Amphi Festival (dia 1)

Aquest festival me l'haig de prendre amb més calma per la força, així que enlloc de ser allà a les 10h, com els anys anteriors, he aparegut cap a les 12h passades.

He passejat una estona per les botigues mentre tocaven The Juggernauts a l'escenari principal. Ja els vaig veure a l'Out of Line Weekender, així que tampoc és que estiguessin a la meva llista d'interessos principals.


Després vaig veure de lluny, sentada i a l'ombra a She Past Away i Clan of Xymox. Quan van començar Lord of the Lost sí que em vaig aixecar i vaig anar a veure'ls de peu, tot i que lluny de l'escenari.


Llavors ja era moment d'anar a l'altre escenari. No vaig trobar a l'amiga que buscava, però sí un bon lloc per a veure Aesthetic Perfection, el grup que omplia, per a mi, tot el dia. Va estar molt bé, va ser l'únic concert en el que em vaig deixar cantar, ballar i saltar com si estigués al 100%. Però feia molta molta calor! Les fotos són bastant desastres:


A l'acabar sí que vaig trobar l'amiga i vam anar a menjar alguna cosa i a seure una bona estona. Quan li tocava a Blutengel ens vam acostar a l'escenari, però a un costat, per a no notar tant la presència de la gent. Va estar bé, però tocaven amb una orquestra, pel que em semblava més adequat per a una sala amb seients. Com que estava cansada, al final vaig anar a sentar-me i a disfrutar del so des de lluny, tot i que llavors ja no veia res:


Li tocava el torn a Front 242, però ens feia una mica de mandra. Els vam veure des de lluny, però a la segona cançó ja vam començar a marxar i encara sort, perquè van parar el concert perquè hi havia problemes tècnics i em sembla que al final van tocar algun tema més, però tard i poca cosa.

Vam entrar a l'altre escenari i estava començant el Midge Ure, el cantant d'Ultravox. Vam seure al terra i vam disfrutar així dels primers temes. Els dos últims, ja de peu i més aprop. Pell de gallina. Molt maco.



I després a sobreviure de nou a la calor amb Camouflage. Tan correctes com sempre. I amb la sorpresa de tocar la darrera cançó amb el Peter Heppner!!!


Després ja cap a l'hotel perquè no podia seguir excedir-me, o el segon dia no serviria per a res.

Aesthetic Perfection: The New Black

Aesthetic Perfection, que si tot va bé, podré veure aquest cap de setmana, han tret un nou videoclip.

Han escollit el tema The New Black i el video està creat a partir dels concerts del seu darrer tour:

Amphi Festival 2014: Aesthetic Perfection

És ja un bon moment per a començar a fer el llistat dels grups de l'Amphi Festival d'aquest any? Ho he anat deixant perquè no sé si hi podré anar. Encara no sé on estaré vivint, ni on estaré treballant, però si tot va bé, no tindré cap problema per a escapar-m'hi.

Ja hi ha alguns grups destacables entre els que han anat anunciant. Aquí s'aniran actualitzant. Tot i això, he decidit començar per un grup que ja conec, que vaig veure al mateix festival ara fa 2 anys i que actualment està sent notícia pel seu nou disc: Aesthetic Perfection.


Breu descripció: ja en vam parlar aquí, però a mode de resum i ara que ja els conec, comentaria que es tracta del grup del Daniel Graves i que va acompanyat sempre pel Tim van Horn. Els teclistes varien entre continents i no sembla que siguin part real de la banda.

Acaben de treure un nou disc i segur que aprofiten per a tocar-ne unes quantes cançons en viu. El seu inicial to dur ha virat una mica cap a un synthpop més innocent, tot i que continuen tenint moments de crits i exaltació.

Discografia:

1. Close to Human (2005)
2. A Violent Emotion (2009)
3. All Beauty Destroyed (2011)
4. 'Til Death (2014)

Temes més coneguts:

1. All Beauty Destroyed (video)
2. Schadenfreude (video)
3. Motherfucker (video)
4. The Great Depression (video)
5. Sacrifice (video)

He decidit compartir un tema del darrer disc. Encara no està a la venda (sortirà la setmana que ve), però es pot escoltar en streaming per internet i, després de posar-lo ja 3 ó 4 vegades, he optat per la cançó :


Continuarà...

Aesthetic Perfection: 'Til Death

Seguim amb les novetats que havia deixat aparcades. El següent és sobre Aesthetic Perfection i el nou disc que surt a la venda la setmana que ve, el dia 11.

