Un altre moment groupie amb l'Steffen Keth. Després dels concerts va estar una bona estona passejant per allà i parlant amb la gent:
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris de/vision. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris de/vision. Mostrar tots els missatges
diumenge, 18 de maig del 2014
Concert 10 Jahre Poponaut
Ahir es van celebrar els 10 anys de la botiga Poponaut a Leipzig. I, per suposat, cap allà que vaig anar.
El bus em va deixar al centre de Leipzig a les 10.40h, així que vaig passejar tot el matí. Cap a les 17h vaig anar a la sala Werk II, Halle D. Vaig ser la primera en arribar però de seguida va aparèixer una noia de Texas que ara viu a Berlin. Vam estar xerrant fins al cap d'una hora, que van obrir portes. La sala em va agradar. Era prou gran (dintre del que són aquestes sales) i ho havien venut tot, així que estarien contents. Hi havia molt merchandising, però em vaig resistir, més val estalviar.
Primer van sortir Cryo. No els coneixia i no van estar malament. El cantant era el prototip de pardillo que no sap benbé què fer sobre l'escenari, però l'altre noi no parava quiet, així que es compensava.
Després van sortir Mind.in.a.box. També em van agradar. Els coneixia una mica, però no suficient. Tot i això, m'encanta quan la veu està tan distorsionada, que sembla que canti una noia.
Llavors ja li tocava a De/Vision. Tractant-se d'un concert a Alemanya em va estranyar que no fossin els darrers en tocar, però ho vaig trobar encertat de totes maneres, ja que jo preferia tancar amb Mesh, que tenen més força. Pel que fa a De/Vision van sortir l'Steffen i el Thomas acompanyats d'una bateria en viu. Van tocar els clàssics de sempre i, com sempre, van sonar molt bé:
Quan estaven acabant de tocar The Flavour of the Wekk ja sabia que seria el darrer tema, així que vaig aprofitar per anar al wc. El que no m'esperava és que Mesh començaria a tocar sense cap pausa. Al contrari que la darrera vegada a Barcelona, enlloc de tocar l'últim tema des de darrera de tot, van tocar els dos primers. Crec que van ser Not prepared i Trust You. Quan van acabar amb aquestes versions acústiques ja havien canviat l'escenari i ja van anar cap allà.
També em van agradar molt. Les seves cançons tenen aquestes tornades que són excel·lents per a cantar en directe, així que és molt divertit. A l'acabar vaig aprofitar per tornar al wc i agafar un altre poster gratis :), que juntament amb la baqueta de Mind.in.a.box i el setlist de Mesh són els records que m'emporto:
A part, van baixar a saludar tots els de Mesh i l'Steffen, així que el moment groupie ha estat ampliat de nou. Al Thomas no el vaig veure, però després sí que estava a la discoteca per allà ballant.
El bus em va deixar al centre de Leipzig a les 10.40h, així que vaig passejar tot el matí. Cap a les 17h vaig anar a la sala Werk II, Halle D. Vaig ser la primera en arribar però de seguida va aparèixer una noia de Texas que ara viu a Berlin. Vam estar xerrant fins al cap d'una hora, que van obrir portes. La sala em va agradar. Era prou gran (dintre del que són aquestes sales) i ho havien venut tot, així que estarien contents. Hi havia molt merchandising, però em vaig resistir, més val estalviar.
Primer van sortir Cryo. No els coneixia i no van estar malament. El cantant era el prototip de pardillo que no sap benbé què fer sobre l'escenari, però l'altre noi no parava quiet, així que es compensava.
Després van sortir Mind.in.a.box. També em van agradar. Els coneixia una mica, però no suficient. Tot i això, m'encanta quan la veu està tan distorsionada, que sembla que canti una noia.
Llavors ja li tocava a De/Vision. Tractant-se d'un concert a Alemanya em va estranyar que no fossin els darrers en tocar, però ho vaig trobar encertat de totes maneres, ja que jo preferia tancar amb Mesh, que tenen més força. Pel que fa a De/Vision van sortir l'Steffen i el Thomas acompanyats d'una bateria en viu. Van tocar els clàssics de sempre i, com sempre, van sonar molt bé:
Quan estaven acabant de tocar The Flavour of the Wekk ja sabia que seria el darrer tema, així que vaig aprofitar per anar al wc. El que no m'esperava és que Mesh començaria a tocar sense cap pausa. Al contrari que la darrera vegada a Barcelona, enlloc de tocar l'últim tema des de darrera de tot, van tocar els dos primers. Crec que van ser Not prepared i Trust You. Quan van acabar amb aquestes versions acústiques ja havien canviat l'escenari i ja van anar cap allà.
També em van agradar molt. Les seves cançons tenen aquestes tornades que són excel·lents per a cantar en directe, així que és molt divertit. A l'acabar vaig aprofitar per tornar al wc i agafar un altre poster gratis :), que juntament amb la baqueta de Mind.in.a.box i el setlist de Mesh són els records que m'emporto:
A part, van baixar a saludar tots els de Mesh i l'Steffen, així que el moment groupie ha estat ampliat de nou. Al Thomas no el vaig veure, però després sí que estava a la discoteca per allà ballant.
dimarts, 13 de maig del 2014
De/Vision - Brothers in arms
De/Vision estan de gira per a celebrar els seus 25 anys. El cap de setmana passat van estar a Barcelona i Madrid i no els vaig poder veure, però aquest dissabte hi posaré remei a Leipzig.
Últimament només utilitzo el blog per a comentar els concerts als que he anat. Tot i que no són pocs, també volia seguir posant novetats i curiositats. En aquest cas tenim un nou vídeo oficial per al tema Brothers in arms:
Últimament només utilitzo el blog per a comentar els concerts als que he anat. Tot i que no són pocs, també volia seguir posant novetats i curiositats. En aquest cas tenim un nou vídeo oficial per al tema Brothers in arms:
dijous, 9 de gener del 2014
Concerts 2014
Ara me n'he adonat que fa molts dies que no comento res dels concerts que es faran aquí a Barcelona i, la veritat, es tracta de grups importants. El que passa és que és probable que jo no hi sigui i per això perdo una mica la motivació. Tot i això, especialment per al darrer, faré un esforç extra per venir, estigui o estigui.
El primer és el de VNV Nation. El divendres 7 de març estaran a Barcelona i l'endemà a Madrid. Aprofitaran per a presentar el seu darrer disc, Transnational. Ja els vaig veure a Múnich, però de totes maneres sempre està bé veure'ls en directe.
El següent concert, per ordre cronològic, és el de De/Vision. En aquest cas estaran a Madrid el divendres 9 de maig i a Barcelona el dissabte 10 de maig. És un grup que ve molt sovint a visitar-nos, però mai està de més tornar-los a disfrutar.
Finalment, el concert més esperat. El d'And One. Estaran a Barcelona el divendres 10 d'octubre i a Madrid el dissabte 11. Estigui on estigui, intentaré venir com sigui. I, ja posats, m'agradaria veure'ls tots dos.
El primer és el de VNV Nation. El divendres 7 de març estaran a Barcelona i l'endemà a Madrid. Aprofitaran per a presentar el seu darrer disc, Transnational. Ja els vaig veure a Múnich, però de totes maneres sempre està bé veure'ls en directe.
El següent concert, per ordre cronològic, és el de De/Vision. En aquest cas estaran a Madrid el divendres 9 de maig i a Barcelona el dissabte 10 de maig. És un grup que ve molt sovint a visitar-nos, però mai està de més tornar-los a disfrutar.
Finalment, el concert més esperat. El d'And One. Estaran a Barcelona el divendres 10 d'octubre i a Madrid el dissabte 11. Estigui on estigui, intentaré venir com sigui. I, ja posats, m'agradaria veure'ls tots dos.
dijous, 21 de novembre del 2013
De/Vision: On Tour
L'any passat va ser més aviat tranquil pel que fa a concerts a Barcelona. Aquest any la cosa pinta millor i sembla que almenys un cada dos mesos sí que el tindrem.
Avui ho ha anunciat De/Vision. Estaran a Madrid el divendres 9 de maig i a Barcelona el dissabte 10 de maig. No sé pas si estaré aquí, a Berlín o voltant pel món, però caient en dissabte és una opció a valorar:
El concert és degut a la gira que estan celebrant aquest any, que cumpleixen 25 anys acompanyant-nos amb la seva música. Ja vam comentar que per aquest mateix motiu, estaven preparant un dvd.
Avui ho ha anunciat De/Vision. Estaran a Madrid el divendres 9 de maig i a Barcelona el dissabte 10 de maig. No sé pas si estaré aquí, a Berlín o voltant pel món, però caient en dissabte és una opció a valorar:
El concert és degut a la gira que estan celebrant aquest any, que cumpleixen 25 anys acompanyant-nos amb la seva música. Ja vam comentar que per aquest mateix motiu, estaven preparant un dvd.
dimarts, 23 de juliol del 2013
Amphi Festival 2013: Dia 1
Vaig a començar a escriure la crònica per parts perquè sinó veig que no la podré fer mai. Així doncs, som-hi! Aquí ve la crònica del primer dia, dissabte 20 de juliol de 2013, de l'Amphi Festival.
