Concerts Head-Less i Chrom (EOD)

Aquest any el festival ha començat amb un concert previ. Es tractava de la celebració dels 8 anys d'Empire of Darkness. Els grups eren:

Stage 1:
19:15 – 19:45 Head-Less
19:55 – 20:35 Chrom
20:50 – 21:30 .com/kill
21:45 – 22:35 Rabia Sorda
22:50– 23:45 Spetsnaz

Stage 2 :
20:15 – 20:35 Body Harvest
20:50 – 21:30 Yura Yura
21:45 – 22:45 Le Moderniste

Com que el meu cos no ho podia aguantar tot, al final només vaig quedar-me a veure els dos primers grups, que, al cap i a la fi, eren els que volia veure. M'hagués agradat veure Spetsnaz, però ja no va ser possible.

Vaig arribar una mica abans de què obrissin les portes, per a poder agafar un bon lloc i, a la vegada, no haver d'esperar molta estona al carrer, però van obrir les portes uns 20 minuts tard, pel que els concerts ja van començar mitja hora tard...

Primer van sortir Head-Less, que van tenir el difícil paper d'obrir la nit. La sala encara estava quasi buida, la gent distreta... Però com sempre, a mi em van encantar. Van estar animats, la música jo trobo que sona molt bé i el cantant intenta que el públic participi fins que ho acaba aconseguint.


Després van sortir Chrom. La sala ja estava més plena i començava a fer calor. A part, crec que són de Colònia, pel que tenien un bon grapat de seguidors. També em van agradar molt. Estan preparant un nou disc i espero poder-lo sentir aviat. Els clàssics, com sempre, fantàstics, especialment Memories, amb la que van tancar.


A l'acabar vaig anar al wc a refrescar-me i després em vaig comprar un cd de Head-Less, l'únic que em faltava.

El Markus (un dels membres) estava allà (sempre està a tot arreu, la veritat) i al veure'm amb la samarreta del grup em va saludar directament. Al dir-li que era de Barcelona, ja es va situar més i em va dir que havien de venir a obrir per a And One a l'octubre, però que al final no serà possible. Tots estaven per allà i em van firmar el disc:


Vaig escoltar un tros de .com/kill abans d'anar cap a l'hotel. Des de lluny, sentada, però com que tampoc em convencien i calia descansar per a l'endemà, ja vaig marxar.

Concert Head-Less (Dresden)

Els teloners del concert eren Head-Less, i eren un dels principals motius pels quals vaig decidir anar cap a Dresden.

Hem arribat a la zona del concert cap a les 16h, una hora i mitja abans de què obrissin les portes. Hi havia bastanta gent, però un cop a dins, no hem tingut cap problema per a situar-nos a primera fila. Hem pogut veure justament a Head-Less acabar de fer les proves de so.

Durant l'espera, m'he comprat una samarreta del grup i me l'he posat, per a donar-los suport. A les 19.30h han sortit a l'escenari. El cantant al mig i dos teclats, un a cada costat. Darrere seu 3 panells amb el logo i el nom del grup:


El setlist no el recordo, però m'ha agradat. He pogut cantar i ballar durant la mitja hora que ha durat i, a més, han tocat un nou tema. Tot i això, després del concert li he preguntat al cantant si tenien previst un nou disc i ha dit que a llarg termini, que uns dos anys.


L'anècdota de la nit ha estat quan el cantant, amb el micro a la mà, ha dit alguna cosa similar a "aquí tenim a la miss Catalunya". Llavors ha dit Bona sera, al que li he dit que això era italià i s'ha rigut. Al final s'ha quedat amb un Good evening. Després li he agraït el detall :)

Previ Head-Less

Demà vaig a veure el concert d'And One a Dresden. En part, hi vaig perquè també hi toquen Head-Less, els quals només he vist una vegada en directe, però em van agradar molt i el seu darrer disc, imperfect: [mensch], sempre m'ha semblat molt complet.

No hi ha gran cosa sobre ells per internet, però sí que hi ha un parell de concerts. Per ara he vist aquest i crec que val la pena donar-li una oportunitat. Tot i això, la veu sona molt millor en cd...


Amb ganes d'agafar el bus demà (durant 2 hores i mitja), passejar una mica per Dresden, que no hi he estat mai, i disfrutar d'unes cerveses en un ocncert que pot ser molt divertit.

