IAMX - Diverses cançons

Com ja vaig avisar, aquesta potser seria una setmana IAMX, ja que es va acostant el concert. Ara que tinc una estona d'oci, aprofito per posar algunes cançons que m'han agradat del darrer disc Volatile Times.

La primera és Fire and Whispers, que tot i que en un inici no estava entre les meves preferides, al final hi ha acabat entrant.



La segona és Bernadette. Aquesta em va cridar l'atenció des del començament, però no estava segura de fins a quin punt m'agradava. És molt diferent a la resta del disc, amb aquest punt tant accentuat de cabaret. Ha acabat entrant en el grup de les que m'agraden i amb bastanta força.



Finalment, tenim la joia del disc: Beautiful Town. La cançó que el tanca i que tot i que podria passar desaparcebuda per aquest fet, et fa mirar de nou què estaves escoltant i perquè està sonant tan bé. Més pausada que la resta, és la cloenda perfecta:



En aquest disc no m'ha costat tant entrar-hi com a l'anterior, Kingdom of Welcome Addiction (2009), o el Kiss and Swallow (2004). On sí que hi trobo molt bones cançons, però no tant un conjunt que m'agradi.

Per contra, a Volatile Times sí que poso el disc de punta a punta. Potser amb l'excepció de Dance With Me, que m'avorreix profundament i em sembla una cançó que no acaba de quadrar amb la resta del disc, però la resta el trobo molt complet i gens repetitiu. Amb The Alternative (2007) em passa una cosa semblant, l'escolto tot sencer, però és més agressiu i hi ha dies en què em supera i l'haig d'acabar tancant.

Brams - Oferta de diàleg

La veritat és que després que Brams es separés al 2005, no els hi he seguit gaire la pista. El meu interès ha anat canviant cada vegada més cap al synthpop i molts grups s'han anat quedant pel camí.

L'altre dia, per la ràdio (12 d'abril), anunciaven un nou disc del grup: Oferta de diàleg i tot i que no està a Spotify, al Youtube he trobat una de les cançons.

La cançó en sí es diu Cançó Pirata Somalí i segueix l'estructura, el ritme i les lletres a les que ens tenien acostumats els Brams. Només l'he pogut escoltar una vegada, però per ara no m'ha acabat de dir gran cosa, probablement perquè jo he canviat bastant en els últims 6 anys.



Però tenint en compte el que m'havien acompanyat fa anys, buscaré el disc a veure què tal és. I potser donant-li alguna oportunitat més m'acaben convencent.

IAMX - Spit it Out

Suposo que tenint en compte que queda una mica menys d'una setmana per al concert de IAMX, aprofitaré per a posar alguns videoclips del grup (si tinc temps).

Per començar, he escollit una de les cançons que més m'agraden del disc The Alternative. La cançó en qüestió és Spit It Out:



Es tracta del videoclip oficial crec que del 2006. No és gran cosa, però en Chris Corner té aquest estrany atractiu i aquesta veu impressionant que personalment em fa posar els pèls de punta. La lletra és la següent:

And if you're hurting
I will replace the noise with silence instead
Flushing out your head

If you like it violent
We can play rough and tumble
Fall into bed
And I won't breathe so you can recover

When you're in pieces
Just follow the echo of my voice, It's okay
Tune into that frequency

Don't fight your reflex
Embrace the instinct
You can feel your way
Through the bitterness we face in the end

'cause it breaks my heart
That we live this way
I know people need love
'cause them people never play the game
And we talk the talk
We communicate
The people need love
Those people never play the game

Pleasure for pleasure
It eases consequence
And love for a fall
But I know you love to take a risk

The past is weakness
Don't beg the question when the answer is war
There are moments when I'm overcome

A la propera intentaré posar alguna cançó del darrer disc Volatile Times que en general sona més net i crec que també té una qualitat altíssima.

Ja fa dies que no he trobat cap concert interessant i la veritat és que en tinc ganes. A veure si aconsegueixen sorprendre'm amb un bon so i un concert animat. Les cançons faran la resta.

Post Sant Jordi 2011

Sempre hi ha persones que entenen perquè una festa pot ser important per a un o simplement hi col·laboren:


I s'agraeix.

