc, que estava que no podia més) van començar a punxar i va estar prou bé. Temes que em van alegrar la nit: Big in Japan d'Alphaville, Rebel Yell de Billy Idol, Such a shame en versió de Solar Fake, Major Tom també la versió d'Apoptygma Berzerk, alguns clàssics de Depeche Mode com Enjoy the Silence i Personal Jesus, la nova Soothe my Soul, Radioactivität de Kraftwerk... En cert moment la pista es va buidar bastant. Em vaig quedar una bona estona més, però cap a les 2.30h em pensava que moriria de mal d'esquena i no em podia acabar la cervesa que tenia a la mà, el que indicava que s'havia de finalitzar el dia.

Uns 20 minuts caminant pel carrer amb l'aire a la cara, em van despejar una mica i em van anar bé abans d'arribar a l'hotel i haver de demanar la clau de l'habitació amb unes quantes cerveses al cos. Una mica de sopar i líquid per a revifar-se una mica i a dormir!

En definitiva, un concert genial i una after party agradable.

Amb VNV Nation

I sí, no les tenia totes, però el moment groupie també es va donar a Múnich.

Vaig anar a buscar una cervesa més a la barra i allà, al costat d'on estaven els djs, estaven el Ronan Harris i el Mark Jackson, VNV Nation. Ja amb la meva clàssica frase "I'm from Barcelona" el Ronan li va dir a un noi que s'esperés un minut que es feia una foto amb mi. Li vaig donar la càmara a un noi que hi havia al meu costat que va resultar ser el Mark, així que li vaig donar a una noia i tinc la foto amb tots dos a la vegada.


També vaig tirar-li part de la cervesa a sobre del Mark el qual va contestar que no passava res i va somriure. Menysmal perquè amb aquesta alçada em podria trepitjar sense esforç :)

VNV Nation & Oktoberfest

Demà dissabte me'n vaig de nou cap a Múnich. Crec que és una de les ciutats que he visitat més vegades. Aquest cop l'objectiu era el concert de VNV Nation, però ha coincidit amb l'Oktoberfest i a mesura que s'ha anat acostant el dia, me n'han anat agafant més ganes.

El meu planning ha passat a ser: tal qual arribi el dissabte a les 10h del matí, ja m'encaminaré cap al Wies'n perquè pel que he llegit, fins i tot pel matí l'Oktoberfest està molt ple de gent. Jo pensava que al matí seria més tranquil, però sembla ser que des de què obren, ja està ben ple.

Primer m'agradaria donar una volta per la zona per veure l'ambient, les paradetes, les atraccions... i, després, sentar-me a prendre'm una petita cervesa Paulaner, la meva preferida.

Després de dinar marxaria cap a l'hotel a deixar la bossa i a preparar-me cap al concert, del qual obren les portes a les 20h. Així que sortint cap a l'hotel a les 18h com a tard ja n'hi hauria més que suficient. Al final vaig trobar un hotel prou bo per un preu decent (tenint en compte que és l'Oktoberfest i que multipliquen els seus preus per 4).

Cap a les 19h en direcció a la sala Backstage, no sé si caminant o en metro, i ja a disfrutar del concert. Com que el nou disc Transnational encara no ha sortit a la venda, no crec que el pugui comprar, però sí que podrem escoltar algunes noves cançons en viu. Una de les que van tocar al concert d'Erfurt ara fa uns dies es diu Primary i està a Youtube en una qualitat prou bona:


Després una mica de post-concert i a dormir. Diumenge aprofitaré per passejar pel centre una estona i abans de dinar, cap a l'aeroport! A veure si a l'arribar a Barcelona em dóna temps d'anar a buscar el meu nebot per anar a veure el Barça de futbol sala.

VNV Nation & Oktoberfest

Porto uns dies fora (per feina) i bastant desconectada de tot. També em venia bé després d'un cap de setmana intens i bastant dolorós.

Això sí, les notícies s'han anat succeïnt sense esperar-me.

Com que aquest cap de setmana marxo a Múnich a l'Oktoberfest i al concert de VNV Nation, aprofitaré per començar parlant d'ells.

Per uns problemes amb la grabació del disc Transnational aquest s'endarrerirà encara una setmana més. Encara tinc esperances que es pugui comprar al concert i que el que hagi passat és que no arribin a temps a la distribució, però potser caldrà esperar una mica més.

Per anar obrint boca han penjat una cançó sencera, Retaliate:


I, a part, uns quants snippets de tot l'àlbum. Per ara no pinta malament, però no li he pogut donar gaires oportunitats. Crec que sona bastant similar als darrers anys. Jo esperava una mica més de canvi, però tampoc podem negar que el que han estat fent també sona bé:


Ja amb moltes ganes de viatjar una mica i passar-me el dissabte pel matí passejant una mica, el migdia aferrada a una gerra de Paulaner i la nit al concert de VNV Nation. El diumenge dormint i tornant a Barcelona, a veure si arribo a temps al partit de futbol sala...

VNV Nation: Transnational

Acabo d'adonar-me que fa molt temps que no parlo de VNV Nation i les notícies s'han anat succeïnt sense que n'hagi anomenat cap. Anem a posar-hi remei.