Amb el Rene Hentzschel (Head-Less)

Altra vegada hi havia per allà el cantant de Head-Less per a ampliar el moment groupie. Estava per allà i quan me'l vaig trobar de cara per casualitat, em va reconèixer. Va dir que em recordava i que havia estat molt amable.

A la foto se'ns pot veure fent l'idiota amb les begudes:


També amb el Joke:


En el moment que marxàvem vam estar parlant amb un noi que em va dir que era el teclista. Crec que era veritat (no intentava lligar perquè la nòvia estava allà), però també podia estar prenent-me el pèl fàcilment.

Amb el Rene Hentzschel (Head-Less)

Tal i com comentava en l'anterior post, vaig tenir el moment groupie a Leipzig. Però no va ser amb l'Steve Naghavi (quan va arribar, no volia semblar una ànsies i, després, va estar punxant i jo vaig marxar abans de què acabés), sinó que va ser amb un altre cantant d'un grup alemany.

El vaig veure de lluny quan l'Steve ja estava punxant. Molt elegant (camisa, corbata) i a prop de la barra, mirant discretament. Era el cantant de Head-Less sense cap mena de dubte. És molt alt, prim i amb orelles de soplillo. Així que ja vaig decidir que en algun moment l'assaltaria. He buscat per internet i crec que es diu Rene Hentzschel.

I així va ser. Primer només vaig parlar un minut amb ell. I al cap d'una estona, li vaig demanar una foto. Al final fins i tot es va posar a ballar una estona i tot.


Sort que no es veu la meva cara, perquè ja tenia els ulls mig tancats...

Head-Less: imperfect: [mensch]

A Head-Less els vaig conèixer fent de teloners d'And One a Barcelona. En general els teloners, si no els conec ja prèviament, no em convencen. A vegades deixen bastant a desitjar pels motius que siguin.

En aquest cas, però vaig sentir algunes cançons que ja des de l'inici em van agradar. A part de què vaig trobar que es movien com peix a l'aigua sobre l'escenari. A l'acabar el concert em vaig comprar un cd i ara estic mirant a veure si trobo (i a un preu correcte) el seu darrer cd, imperfect:[mensch] perquè m'està agradant molt.

El tracklist és el següent:

1. Contrapunkt
2. Punish Your Head
3. Burning
4. We Stand In Hope
5. Dialoque
6. Als Ich Fortging
7. Forgiving
8. You
9. Down Memory Lane
10. The Deep Insight

Hi ha un tros del cd que em té totalment atrapada. Es tracta de les cançons Als ich fortging, Forgiving i You.

És una combinació estranya, potser. La primera d'elles, Als ich fortging, és una cançó lenta, amb una melodia musical bastant básica de piano i deixant la veu en primer pla. M'acabo d'adonar que és un cover, probablement del 1987 i d'un grup que es diu Karussel. El que no treu que em segueixi semblant preciosa i més amb aquesta veu profunda.



La segona és Forgiving i és, probablement, la meva preferida i que trobo que encaixa perfectament amb la seva predecessora i la successora. En aquest cas ja té més base musical i la lletra és en anglès. Només he trobat el següent video en directe i la veu deixa una mica a desitjar, però serveix per a fer-se'n una primera idea.



Finalment, arribem a You i es completa la trilogia. Aquí ja arriba la cançó més animada de les tres i ara que la torno a escoltar no sé si fins i tot està per sobre de l'anterior en el meu llistat de preferències.



Actualment segueixen fent de teloners de grups de primera fila com VNV Nation, per exemple. Així que espero tenir l'oportunitat de poder-los veure de nou per Barcelona.

Concert: Head-less, Colony 5, Covenant

Ja ha arribat l'hora d'escriure sobre el concert de dissabte: Covenant, Colony 5 i Head-less.


Últimament m'he acostumat a arribar a les sales de concerts quan els primers teloners ja han començat, han tocat un parell de cançons i puc escoltar les darreres. Així no se'm fa tan llarg i ja veig més o menys de quin estil són. En aquest cas va ser un error.

Només entrar em van impresionar dues coses de Head-less, els teloners:

• sonaven molt bé
• el cantant era una curiosa barreja entre Dave Gahan i Steve Naghavi, tan físicament com en els moviments

Sobre l'escenari hi havia el cantant, acompanyat per 2 nois més als sintetitzadors. Vaig escoltar poquetes cançons, però n'hi havia amb la lletra en alemany i d'altres en anglès. Em va agradar que ja fossin capaços d'animar el públic des d'un bon començament. La gent es movia una mica i els hi seguia el joc: aplaudint, movent els braços... És molt difícil obrir un concert on pràcticament ningú t'ha vingut a veure a tu i no et coneixen.

