Notícies: Anton Corbijn

Ja han passat tants dies des de què vaig descobrir que l'Anton Corbijn ja estava preparant la seva tercera pel·lícula, que ja puc comentar un altre tema que he descobert avui. Anem per parts.

La primera notícia és la de la nova pel·lícula. Primer va treure un biopic sobre Joy Division que es deia Control, el 2007. Després, el 2010, va dirigir The American. Una pel·lícula sobre espies amb en George Clooney de protagonista. Una excel·lent pel·lícula, tot s'ha de dir.


Ara està preparant una adaptació de la novel·la de John Le Carré, A most wanted man i que està prevista per al 2013.

La història de la pel·lícula succeeix a l'Hamburg actual on un home que s'està morint arriva a una comunitat istlàmica amb la intenció de demanar ajudar en la búsqueda de la fortuna del seu difunt pare. Aquí hi ha una mica més d'informació.

Als dos enllaços que he posat es comenta la possibilitat que Philip Seymour Hoffman hi participi.


D'altra banda, tenim una segona notícia: un documental sobre el mateix Anton Corbijn: Anton Corbijn: Inside Out. El director és Klaartje Quirijns, el qual a mi no em sona.

El director segueix a l'artista durant 4 anys mentre fa fotografies, filma videoclips, etc. i compara el seu èxit professional amb les dificultats i soledat personals.

La informació l'he tret de depechemode.de, però per internet es pot trobar més informació i en d'altres idiomes.

The American (Anton Corbijn)

Per fi divendres i, a més, s'actualitza la cartellera i s'estrena The American, la segona pel·lícula dirigida per Anton Corbijn i, en aquest cas, protagonitzada per George Clooney. Amb aquest protagonista, la pel·lícula ha tingut molta més repercussió en els mitjans de comunicació. Crec que l'he vist anunciada pel carrer, al metro, per internet i en diferents diaris hi ha opinions i entrevistes.

Després de molts anys dedicant-se a la fotografia i als videoclips musicals, Anton Corbijn, va passar-se al cinema amb la història d'Ian Curtis, cantant de Joy Division.

Un cop fet aquest primer pas, ara es centra ja en un thriller. Sense haver-ho previst, la pel·lícula va ser una de les més taquilleres en la seva primera setmana als Estats Units. És, per a aquest cap de setmana, una cita imprescindible.

Anton Corbijn - The American

Ja he comentat altres vegades qui és Anton Corbijn, conegut, principalment, per les seves fotografies de grups de música (majoritàriament) i pels seus originals videoclips de grups com Depeche Mode, Nick Cave, U2, The Killers, etc.

Es va atrevir amb la seva primera pel·lícula el 2006, això sí, relacionada també amb el món de la música, doncs Control tractava sobre la vida del que va ser el cantant de Joy Division, Ian curtis.


Actualment, acaba d'enllestir la seva segona pel·lícula The American, que compta entre el repartiment amb George Clooney.


Sinopsis: "Jack (George Clooney) es un solitario, un auténtico maestro entre asesinos. Un trabajo en Suecia no acaba tan bien como estaba previsto para este estadounidense en el extranjero, y le deja claro a su contacto, Larry (Bruce Altman), que su próxima misión será la última."

L'argument està extret d'aquesta pàgina, on explica algunes coses amb més detall, però crec que amb aquesta única frase ja n'hi ha suficient.

La pel·lícula està basada en la novela A very private gentleman de Martin Booth.

Està previst que s'estreni l'1 de setembre del 2010 als Estats Units, així que amb una mica de sort la podrem veure a finals de 2010, ja que tenint el George Clooney de protagonista, no crec que es demori tant com Control.

Festival In-edit (post)

El Festival va tancar ahir les portes amb els seus guanyadors i els seus números d'espectadors. Personalment, he pogut anar a veure 3 dels documentals que m'interessaven i es podria dir que en resum ha estat positiu.

El primer va ser The posters came from the walls que tractava el tema dels fans de Depeche Mode. Després de veure'l s'entèn perfectament que el grup no vulgués que fos un documental oficial.

Van fer una recerca exhaustiva per tal de trobar els seguidors més fricks de cada país i, fins i tot, deixant-los en ridícul en molts casos. Tot i això, el documental és interessant i molt divertit.

Des d'un home que porta tatuat el Dave Gahan a l'esquena, a una família que juga a disfressar-se de les diferents èpoques del grup fins als russos que celebren l'aniversari del Dave com si fos la festa nacional...


El dijous vaig anar a veure el Johnny Cash at Folsom Prison. No quedaven entrades (tot i que després hi havia llocs buits, no hi ha cosa que em faci més ràbia que haver-ne volgut comprar una i que et diguin que no en queden quan després no és cert. Això ho provoquen les invitacions que la gent no utilitza). Sort en vaig tenir d'un noi que en tenia una però que no volia entrar perquè havia trobat un plan millor.

El documental està molt bé, sobretot si t'agraden les seves cançons, però no s'hauria de vendre com "Es también una reflexión sobre las instituciones penitenciarias, sobre la redención, la culpa y la muerte, llena de vidas reales del Folsom pasado y presente".

Crec que tracta més la vida del propi Johnny Cash que no pas el tema penitenciari, pel que si no t'agrada com canta ell i no t'interessa la seva vida, el documental no et dirà gran cosa.

Com que a mí sí que m'agrada ell, el documental em va entretenir ja que juntament amb les cançons hi havia dues històries paral·leles de dos presos, els testimonis dels fills, etc.


Finalment, va caure Shadow Play: The making of Anton Corbjin sobre aquest curiós fotògraf holandés que també ha fet molts videoclips de grans grups.

El documental parteix bastant de la seva pel·lícula Control, sobre Ian Curtis i el seu grup de música Joy Division. Pel que hi ha moments en què sembla més un panflet de propaganda de la pel·lícula que no pas la seva història de com va començar, com es va anar fent camí, etc.

Tot i això, bastant entretingut.


El balanç és positiu tot i que m'esperava una mica més dels documentals, però tampoc puc dir que no m'agradessin.

El pitjor és la venda d'entrades, que crec que es mouen bastant per invitacions i n'hi ha que ens en quedem sense.