El dissabte va començar d'hora perquè el Jugenherberge de Colònia no té cortines i a partir de les 6h del matí un sol infernal ja entrava a través de les fines cortines. A les 7.15h esmorzava i abans de les 8h ja sortia camí de la catedral. Una volteta i de nou a l'hotel per tal d'acabar de preparar-me per al festival.
Poc després de les 10h obrien les portes, em posaven la pulsera que em permetria entrar i sortir durant tot el cap de setmana i ja es podia veure el meu somriure d'orella a orella. Em vaig acostar a l'escenari principal per tal de saludar una noia de Berlin que conec des del setembre passat (sempre està a primera fila) i vaig aprofitar per anar a visitar totes les paradetes i anar pensant què compraria.
A les 11h obrien l'Staatenhaus, l'altre escenari. I com que fora feia una calor impressionant i encara quedava 1 hora perquè comencés el primer concert del Mainstage, vaig fer una volteta per la part tancada del festival. Allà també hi ha paradetes.
Abans de les 12h em vaig situar a prop de l'escenari principal per veure a A Life [Divided]. Pel que vaig veure, tenen bastants seguidors (hi havia bastantes samarretes), sobretot noietes. Que al final els hi van acabar tirant calces i sostens. El grup hi deu estar acostumat i s'ho van penjar, fent que la cutrada que havien fet, tingués certa gràcia.
No va estar malament. 30 minuts de rock, amb un grup oferint el que podia en tan poc temps i aprofitant per fer la seva versió de la cançó Perpetual de VNV Nation. Que vulguis o no, sempre és maca d'escoltar. Justament aquesta cançó és la única que els vaig sentir tocar l'any passat. Van acabar amb aquest tema i van deixar pas a 20 minutets d'espera abans que sortís el següent grup.
A les 12.50 van aparèixer Stahlmann. D'aquest grup conec poca cosa i el seu major encant és que surten tots ben pintats de color platejat. Almenys els hi dóna un toc diferencial interessant. Jo diria que fan rock i el públic es coneixia prou bé les lletres.
Tocaven 40 minuts, però abans de què acabessin vaig sortir de les primeres files per anar una mica a l'altre escenari, per intentar veure alguna cançó de Frozen Plasma. Per cert, aquest any he descobert on cal anar al wc (molt poca cua i sempre amb una dona netejant) i on cal demanar la cervesa (ni una sola cua en tot el festival).
Tal i com comentava, vaig anar a l'Staatenhaus per a veure un parell de cançons de Frozen Plasma, que tocaven de 13.30h a 14.10h. Només vaig poder veure A Generation of the Lost i Earthling i ja vaig tornar a sortir cap a fora.
Tot i que em vaig quedar amb ganes de poder escoltar més temes de synthpop alegre i despreocupat de Frozen Plasma, la veritat és que són una mica sosos en directe i ja els havia escoltat alguna altra vegada, pel que vaig anar a pas lleuger a l'escenari principal a veure Solitary Experiments. Vaig agafar una cervesa i vaig fer el clàssin Entschuldigung, Sorry per a recuperar el meu lloc anterior.
Ja a prop de l'escenari, a les 13.50h van començar a sonar les primeres notes del grup. Ens esperaven 40 minuts de pop electrònic alegre per a saltar i cantar. La principal sorpresa va ser veure que enlloc de sortir els components del grup, sortien 4 noies mones a fer veure que tocaven i cantaven la primera cançó (crec que era Stars). Van estar fent playback fins que van acabar i ja van sortir els nois. Va ser original, però potser una mica llarg. Però sí, molt divertit igualment.
Va ser el primer dels concerts en el que realment vaig disfrutar. No els havia vist mai i tenen algunes cançons que m'agraden molt. Els altres grups fins llavors no havien estat malament, però era diferent. A aquests els esperava amb ganes. A les 14.30h van acabar i em va fer mandra esperar-me 25 minuts per a veure en Wesselsky, així que vaig tornar a endinsar-me a l'Staatenhaus per tal de veure què estava fent el Faderhead.
No era un moment que m'interessés en excés, però el públic estava animat i va estar bé poder sentir alguns dels seus temes més coneguts. Portava 3 acompanyants als teclats i ordinadors, que no paraven de moure's i ballar i animar al públic. Pel que era fàcil enganxar-s'hi. Crec que un d'ells era un dels components d'Straftanz.
Quan van acabar va ser senzill moure's fins al davant de tot (3a fila) per tal d'estar preparada per a veure Funker Vogt, que va ser un dels moments àlgids del festival, així com un dels més durs també. M'explico. Hi ha una cosa que es coneix com a pogo o mosh i bé a ser que la gent (sobretot homes forts i drets), que comencen a ballar com a bojos i a empènyer amb totes les seves forces. Doncs em vaig trobar just al davant d'aquesta zona. Va estar bé perquè no em vaig acabar de fer mal en excés (un cop de puny involuntari al nas, però sense conseqüències) i vaig repartir i empènyer tant com vaig poder.
A part, la música va estar molt bé. Juraria que no van tocar Fire and Forget, però van tocar algunes de les cançons que conec i m'agraden i van estar molt actius dalt de l'escenari. M'agradaria saber com es deu veure aquesta situació des de dalt. A fora segurament farien uns 30º. A dins no hi tocava el sol, però l'ambient estava carregadet. Tenint en compte l'esforç que vaig haver de fer, estava tan suada que el cabell el portava moll. Vaig sortir un moment a fora per a respirar aire pur, wc i cervesa, i vaig tornar a endinsar-me a l'interior per tal d'estar preparada per a Grendel.
Ja eren les 16.30h però seguíem amb les mateixes ganes inicials. Per sort, aquí el pogo va ser una mica més delicat i no em va tocar tan de ple. Del grup en vaig disfrutar sobretot el tema Hate this. La resta pràcticament no els coneixia, però tenen molta energia en directe.
A les 17.25h van acabar i era necessari esperar-se 35 minuts fins al següents, així que vaig sortir a fer la ruta habitual: wc, cervesa. Però passejant una mica vaig veure que Solitary Experiments estaven firmant i fent-se fotos al lloc oficial, així que m'hi vaig deixar caure i, com que quasi no hi havia cua, em vaig esperar. Ja he comentat en un altre post que m'havia fet una foto amb ells.
Ja quasi a les 18h vaig tornar a acostar-me a l'escenari per tal de poder veure De/Vision. Potser és un dels grups que més vegades he vist, però sempre m'agrada veure'ls de nou.
Van tocar alguns clàssics de sempre (Try to Forget, My Hands on your Skin, I regret) i algunes cançons més noves (Binary Soldier). La combinació va ser prou bona i van sonar bé, com sempre. Aquesta vegada portaven una bateria en directe per a acompanyar-los.
Vaig tenir alguns moments de dubte de si sortir abans o no del concert perquè Frozen Plasma estaven firmant discs. Al final em vaig quedar fins a la darrera cançó i em va saber una mica de greu, perquè van acabar 10 minuts abans de la seva hora i això va ser just el suficient perquè no arribés a la firma. Però què hi farem. El concert va estar bé i el vaig disfrutar com sempre, així que cap problema important.
Ja eren les 19h i tot i que m'hagués agradat disfrutar d'una part del concert de Suicide Commando, vaig preferir sortir al Main Stage per tal d'anar-me situant per al darrer concert. En aquells moments estaven tocant Phillip Boa and the Voodoo Club. Hi havia molta gent fora i la majoria ballant i corejant les lletres. Va ser alegre i animat.
Vaig situar-me al mig, davant de l'escenari, tot i que allunyada. Perquè, per quan acabés, poder entrar ràpidament fins a les primeres files. La veritat és que tot i que la meva intenció era únicament situar-me bé, em va agradar com sonaven i l'alegria que anaven contagiant a la gent.
Van acabar a les 20.05h i, després de 30 minuts d'espera, van sortir a l'escenari VNV Natin. Teníem per endavant 1h i 20 minuts del clàssic show vnvnationero. El Mark i el Ronan van sortir acompanyats ja pels clàssics teclats de SITD i va començar l'espectacle.
Van tocar molts dels seus clàssics i jo juraria que fins i tot un tema nou, en el qual el Ronan es va situar darrere d'un teclat. Per ara no he pogut trobar la confirmació per internet, però sí que van tocar, per exemple, Chrome, Epicentre, Illusion, Space and Time, etc.
Com sempre, el Ronan va estar xerraire i amable amb el públic. Incitant-nos a ballar més, a cridar més, a cantar més. Amb la seva ironia habitual fent-nos riure (va comentar que es tractava d'un concert internacional i que parlaria en anglès) i amb les seves cares de sopresa quan corejàvem lletres o melodies. Sempre fa el mateix, però sempre s'agraeix, perquè et fa sentir bé.
