Aquest cap de setmana vaig anar a parar a Leipzig. Divendres vaig agafar un primer avió cap a Múnich i després de 30 minuts d'aterrar, ja entrava al segon avió (preocupantment petit, dret ja tocaves amb el cap al sostre) cap a Leipzig.
Cap a les 0.30h vaig arribar a l'hotel i el recepcionista era espanyol, el que em va facilitar les coses en gran manera, ja que estava ja molt cansada. A dormir, i dissabte, ja amb pluja fina des de primera hora, a passejar. Primer pel centre:

I després cap al Völkerschlachdenkmal, un monument que commemora la victòria contra Napoleó a la ciutat:

I, després, ja a la tarda, de nou al centre, amb les parades nadalenques i tota la gent menjant sense parar:


A la tarda-vespre vaig tornar a l'hotel i hi havia una zona comuna amb cuina, pel que vaig estar llegint una estona amb un te per entrar en calor. Cap a les 22h me'n vaig anar a la festa on punxava l'Steve Naghavi. Va començar punxant un altre noi i va estar increïble. Cap a les 0h, crec que eren, va començar el Naghavi, que va aprofitar per posar nous temes seus. Majoritàriament, el que va punxar van ser cançons de Depeche Mode i seves. Però va estar bé de totes maneres.
Amb cervesa de mig litre a 3'30€, em vaig anar animant. Per allà corria el cantant de Head-Less, el qual debia pensar que estava jo mig boja, perquè no sé perquè jo estava parlant molt molt ràpid.
Cap a les 3.30h ja vaig marxar i tot i que el despertador estava a les 7h (l'havia preparat amb antelació) no em vaig despertar. A les 7.40h obria un ull de casualitat i vaig poder dutxar-me ràpidament i agafar el tren de les 8.20h cap a l'aeroport, en un estat una mica trist.
Després un avió cap a Frankfurt, una espera llarga, i cap a casa! Avui mig encostipada, però contenta perquè el viatge ha valgut la pena.
Cap a les 0.30h vaig arribar a l'hotel i el recepcionista era espanyol, el que em va facilitar les coses en gran manera, ja que estava ja molt cansada. A dormir, i dissabte, ja amb pluja fina des de primera hora, a passejar. Primer pel centre:

I després cap al Völkerschlachdenkmal, un monument que commemora la victòria contra Napoleó a la ciutat:

I, després, ja a la tarda, de nou al centre, amb les parades nadalenques i tota la gent menjant sense parar:


A la tarda-vespre vaig tornar a l'hotel i hi havia una zona comuna amb cuina, pel que vaig estar llegint una estona amb un te per entrar en calor. Cap a les 22h me'n vaig anar a la festa on punxava l'Steve Naghavi. Va començar punxant un altre noi i va estar increïble. Cap a les 0h, crec que eren, va començar el Naghavi, que va aprofitar per posar nous temes seus. Majoritàriament, el que va punxar van ser cançons de Depeche Mode i seves. Però va estar bé de totes maneres.
Amb cervesa de mig litre a 3'30€, em vaig anar animant. Per allà corria el cantant de Head-Less, el qual debia pensar que estava jo mig boja, perquè no sé perquè jo estava parlant molt molt ràpid.
Cap a les 3.30h ja vaig marxar i tot i que el despertador estava a les 7h (l'havia preparat amb antelació) no em vaig despertar. A les 7.40h obria un ull de casualitat i vaig poder dutxar-me ràpidament i agafar el tren de les 8.20h cap a l'aeroport, en un estat una mica trist.
Després un avió cap a Frankfurt, una espera llarga, i cap a casa! Avui mig encostipada, però contenta perquè el viatge ha valgut la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada