Amphi Festival (dia 2)

I el segon dia de l'Amphi Festival va arribar. Com que vaig anar a dormir a una hora decent i sense beure alcohol, estava bastant decent, tot i que actualment em canso més ràpid. Havia reposat i tenia ganes de més concerts. A més, els grups de diumenge em cridaven més l'atenció.

Vaig anar cap al recinte al voltant de les 13h. Hi havia alguns grups tocant, com Unzucht, fent una versió de Entre dos tierras, d'Héroes del Silencio, però el primer objectiu era Solar Fake. Després de sentar-nos una estona a l'ombra. Vam anar a veure'ls. Vam poder acostar-nos bastant a l'escenari i disfrutar. M'encanta l'home del teclat, està mig sonat i anima a qualsevol. Sobre les cançons, com sempre, n'hi havia moltes de les noves i jo prefereixo les antigues, però va estar bé.


Després, a descansar de nou i al cap d'1 hora li tocava a Mesh. Com sempre, sempre, sempre, molt molt bé. Són capaços d'animar a qualsevol. Van començar tocant des de darrere, però com es veu a la foto, ningú s'enterava de res, malgrat que jo els hi estava cridant...


I després... a descansar de nou. A agafar forces perquè el final de nit es presentava llarg i cansat. Primer li tocava a Apoptygma Berzerk. Van tocar tots els temes clàssics i la cançó Major Tom, que és molt típica a Alemanya i la gent la va corejar moltíssim. Davant nostre teníem dos nois totalment entregats, saltant i cantant cadauna de les lletres. Va ser molt divertit veure'ls.


I a l'acabar li tocava el torn a Eisbrecher, que van preparar un escenari amb bastanta decoració i van oferir un concert amb molta força. L'Alex, el cantant, va parlar bastant amb el públic i va cantar sense parar, però jo diria que d'altres vegades que els he sentit, se sentia millor com cantava. Tot i això, molt divertit i, encara gràcies, el sol ja va marxar, perquè feia molta calor.


Després cap a l'hotel perquè el meu cos ja estava al límit.

Concert Solar Fake

Ahir vaig anar al primer concert des de què estic aquí a Berlin. La veritat és que m'ho vaig passar molt bé. Però comencem pel principi.

Vam arribar uns 30 minuts abans de què obrissin les portes, així que vam anar a prendre una cervesa a un bar que hi ha molt aprop de la sala, la K17. Uns deu minuts abans de les 20h ja tornàvem a estar a la porta, ja amb bastanta gent esperant.

A les 20h van obrir les portes i vam començar a entrar tranquil·lament. Ens va sorprendre que a part de mirar els bolsos, també escorcollant als nois. Miraven a veure què portava tothom, però un cop a dins, no tenien cap problema en donar cops de vidre i ampolles de cervesa. Sort que la gent és civilitzada.

Primer van sortir 3 nois italians, Spiral 69. Un d'ells estava al sintetitzador i feia les veus, un altre a la bateria i el tercer al baix. No em van entusiasmar especialment, però sí que em van distreure i entretenir.


Després va sortir el Janosch Moldau a l'escenari. Ell cantava i en algunes cançons crec que també tocava el baix (no recordo si era una guitarra o un baix) i, al costat, hi havia un noiet modernet amb un pentinat pijo i unes ulleres de sol gegants. Al darrere seu es projectaven uns videos, alguns més graciosos, alguns més surrealistes. La veritat és que tampoc li vaig prestar molta atenció, ja que el que més em va sorprendre és la veu del cantant. Sonava neta i molt maca. Per això quan va acabar, vaig comprar-me el cd (el qual estic escoltant ara i crec que comença molt molt bé i després baixa una mica, però val la pena de totes maneres).


Finalment, suposo que eren al voltant de les 22h, van sortir Solar Fake. Aquesta vegada van sortir amb l'Sven Friedrich a la veu i el Frank acompanyant-lo als teclats. A Barcelona el Frank no va venir i al seu lloc va aparèixer un boig que es diu Andre Feller. Aquí van sortir tots 3 a l'escenari, el que vaig agrair enormement perquè cada dia sóc més fan de l'Andre, perquè no para de moure's mentre va prement les tecles que li toquen.

