Ahir va ser el primer de l'Out of Line Weekender.
Començo explicant el moment dolent de la nit i després ja em centro en l'important. Quan anava a tocar ja el quart grup, va aparèixer una parella amb les seves cerveses. A part de posar-se al davant amb tota la cara, van començar a empènyer i a molestar. Ningú els hi deia res, però jo sí que els hi vaig dir que paressin i que es moguessin una mica. Llavors tenia la noia al costat i em va començar a tirar la cervesa per sobre. A la segona vegada li vaig dir que ja n'hi havia prou i a partir d'aquí la vaig insultar en català, castellà, anglès i alemany. Jo amb tota la meva cultura lingüística... i al cap d'una estona, algú em va tirar una part de la cervesa pel cap. Però no venia tirada, algú va allargar el braç i me la va tirar. Aquí no sabia què fer. Bé, vaig preguntar qui havia estat i per sort no m'ho van dir perquè el que hagués rebut a canvi hagués estat un cop de puny en tota la cara. La noia crec que estava drogada i no s'enterava de res i al cap d'una estona va desaparèixer del meu costat. Amb alguns moments millors i d'altres pitjors, l'estona va anar passant. Vaig respirar fons i vaig aguantar fins al darrer grup que, com que tampoc m'agradava i el noi em va començar a empollar (és a dir, a posar-se tan aprop que el podia notar), vaig marxar.
Centrem-nos ja en l'important. Obrien portes a les 18h i una mica abans ja estava allà. Sembla que la gent no sap llegir perquè posava que s'havia de canviar l'entrada de cap de setmana per un braçalet, però es van posar a fer cua a l'entrada. Llavors, quan se'n van adonar, es van colar la meitat. Però vaja, ells hi eren abans, així que tampoc passa gran cosa.
Un cop a dins la sala és molt gran. Hi havia una primera zona amb la barra i els wc al costat, una sala de fumadors i la pròpia sala de concerts. Tot bastant espaiós per a qui no volgués estar davant de tot.
Els concerts, tot i que pràcticament no coneixia cap grup, em van agradar. Primer van sortir The Juggernauts. Es tracta d'un grup belga amb una imatge entre Front 242 i Daft Punk (pels cascs), tot i que el so és més proper als primers. Van estar prou bé per a començar, amb energia i ganes.
Després van sortir Accessory a l'escenari: un teclat i un cantant. Aquest darrer potser media 2 metres i no es va parar de moure en tota l'estona, pel que era bastant impressionant. Em van agradar bastant, tot i que la música (pop electrònic - industrial, potser?) era una mica repetitiva.
Anàvem sobre l'hora prevista. De fet, crec que anàvem 5-10 minuts avançats sobre l'hora original, pel que passades les 20h van sortir Signal Aout 42 un altre grup belga proper a l'EBM. També em van agradar bastant, tot i que al veure el cantant no podia deixar de pensar que tenia pinta de professor de mates d'ESO, ves a saber perquè.
Tot seguit, va ser el torn de Dive. Al veure'l em vaig pensar que era alemany, però pel que veig ara a internet, també és belga. Es tracta del Dirk Ivens, que va cantar, sobre una música pregrabada i que portava en el que semblava un discman. Les llums que no paraven d'il·luminar-lo (platejades, intermitents, una mica de discoteca), donaven una sensació d'stop-motion, però tota l'estona es feien una mica pesades. La música no em va acabar de convèncer, però tampoc va estar malament.
El torn de Suicide Commando va arribar i la sala es començava a apretar. No és un grup que en cd m'agradi gaire, però en directe va estar bé perquè tenen força i sonen contundents. El cantant, per a mi, té una de les cares més curioses del món. A part d'això, va començar el pogo i la gent es va començar a empènyer. Vaig rebre bastant, però bé, en aquesta ocasió no és algo que em molesti especialment. Ja saps que en aquests concerts, això pot passar i has de vigilar una mica. Les noies que tenia al costat sí que van rebre de valent i a la segona cançó van marxar.
En aquest moment no sabia si anar enrere i ja descansar una mica, o quedar-me al davant. Al final vaig optar per aquesta segona opció perquè volia veure bé l'espectacle. Combichrist va sortir a l'escenari després d'una intro d'uns 5 minuts (massa llarga!) i la moguda va tornar a començar. El que passa és que sovint pots diferenciar qui t'està empenyent perquè l'empenyen o perquè està ballant, i qui t'empeny per a molestar. Abans de començar una altra guerra, vaig preguntar si em deixaven sortir i, després d'empenyem per darrera vegada, vaig aconseguir marxar.
Vaig mirar una mica el concert des de darrere, però entre que el grup no m'agrada gaire, eren les 12h, m'havia llevat a les 5h-6h del matí i tenia encara 45 minuts fins a casa, vaig pensar que millor marxar i descansar. Així avui estaré millor per al concert d'avui, que és el que fa temps que espero. Això sí, he dormit poc igualment, així que a veure si faig una migdiada...