Eren només les 22h, però ja portava 12h al recinte de l'Amphi i la meva esquena estava destrossada. Vaig donar una volta, però el que hi havia a l'Staatenhaus a partir d'aquell moment no m'interessava. Tot i el cansament, com que l'any passat no havia vist el Teatre, vaig entrar-hi. Vaig agafar una cervesa i vaig estar escoltant mitja horeta com punxaven música. Volia esperar-me per a veure el Ronan a les 0h, però encara faltava bastant i no sabia si valdria la pena (després em van comentar que no gaire) i al final vaig marxar sense ni acabar-me la cervesa. Això sí, abans de marxar, vaig asseure'm a un costadet a mirar a la gent:
Vaig tornar a l'hotel, vaig sopar un entrepà que m'havia portat de Barcelona i a dormir. Que l'endemà seria mogudet també.
El dissabte va començar d'hora perquè el Jugenherberge de Colònia no té cortines i a partir de les 6h del matí un sol infernal ja entrava a través de les fines cortines. A les 7.15h esmorzava i abans de les 8h ja sortia camí de la catedral. Una volteta i de nou a l'hotel per tal d'acabar de preparar-me per al festival.
Poc després de les 10h obrien les portes, em posaven la pulsera que em permetria entrar i sortir durant tot el cap de setmana i ja es podia veure el meu somriure d'orella a orella. Em vaig acostar a l'escenari principal per tal de saludar una noia de Berlin que conec des del setembre passat (sempre està a primera fila) i vaig aprofitar per anar a visitar totes les paradetes i anar pensant què compraria.
A les 11h obrien l'Staatenhaus, l'altre escenari. I com que fora feia una calor impressionant i encara quedava 1 hora perquè comencés el primer concert del Mainstage, vaig fer una volteta per la part tancada del festival. Allà també hi ha paradetes.
Abans de les 12h em vaig situar a prop de l'escenari principal per veure a A Life [Divided]. Pel que vaig veure, tenen bastants seguidors (hi havia bastantes samarretes), sobretot noietes. Que al final els hi van acabar tirant calces i sostens. El grup hi deu estar acostumat i s'ho van penjar, fent que la cutrada que havien fet, tingués certa gràcia.
No va estar malament. 30 minuts de rock, amb un grup oferint el que podia en tan poc temps i aprofitant per fer la seva versió de la cançó Perpetual de VNV Nation. Que vulguis o no, sempre és maca d'escoltar. Justament aquesta cançó és la única que els vaig sentir tocar l'any passat. Van acabar amb aquest tema i van deixar pas a 20 minutets d'espera abans que sortís el següent grup.
A les 12.50 van aparèixer Stahlmann. D'aquest grup conec poca cosa i el seu major encant és que surten tots ben pintats de color platejat. Almenys els hi dóna un toc diferencial interessant. Jo diria que fan rock i el públic es coneixia prou bé les lletres.
Tocaven 40 minuts, però abans de què acabessin vaig sortir de les primeres files per anar una mica a l'altre escenari, per intentar veure alguna cançó de Frozen Plasma. Per cert, aquest any he descobert on cal anar al wc (molt poca cua i sempre amb una dona netejant) i on cal demanar la cervesa (ni una sola cua en tot el festival).
Tal i com comentava, vaig anar a l'Staatenhaus per a veure un parell de cançons de Frozen Plasma, que tocaven de 13.30h a 14.10h. Només vaig poder veure A Generation of the Lost i Earthling i ja vaig tornar a sortir cap a fora.
Tot i que em vaig quedar amb ganes de poder escoltar més temes de synthpop alegre i despreocupat de Frozen Plasma, la veritat és que són una mica sosos en directe i ja els havia escoltat alguna altra vegada, pel que vaig anar a pas lleuger a l'escenari principal a veure Solitary Experiments. Vaig agafar una cervesa i vaig fer el clàssin Entschuldigung, Sorry per a recuperar el meu lloc anterior.
Ja a prop de l'escenari, a les 13.50h van començar a sonar les primeres notes del grup. Ens esperaven 40 minuts de pop electrònic alegre per a saltar i cantar. La principal sorpresa va ser veure que enlloc de sortir els components del grup, sortien 4 noies mones a fer veure que tocaven i cantaven la primera cançó (crec que era Stars). Van estar fent playback fins que van acabar i ja van sortir els nois. Va ser original, però potser una mica llarg. Però sí, molt divertit igualment.
Va ser el primer dels concerts en el que realment vaig disfrutar. No els havia vist mai i tenen algunes cançons que m'agraden molt. Els altres grups fins llavors no havien estat malament, però era diferent. A aquests els esperava amb ganes. A les 14.30h van acabar i em va fer mandra esperar-me 25 minuts per a veure en Wesselsky, així que vaig tornar a endinsar-me a l'Staatenhaus per tal de veure què estava fent el Faderhead.
No era un moment que m'interessés en excés, però el públic estava animat i va estar bé poder sentir alguns dels seus temes més coneguts. Portava 3 acompanyants als teclats i ordinadors, que no paraven de moure's i ballar i animar al públic. Pel que era fàcil enganxar-s'hi. Crec que un d'ells era un dels components d'Straftanz.
Quan van acabar va ser senzill moure's fins al davant de tot (3a fila) per tal d'estar preparada per a veure Funker Vogt, que va ser un dels moments àlgids del festival, així com un dels més durs també. M'explico. Hi ha una cosa que es coneix com a pogo o mosh i bé a ser que la gent (sobretot homes forts i drets), que comencen a ballar com a bojos i a empènyer amb totes les seves forces. Doncs em vaig trobar just al davant d'aquesta zona. Va estar bé perquè no em vaig acabar de fer mal en excés (un cop de puny involuntari al nas, però sense conseqüències) i vaig repartir i empènyer tant com vaig poder.
A part, la música va estar molt bé. Juraria que no van tocar Fire and Forget, però van tocar algunes de les cançons que conec i m'agraden i van estar molt actius dalt de l'escenari. M'agradaria saber com es deu veure aquesta situació des de dalt. A fora segurament farien uns 30º. A dins no hi tocava el sol, però l'ambient estava carregadet. Tenint en compte l'esforç que vaig haver de fer, estava tan suada que el cabell el portava moll. Vaig sortir un moment a fora per a respirar aire pur, wc i cervesa, i vaig tornar a endinsar-me a l'interior per tal d'estar preparada per a Grendel.
Ja eren les 16.30h però seguíem amb les mateixes ganes inicials. Per sort, aquí el pogo va ser una mica més delicat i no em va tocar tan de ple. Del grup en vaig disfrutar sobretot el tema Hate this. La resta pràcticament no els coneixia, però tenen molta energia en directe.
A les 17.25h van acabar i era necessari esperar-se 35 minuts fins al següents, així que vaig sortir a fer la ruta habitual: wc, cervesa. Però passejant una mica vaig veure que Solitary Experiments estaven firmant i fent-se fotos al lloc oficial, així que m'hi vaig deixar caure i, com que quasi no hi havia cua, em vaig esperar. Ja he comentat en un altre post que m'havia fet una foto amb ells.
Ja quasi a les 18h vaig tornar a acostar-me a l'escenari per tal de poder veure De/Vision. Potser és un dels grups que més vegades he vist, però sempre m'agrada veure'ls de nou.
Van tocar alguns clàssics de sempre (Try to Forget, My Hands on your Skin, I regret) i algunes cançons més noves (Binary Soldier). La combinació va ser prou bona i van sonar bé, com sempre. Aquesta vegada portaven una bateria en directe per a acompanyar-los.
Vaig tenir alguns moments de dubte de si sortir abans o no del concert perquè Frozen Plasma estaven firmant discs. Al final em vaig quedar fins a la darrera cançó i em va saber una mica de greu, perquè van acabar 10 minuts abans de la seva hora i això va ser just el suficient perquè no arribés a la firma. Però què hi farem. El concert va estar bé i el vaig disfrutar com sempre, així que cap problema important.
Ja eren les 19h i tot i que m'hagués agradat disfrutar d'una part del concert de Suicide Commando, vaig preferir sortir al Main Stage per tal d'anar-me situant per al darrer concert. En aquells moments estaven tocant Phillip Boa and the Voodoo Club. Hi havia molta gent fora i la majoria ballant i corejant les lletres. Va ser alegre i animat.
Vaig situar-me al mig, davant de l'escenari, tot i que allunyada. Perquè, per quan acabés, poder entrar ràpidament fins a les primeres files. La veritat és que tot i que la meva intenció era únicament situar-me bé, em va agradar com sonaven i l'alegria que anaven contagiant a la gent.
Van acabar a les 20.05h i, després de 30 minuts d'espera, van sortir a l'escenari VNV Natin. Teníem per endavant 1h i 20 minuts del clàssic show vnvnationero. El Mark i el Ronan van sortir acompanyats ja pels clàssics teclats de SITD i va començar l'espectacle.