L'escenari no tenia grans coses. Tenien un joc de llums que en algun moment apuntava en excés al públic, i el nom del grup en gran a darrere, en una mena de tela negra.


Van tocar jo diria que 1 hora i mitja llarga i va donar temps a poder escoltar molts temes, però vaig trobar a faltar moltes cançons dels dos primers àlbums, que personalment m'agraden una mica més que el darrer. Tot i això, van fer la versió de Such a Shame que ens va fer cridar d'alegria.

El setlist va ser el següent:

1. I Hate You More Than My Life
2. Face Me
3. No Apologies
4. Here I Stand
5. Change The View
6. Radical
7. More Than This
8. Reset to Default
9. Parasites
10. Where Are You
11. I'd Rather Break
12. My Spaces
13. One Step Closer
14. The Pages
15. Under The Skies
16. Pain Goes By
17. Such a Shame
18. Hiding Memories From the Sun
19. Yout Hell Is Here
20. ?

Sé que van tocar una darrera cançó al final, que ja no m'ho esperava, però en el setlist que tinc no hi apareix i no la puc recordar, potser: My Bleeding Heart? Al final, vaig agafar tots els papers que hi havia per allà al terra enganxats amb les lletres de les cançons. També hi havia un setlist, així que m'ho vaig poder emportar tot:


Per cert, just davant meu hi havia les dues dones que vaig conèixer fa més d'un any al concert de Peter Heppner i em van reconèixer. Jo vaig tardar una estona a fer memòria, però al final sí que vaig lligar caps. Molt fort! Això sí, no parlen anglès i no entenia pràcticament res del que em deien.

A l'acabar el concert no sabíem si hi hauria alguna mena de festa o similar, però ja van obrir les llums. Suposo que el fet de ser diumenge no ajudava. Tot i això, tampoc et feien fora, així que vam quedar-nos una estona per allà prenent una darrera cervesa i esperant a veure els components dels grups.

Amb l'Andre Feller (Solar Fake)

Aquest cap de setmana he fet un munt de coses i diverses relacionades amb la música. Per ara estic una mica liada de feina, pel que començaré pel més senzill. Penjar les fotos dels moments groupie.

Comencem amb l'Andre Feller, que forma part de Solar Fake pel que fa als directes, i que es transforma totalment sobre l'escenari i es converteix en una bogeria constant que t'anima vulguis o no. Ja el vam veure a Barcelona, però aquí encara es va superar més.

A l'acabar, va ser al que vaig buscar. La veritat és que estaven tots per allà, però entre una mica de vergonya i tal, al final vam optar per fer només un parell de fotos i ja està:

Solar Fake

Ja fa uns 10 dies que estic a Berlin i aquest diumenge podré disfrutar del meu primer concert. Podré veure, de nou, a Solar Fake.

Per anar escalfant-nos, tot i que aquests dos darrers dies fa bon temps, he pensat en compartir un tema que cada vegada m'agrada més: Reset to Default:

Solar Fake: Under The Skies

El diumenge 23 de març, Solar Fake actuarà a Berlin i tinc un 95% de possibilitats d'anar-hi. Tocaran de nou a la sala K17, on ja els vaig poder veure ara fa uns anys.

En aquesta ocasió els acompanyaran Janosch Moldau i Spiral69, els quals no conec, però espero poder investigar una mica en aquestes tres setmanes que falten.

Sobre el primer he vist que es tracta d'un músic alemany que ha telonejat altres grups d'aquest estil de música (De/Vision, Mesh...), que porta uns 10 anys fent discs i crec que de música electrònica, però no n'estic segura.

Els segons sembla que són un grup format per l'italià Ricardo Sabetti al qual s'uneixen en viu: Enzo Russo, Andrea Freda i Licia Missori. La seva música, a la seva pàgina, posa que està entre new-wave, folk, synthpop...

Les portes obriran a les 20h i la veritat és que l'entrada anticipada només costa 15,50€, així que crec que val la pena. I per anar fent boca, Under The Skies:

Amphi Festival 2014: Solar Fake

Segueixo amb el meu llistat de l'Amphi Festival d'aquest any amb un grup del que ja he parlat diverses vegades, però encara no he tingut temps d'investigar-ne de nous. Es tracta de Solar Fake.