Comencem per anunciar que el 4 d'octubre (inicialment el 27 de setembre) treuran un nou cd, Transnational. Per ara en tenim la portada i poca cosa més:


Faran una gira mundial que els portaran a Barcelona el dissabte 1 de febrer de 2014 (el divendres 31 de gener a Madrid).

Abans, però, jo em deixaré caure per Munich una altra vegada. Faré un viatge llampec que serà similar al que vaig fer al juny per veure a Depeche Mode, o als que acostumo a fer per And One. Sortir molt d'hora el dissabte 5 d'octubre al matí, aprofitar que és l'Oktoberfest i anar a prendre unes cervesetes i després de dinar encaminar-me cap a l'hotel (aquesta vegada és diferent i crec (crec) que aprop de la sala Backstage) i ja a preparar-me pel concert. Disfrutar, i diumenge ja tornar cap a casa (tot i que aquesta vegada diria que una mica més tard).

Així doncs, al viatge a Munich ja em podré comprar el cd. A veure si d'aquí a llavors, encara que quedi poc, podem escoltar algun tema nou. Per anar fent boca i, també, per veure si valdrà la pena comprar-lo o no. Per ara, ens han anunciat que es crearan una sèrie de posters que pinten molt bé. El primer d'ells és:


VNV Nation ens portarà aquest any un nou cd, que espero que segueixi el seu clàssic so, però potser tornant una mica més al seu costat més fosc, més als inicis. Crec que repetir la mateixa forma seria un excés. No estaria malament un petit canvi per a reanimar la passió.

Amphi Festival 2013: Dia 1

Vaig a començar a escriure la crònica per parts perquè sinó veig que no la podré fer mai. Així doncs, som-hi! Aquí ve la crònica del primer dia, dissabte 20 de juliol de 2013, de l'Amphi Festival.

El dissabte va començar d'hora perquè el Jugenherberge de Colònia no té cortines i a partir de les 6h del matí un sol infernal ja entrava a través de les fines cortines. A les 7.15h esmorzava i abans de les 8h ja sortia camí de la catedral. Una volteta i de nou a l'hotel per tal d'acabar de preparar-me per al festival.


Poc després de les 10h obrien les portes, em posaven la pulsera que em permetria entrar i sortir durant tot el cap de setmana i ja es podia veure el meu somriure d'orella a orella. Em vaig acostar a l'escenari principal per tal de saludar una noia de Berlin que conec des del setembre passat (sempre està a primera fila) i vaig aprofitar per anar a visitar totes les paradetes i anar pensant què compraria.


A les 11h obrien l'Staatenhaus, l'altre escenari. I com que fora feia una calor impressionant i encara quedava 1 hora perquè comencés el primer concert del Mainstage, vaig fer una volteta per la part tancada del festival. Allà també hi ha paradetes.

Abans de les 12h em vaig situar a prop de l'escenari principal per veure a A Life [Divided]. Pel que vaig veure, tenen bastants seguidors (hi havia bastantes samarretes), sobretot noietes. Que al final els hi van acabar tirant calces i sostens. El grup hi deu estar acostumat i s'ho van penjar, fent que la cutrada que havien fet, tingués certa gràcia.


No va estar malament. 30 minuts de rock, amb un grup oferint el que podia en tan poc temps i aprofitant per fer la seva versió de la cançó Perpetual de VNV Nation. Que vulguis o no, sempre és maca d'escoltar. Justament aquesta cançó és la única que els vaig sentir tocar l'any passat. Van acabar amb aquest tema i van deixar pas a 20 minutets d'espera abans que sortís el següent grup.

A les 12.50 van aparèixer Stahlmann. D'aquest grup conec poca cosa i el seu major encant és que surten tots ben pintats de color platejat. Almenys els hi dóna un toc diferencial interessant. Jo diria que fan rock i el públic es coneixia prou bé les lletres.


Tocaven 40 minuts, però abans de què acabessin vaig sortir de les primeres files per anar una mica a l'altre escenari, per intentar veure alguna cançó de Frozen Plasma. Per cert, aquest any he descobert on cal anar al wc (molt poca cua i sempre amb una dona netejant) i on cal demanar la cervesa (ni una sola cua en tot el festival).

Tal i com comentava, vaig anar a l'Staatenhaus per a veure un parell de cançons de Frozen Plasma, que tocaven de 13.30h a 14.10h. Només vaig poder veure A Generation of the Lost i Earthling i ja vaig tornar a sortir cap a fora.


Tot i que em vaig quedar amb ganes de poder escoltar més temes de synthpop alegre i despreocupat de Frozen Plasma, la veritat és que són una mica sosos en directe i ja els havia escoltat alguna altra vegada, pel que vaig anar a pas lleuger a l'escenari principal a veure Solitary Experiments. Vaig agafar una cervesa i vaig fer el clàssin Entschuldigung, Sorry per a recuperar el meu lloc anterior.

Ja a prop de l'escenari, a les 13.50h van començar a sonar les primeres notes del grup. Ens esperaven 40 minuts de pop electrònic alegre per a saltar i cantar. La principal sorpresa va ser veure que enlloc de sortir els components del grup, sortien 4 noies mones a fer veure que tocaven i cantaven la primera cançó (crec que era Stars). Van estar fent playback fins que van acabar i ja van sortir els nois. Va ser original, però potser una mica llarg. Però sí, molt divertit igualment.