Sant Jordi

Ja fa uns quants anys que per una raó o una altra no puc acabar de passejar per sant Jordi: primer em van operar del genoll, després per feina, l'any passat vam anar a Rabat a visitar el meu nebot...

Però aquest any cau en dissabte, així que d'aquí una estona a voltar per Barcelona! Els catalans som uns fricks, fent un pa que autoanomenem de sant Jordi:


Però val la pena sortir a fer una volta.

Decoració: ampliant-la

Com es nota que avui és festa. Estic a casa, tranquil·lament, amb la música lleugerament alta (tampoc es tractaria de molestar els veïns), amb una cervesa i poc a fer. Avui és un dia de descans al 100%.

Un dia per a mirar alguna pel·lícula, per a escoltar música i llegir. Em vaig adonant que em faig gran per totes les obligacions que em van caient a sobre, però mentres tingui aquests dies seguiré sabent que encara me'n cauran moltes més i segueixo somrient.

El que volia comentar és que vaig ampliant el que comentava aquí. A finals de gener vaig penjar a la paret de la meva habitació un parell de vinils. Ara ja fa uns dies ho vaig ampliar amb una clau de sol. Estic contenta de com està quedant. A veure quin serà el següent pas. De moment així està:


També aprofito per posar una foto que m'agrada molt. En ella es veu part del menjador de casa meva i l'altre vinil que vaig comprar, en Darth Vader.

Però la foto no m'agrada tant per la nova imatge (que també) sinó per tot el que s'hi veu. L'estanteria on està en Darth Vader era d'uns amics de ma germana, el calefactor ja estava al pis quan hi vaig arribar ara fa 2 anys, el sofà i la manta per a tapar-lo els vaig robar de casa mons pares, la tauleta de davant era d'un amic de la feina que es va canviar de pis i la manta a quadres i el coixí els ha fet la meva mare. Aquestes coses que fa m'encanten. Espero que ho sàpiga.

Tot ha estat recopilat d'altra gent però formen casa meva, on ara està sonant OMD i la seva Talking Loud And Clear:



Últimament estic escoltant els grups als que aniré a veure en concert aviat (IAMX, Assemblage 23, Mirrors), però sobretot estic redescobrint de nou a OMD. Eren brutals i el nou cd no es queda enrere. Suposo que en els propers dies aprofitaré per a posar més cançons.

Panic! at the Disco

Fa un parell de dies, mirant una de les teles que hi ha al gimnàs, vaig veure alguns videoclips que em van recordar cançons que havia escoltat fa uns anys.

Es tracta d'aquella típica cançó d'un grup qualsevol que t'agrada, però que el grup en sí no et diu res més. És un hit i d'aquí no passa. Poden ser grans grups, però en general són grups dels que no en tornaràs a saber res i fins i tot a vegades te n'avergonyeixes, perquè no és que destaquin per la seva qualitat, sinó que han trobat la fórmula d'atrapar a les masses i t'ho t'hi has vist ficat.

Amb una originalitat espectacular he decidit batejar-ho com a guilty pleasures i el primer serà per a Panic! at the disco amb la cançó I Write Sins, not Tragedies.

En aquest cas no és dels que més vergonya em fan, però per a començar ja va bé. La cançó en qüestió és del 2006 i pel que veig a la seva pàgina web actualment estan de gira.



Potser feia 5 anys que no l'escoltava i tot i que la recordava bastant millor, em segueix agradant. A veure si hi vaig pensant i puc anar posant-ne de més actuals.

Depeche Mode - Ghost

Gràcies al fòrum de dmforever, ahir vaig descobrir el següent vídeo que em va deixar amb la boca oberta.

Un seguit de fans polacs, sota el nom de "Shadows for the Masses", ha enregistrat la cara B Ghost del grup Depeche Mode.

Han agafat diferents videos del grup i els han versionat per tal de crear-ne un de nou que a qualsevol fan li porta records i fa que vagi pensant a quin pertanyia cada un.



Pel que ens expliquen a la pàgina web, uns 100 polacs, fans de Depeche Mode, es van reunir per rodar aquest video. Cadascú es va encarregar d'organitzar un equip professional i la roba i complements necessaris per a enregistrar-lo correctament.