Van tocar molts dels seus clàssics i jo juraria que fins i tot un tema nou, en el qual el Ronan es va situar darrere d'un teclat. Per ara no he pogut trobar la confirmació per internet, però sí que van tocar, per exemple, Chrome, Epicentre, Illusion, Space and Time, etc.
Com sempre, el Ronan va estar xerraire i amable amb el públic. Incitant-nos a ballar més, a cridar més, a cantar més. Amb la seva ironia habitual fent-nos riure (va comentar que es tractava d'un concert internacional i que parlaria en anglès) i amb les seves cares de sopresa quan corejàvem lletres o melodies. Sempre fa el mateix, però sempre s'agraeix, perquè et fa sentir bé.
Eren només les 22h, però ja portava 12h al recinte de l'Amphi i la meva esquena estava destrossada. Vaig donar una volta, però el que hi havia a l'Staatenhaus a partir d'aquell moment no m'interessava. Tot i el cansament, com que l'any passat no havia vist el Teatre, vaig entrar-hi. Vaig agafar una cervesa i vaig estar escoltant mitja horeta com punxaven música. Volia esperar-me per a veure el Ronan a les 0h, però encara faltava bastant i no sabia si valdria la pena (després em van comentar que no gaire) i al final vaig marxar sense ni acabar-me la cervesa. Això sí, abans de marxar, vaig asseure'm a un costadet a mirar a la gent:
Vaig tornar a l'hotel, vaig sopar un entrepà que m'havia portat de Barcelona i a dormir. Que l'endemà seria mogudet també.
dimecres, 24 d’abril del 2013
Amphi Festival 2013: De/Vision
Seguim el llistat dels grups de l'Amphi Festival amb un clàssic dels clàssics, que justament ara estan celebrant els 25 anys de la seva creació: De/Vision.
Breu descripció: és un grup creat el 1988 a Alemanya. Inicialment format per 4 membres, a dia d'avui només en queden l'Steffen Keth i el Thomas Adan i estan preparant la grabació d'uns concerts en directe per tal de rememorar-ho.
Clarament influenciats per Depeche Mode, tenen un so synthpop lleuger i, en general, alegre i animat. Les seves lletres són majoritàriament en anglès, però també en tenen alguna en anglès.
Discografia
Temes més coneguts:
Aquest és un dels primers grups de synthpop que vaig conèixer i, encara que en directe no són especialment espectaculars, els hi tinc una estima especial. Els he vist sempre que han vingut a Barcelona i també acompanyant a And One per aquests móns de Déu. Conec prou bé la majoria de les seves cançons i en tinc algunes que m'agraden moltíssim, no únicament d'entre les seves, sinó en general, com Try to forget, que em sembla un dels millors temes de la història.
Tot i això, no em volia repetir al compartir una cançó, i al final he optat per Heroine. Pertany al disc Two, és molt tranquil·la i sempre m'ha agradat molt, especialment el to de la veu i el doble sentit de la lletra:
Continuarà...
Breu descripció: és un grup creat el 1988 a Alemanya. Inicialment format per 4 membres, a dia d'avui només en queden l'Steffen Keth i el Thomas Adan i estan preparant la grabació d'uns concerts en directe per tal de rememorar-ho.
Clarament influenciats per Depeche Mode, tenen un so synthpop lleuger i, en general, alegre i animat. Les seves lletres són majoritàriament en anglès, però també en tenen alguna en anglès.
Discografia
- World without End (1994)
- Unversed in Love (1995)
- Fairyland? (1996)
- Monosex (1998)
- Void (1999)
- Two (2001)
- Devolution (2003)
- 6 Feet Underground (2004)
- Subkutan (2006)
- Noob (2007)
- Popgefähr (2010)
- Rockets+Swords (2012)
Temes més coneguts:
- Flavour Of The Week (video)
- Life Is Suffering (video)
- What You Deserve (video)
- Brotherhood of Man (video)
- Boy Toy (video)
Aquest és un dels primers grups de synthpop que vaig conèixer i, encara que en directe no són especialment espectaculars, els hi tinc una estima especial. Els he vist sempre que han vingut a Barcelona i també acompanyant a And One per aquests móns de Déu. Conec prou bé la majoria de les seves cançons i en tinc algunes que m'agraden moltíssim, no únicament d'entre les seves, sinó en general, com Try to forget, que em sembla un dels millors temes de la història.
Tot i això, no em volia repetir al compartir una cançó, i al final he optat per Heroine. Pertany al disc Two, és molt tranquil·la i sempre m'ha agradat molt, especialment el to de la veu i el doble sentit de la lletra:
Continuarà...
dimarts, 26 de març del 2013
De/Vision: 25 Years DVD
Els nois de De/Vision han decidit celebrar els seus 25 anys de grup amb el llançament d'un dvd: 25 Years - BEST OF - TOUR 2013.
L'enregistraran aquest any 2013 durant els concerts de Frankfurt (3 d'octubre), Leipzig (4 d'octubre) i Berlín (5 d'octubre). No està malament el cansament que ja portaran acumulat el tercer dia, però gravar-ho en diferents localitats sempre dóna més oportunitats per si alguna cosa no queda bé. Pot ser menys espontani, però al final també pot quedar més professional.
El dvd també contindrà un documental del tour, per a veure el que succeeix al darrere, i un cd amb les cançons en viu.
Potser la part més novedosa és que han decidit finançar-se a partir de Pledgemusic. És a dir, els fans compren algunes coses per avançat i ells inverteixen aquests diners que ja han aconseguit en realitzar el projecte.
Entre els productes que es poden comprar hi ha la descàrrega del nou cd (el més barat, per 10€), versions instrumentals dels seus cds, singles de promoció, afegir el teu nom als crèdits del dvd, fins i tot amb la teva foto, el dvd, algunes fotos, etc.
Algunes de les coses més curioses són el vestit daurat que portava l'Stefen al video de Rage [210€], que vingui el grup a fer de DJs on tu diguis (això només per Alemanya) [1.500€] o que facin un remix d'un tema del teu grup [3.000€]. La veritat, no veig que cap grup amateur es pugui pagar un remix, a no ser que ja tinguin pasta i el grup de música sigui el passatemps.
El dvd i el cd en viu estaran llestos a començaments de 2014.
L'enregistraran aquest any 2013 durant els concerts de Frankfurt (3 d'octubre), Leipzig (4 d'octubre) i Berlín (5 d'octubre). No està malament el cansament que ja portaran acumulat el tercer dia, però gravar-ho en diferents localitats sempre dóna més oportunitats per si alguna cosa no queda bé. Pot ser menys espontani, però al final també pot quedar més professional.
El dvd també contindrà un documental del tour, per a veure el que succeeix al darrere, i un cd amb les cançons en viu.
Potser la part més novedosa és que han decidit finançar-se a partir de Pledgemusic. És a dir, els fans compren algunes coses per avançat i ells inverteixen aquests diners que ja han aconseguit en realitzar el projecte.
Entre els productes que es poden comprar hi ha la descàrrega del nou cd (el més barat, per 10€), versions instrumentals dels seus cds, singles de promoció, afegir el teu nom als crèdits del dvd, fins i tot amb la teva foto, el dvd, algunes fotos, etc.
Algunes de les coses més curioses són el vestit daurat que portava l'Stefen al video de Rage [210€], que vingui el grup a fer de DJs on tu diguis (això només per Alemanya) [1.500€] o que facin un remix d'un tema del teu grup [3.000€]. La veritat, no veig que cap grup amateur es pugui pagar un remix, a no ser que ja tinguin pasta i el grup de música sigui el passatemps.
El dvd i el cd en viu estaran llestos a començaments de 2014.
divendres, 24 d’agost del 2012
De/Vision: Rockets & Swords
Avui és el dia en què surt a la venda Rockets & Swords, el nou disc de De/Vision.
La portada és la següent:
I el tracklist:
No està malament. Tenen la col·laboració d'una veu femenina i m'agrada com van pintats.
La portada és la següent:
- Boy Toy
- Superhuman
- Beayty of Decay
- Broterhood of Man
- Stargazer
- Binary Soldier
- Want to Believe
- Bipolar
- Mystified
- Running All Night (Bonus Track)
- Kamikaze
- Bedbugs (A Modern Lullaby)
No està malament. Tenen la col·laboració d'una veu femenina i m'agrada com van pintats.
dimarts, 1 de maig del 2012
Concert: De/Vision (Barcelona)
Dissabte vaig anar a la sala Bikini de concert.
Cap a les 20.30h van sortir Culture Kultür. Va sonar prou bé. Hi havia una noia als teclats i un noi cantant, el qual, estranyament, se sentia prou bé. I això que els baixos estaven tan forts que feien tremolar el terra.
Després d'unes quantes cançons, van tancar amb una versió de Love Will Tear Us Apart de Joy Division. Tenien uns quants fans a l'esquerra de l'escenari, però amb aquesta cançó es va animar més gent.
Al cap de mitja horeta, van sortir a escena de/vision amb un dels seus temes nous. A diferència de Madrid, aquí no tenien projeccions darrere.
