Finalment Brams va acabar penjant el seu nou disc, Oferta de diàleg a Spotify i l'he pogut escoltar diverses vegades.
Com comentava l'altre dia, jo he canviat i el meu gust musical també, però tot i això hi ha dues cançons que m'han agradat bastant.
La primera és amb la que s'obre el disc i es diu Inauguració. Aquí és important centrar-se en la lletra, on en Titot és l'encarregat de la inauguració d'una plaça per a Federico Jiménez Losantos.
Sense anomenar-lo mai directament (únicament es refereix a un tal Federicu a la tornada) ens dóna totes les pistes que necessitem per a descobrir-ho sense dificultats: gran referent del medi radiofònic, vós sempre heu destacat per la recerca d'un ambient harmònic, i el mèrit no és només pixar fora de test i fer-ho des de dalt del presbiteri, etc.
La ironia que utilitza en la lletra és el més destacable:
La segona és Un secret que t'havia de dir, on ens explica un cas concret de la guerra de Iugoslàvia, pel que sembla, es tracta d'un cas real i, personalment, em fa posar els pèls de punta. Durant la guerra, un serbi avisa al veí bosnià de què seran atacats per tal que puguin escapar. El motiu? El pare del bosnià va salvar el seu anteriorment (a la 2a Guerra Mundial) i li torna el favor.
Moments de solidaritat en èpoques molt dures. La música s'acosta més al reggea i trobo que hi va molt bé a la temàtica. Tot i això, m'agraden més les estrofes que no pas la tornada en sí:
Tot i que no crec que sigui un disc que escolti gaire sovint, me n'alegro que segueixin tenint un bon nivell. Després de retirar-se com a grup hagués estat una llàstima que ara tornessin amb un desastre i espatllessin tot el que havien fet fins llavors.
Aquest nou cd reactivarà records en els antics seguidors i segur que n'aportarà de nous, que sempre està bé que la cultura catalana es vagi difonent.
Com comentava l'altre dia, jo he canviat i el meu gust musical també, però tot i això hi ha dues cançons que m'han agradat bastant.
La primera és amb la que s'obre el disc i es diu Inauguració. Aquí és important centrar-se en la lletra, on en Titot és l'encarregat de la inauguració d'una plaça per a Federico Jiménez Losantos.
Sense anomenar-lo mai directament (únicament es refereix a un tal Federicu a la tornada) ens dóna totes les pistes que necessitem per a descobrir-ho sense dificultats: gran referent del medi radiofònic, vós sempre heu destacat per la recerca d'un ambient harmònic, i el mèrit no és només pixar fora de test i fer-ho des de dalt del presbiteri, etc.
La ironia que utilitza en la lletra és el més destacable:
La segona és Un secret que t'havia de dir, on ens explica un cas concret de la guerra de Iugoslàvia, pel que sembla, es tracta d'un cas real i, personalment, em fa posar els pèls de punta. Durant la guerra, un serbi avisa al veí bosnià de què seran atacats per tal que puguin escapar. El motiu? El pare del bosnià va salvar el seu anteriorment (a la 2a Guerra Mundial) i li torna el favor.
Moments de solidaritat en èpoques molt dures. La música s'acosta més al reggea i trobo que hi va molt bé a la temàtica. Tot i això, m'agraden més les estrofes que no pas la tornada en sí:
Tot i que no crec que sigui un disc que escolti gaire sovint, me n'alegro que segueixin tenint un bon nivell. Després de retirar-se com a grup hagués estat una llàstima que ara tornessin amb un desastre i espatllessin tot el que havien fet fins llavors.
Aquest nou cd reactivarà records en els antics seguidors i segur que n'aportarà de nous, que sempre està bé que la cultura catalana es vagi difonent.
Entrades