Es tracta d'una continuació del Just Can't Get Enough que 60 fans van enregistrar pel 30è aniversari del grup. Aquest va ser enregistrat en menys de 5 hores i també va tenir molt ressò per internet.


En aquest darrer diuen que s'han basat en uns 50 videos anteriors, així que anem a jugar a veure quins som capaços de recordar. Hi ha diverses imatges que pertanyen a un mateix video, però sinó em quedava massa curta:

1. A Question of Time: el Dave amb un nen en braços
2. A Question of Time: un nen marcant les hores d'un rellotge
3. Barrel of a Gun: baixant a quatre grapes per unes escales fosques
4. Barrel of a Gun: dibuixant sense sentit amb dues persones al costat amb la cara contra la taula
5. Barrel of a Gun: el Dave amb els ulls pintats a les parpelles
6. Barrel of a Gun: el Dave en una banyera amb el cartell de LOVE darrere, les ulleres platejades i fent bombolles
7. Barrel of a Gun: el Dave vestit de blanc, amb guants com de cuina i cobert de llumetes nadalenques
8. Behind the Wheel: amb una roda a línies blanques i negres que va girant i una noia amb ulleres de sol
9. But Not Tonight: el Dave cantant sobre un fons on es reprodueix un video d'una ciutat, d'uns cotxes passant
10. Condemnation: donant-se un petó a contrallum
11. Condemnation: el Dave i una noia encadenats
12. Enjoy the Silence: el rei sentant-se a la seva hamaca


13. Freelove: els altaveus típics del Music for the Masses, tot i que els he trobat en un videoclip de l'Exciter
14. Halo: els pallassos amb les pancartes i el cartell "The strongest band in the Universe", diria que a l'orginal posava man
15. Home: un calb al costat d'un nen al que se li cau la llet i mirant com es pinta una noia
16. I Feel Loved: un policia amb els gossos
17. I Feel Loved: una noia passant per sobre dels espectadors a un concert
18. I Feel Loved: uns homes de seguretat
19. I Feel You: el Dave descordant-se la camisa
20. I Feel You: la dona que es treu la roba mentre s'acosta a càmara
21. In Your Room: el Dave lligat en una cadira granate
22. In Your Room: una bombeta
23. It's No Good: el Dave cantant en un bar cutre vestit per a l'ocasió
24. Just Can't Get Enough: prenent un batut i rient
25. Just Can't Get Enough: tocant un piano
26. Master & Servant: un noi amb una noia encadenada al terra i donant voltes
27. Never Let Me Down: el Dave bebent cafè amb un senyor gran
28. People Are People: fent sonar una campana
29. Personal Jesus: el Dave amb el barret de cowboy
30. Personal Jesus: una noia amb els cabells molt llargs
31. Policy of Truth: el Dave de negre fent un petó a una noia
32. Strangelove: les cames d'una noia amb tacons
33. Strangelove: una dona amb un buldog
34. Stripped: subjectant una pantalla on es veuen diversos nois destrossant un cotxe a cops de martell
35. Suffer Well: ballant en plan macarra en una discoteca, sota una bola platejada dels 70.
36. Suffer Well: la dona del Dave vestida d'àngel aixecant els braços
37. Walking In My Shoes: el Dave en una cantonada amb només llum enfocant-lo a ell
38. Walking In My Shoes: la gent aixafant la cara contra un vidre
39. Walking In My Shoes: les arpies (dones-ocell) típiques d'aquest video

I llavors aquests que surten en alguns, però ara no els he aconseguit recordar ni trobar.

1. arrencant una pàgina del calendari
2. algú picant un gong
3. un rellotge anant del revés
4. tocant un piano petit, de joguina
5. cridant per un altaveu bong
6. una gallina

I, finalment, hi ha algunes imatges que no em sona haver-les vist mai i no sé si és que em falta recordar algun video o si han improvisat una mica també. Aquestes ja ni les escric.

La veritat és que n'hi ha algunes de molt ben aconseguides i val la pena veure'l un parell de vegades per a anar veient detalls.