El concert va estar molt bé, la sala no estava del tot plena i no era agobiant. Tot i això, com que darrerament els he vist bastant en directe i van tocar molts temes del darrer disc, em va semblar molt similar als anteriors.
Tot i això, van tocar els clàssics imprescindibles (Try to Forget, Your Hands On My Skin, I regret) i ens van presentar 3 nous temes: Superhuman, Boy Toy, Binary Soldier.
Els nous temes, a l'escoltar-los per primera vegada sempre és complicat donar-ne una opinió. Per ara, destacar que en Thomas va fer cors i va cantar un bon tros d'una d'elles.
Pel que fa al concert en sí, cal destacar que l'Steffan sempre aconsegueix cantar perfecte en directe, mantenir una veu espectacular i ballant i animant el públic constantment. El que sí que va estar rient tota l'estona va ser el Thomas, però no somrient, rient, descollonant-se tot sovint.
Vaig experimentar el que deu sentir molta gent quan em té darrere. Una noia cantant, bastant malament i molt alt, just a darrere. Tampoc em molestava, però vaig pensar que ja hagués pogut ser jo, com una boja cantant...
A l'acabar, cap a casa, que el mal d'estómac que tenia des de ja feia 3 dies tampoc em permetia gran cosa més.
Cap a les 20.30h van sortir Culture Kultür. Va sonar prou bé. Hi havia una noia als teclats i un noi cantant, el qual, estranyament, se sentia prou bé. I això que els baixos estaven tan forts que feien tremolar el terra.
Després d'unes quantes cançons, van tancar amb una versió de Love Will Tear Us Apart de Joy Division. Tenien uns quants fans a l'esquerra de l'escenari, però amb aquesta cançó es va animar més gent.
Al cap de mitja horeta, van sortir a escena de/vision amb un dels seus temes nous. A diferència de Madrid, aquí no tenien projeccions darrere.
El concert va estar molt bé, la sala no estava del tot plena i no era agobiant. Tot i això, com que darrerament els he vist bastant en directe i van tocar molts temes del darrer disc, em va semblar molt similar als anteriors.
Tot i això, van tocar els clàssics imprescindibles (Try to Forget, Your Hands On My Skin, I regret) i ens van presentar 3 nous temes: Superhuman, Boy Toy, Binary Soldier.
Els nous temes, a l'escoltar-los per primera vegada sempre és complicat donar-ne una opinió. Per ara, destacar que en Thomas va fer cors i va cantar un bon tros d'una d'elles.
Pel que fa al concert en sí, cal destacar que l'Steffan sempre aconsegueix cantar perfecte en directe, mantenir una veu espectacular i ballant i animant el públic constantment. El que sí que va estar rient tota l'estona va ser el Thomas, però no somrient, rient, descollonant-se tot sovint.
Vaig experimentar el que deu sentir molta gent quan em té darrere. Una noia cantant, bastant malament i molt alt, just a darrere. Tampoc em molestava, però vaig pensar que ja hagués pogut ser jo, com una boja cantant...
A l'acabar, cap a casa, que el mal d'estómac que tenia des de ja feia 3 dies tampoc em permetia gran cosa més.
diumenge, 1 de gener del 2012
Entrades 2012
Què ens depararà aquest 2012? Qui ho sap, però el que ja tinc a les meves mans són les entrades d'un parell de concerts.
El primer, que ja fa temps que tinc, és el de VNV Nation amb Frozen Plasma.
Aquí la incògnita és que deu ser això del "Extra Long Live Concert". Suposo que començaran una mica abans del que és habitual i acabaran a la mateixa hora.
D'altra banda, ahir passejant pel carrer Tallers em vaig parar a Revólver. És innevitable. Per un costat vaig comprar el Futureperfect de VNV Nation per 7€! Li regalaré al meu nebot quan sigui una mica més gran. Ara com ara li semblaria massa dur.
Un cop allà vaig veure que les entrades pel concert de De/Vision ja estaven a la venda i com que ja estava allà... Com es pot veure a l'entrada, és la número 3. Suposo que les acabaven de posar a la venda.
Per ara 2012 no pinta malament.
El primer, que ja fa temps que tinc, és el de VNV Nation amb Frozen Plasma.
Aquí la incògnita és que deu ser això del "Extra Long Live Concert". Suposo que començaran una mica abans del que és habitual i acabaran a la mateixa hora.
D'altra banda, ahir passejant pel carrer Tallers em vaig parar a Revólver. És innevitable. Per un costat vaig comprar el Futureperfect de VNV Nation per 7€! Li regalaré al meu nebot quan sigui una mica més gran. Ara com ara li semblaria massa dur.
Un cop allà vaig veure que les entrades pel concert de De/Vision ja estaven a la venda i com que ja estava allà... Com es pot veure a l'entrada, és la número 3. Suposo que les acabaven de posar a la venda.
Per ara 2012 no pinta malament.
divendres, 16 de desembre del 2011
Teloners De/Vision: Culture Kultür
Abans de parlar del concert d'avui, volia aprofitar per confirmar que finalment Pakt no vindran a fer de teloners de De/Vision. Al final seran Culture Kultür. Potser és un bon moment per a donar-los una oportunitat ja que fa temps que puc llegir informació sobre ells per internet.
Facebook de Pakt on ja no surten com a possibles teloners:
Facebook de De/Vision amb els comentaris de qui seran els teloners:
Culture Kultür son un grup de Málaga, segons la seva definició una barreja del so dels 80's amb EBM amb veus distorsionades i un so electro amb moltes més coses. Suposo que una mica el resum seria un grup entre EBM i synthpop.
Potser, al tractar-se d'un grup d'aquí seran els primers teloners i Pakt passarien a ser els segons, ja que normalment a Bikini hi acostuma a haver dos grups abans del principal i el primer de "casa".
Facebook de Pakt on ja no surten com a possibles teloners:
Facebook de De/Vision amb els comentaris de qui seran els teloners:
Culture Kultür son un grup de Málaga, segons la seva definició una barreja del so dels 80's amb EBM amb veus distorsionades i un so electro amb moltes més coses. Suposo que una mica el resum seria un grup entre EBM i synthpop.
Potser, al tractar-se d'un grup d'aquí seran els primers teloners i Pakt passarien a ser els segons, ja que normalment a Bikini hi acostuma a haver dos grups abans del principal i el primer de "casa".
diumenge, 27 de novembre del 2011
Fulltime show 2011 - Frankfurt
Passo a relatar el meu segon concert del Fulltimeshow d'And One. Aquesta vegada a Frankfurt.
Després del concert de Múnich encara tenia ganes de tornar a veure aquest mateix concert, amb 4 grups que m'agradaven. Així que, degut a això, i al fet de què tenia una entrada gratis, em vaig decidir a agafar un vol i un hotel i anar cap a Frankfurt.
Després, Minerve es va donar de baixa i vaig perdre la meva entrada "gratis", així que vaig comprar-me jo l'entrada per tal de no fer un viatge i quedar-me sense el concert. L'entrada va arribar a última hora, però va arribar.
Aquesta vegada faré un únic post per a tot perquè tampoc hi ha tant tant a explicar.
Ara, ja situem-nos a l'entrada de Hugenottenhalle. A les 16h hi havia poca gent, potser 10-15 persones escampades per allà. Es va començar a formar una cua i vaig quedar tercera. Això em va permetre, a l'entrar, posar-me tan a prop com la meva entrada em permetia.
Estava a primera fila dels que havíem pagat menys. Davant potser tenia unes 10 persones. S'estava bé, però feia temps que no estava tan allunyada, així que, segons com, era una mica estrany.
Aquesta vegada hi havia més merchandising, així que va caure una samarreta tota negra amb les lletres blanques de: AND ONE - BACK HOME, i també... també... la civella del cinturó que tant volia!!! Poso una foto de la samarreta i el cinturó:
Tan que la volia i vaig dubtar molt perquè costava 30€, però estant a Frankfurt i tan feliç, al final em vaig decidir i vaig tirar la casa per la finestra.
Passem a descriure una mica la sala. Gran. Amb una barra amb molta gent atenent i diferents pisos. És una sala on hi fan moltes coses diferents i es podia veure per tots els espais extres que hi havia. Per exemple, els lavabos estaven baixant unes escales, així que no molestaven les cues.
Amb un retard d'uns 20 minuts, van sortir a l'escenari !distain. No van estar malament, els havia estat escoltant darrerament i algunes cançons em sonaven, però és clar, no eren Minerve... El cantant amb la veu una mica apurada en alguns moments, però no va estar malament per anar fent boca. Cançons que conegués i que recordi que haguessin tocat: Why, Sex & Cross.
Després, ja amb l'endarreriment acumulat, va sortir De/Vision. Crec que van fer el mateix setlist que l'altra vegada. Tot molt similar, però molt correcte. L'Steffen té aquesta preciosa veu que sona genial també en directe. Això sí, es va equivocar amb la lletra de Ready to die. Es va encallar i li va agafar el riure.