El Daniel Graves, l'ànima del grup, sempre dóna a conèixer els seus temes, li agrada promocionar-los per a què arribin a més gent i, per a mi, és una bona tàctica, ja que aconsegueix atraure a nous fans i et dóna l'oportunitat de poder escoltar la música abans de comprar un cd.

seguint el que dèiem, a la pàgina web de Revolver Mag hi ha tot el disc en streaming.

L'he estat escoltant aquest cap de setmana i, tot i la decepció inicial pel canvi de rumb del grup, cada vegada em va agradant més. Potser simplement es tracta d'encarar-lo d'una manera diferent i sentar-se a disfrutar-lo. No plantejar-se que ve de tal o tal altre grup, sinó escoltar-lo amb tots els sentits. Perquè la veritat és que no sona gens malament i potser només era l'esperança de què el grup girés en una altra direcció, més fosca i dolorosa. Es tracta del contrari, un disc més positiu.

Alt-Fest 2014

Ja fa cosa d'un any que vaig seguint les evolucions d'un festival britànic que es diu Alt Fest.

Ja des del primer moment cridava l'atenció pels grups que estava anunciant i per la mida a la que volia arribar. Volia ser el festival de música alternativa més gran i interessant mai realitzat. A base de començar a vendre entrades anticipades, s'han pogut anar finançant des del principi, i anar ampliant més i més la seva llista.


Degut a aquest tema de la pre-venta d'entrades, em va semblar que potser era un engany, que s'emportarien els diners de la gent i no se'n sabria mai més res, però després d'un any, ja sembla que això va de debò i que realment pot ser molt interessant.

Es portarà a terme del 15 al 17 d'agost d'aquest 2014 a Boughton Estate (Kettering, Northamptonshire, NN14 1BJ United Kingdom). Es tracta d'una localització al nord de Londres, bastant allunyada de la civilització, per tal de poder tenir espai per als diferents escenaris que muntaran. Jo diria que n'hi ha 6 (Main Stage, Metal Stage, Industrial Stage, Goth Stage, Steampung Stage, S.O.P.H.I.E. Stage) i, després, altres activitats, però que no es realitzaran en un escenari com el dels concerts.

Les activitats que es duran a terme han estat consensuades (en part, almenys) amb el públic que hi assistirà. És a dir, que els organitzadors han preguntat què volia la gent i ho han portat a terme. Tot i que això és molt relatiu, ja que sempre hi haurà algú que demani el grup 'x' i llavors sempre podràs dir que has aconseguit el que volien.

Ja centrant-nos en els grups que hi tocaran, són una quantitat important, amb molts caps de cartell. Així que fem una descripció per escenaris, similar a la que tenen ells a la pàgina web:

• Main Stage: VNV Nation, Fields of the Nephilim, Killing Joke, Dope Stars Inc, Goth Minister, Jayce Lewis, Methedreame, Marilyn Manson, Gary Numan, KMFDM, Truck Fighters, Black Futures, Steak, Jindivik, The Cult, Arch Enemy, Eisbrecher, Peter Hook & The Light, Blutengel, New Device i Fuckshovel.
• Metal Stage: Onslaught, My Ruin, Mono Inc, Breed 77, Cradle of Filth, Malefice i Palm Reader.
• Industrial Stage: Front 242, Rotersand, Aesthetic Perfection, Faderhead, Tenek, V2A, Null White, William Control, K-Bereit, Suicide Commando, Nachtmahr, Soman, SA11, XP8, Eisenfunk, Deviant, Angelspit, System:FX, K-Nitrate, Covenant, Leather Strip, [:SITD:], Alien Vampires, Unter Null, Krystal System, Inertia, Global Citizen, Alterred, Pretty Addicted i Digicore.
• Goth Stage: Alien Sex Fiend, Marionettes, The Eden House, The Last Cry, 13 Candles, Clan of Xymox, The March Violets, Pretentious Moi?, NFD, CPV, CIB, Diary of Dreams, Skeletal Family, The Beauty of Gemina, Zeitgeist Zero i Attrition.
• Steampunk Stage: BB Blackdog, Birthrite, Seas of Mirth, Skorbut, Daniel Malheur, Frenchy and the Punk, The Mysterious Freakshow, Crimson Clocks, Gladstone, Steampunkfunk Bizarre, The Shanklin Freak Show, Jezebel Steele, The Dark Design, Metropolis, Professor Elemental, Whiskey Bob Shaker, Aeronautica, DH Laurence i Miss Von Trapp.
• S.O.P.H.I.E. Stage: Senser, i, Jesus Loves Amerika, Concrete Lung, Stereo Juggernaut, Vivid Nation, Spawn of Psychosis, The Cureheads, Petrol Bastard, Fearless Vampire Killers, Beholder, Skreamer, The Self Titled, Collapse, Bull-Riff Stampede, Kremated, Wretched Soul, Blacken The Name, Perpetual, Enemo J, November 7, MAXDMYZ, Godsized, Seven Deadly, Black Acid Souls, Soldierfield, Die so Fluid, Generation Graveyard, Spit Like This, Spirytus, Sinnergod, Crashgate, 44 Fires i Paresis.
• Circus Big Top: The Circus of Horrors, Dee Christopher i The Abominable Stiltwalkers.
• DJ's: DJ 69, Angel, DJ Kohl, DJ Martin Oldgoth, DJ Cyberchrist, D. Void, DJ Sinbad, Steve Nine, DJ Hive, DJ > Jo The Walter, DJ Vaderetro i Flame.
• Clubs at Alt-Fest: Vampire Party, Club AC, Analogue Trash, Dead of Night, Nocturnal Emissions, Shenanigans, Reptile i Slimelight.
• Art: Upsaw Live Graffiti Murals.