Per a més informació: pàgina web i facebook.

Separació: Elegant Machinery

Ara fa uns dies, a partir del blog Javierelectro vaig poder veure que negaven que els motius pels quals Elegant Machinery s'havia separat no eren polítics.

No em va sorprendre tant que neguessin aquests motius, sinó que s'haguessin separat, del que no en tenia cap notícia i que encara no consta a la pàgina oficial del grup.

Tot i això, a Side-Line es poden llegir un parell de notícies al respecte: aquí s'especula sobre els motius de la separació i aquí el Richard Jomshof els nega.

Una mica com a resum de les dues: a dia 5 d'abril comenten que s'han cancel·lat els shows previstos al juny a Suècia. Side-Line diu que feia una setmana que en tenien constància, però que havien intentat posar-se en contacte amb el Robert Enforsen o el Richard Jomshof, sense èxit, així que passaven a comentar el que sabien.

La separació la va anunciar el manager de la banda, tot i que l'any passat havien anunciat que estaven treballant en un nou cd. El motiu diuen que és polític, ja que el Rochard Jomshof és parlamentari per al partit Sweden Democrats (Sverigedemokraterna, SD) i que això hauria dificultat la relació dins del grup.


A la segona notícia, del 6 d'abril, el Richard Jomshof nega que el grup s'hagi separat per aquests motius, sinó que el principal motiu és que la resta del grup no es porta bé amb el Robert Enforsen, que porten temps (anys) intentant solucionar-ho, però que ja no és possible continuar. Comenta, també, que les cançons estaven llestes i que s'anaven a posar a grabar-les, però que no sap què en faran ara, que ho estan discuting actualment.



No sé si la millor manera de defensar-se del Richard Jomshof era dir que l'actitud del Robert Enforsen era un desastre i que no l'aguantaven. No podia ser una mica més políticament correcte (i mai més ben dit)? Més tenint en compte que és bastant senzill criticar-lo per les seves idees polítiques, que pel que he pogut llegir per internet, són de dretes i amb certs aires racistes.


Segons la seva pàgina web el nou cd estava previst per a finals de 2011. Ara, si surt, segurament es retrassi una mica.

Esperem poder-lo sentir algun dia i que ens sorprengui amb algun gran tema. A l'espera de més notícies al respecte, podem escoltar vells èxits, com la cançó Watching You:

Depeche Mode: Remixes & DJ Set

Ja fa dies que penso si comentar o no aquest tema perquè realment no és gaire del meu interès, però finalment aprofito per a posar-ho juntament amb una altra notícia.

Per un costat, Depeche Mode treu un nou cd de remixes, de nom: Remixes 2: 81-11. Aprofitant aquests 30 anys d'història diverses persones i grups han remixat els clàssics del grup.


El disc sortirà a la venda el 6 de juny i com que n'hi ha diversos i són moltes cançons, millor poso l'enllaç enlloc de copiar-les totes aquí: notícia remixes. Sóc més de versions que de remixos, perquè en general aporten poc, però mentres no espatllin la cançó ja ho trobo bé.

Han avançat un dels temes: Personal Jesus (Alex Metric Mix):



L'altre tema que volia comentar és que l'Andrew Fletcher està aprofitant la pausa del grup per fer de DJ per diferents països i, per suposat, fent unes bones vacances. I pels cartells que he vist pel carrer, passarà per Barcelona: divendres 22 d'abril a l'Atic Club Bcn.


Les entrades a taquilla costen 40€, però anticipades 20€, que em semblaria bastant car si no tinguessis aquesta primera beguda inclosa.

No m'importaria veure'l en directe, però la veritat és que pel que he llegit no és que sigui gran cosa i com ja de per sí no m'agraden gaire les discoteques...

Unheilig - Geboren um zu leben

Com que And One va anunciar que faria una gira amb Unheilig, he començat a investigar una mica aquest grup.

Una mica d'informació segons la wikipedia: el nom del grup, Unheilig, significa "profà" en alemany i va ser fundat el 2000 per Der Graf, Grant Stevens y Jose Alvarez-Brill.

