Mirrors - Lights and Offerings (cd)

Els altres teloners d'OMD a la sala Apolo, seran Mirrors.

És un grup anglès de pop electrònic que ara fa un any van treure el seu àlbum de debut Lights and Offerings. N'havia sentit parlar i havia escoltat alguna cançó, però mai parant suficient atenció. Ara fa unes setmanes, sabent que estarien al concert del dia 15, vaig buscar el disc. Em va costar una mica trobar a qui em recordaven, però al final he decidit que són una barreja dels propis OMD juntament amb un toc d'Arcade Fire.

En James, l'Ally, en Tate i en Josef creen una música delicada i tranquil·la, molt vuitantera, a partir dels seus 3 sintetitzadors i una bateria electrònica. Realment crec que sonen molt bé i hi ha cançons que m'agraden molt, però els hi falta alguna cosa, que no sé què és.

Però crec que la seva qualitat és innegable i m'agradarà veure'ls defensar-se en directe. Pel que he pogut llegir, en directe porten uns videos bastant bons. A veure si a Barcelona també, tot i que ja estem acostumats a veure escenaris sense res més al fons que una tela negra.


La seva imatge està especialment estudiada, molt similar a la de Kraftwerk: neta, però freda. En el bon sentit.

He escollit un tema per a compartir, Hide and Seek, però en tenen d'altres que també val la pena escoltar com Into The Heart o Look At Me.



Potser no és un disc tan tranquil com recordava, però és, sobretot, la sensació que em dóna aquesta manera de cantar.

Assemblage 23 - Disappoint

Uns dels teloners d'OMD a la sala Apolo seran Assemblage 23.

Havia escoltat diverses cançons i discs, però la veritat és que mai els hi havia dedicat gaire estona. Assemblage 23 és un grup de Seattle, format únicament pel Tom Shear, que és qui s'encarrega de tot: música, lletres... Es va formar a finals dels 80 i fins ara.

Últimament, per això, els he estat escoltant bastant i hi ha cançons molt bones. Tot i que la veu d'en Tom no és gran cosa, sí que acompanyen les lletres i el so, que es pot posar dins de moltes etiquetes, però per a dir-ne algunes: synthpop, futurepop i EBM.

La cançó que finalment m'he decidit a posar es diu Dissapoint i és extremadament trista. La va escriure en Tom després que el seu pare es suicidés.



La lletra és la següent, val la pena donar-li una ullada:

Do you believe in the nobility of suicide?
No

Just one more time
For the sake of sanity
Tell me why
Explain the gravity
That drove you to this
That brought you to this place
That pushed you down
Into the soil's embrace

Give me the chance
I was denied
To sit and talk with you
For one last time

Did I disappoint you?
Did I let you down?
Did I stand on the shore
And watch you as you drowned?
Can you forgive me?
I never knew
The pain you carried
Deep inside of you.

I can't forget
Having to see
The words that knocked the wind
Right out of me
It's not enough
I've come undone
Trying to find sense
Where there is none

Just give me peace
You owe me that
To help ward off the fears
I must combat

Chorus

And so I ask
For one more chance
To understand
This senseless circumstance
Help me to see
This through your eyes
The reasons I've been trying
To surmise

Though you are gone
I am still your son
And though your pain is over
Mine has just begun

M'he enganxat a moltes cançons, així que el proper dia en poso alguna de més animada.

And One - Fulltimeshow 2011

M'ha arribat l'entrada per al concert d'And One de la gira Fulltimeshow 2011, la que fan juntament amb De/Vision i Camouflage, i he pogut veure més bé com va la cosa.

Els horaris que posa són els següents:

• 16:30h Entrada
• 17:10h Minerve
• 17.35h Descans entre grups i canvi d'escenari
• 17:45h De/Vision
• 18:60h Descans entre grups i canvi d'escenari
• 18:45h Camouflage
• 19:45h Descans entre grups i canvi d'escenari
• 20:00h AND ONE

Es pot veure la informació a la pròpia entrada:


D'aquí en podem extreure diverses conclusions. Minerve són els teloners, però De/Vision i Camouflage també tocaran 45 minuts i una hora, respectivament. D'això també en deduïm que Camouflage té més tirada que De/Vision, tot i que per a mi són millors aquests últims.

