Uns dels teloners d'OMD a la sala Apolo seran Assemblage 23.
Havia escoltat diverses cançons i discs, però la veritat és que mai els hi havia dedicat gaire estona. Assemblage 23 és un grup de Seattle, format únicament pel Tom Shear, que és qui s'encarrega de tot: música, lletres... Es va formar a finals dels 80 i fins ara.
Últimament, per això, els he estat escoltant bastant i hi ha cançons molt bones. Tot i que la veu d'en Tom no és gran cosa, sí que acompanyen les lletres i el so, que es pot posar dins de moltes etiquetes, però per a dir-ne algunes: synthpop, futurepop i EBM.
La cançó que finalment m'he decidit a posar es diu Dissapoint i és extremadament trista. La va escriure en Tom després que el seu pare es suicidés.
La lletra és la següent, val la pena donar-li una ullada:
Do you believe in the nobility of suicide?
No
Just one more time
For the sake of sanity
Tell me why
Explain the gravity
That drove you to this
That brought you to this place
That pushed you down
Into the soil's embrace
Give me the chance
I was denied
To sit and talk with you
For one last time
Did I disappoint you?
Did I let you down?
Did I stand on the shore
And watch you as you drowned?
Can you forgive me?
I never knew
The pain you carried
Deep inside of you.
I can't forget
Having to see
The words that knocked the wind
Right out of me
It's not enough
I've come undone
Trying to find sense
Where there is none
Just give me peace
You owe me that
To help ward off the fears
I must combat
Chorus
And so I ask
For one more chance
To understand
This senseless circumstance
Help me to see
This through your eyes
The reasons I've been trying
To surmise
Though you are gone
I am still your son
And though your pain is over
Mine has just begun
M'he enganxat a moltes cançons, així que el proper dia en poso alguna de més animada.
Havia escoltat diverses cançons i discs, però la veritat és que mai els hi havia dedicat gaire estona. Assemblage 23 és un grup de Seattle, format únicament pel Tom Shear, que és qui s'encarrega de tot: música, lletres... Es va formar a finals dels 80 i fins ara.
Últimament, per això, els he estat escoltant bastant i hi ha cançons molt bones. Tot i que la veu d'en Tom no és gran cosa, sí que acompanyen les lletres i el so, que es pot posar dins de moltes etiquetes, però per a dir-ne algunes: synthpop, futurepop i EBM.
La cançó que finalment m'he decidit a posar es diu Dissapoint i és extremadament trista. La va escriure en Tom després que el seu pare es suicidés.
La lletra és la següent, val la pena donar-li una ullada:
No
Just one more time
For the sake of sanity
Tell me why
Explain the gravity
That drove you to this
That brought you to this place
That pushed you down
Into the soil's embrace
Give me the chance
I was denied
To sit and talk with you
For one last time
Did I disappoint you?
Did I let you down?
Did I stand on the shore
And watch you as you drowned?
Can you forgive me?
I never knew
The pain you carried
Deep inside of you.
I can't forget
Having to see
The words that knocked the wind
Right out of me
It's not enough
I've come undone
Trying to find sense
Where there is none
Just give me peace
You owe me that
To help ward off the fears
I must combat
Chorus
And so I ask
For one more chance
To understand
This senseless circumstance
Help me to see
This through your eyes
The reasons I've been trying
To surmise
Though you are gone
I am still your son
And though your pain is over
Mine has just begun
M'he enganxat a moltes cançons, així que el proper dia en poso alguna de més animada.
3 comentaris:
Bonissima!!!!!
Sempre he pensat que, musicalment parlant, és senzillament perfecte.
Salutacions.
Osti!!!!
l'altre meva personalitat s'ha tornar a colar.
Sí que és bona sí. I la lletra fa posar els pèls de punta.
Has de vigilar les personalitats! A veure si es creuen i va a treballar la que hauria d'estar sortint de festa...
Publica un comentari a l'entrada