Va ser el primer dels concerts en el que realment vaig disfrutar. No els havia vist mai i tenen algunes cançons que m'agraden molt. Els altres grups fins llavors no havien estat malament, però era diferent. A aquests els esperava amb ganes. A les 14.30h van acabar i em va fer mandra esperar-me 25 minuts per a veure en Wesselsky, així que vaig tornar a endinsar-me a l'Staatenhaus per tal de veure què estava fent el Faderhead.

No era un moment que m'interessés en excés, però el públic estava animat i va estar bé poder sentir alguns dels seus temes més coneguts. Portava 3 acompanyants als teclats i ordinadors, que no paraven de moure's i ballar i animar al públic. Pel que era fàcil enganxar-s'hi. Crec que un d'ells era un dels components d'Straftanz.


Quan van acabar va ser senzill moure's fins al davant de tot (3a fila) per tal d'estar preparada per a veure Funker Vogt, que va ser un dels moments àlgids del festival, així com un dels més durs també. M'explico. Hi ha una cosa que es coneix com a pogo o mosh i bé a ser que la gent (sobretot homes forts i drets), que comencen a ballar com a bojos i a empènyer amb totes les seves forces. Doncs em vaig trobar just al davant d'aquesta zona. Va estar bé perquè no em vaig acabar de fer mal en excés (un cop de puny involuntari al nas, però sense conseqüències) i vaig repartir i empènyer tant com vaig poder.


A part, la música va estar molt bé. Juraria que no van tocar Fire and Forget, però van tocar algunes de les cançons que conec i m'agraden i van estar molt actius dalt de l'escenari. M'agradaria saber com es deu veure aquesta situació des de dalt. A fora segurament farien uns 30º. A dins no hi tocava el sol, però l'ambient estava carregadet. Tenint en compte l'esforç que vaig haver de fer, estava tan suada que el cabell el portava moll. Vaig sortir un moment a fora per a respirar aire pur, wc i cervesa, i vaig tornar a endinsar-me a l'interior per tal d'estar preparada per a Grendel.

Ja eren les 16.30h però seguíem amb les mateixes ganes inicials. Per sort, aquí el pogo va ser una mica més delicat i no em va tocar tan de ple. Del grup en vaig disfrutar sobretot el tema Hate this. La resta pràcticament no els coneixia, però tenen molta energia en directe.


A les 17.25h van acabar i era necessari esperar-se 35 minuts fins al següents, així que vaig sortir a fer la ruta habitual: wc, cervesa. Però passejant una mica vaig veure que Solitary Experiments estaven firmant i fent-se fotos al lloc oficial, així que m'hi vaig deixar caure i, com que quasi no hi havia cua, em vaig esperar. Ja he comentat en un altre post que m'havia fet una foto amb ells.

Ja quasi a les 18h vaig tornar a acostar-me a l'escenari per tal de poder veure De/Vision. Potser és un dels grups que més vegades he vist, però sempre m'agrada veure'ls de nou.

Van tocar alguns clàssics de sempre (Try to Forget, My Hands on your Skin, I regret) i algunes cançons més noves (Binary Soldier). La combinació va ser prou bona i van sonar bé, com sempre. Aquesta vegada portaven una bateria en directe per a acompanyar-los.


Vaig tenir alguns moments de dubte de si sortir abans o no del concert perquè Frozen Plasma estaven firmant discs. Al final em vaig quedar fins a la darrera cançó i em va saber una mica de greu, perquè van acabar 10 minuts abans de la seva hora i això va ser just el suficient perquè no arribés a la firma. Però què hi farem. El concert va estar bé i el vaig disfrutar com sempre, així que cap problema important.

Ja eren les 19h i tot i que m'hagués agradat disfrutar d'una part del concert de Suicide Commando, vaig preferir sortir al Main Stage per tal d'anar-me situant per al darrer concert. En aquells moments estaven tocant Phillip Boa and the Voodoo Club. Hi havia molta gent fora i la majoria ballant i corejant les lletres. Va ser alegre i animat.


Vaig situar-me al mig, davant de l'escenari, tot i que allunyada. Perquè, per quan acabés, poder entrar ràpidament fins a les primeres files. La veritat és que tot i que la meva intenció era únicament situar-me bé, em va agradar com sonaven i l'alegria que anaven contagiant a la gent.

Van acabar a les 20.05h i, després de 30 minuts d'espera, van sortir a l'escenari VNV Natin. Teníem per endavant 1h i 20 minuts del clàssic show vnvnationero. El Mark i el Ronan van sortir acompanyats ja pels clàssics teclats de SITD i va començar l'espectacle.


Van tocar molts dels seus clàssics i jo juraria que fins i tot un tema nou, en el qual el Ronan es va situar darrere d'un teclat. Per ara no he pogut trobar la confirmació per internet, però sí que van tocar, per exemple, Chrome, Epicentre, Illusion, Space and Time, etc.


Com sempre, el Ronan va estar xerraire i amable amb el públic. Incitant-nos a ballar més, a cridar més, a cantar més. Amb la seva ironia habitual fent-nos riure (va comentar que es tractava d'un concert internacional i que parlaria en anglès) i amb les seves cares de sopresa quan corejàvem lletres o melodies. Sempre fa el mateix, però sempre s'agraeix, perquè et fa sentir bé.