També veiem que l'horari és europeu. Aquí, amb sort, els teloners comencen a les 20h, però allà és el grup principal qui toca a aquesta hora. També està bé, que així vas a dormir més d'hora i jo, que l'endemà haig d'agafar l'avió de tornada, estaré més espavilada.

Per cert, 450 posts, no està malament.

IAMX - Volatile Times

Nou disc i nova gira d'IAMX. La veritat és que el seu darrer disc Kingdom of Welcome Addiction el vaig passar una mica per alt, no n'hi vaig fer cas perquè l'anterior, The Alternative em tenia tant atrapada, que no em deixava avançar.

Ara fa una setmana, més o menys, en va treure un altre, Volatile Times, i a aquest sí que li estic donant l'oportunitat que es mereix.

El primer single, Ghosts of Utopia em va agradar i per això vaig decidir escoltar-lo sencer:



A part, trobo que el cd comença amb una cançó molt encertada, que fa de presentació del disc. No serà la més animada, tampoc la més brillant, però és pausada i et dóna pas al que ve a continuació, un disc on barreja diferents estils, més tranquil que The Alternative i menys "brut", però que potser arriba al seu nivell. O qui sap si el superarà. Et fa escoltar amb ganes de veure què ve a continuació.

La cançó en qüestió és I Salute You Christopher i conté una de les frases que més m'han fet somriure últimament:

"Cause the Man in the sky is a tyrant and a lonely pshycopath"



El disc té autèntiques joietes com: Oh Beautiful Town, Fire and Whispers o Bernadette, que té un estil més de cabaret, de festa.

En Chris Corner estarà a la Salamandra el dissabte (gràcies!) 30 d'abril a les 21.30h (no sé si el concert comença a aquesta hora o els teloners). Per sort és en dissabte, entre setmana es fa molt difícil tornar des de la sala tenint en compte que el metro tanca a les 0h.

Àlbums: concerts / cinema

Ja fa temps que vaig decidir anar guardant les entrades dels concerts als que anava en un àlbum i també que hi posaria una o dues fotos al costat per a recordar-ho.


A la foto es pot veure l'entrada al concert de Yazoo al Sónar i a la dreta la de Morrissey al Saturday Night Fiber.

Ara fa poc, per fi, vaig portar a terme el segon àlbum que feia temps que tenia en ment, amb les entrades al cinema. Sempre les he guardat a la cartera i, un cop estava ja massa plena, les tirava a la paperera o per algun calaix del qual ja no tornaven a aparèixer mai més. Com aquells mitjons que desapareixen a la rentadora i queden per sempre més desaparellats.

Al final només he aconseguit recopil·lar entrades des del 2009, però ja ens són unes quantes.


Aquí es poden veure entrades de diferents cinemes i la meva predilecció per la versió original, així com també dues entrades de l'In-edit Beefeater.

No sóc gaire de col·leccionar coses, però sí que sóc molt de guardar records. El que no seria exactament una col·lecció, ja que no pots comprar el que et falta, sinó que és una petita cronologia del que has anat fent. Per això m'agraden aquests àlbums.

Ashbury Heights - Derrick is a Strange Machine

Al gener, la primera vegada que vaig parlar d'Ashbury Heights, ja vaig comentar que els vaig descobrir per casualitat, mentre mirava els grups de la discogràfica alemanya Out of line.

Últimament, per això, els he vist anomenar a diferents llocs i ara que hi he pensat aprofito per posar una altra de les seves cançons. La veritat és que cada vegada me n'estan agradant més i es fa difícil escollir, però aquesta és de les que em té més obsessionada: Derrick is a Strange Machine.



La lletra és la següent:

"We were lovers for some time
We went separate ways that's fine
But I can't sit idly by

I've seen you hand in hand with him
Derrick is a man of whim
He will surely see you cry

I don't want to come between
I don't want to ruin your love
But Derrick is a strange machine

I don't want to be obscene
I don't want to tell what he's done
But Derrick is a loaded gun

He can be so very cruel
He has but a single rule
A cold and heartless point of view

You should have a better care
And put an end to this affair
Derrick's always been bad news"

He estat mirant i em sembla que no tenen cap directe previst, però pels videos de youtube que he vist no sonen tan nets en directe. Suposo que és difícil cantar amb aquest to de veu en directe, però també és cert que la majoria dels que he vist eren del 2008, així que poden haver millorat bastant.