La veritat és que hi ha molts grups que no conec, però que sembla que també tenen bastants seguidors. Tot i això, és innegable que el festival serà molt molt gran, almenys en quantitat de grups. I, mirant el que està en verd, sobretot a l'escenari principal i a l'industrial, ja valdria la pena! A part, falten encara algunes confirmacions.

Aesthetic Perfection: 'Til Death

Hi ha novetats sobre Aesthetic Perfection. Ja sabem el nom, la portada i el tracklist del nou cd. Es dirà 'Til death i la resta de la informació és:

1. Happily Ever After
2. Antibody
3. Lights Out (Ready to Go)
4. Death Rattle
5. Big Bad Wolf
6. Showtime
7. Oh, Gloria!
8. The Dark Half
9. The New Black
10. Lovesick

De les 10 cançons de les que consta el cd, ja n'han sortit 3 com a single i fins i tot amb un videoclip original: Antibody, Big Bad Wolf i The Dark Half.

A part, dins de la newsletter del grup, hi havia un link ocult que et reenviava al seu Soundcloud. Clicant es pot escoltar el tema The New Black.

Ja que estava parlant d'Aesthetic Perfection, volia aprofitar per comentar que ahir el Daniel Graves va escriure a Facebook que durant 1 hora contestaria tantes preguntes com pugués de les que la gent li anés fent. Hi he estat donant una ullada i la veritat és que és bastant interessant. Hi ha preguntes molt tontes, però algunes són interessants, així com també les respostes. Es pot llegir per aquí.

Aesthetic Perfection: Big Bad Wolf

Divendres es va donar a conèixer el tercer single i el videoclip d'Aesthetic Perfecion, però jo ja estava de camí a Madrid. Es tracta de Big Bad Wolf i segueix en aquest nou estil que ha pres el grup.

Em genera sensacions estranyes. Realment el grup ha pres un nou camí i no sé si em convenç o no. No em desagrada, però no sóc capaç de relacionar-ho amb el que jo esperava d'ells, pel que em costa entrar-hi. El Daniel Graves sempre diu que és normal que soni diferent al que va fer fa 'x' anys perquè ell no és el mateix, però és clar, jo tampoc ho sóc.

Tot i això, crec que val la pena escoltar-lo, donar-li una oportunitat i disfrutar del video a l'estil Caputxeta vermella perquè, com sempre, està molt ben fet.


Per un costat m'agrada que el Daniel Graves es llegeixi els comentaris i raoni les seves motivacions. A vegades comparteix alguns dels comentaris negatius que rep i explica les raons per les quals no hi està d'acord. No m'agrada tant quan les comparteix per a enriure-se'n. I odio quan tota la legió de fans surt a la seva defensa a criticar el crític sense explicacions més enllà de "ets el millor, m'encanta el que fas".

Fa uns dies, VVN Nation comentava alguna cosa similar. Que rebia molts comentaris sobre que ja no els agradava el que feien i que estava millor el que feien 12 anys abans. Ell deia que molt bé, que només escoltés aquells cds, però que ells havien d'evolucionar. Això em sembla 100% lògic. El que no em semblaria bé és que donessin aquesta argumentació per a justificar un disc pèssim. El camí que van seguint els grups pot agradar-te o no, potser no està bé viure del passat perquè llavors criticaríem que sempre fan el mateix, però els nous cds també han de mantenir una qualitat per a ser acceptats.