Breu descripció: com ja hem comentat d'altres vegades es tract d'un grup de synthpop surgit d'Alemanya, amb l'Sven Friedrich com a ànima. Normalment l'acompanya als teclats el Frank, però últimament va haver de deixar els directes durant un temps i se n'encarregava l'André. Realment no estic segura de si el Frank també col·labora en la creació dels cds, però almenys sí que apareix en les fotos promocionals.

Discografia:

1. Broken Grid (2008)
2. Frontiers (2011)
3. Reasons to Kill (2013)

Temes més coneguts:

1. Under The Skies (video)
2. Parasites (video)
3. Why Did I Raise The Fire (video)
4. More Than This (video)
5. The Pages (video)

Per al tema a compartir m'he decantat per un dels nous. El primer del disc: I hate you more than my life, que tot i que només l'he trobat en directe, se sent prou bé:


Continuarà...

Amb Solar Fake

Els nois de Solar Fake no van venir a l'aftershow party perquè l'endemà es llevaven molt d'hora, però sí que es van deixar veure a l'acabar el concert pel pis de dalt de Bikini.

En aquell moment els vam atrapar per al moment groupie.

Concert: Blume, Solar Fake & Covenant

Per fi va arribar dissabte i el dia del concert. Al final vam ser uns quants que vam anar junts cap allà i més que vam anar trobant i van anar arribant a mesura que avançaven les hores. Va estar divertit. Així doncs, anem a explicar què tal va anar tot.

Cap a les 20h sortien Blume i la sala encara estava molt buida. Per això vam poder situar-nos sense problemes al davant de tot i disfrutar del seu breu concert. Van tocar amb ganes i força i va estar entretingut, tot i que no els coneixíem. Els temes que van tocar són els següents:


Al final ningú volia el setlist, així que està a casa de record. Després també van venir a l'aftershow party i van estar molt discrets. Ens vam fer algunes fotos amb ells i la vaig clavar preguntant si eren anglesos, al que van respondre que no, que eren italians. Ja ni ho recordava. Però bé, també els vaig dir que ens havien agradat força.


Després d'un canvi d'escenari, va sortir Solar Fake. Com que el Frank, que acostuma a acompanyar a l'Sven en directe està de baixa, el va substituir l'André, un noi que estava molt animat i que ens va acabar regalant la cervesa que tenia (marca del Mercadona...)


Disposaven de poc temps per a tocar, així que van basar el seu setlist en el darrer cd. Va estar bé, però tant jo com d'altra gent que vaig sentir pel voltant, vam trobar a faltar alguns temes genials dels anteriors àlbums. Aquestes van ser les cançons que van tocar:


Aquí la sala ja començava a omplir-se i la gent s'anava animant. L'Sven va estar bastant actiu i va cantar molt bé. Vam estar intentant esbrinar com distorsinava la veu, perquè no podia ser que cantés d'aquella manera en algunes cançons. Al final vam optar per pensar, que encara que no estigués fent playback, sí que tenien algunes veus dobles pregrabades (o alguna mena de botó al micròfon).

Finalment, i amb la sala ja quasi plena, va sortir Covenant per tal de presentar el seu darrer disc, Leaving Babylon, precisament començant amb aquest tema. L'escenari sense res especial i els dos "nous" membres, un a cada costat, deixant l'espai centrar perquè l'Eskil Simonsson pugués anar endavant i endarrere tal i com acostuma a fer ell.


El dia anterior havien tocat a Madrid i havia llegit un parell de comentaris negatius, però al final el concert va estar molt bé. Bé, almenys a mi em va agradar. El concert potser va ser una mica curt, però va sonar molt bé, vam poder cantar i ballar sense estar excessivament apretats (tot i que estava bastant ple) i ens ho vam passar molt bé.

Van tocar diversos temes del nou disc que no van desentonar gens amb els clàssics de sempre. No tenien cap setlist per l'escenari i no n'he trobat cap per internet (per ara), però no van faltar temes com: Last Dance, Ignorance and Bliss, Ritual Noise, Bullet, The Beauty and the Grace, Call the Ships to Port, We Stand Alone...