Eren només les 22h, però ja portava 12h al recinte de l'Amphi i la meva esquena estava destrossada. Vaig donar una volta, però el que hi havia a l'Staatenhaus a partir d'aquell moment no m'interessava. Tot i el cansament, com que l'any passat no havia vist el Teatre, vaig entrar-hi. Vaig agafar una cervesa i vaig estar escoltant mitja horeta com punxaven música. Volia esperar-me per a veure el Ronan a les 0h, però encara faltava bastant i no sabia si valdria la pena (després em van comentar que no gaire) i al final vaig marxar sense ni acabar-me la cervesa. Això sí, abans de marxar, vaig asseure'm a un costadet a mirar a la gent:


Vaig tornar a l'hotel, vaig sopar un entrepà que m'havia portat de Barcelona i a dormir. Que l'endemà seria mogudet també.

Amphi Festival 2013: VNV Nation

Ara feia uns dies que no ampliava el meu llistat de l'Amphi Festival.

Com que estic una mica espessa, he escollit un grup senzill. Senzill perquè el conec des de fa ja uns anys: VNV Nation.


Breu descripció: és un grup format pel Ronan Harris (la veu, el lletrista, el cap pensant) i el Mark Jackson (el bateria en els directes i el conseller en els cds) a Londres. En Ronan, irlandès, va formar el grup el 1990 i en Mark, anglès, s'hi va unir el 1994. El seu so l'han autodefinit com a Futurepop, un nom que ja ha estat acceptat per tots, tot i que en un inici també s'acceptarien denominacions tals com EBM o Industrial, ja que el seu estil era més electrònic i fosc.

Com es pot veure a la discografia, per aquest 2013 hi ha previst un nou cd que es dirà Transnational.

Discografia

1. Advance and Follow (1995)
2. Praise the Fallen (1998)
3. Empires (1999)
4. Futureperfect (2002)
5. Matter + Form (2005)
6. Judgement (2007)
7. Of Faith, Power and Glory (2009)
8. Automatic (2011)
9. Transnational (2013) [Pendent]

Temes més coneguts:

1. Illusion (video)
2. Space & Time (video)
3. Chrome (video)
4. Control (video)
5. The Farthest Star (video)

Jo em vaig enamorar del grup amb el disc Judgement i després vaig anar descobrint els anteriors, que tots contenen alguns temes increïbles, però són una mica massa durs per a mi. Jo em decanto més per als discs amb un to més syntpop, potser més mainstream, però sempre dins del seu estil.

Revisant les cançons que he posat del grup, he vist que n'hi ha moltes de les meves preferides que no he compartit encara. Així que començaré per Nemesis:



Continuarà...

Amb VNV Nation

Aquí amb VNV Nation per separat. Per un costat en Mark:


I, per l'altre, en Ronan:

Concerts: VNV Nation & Frozen Plasma

Ha arribat el moment d'explicar el genial cap de setmana. Avui dilluns quasi no puc obrir els ulls i tinc tan poques ganes de treballar, que sembla que superen les poques ganes habituals, però, tal i com esperava, estic contenta per com ha anat tot. Començo pel divendres.

Un dia de molta feina, però espavilada amb bastanta solvència tot i els nervis. A les 18.30h ja estava camí de Bikini. Primer una cerveseta amb un amic al bar de iaios de davant i abans de les 20h ja a dins amb el cubata corresponent.

A les 20.15h sortien Frozen Plasma a l'escenari. Amb en Vasi Vallis darrere el seu teclat i el seu ordinador, i en Felix Marc al davant de tot amb el micro. Em pensava que serien més sosos, però vaig trobar que estava molt bé.

La sala s'anava omplint a poc a poc i ja teníem el nostre lloc cap a les primeres files, el qual intentaríem mantenir malgrat tenir els alemanys (dues noies i més tard també un noi) més pesats i maleducats del món. Em va faltar poc per partir un cap amb la càmara de fotos que portava a la mà. Però oblidem els mals moments i passem als bons.

El setlist no el puc recordar, però diria que no van faltar: Condense, The Speed of Life, Irony, Warmongers, Murderous Trap, Earthling, Tanz die Revolution (per acabar).


El públic crec que no se sabia gaire les lletres de les cançons, però van disfrutar i col·laborar en tot el que es demanava. Van grabar la cançó Irony mentre ens feien moure les mans a manera de Never Let Me Down Again de Depeche Mode. No sé si després penjaran aquests videos per algun lloc. Crec que van tocar uns 45 minuts i ja es van retirar. Per deixar pas a una tensa espera i aprofitar per anar corrents al wc.

La cançó Irony en directe a Barcelona:



A les 21.30h, també amb els 15 minuts de retard, sortien VNV Nation, tots de cop i al so de Chrome, a l'escenari. En Ronan Harris i en Mark Jackson, acompanyats per 2 teclistes i unes projeccions darrere l'escenari.

Amb un Ronan Harris, com sempre, molt xerraire i actuant constantment com si fóssim la millor audiència del món que, tot i que saps que ho fa, més o menys, a tot arreu, et fa sentir genial. Realment crec que a Barcelona hi posem molt de la nostra part, des del primer minut, quan ja estàvem tots acalorats de tant saltar i cridar.