Tot i això, em sembla que el disc que menys he escoltat és el darrer Take Cair Paramour (2010). Estan tots a Spotify, així que no hi ha excusa, però és que els altres dos em tenen atrapada. Ara ja farà unes setmanes que em vaig comprar el Morningstar in a Black Car (2008) i d'aquí unes quantes més em compraré el Three Cheers For The Newlydeads (2007), que és d'on surt la cançó que he posat avui.

And One - München

Ahir em vaig endur una gran decepció a l'adonar-me que les entrades per al concert d'And One a Berlín estaven esgotades. Bé, no totes, però sí les que jo volia, les de First Class Area. Pel dibuix entenc que estan més a prop de l'escenari i per això les volia.


Us situo: aquest és un d'aquells concerts que And One fa juntament amb De/Vision i Camouflage. Tenint en compte que Minerve són els teloners, queda bastant clar que no es tractarà de 3 concerts + els teloners, sinó que més aviat Camouflage i De/Vision col·laboraran d'alguna manera en el concert, però crec que val la pena de totes formes.


Després de preguntar si les VIP o les de Backstage et donaven accés a aquesta zona i rebre una amable (de debò amable, que ara sembla sarcàstic) resposta de què no, m'he decidit per Múnich.


Així que ara fa una estona m'he comprat una entrada per anar a Múnich el 22 d'octubre. En aquest cas he pogut comprar la de First Class Area sense problemes.

Entre la resta d'alternatives he escollit Múnich perquè m'ha semblat que la sala de concerts estava prou a prop del centre de la ciutat. En molts d'altres llocs em semblava molt allunyada i em feia mandra pensar en la tornada.



La veritat és que em feia més il·lusió anar a Berlín, doncs ja fa uns quants anys que hi vaig anar, i a Múnich hi vaig estar l'estiu passat, però també és veritat que ho vaig disfrutar molt i ara intentaré visitar altres coses menys conegudes, les que potser se'm van passar per alt, o potser aprofitaré per a fer una escapada d'un dia.

Així que estic ben contenta. La sala en qüestió és la Backstage. Alguna referència? Jo en tinc poques, però a la pàgina web es poden veure algunes coses, com la situació, un petit mapa d'accés i una visió general de la sala:


Explico una mica el que m'han dit de les entrades per si algú s'anima. No totes estan disponibles a tots els recintes:

• Normalpreis: la típica entrada de pista dels concerts de tota la vida.
• First Class Area: aquesta és la que comentava que està com més a prop de l'escenari. No sé com ho delimitaran, per això.
• Backstage: et permet estar al backstage, però segons el que em comentaven ahir per mail, no pas estar al concert. T'hauries de comprar una entrada a part.
• VIP: al concert de Berlin entres a la sala per una entrada especial i pots beure i similars. L'entrada està inclosa, però em sembla que veus el concert des de dalt.
• Rang: al concert de Berlín o d'Hamburg et permet estar a dalt: imatge.
• Hotel Party Card: entenc que comparteixes hotel amb els grups, però no ho acabo de veure clar. Tampoc tens accés al concert. Seria l'opció més frick de totes. Excessiva fins i tot per a mi.

A part, aquest estiu volia fer moltes coses, però al final s'hauran d'anar delimitant una mica. El viatge a la Xina sembla estar una mica parat, si s'activa no sé pas com m'ho faré: pels diners que costarà, però també pels dies que hauré de demanar a la feina. Però de moment segueixo pensant en positiu. Les vacances no han de ser un problema!

Com que ja tenia la idea d'anar a Berlín he pensat d'anar-hi igualment, però ja que hi vaig, m'agradaria aprofitar per a veure And One de nou... Potser amb un altre tipus d'entrada, que et permeti veure-ho des de dalt o amb un passe VIP... Però de totes formes és al novembre, si fos a l'agost hi aniria sense dubtar-ho. Aprofitaria els dies de vacances per anar cap allà, però al novembre deu fer un fred també que tira enrere.


També he estat mirant els festivals de música d'Alemanya i voltants, amb VNV Nation, Frozen Plasma, Diorama, Mesh, Hurts, Apoptygma Berzerk, etc. Però em fa una mica de respecte anar-hi sola, més que res perquè els llocs dels concerts acostumen a estar una mica allunyats de tot.

Aquesta pàgina és molt pràctica per a veure el tema dels concerts.


I, també, per suposat, vacances sense concerts ni res com seria anar a Hamburg, Viena, Praga... Em queden tants lloc per visitar encara!

Franz Xaver Messerschmidt

No sóc gaire de parlar d'art, ni tan sols d'anar a museus... En general no els entenc i llavors m'avorreixen. Però fa unes setmanes, a El País hi havia un article amb unes fotos que em van impressionar.

Són unes escultures de finals del segle XVIII i que semblen tant actuals que fan posar els pèls de punta.


El seu autor és Franz Xaver Messerschmidt, un escultor alemany-austríac que va realitzar 69 bustos amb expresions facials molt forçades, tal i com es pot veure a les imatges.


Incomprès a la seva època i amb algun tipus de desordre mental, va realitzar la majoria d'aquestes "cares" mirant-se a ell mateix al mirall i copiant les expressions en marbre i bronze.

La veritat és que hi ha poca informació al respecte, doncs són unes escultures de ja fa molts anys i l'autor era una persona molt reservada. El que se'n coneix és degut a una entrevista que li va permetre a Friedrich Nicolai, un escriptor alemany.

Poso algunes galeries d'imatges a continuació: Webumenia, Belvedere, WGA, Limmat, Limmat Pairs, John Coulthart, Neue Galerie...

Al final he decidit posar-ho al blog per a enrecordar-me'n, ja que aquest matí hi pensava i no era capaç de dir-ne l'autor. D'aquesta manera sempre ho podré buscar per aquí.

And One - Pàgina Web

Per fi And One ha decidit tenir una pàgina web decent. Després de, jo diria, uns quants anys, on era millor entrar al myspace que a la pròpia web, ara han donat un salt de qualitat. El que agraïm.


Hem passat d'una pàgina on no posava res o, últimament, només anunciava els concerts, a una pàgina més completa, amb una primera entrada per a accedir a

• la pròpia pàgina
• Facebook
• Myspace
• Twitter
• Youtube

Dins del que seria la pàgina web també trobem tots els clàssics que ha de tenir: una entrada home, informació sobre el grup, en aquest cas també informació sobre l'Steve Naghavi (que és l'ànima del grup, això és innegable), notícies, concerts, botiga...


Per accedir a la pàgina web es pot fer click aquí. Per a entrar directament a l'índex aquí.

El disseny no està malament, fosc i senzill, però potser haurien pogut posar una foto del grup enlloc de només l'Steve i potser una altra foto... Aquesta no em convenç del tot.

Hi ha alguns casos en què potser peca de senzillesa, amb una font massa simple. O com per exemple la botiga, on només hi ha entrades per als concerts i potser s'hi podria afegir merchandising o els propis cds.

Tot i això, han afegit videos per a entretenir-se, alguns en directe i d'altres els videoclips que van enregistrar en el seu moment.

Et deixen registrar i suposo que això comportarà que t'envïin una newsletter o similar quan hi hagi moviment. A veure si ara són capaços de mantenir-la activa.


I ja que hi som, també volia comentar que ara faran una gira amb Unheilig, com ja ens va avançar fa una setmana en Chris Ruiz, que crec que ell estava més content que la majoria de fans... La veritat és que conec molt poc al grup, però investigaré.

Tot i això, la meva intenció és anar-los a veure quan toquin amb Camouflage i de/vision.


També enuncien per al juny un nou single: Für Zwei, aquí la info.

Sónar 2011 - The Human League

Fins ahir, el Sónar d'aquest any no m'interessava gaire. Ahir, però, vaig rebre la newsletter amb una nova sorpresa: The Human League hi seran.

Són un grup anglès de finals dels 70, on únicament es manté constant el cantant i compositor Philip Oakey. El seu darrer disc és Secrets del 2001 i ara estan a punt (el 28 de març) de treure Credo.

Tot i això, el que jo més conec són les seves primeres cançons, especialment el clàssic Don't You Want Me:



Aquí la informació del Sónar sobre el grup. Tot i que em sembla que encara no han posat quin dia toquen.

Concert: TOY, And One

Com ja comentava a l'anterior post, el concert de divendres va deparar molts moments fricks i, a més, va estar molt bé.

Vaig arribar pocs minuts després de les 20h i acabaven d'obrir les portes. Vaig baiaxr al wc i per l'escala ja em vaig creuar amb el Volker, el cantant de T.O.Y., al que no vaig poder dir res més que "ei" i "hi".