Després, a l'acabar i havent menjat alguna cosa, vam anar cap a l'Undead, on vam poder seguir disfrutant una estona de la bona música, dels membres de Covenant i de Blume, fins que cap a les 4h els nostres cossos van dir prou i vam haver de retirar-nos cap a casa, cada un com va poder. Al final a casa meva n'érem 4, tenint en compte que només hi ha un llit, l'endemà els mals d'esquena i l'esgotament estaven assegurats. Però va valdre la pena.

Compres a Munich

Com que ja he estat diverses vegades a Múnich i la començo a conèixer bastant, vaig aprofitar per fer algunes coses diferents. Vaig passar-me una bona estona en una botiga gegant de cds (i altres coses) que es diu Saturn.

Els preus eren bastant estàndards (cds nous a 16€), però també hi havia molts apartats d'ofertes a uns 5€. Vaig estar-m'ho mirant tot i vaig anar a donar una volta per a meditar què comprar.

Més tard hi vaig tornar i encara vaig trobar més cds que volia. Al final vaig descartar els nous cds de VNV Nation, Covenant i Mesh perquè al ser novetats no eren especialment barats i, a més, vaig pensar que aquests són més típics i els podré trobar per Barcelona en un moment donat.

Al final em vaig decidir per comprar-ne només 3. El nou de Solar Fake, Reasons to Kill, que tot i no estar rebaixat, vaig pensar que em costaria més de trobar per aquí i que com que ja l'havia escoltat, sabia que valia la pena tenir-lo.

També vaig aprofitar l'oferta pel cd de Deine Lakaien, Indicator. Que el trobo fantàstic. Em pensava que havia compartit algun tema, però ara veig que no, així que aviat espero poder posar-hi remei. I, finalment, un cd de Megaherz, que era l'anterior grup de l'Alex Wesselsky, cantant d'Eisbrecher. Com que no en coneixia cap, vaig optar per un cd recopilatori d'oferta: Totgesagte leben länger.


Vaig buscar a veure si hi havia alguna botiga més alternativa, però la veritat és que no vaig trobar res. Si algú en coneix alguna, no estaria malament compartir-ho.

Solar Fake: The pages

Ja vam comentar fa cosa d'un mes que Solar Fake estava a punt de treure un nou cd al mercat: Reasons to Kill.

Ara ja està al mercat i l'he pogut escoltar diverses vegades. Encara no m'ha acabat d'atrapar del tot, però la veritat és que té molt bona pinta, amb algunes cançons que ja criden una mica l'atenció. Però ja parlarem d'elles més endavant, quan l'hagi pogut escoltar encara unes quantes vegades més.

Per ara, han tret un videoclip, del tema The Pages, un dels més pausats. En tenen previst un altre per més endavant. El videoclip és una mica soso, les imatges que es veuen són maques, però crec que servirien més per a imatges promocionals que no pas per a un video.

Solar Fake: Reasons to Kill

Ahir parlava del Dark Christmas Festival i de què aviat tornaria a parlar de Solar Fake.

Un any després de la data inicial del concert, vindran a Barcelona. I com que ha passat tant temps, podran presentar les cançons del seu darrer cd, Reasons to Kill, que surt a la venda el 25 d'octubre.

La portada és la següent:


I el tracklist:

1. I hate you more than my life
2. Face me
3. Change the view
4. When I bite
5. Reset to default
6. Rise and fall
7. I'd rather break
8. My spaces
9. One step closer
10. My bleeding heart
11. The pages

A la pàgina web també hi ha un preview de les diferents cançons que formen el disc. Han penjat al voltant d'un minut de cada cançó per a què te'n puguis fer una idea. Només l'he escoltat una vegada, però no pinta malament. Seguint la línia de l'anterior. Tot i que per ara no hi ha hagut cap tema que em fes pensar que seria un temazo.

Ahir anunciaven per Facebook que havien renovat la pàgina web, i que havien penjat, també, noves fotografies promocionals. La veritat és que els hi vindria bé un canvi perquè són molt similars a les de fa 5 anys i, a més, tenen unes imatges de fons que les podria haver fet qualsevol fan amb el Paint. Igual que la portada que he posat abans, que tampoc em convenç.