Aesthetic Perfection: The Dark Half

Ja fa un parell de dies que Aesthetic Perfection va pujar a Youtube el videoclip del seu darrer single: The Dark Half.


Tot i que les noves cançons encara no m'acaben de convèncer, el video és innegable que està molt treballat. Com sempre, especialment l'estètica. Hi apareix una mena de "cosa" que a mi em recorda clarament a una imatge clàssica de Depeche Mode.

Aesthetic Perfection: The Dark Half

Aparto una mica les explicacions d'aquests dies per donar pas al nou tema d'Aesthetic Perfection.

Ja fa uns dies que comentava que el segon single del grup s'estava ultimant. Ahir, el Daniel Graves el va penjar a internet:


L'he escoltat un parell de vegades i té més bona pinta que l'anterior. No acaba de convèncem al 100%, però té parts que són molt bones i donen més esperances de cara al nou cd. La lletra és la següent:

"Follow me to the dark
Into the dead of night
It's time to see the truth
To meet the other side

I'll give you what you crave
I'll leave you wanting more
Cause everything you need
Is lurking in the core

You gotta get it
Oh, you gotta get it

You gotta cut that hole inside of me

You gotta cut deep down below
To where the beauty digs its hole
You'll never love me and it shows
For who I truly am

Why must I be a fraud?
Why must I be a show?
Why cant' I be content
To reap the seed I've sewn?

For all your flattery
For all your words of praise
You're only nurturing
The side of me I hate

Run from the one
In the dark
He'll never let you go"

Aesthetic Perfection: The Dark Half

El 27 d'agost sortirà a la venda el segon single d'Aesthetic Perfection. Es dirà The Dark Half i aquesta serà la seva portada:


Com sempre, una estètica molt cuidada i bastant encertada. I tot i que la imatge del grup es segueix enfosquint, el seu so no va acompassat. A veure si ens sorprenen, igual que ho fan sempre amb la roba i el maquillatge que porten a les fotos promocionals i a dalt de l'escenari:


Després de la primera cançó, Antibody, que no em va acabar de fer el pes, espero un tema més fort i fosc per a aquest segon single. La primera no és un mal tema, però personalment m'esperava un gir a alguna cosa més dura després d'haver anat fent el camí a la inversa els darrers anys.

El tracklist és el següent, pel que també hi haurà un segon tema nou:

1. The Dark Half
2. The Dark Half (suicide commando Remix)
3. The Dark Half (AAIMON Remix)
4. The Dark Half (BITES Remix)
5. The Dark Half (BlakOPz Remix)
6. Dead Ringer

Aesthetic Perfection: Antibody

Aquest matí, a l'arribar a la feina, he pogut veure el nou video d'Aesthetic Perfection.

Es tracta del primer single, Antibody, del que serà el seu nou cd. Ja vam parlar aquí que potser deixava una mica a desitjar. Semblava una cançó més aviat simple i perdia una mica de la intensitat del grup, per passar a sonar més pop. Però el video segueix sent tan professional com sempre.


El video potser se m'acaba fent una mica llarg, però és innegable que l'estètica està molt ben cuidada, tot en blanc i negre, amb molts primers plans del Daniel Graves que, lògicament, n'és el gran protagonista. Ara que el torno a escoltar, té moments que em recorda alguna cançó del Playing the Angel de Depeche Mode.

A part, ja fa dies que van compartint els remixs del single i es poden veure a Youtube. Però ahir van compartir una altra nova cançó que també apareixerà al EP: Damn Good Rhythm:


La veritat és que tampoc m'acaba d'emocionar. Em recorda alguna altra de les seves cançons en alguns moments. No n'estic segura encara. Potser li falta temps.

Aesthetic Perfection: Antibody

Ja fa uns dies que Aesthetic Perfection va anunciar que estava treballant en un nou cd. Aquesta matinada ens han mostrat el primer single, Antibody:


Només l'he escoltat un parell de vegades, però de seguida es pot veure que el so ha canviat una mica. Ha perdut la major part de l'agressivitat que tenia el grup (tot i que conserva alguns dels crits que els caracteritzen). De fet, amb els seus anteriors 3 treballs ja es va poder observar aquesta evolució d'agressivitat decreixent. De totes maneres, no pinta malament i, si amb la resta de temes, guanya una mica de força, pot formar part d'un nou bon cd.