Ja un cop a dins de la sala, em vaig posar centrada a l'escenari per tal de veure-ho bé. Des d'aquest punt vaig veure T.O.Y.. A l'impàs entre grups, un conegut em va cridar des de més endavant a la dreta perquè m'unís als que estaven allà i deixés de ballar sola. Així que vaig passar a disfrutar d'And One acompanyada... Tots dos llocs estaven molt ben situats, ben aprop de l'escenari.


A les 20.30 va començar a tocar T.O.Y. amb Welcome to Spaceradio. Val a dir que els que estaven pel meu voltant no estaven gaire entusiasmats però a mi em va agradar molt.

Sobre un escenari tot negre, un home barbut tocant la bateria, un home que no podia parar de moure's (molt divertit) al teclat i en Volker al davant, amb aquesta veu impressionant que no se sap benbé d'on treu. Crec que podria cantar El Sol Solet i me'l seguiria escoltant.

Com sempre, el setlist és difícil de recordar-lo. A part de la que ja he anomenat, que és amb la que van començar, van tocar: Strange Modern Art, Passion Game, Fly Away!, Fairytale, Dream With Me, True Lovers que estarà al nou cd, Hear You Calling i van acabar amb We Are Electric que ens va deixar amb ganes de més.


Amb un bon retard, passades les 22h, va sortir a escena And One. Tots vestits foscos i amb ulleres de sol. No amb una estètica tan radical com els hem vist en d'altres concerts, però amb l'Steve Naghavi amb el cinturó amb l'home amb el martell que crec ques i possessin a la venda, tindria bastanta sortida.


Van encadenar totes les cançons seguides, després ens ho van explicar. Pel que jo vaig entendre, ho havien fet d'aquesta manera perquè estaven cansats. El concert va tenir molta força, sobretot en les cançons en que en Chris Ruiz s'uneix al davant de l'escenari a cantar. És tot un personatge. En aquestes cançons es van creuant amb l'Steve contínuament i es van alternant en la lletra. Crec que això li dóna descans a l'Steve pel que fa a aguantar el pes de l'escenari. Així comparteix la responsabilitat d'animar el públic i se'l veu més suelto.


El setlist és fàcil escriure'l doncs el tinc aquí al costat:

• Ego
• Second Front
• Love & Fingers
• Sometimes
• Only Your Dreams
• Stand The Pain
• Seven
• Men In Uniform
• Deutschmaschine
• Metalhammer
• Panzermensch
• The Aim Is In Your Head
• Get You Closer
• Tramfrau
• The Sun Always Shines On TV
• Für
• High
• Techno Man
• Body Nerv
• Military Fashin Show

Les noves cançons no sonen malament, però tenint en compte que el disc havia sortit a la venda aquell mateix dia, era difícil que la gent se les sapigués i col·laborés. El disc ja està per internet i es pot comprar als llocs de sempre. Com a primeres conclusions: sona a And One i algunes cançons recorden clarament a Depeche Mode. Només l'he escoltat una vegada fins ara, però pinta bé, sense grans novetats.

Pel que fa al concert, va ser al que ja ens tenen acostumats: molta energia, complicitat amb el públic, bones cançons. Aquest vegada em va semblar que se sentia milor que anteriors concerts però no sabria dir-ne la raó, la veritat.

A l'acabar el concert, va aparèixer un homenet amb 3 setlists i ens els vam repartir.

Al sortir em vaig deixar caure per l'Undead i la veritat és que em va agradar. No hi havia estat mai i va valdre la pena. No estava ple i per tant no t'agobiaves. La música que van punxar molt adequada per a l'ocasió: And One, Depeche Mode, VNV Nation, Apoptygma Berzerk, Erasure... A més, vaig arribar de les primeres i al començament érem ben poca gent, potser érem 10 més els del grup, els quals els van portar en una furgo de lloguer ben cutre.

Després d'unes hores per allà, comentant amb diversa gent, amb els dels grups, etc. ja se'm tancaven els ulls i vaig decidir emprendre el camí cap a casa. Ja era tard, i al ser divendres, no hi havia metro. Com que el taxi sempre em raca pagar-lo, vaig anar xino-xano fins a casa, però amb un somriure als llavis.

Fotos T.O.Y & And One

Ahir va ser un dia llarg malgrat no treballar tota la tarda. Tot i això, me n'emporto molts records, un parell dels cuals són:

T.O.Y. deixant-se fotografiar a la sortida de Bikini, així com després a l'after party de l'Undead.