Amb l'Sven Friedrich (Solar Fake)

Moment groupie amb l'Sven Friedrich, cantant de Solar Fake, entre d'altres grups.

Crec que va flipar perquè quan estava recollint l'escenari li vaig dir una cosa similar a: Vinc de Barcelona! Ens veiem en uns mesos amb Covenant! El pobre no sabia què dir-me i a sobre el torno a assaltar minuts més tard...

Concert Solar Fake (Berlín)

El primer concert al que vaig poder anar va ser el de dissabte, el de Solar Fake al K-17, a l'altra punta de la ciutat (tenint en compte on estava el meu hotel). Tot i això, vaig trobar una combinació de només 2 metros i en poc temps ja hi era.

Vaig arribar d'hora perquè no tenia entrada i tenia por de quedar-me'n sense. Per suposat, doncs, vaig arribar massa aviat. Encara faltaven 45 minuts per les 19h i que s'obrissin les portes.

Quan estava entrant, em vaig trobar la Lena, la noia alemanya que vam conèixer al concert d'And One a Barcelona, així que vaig comprar l'entrada i em vaig deixar guiar per ella fins a l'escenari. No és una sala especialment gran, però sí que té moltes parts: la barra i el merchandising com en una sala a part, crec que al costat hi havia un biergarten i hi havia altres portes que no sé on anaven.

Després d'unes cerveses i ja havent entrat en calor, van sortir els teloners Vampir Vampy. Més aviat hauria de dir el teloner perquè va sortir un noi sol, amb una guitarra i un teclat i ens va cantar algunes cançons. Pel que em van explicar, el millor que tenia eren les lletres, que eren molt divertides. Llàstima perquè no vaig entendre res.

Al final, com a darrera cançó, ens va oferir una gravació i ell va agafar un ninot per fer com que cantava ell. Va estar bé perquè les cançons que va posar eren conegudes i ho vaig trobar divertit.

Després es va retirar i va deixar espai per a Solar Fake, que amb un cartell al fons de l'escenari, en Frank al teclat i l'Sven cantant, en van tenir prou per a fer-nos disfrutar.

Tot va anar molt bé. La gent prou entregada (suposo que jo la que més...), el so bo, ells també semblaven disfrutar. La noia del davant em va acabar regalant el setlist, si ja ho dic que l'excusa de "I'm coming from Barcelona!!!" sempre serveix. Aquí es poden llegir les cançons que van tocar:

• Under the skies
• Radical
• Why did I raise
• Pain goes by
• Where are you
• Parasites
• More than this
• No apologies
• Your hell is here
• The Shield
• Reset to default
• Sometimes
• Papillon (Editors cover)
• Here I stand
• Hiding memories from the sun
• The rising doubt
• Such a shame
• The line of sight

En falta una, Lies, que se la van saltar.

Després del concert ens vam quedar una estona allà mateix xerrant i l'Sven es va deixar caure per allà a saludar. La llàstima és que no hi havia música, suposo que ho fan perquè vagis a la part de la discoteca de la sala.

En definitiva, va valdre la pena passar per allà i disfrutar d'aquest bon grup, que tot i que només té 2 cds, els 2 són prou bons. Per cert, vaig aprofitar per a comprar-los tots dos. La meva economia torna bastant ressentida després d'haver arrassat comprant cds.

Solar Fake: Under the Skies

Aquest dissabte marxo cap a Berlín. Amb una mica de sort (si trobo la sala i encara queden entrades), podré veure de nou a Solar Fake en viu. Toquen a la sala K17. Aquesta discoteca-sala de concerts, a part, té 4 plantes diferents on a vegades punxen synthpop, EBM, etc.

Per a preparar el terreny, he decidit compartir la cançó Under the Skies, que és la que obre el cd Frontiers.

Solar Fake: I Keep My Eyes Shut

Al parlar a l'anterior post de què aniré a Berlín a veure el Peter Heppner i la possibilitat de tornar a veure Solar Fake, no he pogut evitar escriure sobre aquests darrers.