Der Graf és la imatge que ens ve al cap quan pensem en Unheilig (la imatge que està al costat d'aquestes línies) i que actualment és qui forma el grup juntament amb alguns músics que l'acompanyen en directe. Sobre els altres fundadors, no conec el Grant Stevens, però el nom de Jose Alvarez-Brill sí que em sonava. Buscant he trobat que és productor d'altres grups, tals com De/Vision, Beborn Beton i, sobretot, Wolfsheim.

El 2000 van treure el primer single "Sage Ja!" i el 2001 ja el primer àlbum Phosphor. Es van donar a conèixer participant en diferents festivals alemanys com el Zillo Open Air, el Wave-Gotik-Treffen, el Doomsday Festival i el Woodstage Festival. El 2010 han tret el darrer cd, Große Freiheit, que és l'únic que he trobat per internet i he estat escoltant darrerament. A Spotify no hi ha res seu i és una mica difícil trobar els cds.

La seva discografia és la següent:

• Phosphor (2001)
• Frohes Fest (2002)
• Das 2. Gebot (2003)
• Zelluloid (2004)
• Gastspiel (Live-Doppel-CD) (2005)
• Moderne Zeiten (2006)
• Goldene Zeiten (Live-Doppel-CD) (2006)
• Puppenspiel (2008)
• Grosse Freiheit (2010)

Com comentava abans, l'únic que he pogut escoltar és Große Freiheit, on totes les cançons són en alemany i amb un marcat to fosc, però no tant com jo em pensava. Tenia la sensació que seria un grup més dark, més gòtic, però tenen alguns temes amb un synthpop una mica més animat i una veu no tan greu com m'esperava, tot i que no deixa de ser-ho.


M'ha costat molt escollir una cançó perquè en conec molt poques, però al final m'he decidit per Geboren um zu leben perquè pertany a aquest darrer disc i té un video oficial que crec que fins i tot va guanyar algun premi. No puc insertar l'original, així que poso aquest que està una mica tunejat...



No sé realment si representa el so d'Unheilig, però sí que és una de les que més m'agrada de les que he pogut escoltar. També destacaria Für Immer o Grosse Freijeit, per exemple.

And One - Tanzomat

Ja fa un mes que va sortir a la venda el nou disc d'And One, Tanzomat, però encara no havia comentat res al respecte. Primer perquè abans volia que m'arribés l'original a casa i després, simplement per mandra i falta de temps.

Avui, però, m'he decidit ja que realment hi ha moltes coses a comentar. Comentar que hi ha dues versions del cd, la normal i la que conté un segon cd amb cançons en directe. Aquests són els tracklists:

CD1:

1. Save the Hate
2. Shining Star
3. Only Your Dreams
4. Dancing in the Factory
5. Angel Eyes
6. Seven
7. The Aim is in Your Head
8. Electrocution
9. Sex Drive
10. Playing Dead
11. No Song for You
12. And I Love

CD2: Live 2010 - The Specials

1. Ego
2. Second Front
3. Love and Fingers
4. Men in Uniform
5. Sexkeit
6. My Warrior
7. Tanz Der Arroganz
8. Klaus
9. Anguish
10. Over There

Pel que fa al disc, al principal, a mi m'està agradant bastant. Es noten uns quants samplers i baixos aprofitats d'altres cançons, però sonen molt bé. És una llàstima que no hagi estat més creatiu i innovador, però crec que segueix sent un bon disc.

Per exemple, Dancing in the Factory és clarament Just Can't Get Enough de Depeche Mode, però amb una altra lletra. Li treu això el bon rotllo que dóna aquesta cançó? No. Deixa de ser una bona cançó per aquest motiu? Tampoc. Et fa pensar que potser l'Steve Naghavi estava una mica baix d'inspiració? Potser sí... Però no treu que sigui una de les cançons que més m'apugen els ànims. Video al youtube.

Hi havia algunes cançons que ja les havíem pogut escoltar al single com Sex Drive que aguanta el tipus però es queda enrere en la comparació amb d'altres i No Song For You que és de les més tranquil·les. No està feta per a escoltar-la en un concert, sinó a casa, pausadament. És maca. El single en sí era Zerstörer, però estranyament no apareix al cd. On aquesta vegada no hi ha cap cançó en alemany.