El setlist tampoc el recordo del tot, però diria que va ser igual que el de Madrid, el qual sí que es pot trobar per internet:

1. Intro: On-Air
2. Chrome
3. Space & Time
4. Tomorrow Never Comes
5. Testament
6. Illusion
7. Standing
8. Gratitude
9. Honour 2003
10. Nemesis
11. Fruther
12. Epicentre
13. Resolution
14. Control
15. Encore: Beloved
16. Nova
17. Perpetual

Tot i que el concert havia de durar 2 hores, es va quedar en una mica menys perquè va començar tard. Tot i això, va estar genial i vam acabar cansadíssims.

Pel que fa al so, crec que si fa no fa com sempre. Crec que se sentia poc la veu, però no se sentia pas malament. Del que sí que es va queixar constantment en Ronan era de les llums, als que anava dient què havien de fer.

La cançó Ilusion al concert de Barcelona:



Després del concert i d'una odissea per Barcelona buscant superglue, vam anar a petar a l'Undead i allà vaig aconseguir les meves desitjades fotografies amb Frozen Plasma i els dos components de VNV Nation per separat, que no els vaig poder atrapar junts.

A part, tant en Felix Marc, com en Vasi Vallis, em van firmar el meu cd d'edició limitada, així que ara encara és més inusual. Quan aconsegueixin la fama que es mereixen, això valdrà diners :)


Cap a les 3h passades ja vaig decidir marxar cap a casa perquè l'endemà m'havia de llevar cap a les 7h per anar a Madrid. Com que patia per poder dormir tan poc, vaig agafar un taxi i en res ja estava a casa. Vaig menjar-me un entrepà mentre m'anava canviant i a dormir.


Dues hores després sonava el despertador i em tornava a la realitat. Encara amb el cap ofuscat dels cubates, vaig aconseguir menjar-me un altre entrepà per intentar asserenar l'estómac, una dutxa, la motxilla a l'esquena i cap a l'aeroport. Vaig arribar una mica abans i vaig intentar que em canviessin el vol, però una dona d'Iberia, que no destacava per la seva amabilitat, em va dir que no podia ser.

Una petita espera mentre llegia una revista i en 1 hora de vol ja estava a Madrid. Allà m'esperaven uns amics i l'anar a prendre una cervesa mentre esperàvem l'hora de dinar va ser una gran idea. Sembla ser que efectivament la cervesa és el millor per a la ressaca. Més tard es van unir més amics i vam dinar.

Cap a les 18.30h sortia en direcció cap a l'hotel, al qual vaig arribar a les 19h. Un temps molt just per a la meva habitual ànsia pre-concertil, però que també em va anar bé per tal de no atontar-me en excés tenint en compte la son que tenia. Com que la Sala Arena estava a 5 minuts de l'hotel, a les 19.45h, l'hora en què obrien les portes, ja estava allà. Em va sorprendre veure unes 40 persones esperant a fora, però veure que totes anaven vestides de negre em van ajudar a treure'm tots els dubtes de si estava al lloc correcte o no.

Al cap de 5 minuts ja ens deixaven entrar. Encara sort perquè feia una mica de fresca. Ja un cop a dins vaig fer una primera ullada a la sala i, instantàniament, em va recordar a la sala Backstage de Múnich. Hi havia com una primera zona, baixaves unes escales i hi havia una barra mirant a l'escenar i encara baixaves 3 o 4 escales més i hi havia la zona que seria la pista, així que la part exclusiva de pista era una mica petita, però estaves rodejat de gent que estava a un nivell una mica superior. Al final es va acabar omplint i feia goig.

Vaig "marcar el meu territori" deixant el meu jersei sota l'escenari, a primera fila, i vaig anar a buscar una cervesa. No em veia capaç de prendre un cubata, però la cervesa sí que em venia de gust. Al demanar-ho a la barra, ja va venir la primera pregunta: una caña (5€) o un mini (12€)? i d'aquí em vaig decantar pel mini i així pensava que em duraria tot el concert. Sorpresa la meva al veure el tamany del mini (0,75 litres) i al veure que no el podia ni pràcticament aixecar. El vaig haver de deixar sobre l'escenari perquè era impossible moure's amb allò a la mà. I, per suposat, no va durar pas tot el concert...

També amb uns 15 minuts de retard van sortir Frozen Plasma a l'escenari. Més abrigats que a Barcelona, van tocar crec que exactament les mateixes cançons. En part s'entèn ja que no estan de gira i segurament només van preparar unes quantes cançons.


El concert va ser similar al de Barcelona pel que fa a Frozen Plasma, tot i que, en el moment de grabar Irony amb la seva càmara, van dir que a Barcelona no havia sonat malament i que a veure si a Madrid encara ho fèiem millor. La gent es va volcar bastant i també va quedar molt bé. Com a premi va dir que tocarien una altra cançó, però era evident que era el mateix que a Barcelona.

Pel que fa al públic, crec que per si sol no es sabia gaire les cançons i, en general, coneixia menys al grup, però no per això mostraven menys interès. També, després de 45 minuts, van acomiadar-se. Aquí el so crec que era més nítid que a Barcelona. No sé si perquè el sostre era més alt, però em va donar la sensació de què podia sentir millor les lletres de les cançons.