Fins al moment han tret dos dics, Broken Grid del 2008 i Frontiers del 2011, i tots dos són d'una alta qualitat. Els he estat escoltant bastant últimament i, a part d'un parell de cançons que per a mi sonen massa brutes, la resta em tenen fascinada.

Al final m'he decidit per aquesta cançó del primer disc: I Keep My Eyes Shut, d'on m'encanta la tornada.



Al principi, amb aquesta veu com robòtica, potser no sembla que sigui gran cosa, però llavors arriba la tornada i et donen ganes de saltar i cridar.

Covenant & Solar Fake: aplaçats

M'havia oblidat de comentar que Covenant endarrereixen els seus concerts del Dark Christmas Festival a Madrid i Barcelona fins el 10 i 11 de maig.

Sembla ser que encara van endarrerits amb el nou cd i no podran venir. Això sí, almenys els podrem veure al maig.

Pel que fa a Solar Fake, els teloners que els acompanyaven, formen un pack amb ells, així que també caldrà esperar fins al maig.

En relació a les noves incorporacions per al festival, estan quasi confirmades i al caure. A veure si són bones notícies, que en dies previs a tanta família sempre ve de gust sortir una mica i disfrutar de bona música.

Solar Fake a Berlín

Al desembre me'n vaig a Berlin a visitar una mica la ciutat i a veure al Peter Heppner en concert. Els dies que estaré allà són: 1, 2 i 3 de desembre. El Peter Heppner actua el diumenge dia 2.

Gràcies al Facebook i de casualitat, vaig poder veure que Solar Fake també estaran a Berlin i tocaran el dissabte dia 1, així que no descarto la possibilitat d'anar a veure'ls.

Pel que he vist actuen a la sala K17, que està just a l'altra punta de la ciutat d'on estaré allotjada.

En verd és el lloc on es farà el concert del Peter Heppner i on tinc l'hotel. El punt vermell és on es farà el concert de Solar Fake...

Tot i això, seria una llàstima perdre l'oportunitat de veure'ls un cop ja estic allà. Tot i que al desembre també vinguin a Barcelona seria diferent perquè a Berlin actuaran com a cap de cartell, no faran de teloners. L'entrada costa uns 15€ i, amb les despeses d'enviament, el preu es multiplica per 3, és a dir, que em cobren uns 35€ per a enviar-ho. Així que si em decideixo a anar-hi, demanaré a l'hotel si m'ho poden guardar ells, perquè sinó el preu s'apuja molt.

Amphi-Festival 2012: Solar Fake

Començo a embogir una mica amb tots els grups que toquen a l'Amphi Festival aquest any. Acabo de fer-me un llistat dels grups dels que ja he parlat (8) i dels que encara tinc pendents (27). D'aquests pendents, encara n'hi ha quinze dels quals no he pogut escoltar res, així que al final el temps se m'acabarà tirant a sobre i tot.

Avui segueixo el meu llistat amb el grup Solar Fake.

Breu descripció: es tracta d'un grup alemany format per l'Sven Friedrich, més conegut pel grup Zeraphine (del qual em sembla que fa anys vaig escoltar algunes coses, però no li vaig donar continuitat). El teclista del grup he vist que es diu Frank a la pàgina oficial, però no hi ha gaire informació per enlloc.


En aquest cas el seu so electrònic s'acosta més al futurepop. Ells es defineixen amb una gran varietat, és a dir, que no es decanten per un so concret, sinó que segons la cançó van modificant el seu estil, sense encasellar-se en algun d'ells en concret.

Discografia:

1. Broken Grid (2008)
2. Frontiers (2011)

He pogut escoltar els dos àlbums, però potser el que més m'ha agradat és el segon, amb un so una mica més evolucionat. Tot i això, els he escoltat poquet encara com per a valorar-los correctament.

Temes més coneguts:

1. Under the skies (video)
2. Why did I raise the fire (video)
3. More than this (video)
4. Such a shame (video, versió de Talk Talk)
5. Parasites (video)

Al final m'he decidit per la cançó Why did I raise the fire, que m'agrada com comença més delicada i després es torna molt agressiva:



Continuarà...