També havíem pogut escoltar-ne algunes en directe com The Aim is in Your Head que va guanyant punts i cada cop m'agrada més, així com també Seven i Only Your Dreams, que no em semblen gaire destacables, per ara.

De la resta de cançons, les podríem classificar en tres grups. Les que no m'acaben de convèncer: Electrocution i especialment And I Love. Les que mantenen el disc en un alt nivell: Save the Hate i Shining Star que obren el cd, i Angel Eyes.

Finalment, al tercer grup hi tindríem la joia oculta del cd, Playing Dead, que potser no crida l'atenció com algunes de les anteriors, però quan t'hi fixes, ja t'ha atrapat.

Aprofito per posar aquesta cançó:



Comença amb una part instrumental molt pausada i delicada (que havíem pogut escoltar al final del video oficial de Sex Drive, on s'anunciaven els concerts), però al cap d'un minut ja es van afegint nous sons. Quan creus que es tracta d'una cançó totalment instrumental, comença la veu amb un to especial, diferent. Crec que val molt la pena.

The Human League - Don't You Want Me Baby

Estic totalment enganxada a aquesta versió en viu de Don't you want me de The Human League:



És una meravella:

You were working as a waitress in a cocktail bar When I met you
I picked you out, I shook you up, and turned you around
Turned you into someone new

Now five years later on you've got the world at your feet
Success has been so easy for you
But don't forget it's me who put you where you are now
And I can put you back down too

Don't, don't you want me?
You know I can't believe it when I hear that you won't see me
Don't, don't you want me?
You know I don't believe you when you say that you don't need me

It's much too late to find
You think you've changed your mind
You'd better change it back or we will both be sorry

Don't you want me baby? Don't you want me oh
Don't you want me baby? Don't you want me oh

I was working as a waitress in a cocktail bar
That much is true
But even then I knew I'd find a much better place
Either with or without you

The five years we have had have been such good times
I still love you
But now I think it's time I lived my life on my own
I guess it's just what I must do

OMD - History of Modern (Part I)

Ja he parlat dels dos teloners d'OMD: aquí d'Assemblage 23 i aquí de Mirrors, així que avui he pensat en destacar alguna de les noves cançons del grup principal.

La veritat és que el nou cd, History of Modern, m'està agradant molt i trobo que han retrobat aquell so que els va donar a conèixer ja fa tants anys.

El tracklist és el següent:

1. New Babies: New Toys
2. If You Want It
3. History of Modern (Part I)
4. History of Modern (Part II)
5. Sometimes
6. RFWK
7. New Holy Ground
8. The Future, The Past, and Forever After
9. Sister Marie Says
10. Pulse
11. Green
12. Bondage of Fate
13. The Right Side?

I la portada és aquesta. M'agrada perquè és senzilla i quadriculada. Al cd que vaig comprar, a dins hi ha diverses més opcions de portada. Em sembla recordar que totes formades amb formes geomètriques i diferents colors. El taronja sempre acaba sent un encert.

Pel que he vist per internet, els singles també han seguit una estètica similar. Per exemple, el de Sister Mary Says té el mateix dibuix, però de color lila, sobre un fons negre. També molt sobri. Els de If You Want it i Histroy of Modern (Part I) també segueixen el mateix estil.


El disc comença molt fort, amb 4 de les millors cançons i un so molt OMD. La segona part, potser és més fluixa i més variada pel que fa a una línia musical, però manté un nivell mínim totalment acceptable. Un exemple de qualitat, seria Sister Mary Says i un exemple de diversitat seria Pulse, que em recorda molt a alguna cançó de la Madonna.

La cançó que he escollit per a posar al blog és History of Modern (Part I), que crec que és de les millors i, a més, he vist que hi ha un video oficial que està molt ben fet:



He vist alguns videos a youtube de concerts actuals i té bona pinta. A veure què tal va tot a Barcelona. Suposo que la sala Apolo estarà plena de nostàlgics, diferent de la darrera vegada que hi vaig anar que hi havia molta gent jove. En aquest cas suposo que hi haurà gent que voldrà recordar quan els van veure fa ja alguns anys.