La cançó Tanz die Revolution, de Frozen Plasma, a Madrid:



Una estona d'espera on la parella que tenia davant es va retirar i em van deixar en una primera fila envejable, sense estar apretada contra l'escenari i amb gent molt amable pel voltant, especialment els 2 nois de l'esquerra amb els que vaig estar rient una bona estona.

A les 21.30h de nou sortia VNV Nation tots junts i amb les notes de Chrome. Realment crec que, tal i com comentava en Ronan al Facebook, a Barcelona la gent s'entrega més durant les cançons, i a Madrid la bogeria també s'apoderava de la gent entre cançó i cançó.


El setlist va ser el que he posat més a dalt. Al final de concert vaig poder fer-me amb una de les còpies que hi havia a l'escenari i vaig poder veure que no havien tocat: Homeward i Sentinel, un dels encores que suposo que no van tenir temps de fer.


En Ronan també va estar molta estona xerrant, comentant diverses coses i en un moment donat em va senyalar, sense cap mena de dubte i em va preguntar per la samarreta. No ho vaig acabar d'entendre, però em va fer il·lusió... Portava la samarreta del Wrong de Depeche Mode.

Finalment, tancant amb Perpetual, el públic és molt més entregat a Barcelona, però crec que ho és molt més en comparació amb qualsevol altra ciutat. El 2006 el públic es va fer seva aquesta cançó i ja no l'ha deixat anar mai més.

Un cop acabat el concert i havent despatxat tot el líquid que havia ingerit, vaig començar a la caça i captura de la sala de on feien l'after-show party. Sabia que estava a prop, però no en recordava el nom ni el lloc exacte, així que vaig estar uns 45 minuts pel carrer, morta de fred i buscant sense solta ni volta.

Al final vaig veure la sortida "trasera" de la sala de concerts i allà vaig trobar un conegut que em va situar una mica. L'havia tingut tota l'estona tan a prop! La sala es diu Basstard, suposo que no se m'oblidarà més. La sala era gran i tenia llocs per estar sentat també, així com diverses barres repartides per tot arreu.

VNV Nation començant el concert amb Chrome:



Primer vaig optar per sentar-me una estona, demanar una cervesa i veure què tal anava la cosa. Quan es va començar a omplir més, al cap de només 10 minuts, ja vaig decidir aixecar-me i començar a disfrutar de la música en un costadet. Van encadenar tantes cançons que m'agradaven, que el temps em va passar rapidíssim: Assemblage 23, Covenant, And One, De/Vision, Frozen Plasma, VNV Nation, Ashbury Heights, IAMX, Depeche Mode... La música em va agradar molt més que la del dia anterior a l'Undead, on estaven molt més destroyers i foscos. Jo sóc més de synthpop alegre en general. Encara que a Barcelona estava acompanyada d'uns amics i això sempre ho fa més divertit, també.

A l'estar sola no em vaig atrevir a acostar-me gaire als grups, però no em vaig poder estar de parar un moment al Ronan, doncs tenia dubtes sobre perquè havia assenyalat la meva samarreta. Quan el vaig parar, el primer que va fer va ser riure's i dir-me alguna cosa tipus: "the lady from the concert!". Em va comentar que sempre llegeix les samarretes de la gent i que s'havia fixat en la meva. Res més.

Després d'un parell de Mahous, cap a les 2h i després de sentir punxar Personal Jesus, vaig considerar que ja era hora d'anar a descansar, doncs quasi no havia parat des de les 6h del matí de divendres.

Dos minuts i ja estava a l'hotel, això sí, sense sopar, així que l'endemà a l'esmorzar vaig arrassar.

El diumenge me'l vaig prendre amb calma. Em vaig llevar a les 9h, em vaig dutxar tranquil·lament, vaig esmorzar com una reina i vaig sortir a patejar unes hores per Madrid.

Al vespre i 45 minuts més tard de l'hora prevista, vaig sortir ja cap a Barcelona. Aquest matí no em podia despertar de cap manera, però un cop he anat recordant el cap de setmana, ja m'he pogut anar animant una mica. Ara a l'espera de la propera.

VNV Nation - Gratitude

Avui toquen, per fi, VNV Nation a Barcelona. I després d'una mala notícia i dues d'horroroses, encara sort que estic segura que el concert serà memorable.

Demà, a Madrid. I diumenge, morta de cansament, però feliç segur. Per a preparar-nos, a l'últim moment, abans de sortir de la feina, Gratitude. Temazo del darrer àlbum Automatic.



Està bé al video que en Ronan Harris explica el seu significat per a la cançó i diu que no està sent cínic, sinó que li dóna les gràcies a tots els cabrons que han gosat posar-se al seu camí.

A disfrutar!

Entrades 2012

Què ens depararà aquest 2012? Qui ho sap, però el que ja tinc a les meves mans són les entrades d'un parell de concerts.

El primer, que ja fa temps que tinc, és el de VNV Nation amb Frozen Plasma.


Aquí la incògnita és que deu ser això del "Extra Long Live Concert". Suposo que començaran una mica abans del que és habitual i acabaran a la mateixa hora.