A continuació, just després de la darrera nota de Your hands on my skin vaig sortir corrents al lavabo. Vaig aconseguir entrar directa i al sortir ja hi havia una cua amb unes 10 noies. Llavors corrents de nou a comprar una cervesa, la segona de la sala, la tercera i ja darrera del dia.
Aquesta vegada vaig arribar al meu lloc abans de què comencés a tocar Camouflage, així que vaig veure que la primera cançó, Suspicious Love, la tocaven sense el guitarrista i el bateria. La resta va ser igual que l'altre concert també. Tot molt correcte i diria que exactament les mateixes cançons. En Markus va estar una mica xerraire, però a part de què compressim el nou disc, no vaig entendre res més.
Finalment, i després de molt esperar, ja sortien And One a escena, caminant a poc a poc i al so de les notes de la introducció.
El setlist també va ser igual, a exepció de Klaus i Pimmelman, que no les van tocar. La resta bastant semblant, l'Steve molt divertit i saltant per tot arreu, amb bona veu i sense parar de xerrar en els moments en què s'hi dedica. Aquesta vegada encara vaig entendre menys coses...
Cançons a destacar poques, ja que són, sinó les mateixes que l'altra vegada, quasi les mateixes, però això sí, em va sorprendre que la gent no cantés més les cançons de Depeche Mode.
També em va sorprendre que la gent que estava a "First Class" ni tan sols es sapigués les d'And One. No sé perquè paguen més si després el grup tampoc no els agrada tant. Serà per comoditat.
Quan ja anaven a tocar el segon bis, un noi que hi havia a la meva banda va saltar la valla i va anar a parar a la zona "privilegiada". El seu lloc el va ocupar un noi amb el que havia intercanviat unes paraules abans i li vaig preguntar si ell també saltava i em va dir que si jo volia. Li vaig dir que sí i em va ajudar (amb mitges pel fred sota els texans aquestes peripècies es fan més difícils).
A la foto de sobre d'aquestes línies és el moment final d'Enjoy the Silence, que van treure un triangle i l'Steve va fer callar per fer el final: "kling! enjoy the silence..." En Joke Jay feia com si estigués molt nerviós i fos un moment crucial, com enrient-se'n d'ell. A mi em va fer molta gràcia.
La veritat és que vaig disfrutar molt aquestes últimes cançons. En aquella zona estava més ampla i alguna gent ja havia marxat.
El problema d'estar just darrera una valla, però no estar a primera fila és que segons qui et toqui davant no veus res, però tampoc et pots moure. Això em va passar sobretot amb De/Vision i Camouflage, però com que els d'aquella zona anaven sortint entre concert i concert, al final em van tocar uns altres nois a davant i tot i que eren altets, ho vaig poder veure prou bé.
L'after party era al centre de Frankfrut, així que tenint en compte que el meu hotel estava allà al costat, va quedar 100% descartat, una llàstima, la veritat. Així que a l'acabar vaig anar directa a l'hotel amb els meus records i un cansament gegant que em feia caminar coixa i tot. Però amb un somriure.
Per cert, aquesta vegada les llums em van agradar molt més. El so molt bé també.
Després del concert de Múnich encara tenia ganes de tornar a veure aquest mateix concert, amb 4 grups que m'agradaven. Així que, degut a això, i al fet de què tenia una entrada gratis, em vaig decidir a agafar un vol i un hotel i anar cap a Frankfurt.
Després, Minerve es va donar de baixa i vaig perdre la meva entrada "gratis", així que vaig comprar-me jo l'entrada per tal de no fer un viatge i quedar-me sense el concert. L'entrada va arribar a última hora, però va arribar.
Aquesta vegada faré un únic post per a tot perquè tampoc hi ha tant tant a explicar.
Ara, ja situem-nos a l'entrada de Hugenottenhalle. A les 16h hi havia poca gent, potser 10-15 persones escampades per allà. Es va començar a formar una cua i vaig quedar tercera. Això em va permetre, a l'entrar, posar-me tan a prop com la meva entrada em permetia.
Estava a primera fila dels que havíem pagat menys. Davant potser tenia unes 10 persones. S'estava bé, però feia temps que no estava tan allunyada, així que, segons com, era una mica estrany.
Aquesta vegada hi havia més merchandising, així que va caure una samarreta tota negra amb les lletres blanques de: AND ONE - BACK HOME, i també... també... la civella del cinturó que tant volia!!! Poso una foto de la samarreta i el cinturó:
Tan que la volia i vaig dubtar molt perquè costava 30€, però estant a Frankfurt i tan feliç, al final em vaig decidir i vaig tirar la casa per la finestra.
Passem a descriure una mica la sala. Gran. Amb una barra amb molta gent atenent i diferents pisos. És una sala on hi fan moltes coses diferents i es podia veure per tots els espais extres que hi havia. Per exemple, els lavabos estaven baixant unes escales, així que no molestaven les cues.
Amb un retard d'uns 20 minuts, van sortir a l'escenari !distain. No van estar malament, els havia estat escoltant darrerament i algunes cançons em sonaven, però és clar, no eren Minerve... El cantant amb la veu una mica apurada en alguns moments, però no va estar malament per anar fent boca. Cançons que conegués i que recordi que haguessin tocat: Why, Sex & Cross.
Després, ja amb l'endarreriment acumulat, va sortir De/Vision. Crec que van fer el mateix setlist que l'altra vegada. Tot molt similar, però molt correcte. L'Steffen té aquesta preciosa veu que sona genial també en directe. Això sí, es va equivocar amb la lletra de Ready to die. Es va encallar i li va agafar el riure.
A continuació, just després de la darrera nota de Your hands on my skin vaig sortir corrents al lavabo. Vaig aconseguir entrar directa i al sortir ja hi havia una cua amb unes 10 noies. Llavors corrents de nou a comprar una cervesa, la segona de la sala, la tercera i ja darrera del dia.
Aquesta vegada vaig arribar al meu lloc abans de què comencés a tocar Camouflage, així que vaig veure que la primera cançó, Suspicious Love, la tocaven sense el guitarrista i el bateria. La resta va ser igual que l'altre concert també. Tot molt correcte i diria que exactament les mateixes cançons. En Markus va estar una mica xerraire, però a part de què compressim el nou disc, no vaig entendre res més.
Finalment, i després de molt esperar, ja sortien And One a escena, caminant a poc a poc i al so de les notes de la introducció.
El setlist també va ser igual, a exepció de Klaus i Pimmelman, que no les van tocar. La resta bastant semblant, l'Steve molt divertit i saltant per tot arreu, amb bona veu i sense parar de xerrar en els moments en què s'hi dedica. Aquesta vegada encara vaig entendre menys coses...
Cançons a destacar poques, ja que són, sinó les mateixes que l'altra vegada, quasi les mateixes, però això sí, em va sorprendre que la gent no cantés més les cançons de Depeche Mode.
També em va sorprendre que la gent que estava a "First Class" ni tan sols es sapigués les d'And One. No sé perquè paguen més si després el grup tampoc no els agrada tant. Serà per comoditat.
Quan ja anaven a tocar el segon bis, un noi que hi havia a la meva banda va saltar la valla i va anar a parar a la zona "privilegiada". El seu lloc el va ocupar un noi amb el que havia intercanviat unes paraules abans i li vaig preguntar si ell també saltava i em va dir que si jo volia. Li vaig dir que sí i em va ajudar (amb mitges pel fred sota els texans aquestes peripècies es fan més difícils).
A la foto de sobre d'aquestes línies és el moment final d'Enjoy the Silence, que van treure un triangle i l'Steve va fer callar per fer el final: "kling! enjoy the silence..." En Joke Jay feia com si estigués molt nerviós i fos un moment crucial, com enrient-se'n d'ell. A mi em va fer molta gràcia.
La veritat és que vaig disfrutar molt aquestes últimes cançons. En aquella zona estava més ampla i alguna gent ja havia marxat.
El problema d'estar just darrera una valla, però no estar a primera fila és que segons qui et toqui davant no veus res, però tampoc et pots moure. Això em va passar sobretot amb De/Vision i Camouflage, però com que els d'aquella zona anaven sortint entre concert i concert, al final em van tocar uns altres nois a davant i tot i que eren altets, ho vaig poder veure prou bé.
L'after party era al centre de Frankfrut, així que tenint en compte que el meu hotel estava allà al costat, va quedar 100% descartat, una llàstima, la veritat. Així que a l'acabar vaig anar directa a l'hotel amb els meus records i un cansament gegant que em feia caminar coixa i tot. Però amb un somriure.
Per cert, aquesta vegada les llums em van agradar molt més. El so molt bé també.
diumenge, 23 d’octubre del 2011
Fulltimeshow 2011 - De/Vision
Seguim amb De/Vision, que van sortir entre 10 i 15 minuts després d'acabar-se l'anterior actuació. El canvi d'escenari va ser molt ràpid. Totes les coses ja les tenien allà i simplement van enretirar les primeres per a descobrir el teclat del Thomas i res més, ja que venien ells tots dos sols, sense acompanyaments.