Començo explicant el moment dolent de la nit i després ja em centro en l'important. Quan anava a tocar ja el quart grup, va aparèixer una parella amb les seves cerveses. A part de posar-se al davant amb tota la cara, van començar a empènyer i a molestar. Ningú els hi deia res, però jo sí que els hi vaig dir que paressin i que es moguessin una mica. Llavors tenia la noia al costat i em va començar a tirar la cervesa per sobre. A la segona vegada li vaig dir que ja n'hi havia prou i a partir d'aquí la vaig insultar en català, castellà, anglès i alemany. Jo amb tota la meva cultura lingüística... i al cap d'una estona, algú em va tirar una part de la cervesa pel cap. Però no venia tirada, algú va allargar el braç i me la va tirar. Aquí no sabia què fer. Bé, vaig preguntar qui havia estat i per sort no m'ho van dir perquè el que hagués rebut a canvi hagués estat un cop de puny en tota la cara. La noia crec que estava drogada i no s'enterava de res i al cap d'una estona va desaparèixer del meu costat. Amb alguns moments millors i d'altres pitjors, l'estona va anar passant. Vaig respirar fons i vaig aguantar fins al darrer grup que, com que tampoc m'agradava i el noi em va començar a empollar (és a dir, a posar-se tan aprop que el podia notar), vaig marxar.
Centrem-nos ja en l'important. Obrien portes a les 18h i una mica abans ja estava allà. Sembla que la gent no sap llegir perquè posava que s'havia de canviar l'entrada de cap de setmana per un braçalet, però es van posar a fer cua a l'entrada. Llavors, quan se'n van adonar, es van colar la meitat. Però vaja, ells hi eren abans, així que tampoc passa gran cosa.
Un cop a dins la sala és molt gran. Hi havia una primera zona amb la barra i els wc al costat, una sala de fumadors i la pròpia sala de concerts. Tot bastant espaiós per a qui no volgués estar davant de tot.
Els concerts, tot i que pràcticament no coneixia cap grup, em van agradar. Primer van sortir The Juggernauts. Es tracta d'un grup belga amb una imatge entre Front 242 i Daft Punk (pels cascs), tot i que el so és més proper als primers. Van estar prou bé per a començar, amb energia i ganes.
Després van sortir Accessory a l'escenari: un teclat i un cantant. Aquest darrer potser media 2 metres i no es va parar de moure en tota l'estona, pel que era bastant impressionant. Em van agradar bastant, tot i que la música (pop electrònic - industrial, potser?) era una mica repetitiva.
Anàvem sobre l'hora prevista. De fet, crec que anàvem 5-10 minuts avançats sobre l'hora original, pel que passades les 20h van sortir Signal Aout 42 un altre grup belga proper a l'EBM. També em van agradar bastant, tot i que al veure el cantant no podia deixar de pensar que tenia pinta de professor de mates d'ESO, ves a saber perquè.
Tot seguit, va ser el torn de Dive. Al veure'l em vaig pensar que era alemany, però pel que veig ara a internet, també és belga. Es tracta del Dirk Ivens, que va cantar, sobre una música pregrabada i que portava en el que semblava un discman. Les llums que no paraven d'il·luminar-lo (platejades, intermitents, una mica de discoteca), donaven una sensació d'stop-motion, però tota l'estona es feien una mica pesades. La música no em va acabar de convèncer, però tampoc va estar malament.
El torn de Suicide Commando va arribar i la sala es començava a apretar. No és un grup que en cd m'agradi gaire, però en directe va estar bé perquè tenen força i sonen contundents. El cantant, per a mi, té una de les cares més curioses del món. A part d'això, va començar el pogo i la gent es va començar a empènyer. Vaig rebre bastant, però bé, en aquesta ocasió no és algo que em molesti especialment. Ja saps que en aquests concerts, això pot passar i has de vigilar una mica. Les noies que tenia al costat sí que van rebre de valent i a la segona cançó van marxar.
En aquest moment no sabia si anar enrere i ja descansar una mica, o quedar-me al davant. Al final vaig optar per aquesta segona opció perquè volia veure bé l'espectacle. Combichrist va sortir a l'escenari després d'una intro d'uns 5 minuts (massa llarga!) i la moguda va tornar a començar. El que passa és que sovint pots diferenciar qui t'està empenyent perquè l'empenyen o perquè està ballant, i qui t'empeny per a molestar. Abans de començar una altra guerra, vaig preguntar si em deixaven sortir i, després d'empenyem per darrera vegada, vaig aconseguir marxar.
Vaig mirar una mica el concert des de darrere, però entre que el grup no m'agrada gaire, eren les 12h, m'havia llevat a les 5h-6h del matí i tenia encara 45 minuts fins a casa, vaig pensar que millor marxar i descansar. Així avui estaré millor per al concert d'avui, que és el que fa temps que espero. Això sí, he dormit poc igualment, així que a veure si faig una migdiada...
Entrades