D'altra banda, ahir passejant pel carrer Tallers em vaig parar a Revólver. És innevitable. Per un costat vaig comprar el Futureperfect de VNV Nation per 7€! Li regalaré al meu nebot quan sigui una mica més gran. Ara com ara li semblaria massa dur.

Un cop allà vaig veure que les entrades pel concert de De/Vision ja estaven a la venda i com que ja estava allà... Com es pot veure a l'entrada, és la número 3. Suposo que les acabaven de posar a la venda.


Per ara 2012 no pinta malament.

VNV Nation - Resolution

Tot i que avui és el meu primer dia de vacances de Nadal, sembla que la cosa va de posts curtets.

Només volia posar una de les noves cançons de VNV Nation: Resolution:



"The rage you feel will consume you and destroy you
Let this rage inside you die"

Entrada: Frozen Plasma & VNV Nation

La setmana passada vaig rebre un mail de ticketmaster que em deia que ja podia comprar les meves entrades per al concert de VNV Nation i Frozen Plasma. Sí, sembla que ticketmaster també ens vigila.


Toquen el divendres 10 de febrer a la sala Bikini. L'endemà toquen a Madrid i potser també m'hi deixo caure, ja que vaig prometre que hi tornaria a visitar uns coneguts i aprofitaria.

Al rebre el mail vaig fer el que calia, comprar-lo. El darrer disc m'ha agradat bastant, però encara que no l'hagis escoltat, o no t'agradi, un concert de VNV Nation cal viure'l.

Fa mesos ja que vull parlar del darrer disc de VNV Nation, Automatic, però amb tant de moviment ho he anat deixant aparcat i ara només comentaré una mica per sobre. Sense entrar en detalls. Potser més endavant vaig comentant cançó a cançó, però per ara no trobo mai l'estona necessària.

En general em sembla un disc més alegre que els anteriors, més optimista. Potser no segueix tant la línia marcada per Futureperfect, Judgement i Of Faith, Power and Glory, que són els cds més complets que tenen. Però era necessari un petit canvi també. No poden estar tirant de la mateixa fórmula sempre.


Els teloners seran Frozen Plasma, amb el Felix Marc al capdavant, així que a primera hora ja em tindran allà per no perdre'm ni una nota. Aprofito per posar una cançó seva ja que tot i no ser tan coneguts, també valen la pena. A veure què tal en viu. La cançó que he escollit és Tanz die Revolution:



Segur que en directe sona genial. A part, tenen una versió en castellà feta per State of the Union, que sempre que l'escolto em fa riure: aquí.

VNV Nation - Perpetual (Live)

A la que pugui trobar una estona lliure una mica llarga, m'agradaria comentar el nou cd de VNV Nation, però fins llavors, tot i començar a semblar una mica monotemàtica, vull compartir aquest video de la cançó Perpetual:



Es tracta del directe que vaig poder veure a Viena i on en Ronan agafa la càmara d'una noia del públic i ens grava a nosaltres. Crec que ho està fent a tots els concerts d'aquesta gira, probablement també cansat de què no el deixin d'enregistrar. Tot i això, és divertit. Més si hi surts i tens aquest gran record :)

Concert: VNV Nation (Wien)

Uns dies després, ja puc comentar com va anar el concert de VNV Nation a Viena, ja amb una mica més de perspectiva, però encara amb l'opinió de què va ser un gran concert.

Comencem pel principi. Vaig sortir d'hora de l'hotel per si em perdia. Havia d'agafar el metro durant més de 10 parades i després intentar trobar la sala. Tot va anar bastant bé i vaig arribar a quarts de set a la sala Szene. A l'entrada em van dir que fins les 19h no obrien, així que vaig anar a buscar un bar per a passar l'estona.


Pocs minuts després de les 19h vaig anar a la sala i ja hi havia unes 10 persones fora esperant. Van obrir i no vaig tenir cap problema per a canviar la confirmació de compra que m'havien enviat per email per una "entrada". No em van donar una entrada en paper, sinó que em van posar un segell a la mà, una llàstima perquè no la podré afegir a la meva col·lecció.

Un cop a dins vaig poder veure dues coses. La primera, els horaris (20.30h els teloners i 21.30h VNV) que m'haguessin ajudat una mica a situar-me si els hagués conegut abans, i la segona, com era part de la sala.

Dic "part de la sala" perquè la pròpia sala on es faria el concert encara estava tancada. Així que el que vaig poder veure en un principi era un passadís que donava pas als wc (una mica cutres), a una barra de bar petiteta i a la tenda de merchandising.

Aquí vaig anar-hi directa i vaig obrir els ulls com a plats al veure que ja hi havia el nou cd Automatic disponible. Per suposat va ser el primer que vaig assenyalar. També va caure una samarreta.


Un cop feta la compra, vaig continuar investigant. Hi havia un altre passadís que no sabia on conduia, però al veure que alguna gent hi anava, m'hi vaig afegir. Et portava a una altra barra una mica més gran i a la dreta a una mena de pati a l'aire lliure amb taules i cadires, on hi havia gent prenent alguna cosa abans del concert i on es podia fumar ja que a la sala estava prohibit. Vaig veure un dels que toquen els teclats en viu amb VNV però no hi vaig entrar.