Ja amb l'endarreriment acumulat, van sortir a l'escenari, sense res especial per a ells. Ja la sala començava a estar més plena, però tampoc en excés. Més aclamats, però pel meu voltant poca gent cantant les cançons de l'últim disc, sinó més aviat decantant-se per als clàssics de sempre.
L'Steffen amb els pantalons de ratlles que ja li hem vist altres vegades i una caçadora perquè feia fresca encara, i el Thomas vestit com sempre, com vol, amb una gorra, em sembla que van començar amb Twisted Story i van encadenar amb Try to forget que sempre tinc el dubte de si la tocaran i sempre se m'estan a punt de caure les llàgrimes. Brutal.
Després, van fer moltes versions de les seves cançons en general més fosques i dures. En alguns casos amb bons resultats, però en d'altres amb resultats estranys.
Les altres cançons que recordo són: I regret, Rage, Ready to die, What love is all about (amb una versió canyera que no em va desagradar gens per al directe) i més que no sóc capaç de recordar.
Finalment, van sortir un moment i van tornar a entrar per acabar amb Flavour of the week, que seria una de les versions que no em van acabar d'agradar, perquè li treia l'alegria naive que té aquesta cançó, i la sempre espectacular Your hands on my skin.
Crec que potser només van estar uns 40 minuts i també es va fer curt, però van combinar molt bé els clàssics amb les noves cançons per tal de tenir a tothom content.
En el moment de començar hi va haver uns segons que em van fer entendre la frase sometimes I'm dying for another cigarrette quan el Thomas va entrar fumant a l'escenari i li van recordar que l'apagués abans de pujar. Tot i això, després ja la cosa es va anar degenerant i van acabar fumant sense problemes de dalt de l'escenari cap enrere. Això sí, a pista crec que ningú ho feia, almenys al meu voltant.
Bona nota per al duo alemany que tenint aquests grans clàssics, mai et poden deixar indiferent encara que no els hagis escoltat mai.
Ja amb l'endarreriment acumulat, van sortir a l'escenari, sense res especial per a ells. Ja la sala començava a estar més plena, però tampoc en excés. Més aclamats, però pel meu voltant poca gent cantant les cançons de l'últim disc, sinó més aviat decantant-se per als clàssics de sempre.
L'Steffen amb els pantalons de ratlles que ja li hem vist altres vegades i una caçadora perquè feia fresca encara, i el Thomas vestit com sempre, com vol, amb una gorra, em sembla que van començar amb Twisted Story i van encadenar amb Try to forget que sempre tinc el dubte de si la tocaran i sempre se m'estan a punt de caure les llàgrimes. Brutal.
Després, van fer moltes versions de les seves cançons en general més fosques i dures. En alguns casos amb bons resultats, però en d'altres amb resultats estranys.
Les altres cançons que recordo són: I regret, Rage, Ready to die, What love is all about (amb una versió canyera que no em va desagradar gens per al directe) i més que no sóc capaç de recordar.
Finalment, van sortir un moment i van tornar a entrar per acabar amb Flavour of the week, que seria una de les versions que no em van acabar d'agradar, perquè li treia l'alegria naive que té aquesta cançó, i la sempre espectacular Your hands on my skin.
Crec que potser només van estar uns 40 minuts i també es va fer curt, però van combinar molt bé els clàssics amb les noves cançons per tal de tenir a tothom content.
En el moment de començar hi va haver uns segons que em van fer entendre la frase sometimes I'm dying for another cigarrette quan el Thomas va entrar fumant a l'escenari i li van recordar que l'apagués abans de pujar. Tot i això, després ja la cosa es va anar degenerant i van acabar fumant sense problemes de dalt de l'escenari cap enrere. Això sí, a pista crec que ningú ho feia, almenys al meu voltant.
Bona nota per al duo alemany que tenint aquests grans clàssics, mai et poden deixar indiferent encara que no els hagis escoltat mai.
Amb l'Steffen - De/Vision
Aprofito ara que estic a l'aeroport de Múnich per a començar a escriure els posts que tinc en ment perquè tot i que ara no els podré penjar (no puc passar les fotos), així després ja tindré mitja feina feta, que ja és molt. S'esperen uns altres 3 dies bastant estressants.
Comencem pel moment groupie que és el més ràpid d'escriure. Era l'hora de començar el primer mini-concert del Fulltimeshow, de fet, ja passaven 5 minuts, i vaig veure com l'Steffen, el cantant de De/Vision anava cap al bar a comprar alguna cosa. Vaig estar a l'aguait i, quan va tornar, el vaig caçar.
Li vaig passar la càmara a una noia de seguretat que no m'acabava d'entendre, em preguntava si era un amic meu, que qui era l'Steffen... Al final ho vaig aconseguir i tot i que em sembla que ell no va estar gaire content de què el molestés abans del concert, almenys vaig aconseguir la foto i després dels meus mil thanks, thank you, danke i dankeschön, i el final good luck em va acabar dient you're welcome. De totes maneres, no crido gaire l'atenció, així que tampoc crec que em recordi, sempre podré negar la meva estada a Múnich i fer veure que sóc una persona encantadora que no molesta a ningú.
Comencem pel moment groupie que és el més ràpid d'escriure. Era l'hora de començar el primer mini-concert del Fulltimeshow, de fet, ja passaven 5 minuts, i vaig veure com l'Steffen, el cantant de De/Vision anava cap al bar a comprar alguna cosa. Vaig estar a l'aguait i, quan va tornar, el vaig caçar.
Li vaig passar la càmara a una noia de seguretat que no m'acabava d'entendre, em preguntava si era un amic meu, que qui era l'Steffen... Al final ho vaig aconseguir i tot i que em sembla que ell no va estar gaire content de què el molestés abans del concert, almenys vaig aconseguir la foto i després dels meus mil thanks, thank you, danke i dankeschön, i el final good luck em va acabar dient you're welcome. De totes maneres, no crido gaire l'atenció, així que tampoc crec que em recordi, sempre podré negar la meva estada a Múnich i fer veure que sóc una persona encantadora que no molesta a ningú.
dimecres, 19 d’octubre del 2011
Sextron Fulltime Show 2011
Ha acabat arribant el dia. Bé, encara no, però estar al girar la cantonada. Demà marxo a Múnich i dissabte el concert tant esperat.
Dijous aprofitaré per passejar una mica pel centre de Múnich i, com que ja hi vaig anar l'any passat i ho tinc bastant fresc, el més probable és que l'endemà me'n vagi a Salzburg a passar el dia.
Dissabte ha de ser un matí de relax per a preparar-me per al concert del vespre. Diumenge ja el comiat. Un matí de passeig i al migdia-tarda cap a casa de nou, a descansar, que dilluns toca treballar, dimarts Londres i dimecres feina de nou.
Volia fer 4 posts diferents, un per cada un dels grups que veuré aquest dissabte, però per la quantitat de feina i coses del destí, no ha estat possible, així que ho uniré tot aquí mateix.
Comencem pels que sonaran primer: Minerve. Per ells serà la feinada d'obrir el concert, amb poques cançons, però segur que animades. M'he decidit per la cançó Take me higher per a no posar-les totes del darrer disc (crec que no l'he posat, oi?):
Seguim per De/Vision i la cançó What you deserve:
Després sortiran Camouflage i el tema Suspicious Love que m'encanta com comença:
I, finalment, And One. Tant esperats malgrat abandonar-me a l'agost a Hamburg. Al final he optat per la nova cançó Shining Star, per no posar les de sempre:
A la tornada, si em queden forces, ja escriuré alguna cosa!
Dijous aprofitaré per passejar una mica pel centre de Múnich i, com que ja hi vaig anar l'any passat i ho tinc bastant fresc, el més probable és que l'endemà me'n vagi a Salzburg a passar el dia.
Dissabte ha de ser un matí de relax per a preparar-me per al concert del vespre. Diumenge ja el comiat. Un matí de passeig i al migdia-tarda cap a casa de nou, a descansar, que dilluns toca treballar, dimarts Londres i dimecres feina de nou.
Volia fer 4 posts diferents, un per cada un dels grups que veuré aquest dissabte, però per la quantitat de feina i coses del destí, no ha estat possible, així que ho uniré tot aquí mateix.
Comencem pels que sonaran primer: Minerve. Per ells serà la feinada d'obrir el concert, amb poques cançons, però segur que animades. M'he decidit per la cançó Take me higher per a no posar-les totes del darrer disc (crec que no l'he posat, oi?):
Seguim per De/Vision i la cançó What you deserve:
Després sortiran Camouflage i el tema Suspicious Love que m'encanta com comença:
I, finalment, And One. Tant esperats malgrat abandonar-me a l'agost a Hamburg. Al final he optat per la nova cançó Shining Star, per no posar les de sempre:
A la tornada, si em queden forces, ja escriuré alguna cosa!
dimecres, 12 d’octubre del 2011
De/Vision: concert a Barcelona
Fa dies que vull escriure, però no aconsegueixo trobar el moment. Ara tinc 5 minuts, així que començo per la darrera notícia que he conegut, que és la més ràpida...