A l'acabar la seva part ens van donar les gràcies aproximadament mil vegades i ens van instar a comprar algun dels seus cds, cosa que vaig fer i amablement em van firmar.


Pocs minuts després de les 21.30h, van sortir Colony 5. Em va sorprendre que la gent no s'impliqués més, doncs són un grup prou conegut i amb molt bones cançons. Érem uns pocs els que cantàvem les cançons i saltàvem quan ens ho demanava el cos.

Portaven un video preparat per tal d'anar posant imatges al fons de l'escenari i la veritat és que encara els hi donava una mica més de vida. La resta de l'escenari no tenia res més, tal i com acostuma a ser sempre a Bikini.


No recordo quines cançons van tocar, però sí els temes més celebrats: Plastic World, Accelerate, My World i Hate, amb la que van tancar un gran concert. A part, també van tocar cançons del darrer disc: Knives, Ghosts, Absolute Religion... entre d'altres que no acabo de recordar bé o que no coneixia.

Sobre l'escenari van estar actius. El cantant, P-O Svensson, es movia i com que la majoria de les seves cançons tenen una tornada animada, saltava i ens feia partíceps de la cançó, però com ja he comentat, érem pocs els que ens hi sentíem part. A part, estàvem una mica dispersos, enlloc de fer una pinya.

Tot i això, jo els vaig disfrutar i espero que tornin aviat amb un nou disc sota el braç.


Finalment, uns minuts més tard del previst, van sortir a escena Covenant i la gent ja es va animar del tot. Ara que hi penso, comentar que la música que posaven entre grup i grup era d'And One.

L'escenari no estava decorat, però a l'aixecar-se les cortines, es va poder veure que els dos teclats estaven molt a prop del públic, quan normalment sempre es segueix un mateix estil: el cantant a primera fila i els teclats una mica més enrere, per a donar espai al frontman.


Com que l'Eskil Simonsson tampoc és el frontmant més ballarí, tampoc li feia falta. I així també se'ls donava més protagonisme, ja que en aquest cas el tenen, hi ha bastantes parts on ells van afegint sorollets a la cançó.

Tampoc recordo el setlist, però algunes de les cançons que van tocar són: Happy Man, The Men, 20Hz, The Beauty and the Grace, Lightbringer, Dynamo clock, Dead Stars, etc.

Durant una bona estona, vam tenir un grupet de gent que semblava més disposada a molestar que a passar-s'ho bé. Primer de tot, si vas a un concert on hi ha gent que s'està esforçant a tocar bé la seva música, si pot ser, no et posis d'esquena a l'escenari, menys si estàs tan a prop. Però, un cop una de les noies va caure al terra ja van desaparèixer. No sé què va passar exactament, però ho vam agraïr. A partir de llavors, vam poder disfrutar amb més tranquil·litat.

De sobte, van aparèixer dos nois, venint de l'esquerra, centrant-se a l'escenari, barrejant-se entre la gent. Per suposat eren els components de Colony 5, que també volien disfrutar d'algunes de les cançons. Ens van donar el plaer de comentar un parell de coses amb ells i de fer-nos unes fotos, com comentava aquí. (Gràcies!)

Es van quedar entre nosaltres unes quantes cançons i es van retirar abans de què s'acabés. Em va semblar genial que estiguessin allà per diversos motius:

(1) els fa molt propers. Humilitat!
(2) són els teloners de Covenant, pel que probablement els han vist diverses vegades, però tot i això els veies disfrutar de les cançons com un més
(3) van tenir la paciència d'aguantar un parell de fricks que corríem per allà


Tornant a Covenant... Tenen molta energia en directe, li donen molta força a les cançons amb una base forta i ràpida. El cantant no serà el més animat del món, però el vam veure donar saltets i no es va excedir amb els Beautiful! com la darrera vegada que pràcticament ho va dir dues vegades per cançó. Va començar més apagat, però es va anar accelerant.

La veritat és que l'últim cd, Modern Ruin, em va decepcionar bastant en un inici, però li he anat trobant detalls que m'han agradat i li donaré alguna oportunitat més, perquè potser va ser simplement un moment erroni per a escoltar-lo o necessitava més paciència de la que tenia en aquell moment. És un so una mica més fosc del que jo m'esperava i potser per això no em va acabar de fer el pes. Per ara em segueix semblant que està una mica per sota d'alguns anteriors, però va millorant.