Cap a les 20h i després d'una hora d'una calor important, van obrir les portes de la sala. Vaig esperar que hi entrés un grupet que estava al meu costat i m'hi vaig llençar de cap. Primera fila i sense problemes ja que la gent va anar entrant a poc a poc.

Llavors ja em vaig girar per analitzar la sala. Petita. Diria que fins i tot més que la sala Bikini a Barcelona. Em va saber greu, però la veritat és que al final es va omplir i feia goig. Suposo que jo pensava que a Alemanya i Àustria el grup tindria una major acollida que a Barcelona, però potser només és a Alemanya...


A les 20.30h van sortir a l'escenari Straftanz, que vindria a significar "dança criminal" i que pel que he vist ara està format per dos membres del grup Rotersand que s'ho prenen com un projecte paral·lel.

Hi havia alguna gent que ho va viure molt, però en general crec que no eren gaire coneguts. No em van desagradar, es podria dir que fan un tipus de música industrial, molt fosc, però per aconseguir que la gent balli i participi constantment. Per mi era difícil participar perquè quan parlaven ho feien en alemany i em perdia totalment. Les lletres de les cançons també en alemany.

Aquí cal fer una parada per tal d'explicar les peripècies del noi que tenia a la meva dreta. Entre concert i concert vaig descobrir que era d'Eslovàquia, que tocava en un grup també d'aquest estil EBM-industrial i que organitzava un concert per al 30 de setembre al seu país. Tampoc és molt estrany, ja que els dos països estan a tocar, però sempre sorprèn. Segurament ells també es debien sorprendre quan vaig dir que jo venia de Barcelona. Crec que es va quedar sense veu de seguida, doncs ja amb els teloners va embogir completament de tant cantar/cridar i ballar. Va fer una colla d'amics per allà i són dels que més van animar amb càntics, potser en ocasions excessius, però bé, t'ho prens amb humor.

L'escenari era relativament senzill, però donava joc. Al darrere, al centre, hi havia la bateria d'en Mark i als costats dos sintetitzadors per als acompanyants. Al darrere de tot hi havia crec que 6 panells amb leds que s'anaven il·luminant i formaven imatges, lletres o simplement mostraven colors. Al davant hi havia un espai perquè en Ronan pugués córrer de costat a costat.


A les 21.30h puntuals van sortir VNV Nation amb Chrome i la calor ja començava a ser insuportable. Potser estàvem a més de 30º? Doncs després de saltar i cantar durant una única cançó, ja anàvem tots xops, alguns sense samarreta ja i d'altres acabant-nos la beguda i pensant com ens hidrataríem a partir de llavors...


Durant les primeres cançons, crec que 3 ó 4, vam tenir uns fotògrafs davant, que anaven fent fotos i en Ronan comentant amb ells, dient-los que es movia massa ràpid perquè l'atrapessin. Al final va fer sortir en Mark perquè els hi puguessin fer una foto en condicions. Per sort ja van marxar i vam guanyar en visibilitat.

A partir de llavors, ja simplement ens vam deixar portar per la música, els comentaris irònics d'en Ronan i vam suportar la calor de la millor manera que vam poder.


El concert en sí va estar molt bé. Van tocar noves cançons, algunes ja una mica conegudes com Control on fins i tot vam corejar alguns trossos, i d'altres no tant, però que pintaven molt bé. Juntament amb aquestes van afegir cançons més antigues, sobretot de les primeres, que tenien bastant oblidades. Potser no són de les meves preferides, però són grans cançons igualment i algunes són fantàstiques en directe. Per a mi, un moment digne de menció va ser Beloved que és preciosa.

El setlist va ser el següent, tot i que estic bastant segura que no van tocar totes les cançons, en part perquè van acabar amb Perpetual:


I ja parlant de Perpetual, comentar que la gent sí que tararejava la música, però que crec que a Barcelona es porta a un extrem més fanàtic, on ja amb la primera nota el públic embogeix. Aquí crec que al principi només hi era jo...

Per suposat, en Ronan com sempre, movent-se sense parar, encoratjant el públic, comentant tot el que se li acudia i disfrutant de les noves cançons (en una li van haver de posar les lletres en un paper per si de cas). En Mark espectacular a la bateria i sortint un parell de moments al davant per a fer-nos aplaudir o cantar.


A l'acabar el concert vaig demanar el setlist a en Mark (by the face) i em va dir que després, però va marxar sense donar-me'l. Llavors ja es va afegir diversa gent a demanar-lo. El primer se'l va emportar un noi que estava més enllà i el segon li van donar al noi de la meva esquerra. Havia comentat amb ell algunes coses a la mitja part i sabia que venia de Barcelona, així que immediatament es va girar i me'l va donar. Crec que li vaig agrair tant que encara deu flipar. Després he vist per internet les fotos que va fer ell i que va aconseguir fer-se'n un parell amb el grup, així que me n'alegro molt per ell. Jo espero aconseguir-ho a Barcelona, on m'és més fàcil moure'm per la ciutat un cop acabat el concert.


Ara, a l'arribar a Barcelona, he descobert que hi va haver una after-party. No sé si allà o en un altre lloc, però la veritat és que no hagués estat malament. Tot i això, ja estava preocupada per si no podia agafar el darrer metro, així que vaig sortir corrents per si de cas.