La lletra m'agrada, potser una mica "pillada" a la tornada, però original igualment. I, és clar, l'estètica molt cuidada, com sempre:


Segons s'informa en el mateix video, el single sortirà a la venda en format digital el 7 de juny a Europa i l'11 als EEUU. També es podrà comprar en una edició limitada en vinil a través de la pàgina web del grup.

Aesthetic Perfection: Sacrifice

Ara fa uns dies, el Daniel Graves, d'Aesthetic Perfection comentava que havien definit la música del seu grup com a rock en una revista crec que del nord d'Europa o així. Rock? Rock sense guitarres? Jo no en seré una experta, però em sembla una mica allunyat de la millor definició.

Aquest matí, mirant com definir l'estil musical de Funker Vogt, he pensat que potser hi tenien alguna retirada, així que he anat a buscar com l'havia definit jo al meu blog, i m'he trobat en què realment només n'havia parlat una vegada, en aquest post de l'Amphi Festival de l'any passat.

Així que he pensat que hauria de compartir algunes cançons més del grup. Per cert, l'estil el vaig definir com a industrial i trobo que és més adequat que rock. Potser també aggrotech o EBM, tal i com definíem a Funker Vogt aquest matí.

Ja centrant-nos en les cançons, n'hi ha moltes que m'agraden: la música, la lletra, el ritme, la veu... Al final n'he hagut d'escollir una i he pensat en començar per ordre cronòlogic, pel que he seleccionat Sacrifice, la millor cançó del seu primer disc Close to Human (2005).



El seu primer disc és el que menys m'atrau, a excepció d'aquesta cançó, que la puc escoltar sense parar. He estat mirant alguna actuació seva d'aquells temps i crec que han millorat molt. Tant en cd, com en directe. Ha deixat de cridar i forçar tant la veu i va acompanyat d'un parell de sonats en viu que li donen més alegria al directe.

M'agradaria veure'ls de nou en concert. A poder ser a Barcelona, però ho veig complicat ja que centren les seves gires europees (ells són americans) pel nord d'Europa. Més endavant ja aniré penjant més cançons.

Amb Aesthetic Perfection (Amphi)

El diumenge, també al lloc oficial, hi eren Aesthetic Perfection. No vaig saber benbé què dir, excepte que ens veiem en breu al concert que anaven a oferir. Sel's veia molt amables. Va ser, també, moment groupie.

Amphi-Festival 2012: Aesthetic Perfection

Segueixo el meu llistat particular de l'Amphi Festival amb un grup que no coneixia gaire, tot i que havia escoltat algunes cançons i no pintava malament.

El grup en qüestió és Aesthetic Perfection.

Breu descripció: es tracta d'un grup americà format pel Daniel Graves el 2000. Quan toca en directe està acompanya per un bateria, en Tim Van Horn i un teclat, en Tom Napack als EEUU i l'Elliot Berlin a Europa. Ell mateix es defineix com que no busca un propòsit amb la seva música:

It is not a comment on society.
It is not a forum for philosophy.
It is not your new voice.
It is not a revolution.
Without form, without ego or intention,
Aesthetic Perfection is music without a cause.
Influences are combined, songs composed.
Audio is recorded, edited, arranged and mixed.
Music designed without purpose.


El seu so és més proper a l'industrial, en general és fosc i potent, però no per això, omet temes més delicats i de tan en quan deixa escoltar unes estrofes amb una veu més cuidada. Pel que he pogut veure l'estètica és bastant agressiva també i amb el color negre com a predominant.


Discografia: per ara tenen 3 discs, el darrer de l'any 2011.

• Close to Human (2005)
• A Violent Emotion (2009)
• All Beauty Destroyed (2011)

Temes més coneguts:

• Pale (video)
• Spit It Out (video)
• Schadenfreude (video)
• Living the Wasted Life (video)
• The Great Depression (video)

El disc que jo he escoltat més vegades és "A Violent Emotion". Com de costum, una de les cançons que més m'agrada és la pausada, la que no defineix gaire l'estil del grup, així que al final he optat per a posar-ne dues. Comencenm per la delicada: The Ones:



El segon video que he escollit és el darrer que han tret, Inhuman, lògicament, del darrer àlbum. Es tracta d'un video oficial i està ben fet (els anteriors simplement són les cançons amb una imatge):



Aquí combina més una veu més delicada amb distorsions i crits i, encara que pugui sonar una mica estrany, sona molt molt bé. Continuarà...