De/Vision vindran a tocar a Barcelona el dissabte 28 d'abril a la sala Bikini.
Encara falta molt, les entrades no estan a la venda, però sempre és una alegria conèixer aquestes notícies (per cert, gràcies per la info Maria José). La informació al Facebook.
Per a celebrar-ho, el video de la cançó Your Hands on my Skin, que és un dels seus millors temes i crec que no l'havia posat mai:
Abans, però, els podré veure a Múnich.
De/Vision vindran a tocar a Barcelona el dissabte 28 d'abril a la sala Bikini.
Encara falta molt, les entrades no estan a la venda, però sempre és una alegria conèixer aquestes notícies (per cert, gràcies per la info Maria José). La informació al Facebook.
Per a celebrar-ho, el video de la cançó Your Hands on my Skin, que és un dels seus millors temes i crec que no l'havia posat mai:
Abans, però, els podré veure a Múnich.
diumenge, 27 de març del 2011
And One - Fulltimeshow 2011
M'ha arribat l'entrada per al concert d'And One de la gira Fulltimeshow 2011, la que fan juntament amb De/Vision i Camouflage, i he pogut veure més bé com va la cosa.
Els horaris que posa són els següents:
Es pot veure la informació a la pròpia entrada:
D'aquí en podem extreure diverses conclusions. Minerve són els teloners, però De/Vision i Camouflage també tocaran 45 minuts i una hora, respectivament. D'això també en deduïm que Camouflage té més tirada que De/Vision, tot i que per a mi són millors aquests últims.
També veiem que l'horari és europeu. Aquí, amb sort, els teloners comencen a les 20h, però allà és el grup principal qui toca a aquesta hora. També està bé, que així vas a dormir més d'hora i jo, que l'endemà haig d'agafar l'avió de tornada, estaré més espavilada.
Per cert, 450 posts, no està malament.
Els horaris que posa són els següents:
- 16:30h Entrada
- 17:10h Minerve
- 17.35h Descans entre grups i canvi d'escenari
- 17:45h De/Vision
- 18:60h Descans entre grups i canvi d'escenari
- 18:45h Camouflage
- 19:45h Descans entre grups i canvi d'escenari
- 20:00h AND ONE
Es pot veure la informació a la pròpia entrada:
D'aquí en podem extreure diverses conclusions. Minerve són els teloners, però De/Vision i Camouflage també tocaran 45 minuts i una hora, respectivament. D'això també en deduïm que Camouflage té més tirada que De/Vision, tot i que per a mi són millors aquests últims.
També veiem que l'horari és europeu. Aquí, amb sort, els teloners comencen a les 20h, però allà és el grup principal qui toca a aquesta hora. També està bé, que així vas a dormir més d'hora i jo, que l'endemà haig d'agafar l'avió de tornada, estaré més espavilada.
Per cert, 450 posts, no està malament.
diumenge, 19 de desembre del 2010
Concert: de/vision & Diorama
Com es pot suposar del meu post d'aquest matinada... ahir m'ho vaig passar genial. Que els teloners (en aquest cas els segons) et motivin, fan que el concert no es faci tan curt.
Em sembla que no havia comentat que es tractava del Dark Christmas Festival. Primer van tocar un grup que es deia S.E.N., segons el myspace, un grup d'alternativa / indie / postpunk de Barcelona.
Després van sortir Diorama i la sala començava a fer goig. Amb el seu darrer single Child of Enternaintment donaven pas a un grup que em va semblar que tenia un directe molt bo. Amb Marquess a la bateria, Sash Fiddler a la guitarra (aquest molt animat), amb Felix Marc als teclats i a les segones veus i un Torben Wendt que em va sorprendre agradablement amb la seva expresivitat.
Com sempre, recordar el setlist no és senzill, però poso el que recordo: com ja hem comentat, van començar amb Child of Entertainment i van tancar amb Synthesize me. Entre mig: Her Liquid Arms, Ignite, Advance, Erase Me, The Girls, Stereotype...
Després d'un petit recés, van sortir de/vision. Aquesta vegada només amb l'Steffen a les veus i el Thomas als teclats, sense acompanyanments en la bateria i la guitarra.
Em va semblar que tocaven versions més animades que d'altres vegades i el so també em va semblar millor, pel que la combinació ja era bona per a què el concert fos inoblidable. Com sempre, l'Steffen, amb els seus moviments impressionants i el Thomas més participatiu en les veus i en comentar amb el públic, menys aïllat en el seus teclats.
Pel que fa al setlist... Aquesta vegada el tinc del cert!!! A l'acabar el concert, al cap d'un parell de minuts i abans de què ens fessin fora, va aparèixer un avió de paper que va quedar a l'escenari, però quasi on estava el públic, així que a l'acostar-me, agafar-lo i obrir-lo:
Com sempre, Try to Forget i Your Hands on my Skin, precioses.
Això, juntament amb la foto del Felix Marc que comentava fa unes hores i dos bons concerts encadenats, van formar una nit fantàstica.
Em sembla que no havia comentat que es tractava del Dark Christmas Festival. Primer van tocar un grup que es deia S.E.N., segons el myspace, un grup d'alternativa / indie / postpunk de Barcelona.
Després van sortir Diorama i la sala començava a fer goig. Amb el seu darrer single Child of Enternaintment donaven pas a un grup que em va semblar que tenia un directe molt bo. Amb Marquess a la bateria, Sash Fiddler a la guitarra (aquest molt animat), amb Felix Marc als teclats i a les segones veus i un Torben Wendt que em va sorprendre agradablement amb la seva expresivitat.
Com sempre, recordar el setlist no és senzill, però poso el que recordo: com ja hem comentat, van començar amb Child of Entertainment i van tancar amb Synthesize me. Entre mig: Her Liquid Arms, Ignite, Advance, Erase Me, The Girls, Stereotype...
Després d'un petit recés, van sortir de/vision. Aquesta vegada només amb l'Steffen a les veus i el Thomas als teclats, sense acompanyanments en la bateria i la guitarra.
Em va semblar que tocaven versions més animades que d'altres vegades i el so també em va semblar millor, pel que la combinació ja era bona per a què el concert fos inoblidable. Com sempre, l'Steffen, amb els seus moviments impressionants i el Thomas més participatiu en les veus i en comentar amb el públic, menys aïllat en el seus teclats.
Pel que fa al setlist... Aquesta vegada el tinc del cert!!! A l'acabar el concert, al cap d'un parell de minuts i abans de què ens fessin fora, va aparèixer un avió de paper que va quedar a l'escenari, però quasi on estava el públic, així que a l'acostar-me, agafar-lo i obrir-lo:
Com sempre, Try to Forget i Your Hands on my Skin, precioses.
Això, juntament amb la foto del Felix Marc que comentava fa unes hores i dos bons concerts encadenats, van formar una nit fantàstica.
divendres, 17 de desembre del 2010
Concert: de/vision + Diorama
I com que s'acosta el dia... Demà hi ha concert a la sala Bikini i tot i que em perdré el Barça, crec que valdrà la pena. (Algú m'envia un sms quan acabi per a saber què han fet?)
El concert és de de/vision, però els teloners, Diorama, també s'haurien de destacar.
Ja he parlat dels dos grups en d'altres ocasions. A de/vision els he vist ja dues vegades: en un tour presentant l'excel·lent Noob i, més endavant, al tour Electronic Set, on es presentaven ells sols, sense l'acompanyament de la guitarra i la bateria.
Ara ens presentaran el disc Popgefahr, per tant, escullo una cançó d'aquest disc: Time to be Alive
A Diorama els he conegut aquest any i encara no els he vist en directe, però algunes de les seves cançons les trobo realment bones i crec que ponen sonar molt bé en viu.
També ens presentaran el seu darrer disc Cubed i he escollit posar el seu single, que a part que té un video oficial, la cançó m'agrada bastant: Child of Entertainment
A veure si diumenge trobo un moment per a explicar què tal ha anat!
El concert és de de/vision, però els teloners, Diorama, també s'haurien de destacar.
Ja he parlat dels dos grups en d'altres ocasions. A de/vision els he vist ja dues vegades: en un tour presentant l'excel·lent Noob i, més endavant, al tour Electronic Set, on es presentaven ells sols, sense l'acompanyament de la guitarra i la bateria.
Ara ens presentaran el disc Popgefahr, per tant, escullo una cançó d'aquest disc: Time to be Alive
A Diorama els he conegut aquest any i encara no els he vist en directe, però algunes de les seves cançons les trobo realment bones i crec que ponen sonar molt bé en viu.
També ens presentaran el seu darrer disc Cubed i he escollit posar el seu single, que a part que té un video oficial, la cançó m'agrada bastant: Child of Entertainment
A veure si diumenge trobo un moment per a explicar què tal ha anat!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