Com també en Gio i en Chris d'And One a l'afterparty. Aquí l'Steve no es va dignar a venir... Una llàstima, però els altres dos nois molt accessibles i amables.


Amb el que vam parlar més estona va ser en Chris i vam comentar tant de les seves gires, dels concerts que feien aquí i que eren més curts que els d'Alemanya (ell ens deia que és que allà eren més grans) i fins i tot de què s'havia de tallar una mica el cabell.

Va ser divertit veure actuar las groupies de veritat. Què curta em quedo al seu costat! Jo, que al fer-me la foto amb els dos d'And One estava tremolant dels nervis i em van dir que estigués tranquila, i que l'únic que busco és una foto o una firma, i elles per allà buscant molt més :D

Per cert! A l'acabar el concert ens van donar 3 setlists i després també ens el van firmar. Va ser una nit bastant frick. A veure si trobo un moment per escriure la crònica musical, que, tot s'ha de dir, va estar molt bé.

Concert: TOY i And One

Avui és el dia del concert. Com que em feia por que la feina s'allargués per la tarda he demanat mig dia de festa, així que en 2 ó 3 hores ja podré fugir d'aquí, anar a dinar tranquil·lament, descansar una estona i anar cap a la Sala Bikini amb tot el temps del món a disfrutar de T.O.Y. i And One.

Estarà ja a la venda el nou disc d'And One? També ho aniré a mirar, però ho dubto. Tot i això, per youtube ja hi ha alguns dels directes de les noves cançons:

Only Your Dreams
Seven
The Aims is in Your Head


Abans d'And One, podrem escoltar a T.O.Y. Com que també m'agraden i tinc ganes de veure'ls, he decidit posar un video de cada grup per tal d'anar obrint boca.

De T.O.Y. al final m'he decidit per: True Lovers que fa temps que està penjada per internet, en aquest cas des de fa un any, i que hauria de formar part del nou disc Pain is Love, el que em sembla que s'ha demorat.



Pel que fa a And One m'he decidit per: Love & Fingers, que mentres buscava les noves cançons al youtube l'he trobat i que encara no l'he escoltat mai en viu.



M'encanta aquesta nova estètica del grup.


Pel que he vist a l'entrada aquest matí les portes s'obriran a les 20h, T.O.Y. començarà a les 20.30h i després, a les 21.30h (em sembla que era) ja sortiran And One, tot i que em sembla una mica just, potser posava a les 22h? Com a excusa puc dir que era molt d'hora i que encara no podia obrir els ulls del tot...

Com que hi aniré d'horeta, que quan toca And One la sala Bikini s'acostuma a omplir, ja estaré allà quan comencin sense problemes.

Depeche Mode - But Not Tonight

Aquesta nit ha plogut bastant, a les 5.30h fins i tot m'ha despertat el so de la pluja contra la finestra, però i què?

Depeche Mode ja ens ho ha dit altres vegades:

"Oh God, it's raining
But I'm not complaining
It's filling me up
With new life

Oh God, it's raining
And I'm not containing
My pleasure at being
So wet"

Hi ha rumors de què en uns mesos tornaran als estudis, tant de bo. Ho va deixar anar el Fletch en una entrevista a un diari europeu, però qualsevol es fia d'ell. Link a la pàgina de Home on ho comenten.

OMD en concert

No sé com he anat a parar al twitter de la Sala Apolo, però l'important és que he descobert una notícia interessant: OMD tocarà a Barcelona el dimecres 15 de juny.

Aquí la informació a la pàgina web de la sala. A la del grup encara no hi apareix.

Per a celebrar-ho poso la mateixa cançó que la Sala Apolo, Enola Gay, el clàssic dels clàssics:



A part, el concert també és interessant pels dos altres grups que hi seran. Per un costat Assemblage 23 un grup nord-americà de synthpop, futurepop, EBM... És a dir, un grup proper a VNV Nation o Apoptygma Berzerk que he escoltat diverses vegades i tot i que no els he seguit de manera continuada i no s'aproximen als dos grups que ja he anomenat, pot estar bé veure'ls en directe.

Per l'altre costat, Mirrors, dels que he llegit bones crítiques per internet tot i que encara no els hi he prestat l'atenció que sembla que es mereixen. També amb un so synthpop, però amb un to més tranquil.

Suposo que hi acabaré anant, malgrat els 30€ que costa, malgrat que el concert és un dimecres... No ho poden posar més complicat?