Un parell de dies de vacances després de les festes sempre venen bé. Descans, desconnexió i una volta per Barcelona, on segueix la bogeria nadalenca, però que a mi ja m'ha quedat enrere.
Fent proves pel centre:
El carrer Aragó amb els cotxes a punt de sortir:
La Casa Batlló amb els cotxes i autobusos passant per davant:
Ahir em van regalar l'autobiografia del Johnny Cash i, al vespre, mentre anava llegint, em vaig adonar que mai havia comentat res aquí sobre ell. Només quan van presentar un documental seu al Festival In-Edit (aquí).
De la biografia tot just he llegit el primer capítol, però sembla que està bé i ja se'n pot extreure que va viure la seva joventut treballant al camp de cotó de son pare, d'origen humil, amb una època molt fosca rodejat d'alcohol i amfetamines, però amb un sentiment molt religiós que sembla que el va ajudar a sortir-ne.
Si de cas, quan n'hagi llegit més ja comentaré algunes curiositats, de moment, el que volia fer era penjar alguna cançó.
Abans, comentar que John R. Cash va néixer als EEUU el febrer de 1932, i va morir també a EEUU el setembre de 2003, després d'una vida marcada per grans èxits i grans caigudes.
Després de pensar una bona estona, la cançó que he escollit és: Man in Black, que ens explica els motius pels quals sempre va vestit de negre.
La meva cançó preferida possiblement és Walk the line, però em semblava massa típica per a posar-la, tot i això, no ho he pogut evitar:
No hi ha res com indicar a la família exactament on han d'anar a comprar la música: Discos Revólver, al carrer Tallers 11-13, Barcelona.
Així doncs, han trobat 3 dels cds o dvds que feia temps que volia però que em tirava enrere el pressupost.
Des de feia anys que volia el dvd de VNV Nation del 2001-2002, PastPerfect, i ja està a les meves mans, esperant trobar un moment per a posar-lo i gaudir.
Consta de 3 discos amb: concerts, una entrevista, preparacions del tour, making of del cd Futureperfect, etc.
Els altres tenen relació amb And One i són els 2 cds i els 2 dvds en viu que acaben de treure i que vam poder escoltar la setmana passada a la sala Bikini (però en format reduït).
El cd ja l'havia escoltat a través d'Spotify i ara està sonant de nou. El dvd consta de diferents concerts i uns bonus amb videoclips i suposo que algunes sorpreses. També estic a l'espera de trobar una estona (2h per a cada dvd) per a poder-lo veure amb tranquil·litat.
Notícies d'un nou disc de de/vision arriben a les nostres pantalles a través de la seva Newsletter.
El disc es dirà POPGEFAHR i que buscant al traductor, gefahr significa perill, així que cadascú imagini a què fa referència. No sé quan sortirà a la venda, però si la gira comença a l'abril, suposo que al març ja podrem escoltar el disc.
El primer single, Rage, està penjat al seu myspace a l'espera dels comentaris dels seus seguidors (només hi ha un minut i mig).
Havent-lo escoltat unes quantes vegades i tenint en compte que només dura un minut i mig, pinta bé, amb una música electrònica dura, però amb una veu suau fins que arriba a la tornada, on s'enfosqueix. La lletra s'enten prou bé i tot i que perdo algunes paraules més o menys seria:
Last night I killed you in my dreams I was afraid it felt so real Everybody is addicted underneath the skin My rage is (?) image of the world I'm living in
Rage! My rage! Is taking over Pain! Your pain! (?) the over
Serà difícil superar el Noob, però quedant-se a prop ja serà un bon disc. De moment sembla que no repeteixen la fórmula, el que també s'agraeix.
Com comentàvem fa poc aquí, vindran a Barcelona a presentar-lo pel Dark Christmas Festival 2010, no queda res... Ja se sap el dia: dissabte 18 de desembre 2010.
Al concert d'And One em van caure a les mans un parell de flyers.
El primer, més elaborat, era sobre una notícia ja coneguda: Mesh presentarà el seu nou disc A Perfect Solution a la sala Bikini el dissabte 6 de febrer.
Els teloners seran Self-Delusion que segons posa al seu myspace són de Barcelona.
El segon flyer era l'important, VNV Nation ja tenen data per a tocar també a la sala Bikini de Barcelona i presentar el seu nou disc Of Faith, Power and Glory: divendres 30 d'abril.
Els divendres no són el millor dia per anar de concert per mi, però ja me les apanyaré. Encara no se sap qui seran els teloners.
També tocarà Nitzer Ebb, però realment no m'atrauen, almenys de moment, així que no hi he prestat gaire atenció.
Ja ha arribat el fred i el temps del Dark Christmas Festival que es va fent anualment a la Sala Bikini. Era la meva segona vegada i va ser divertit.
L'any passat, el cap de cartell era VNV Nation i aquest any li tocava a And One. El que ve serà de/vision i de nou intentaré anar-hi.
El festival va començar amb F.Y.L., un grup de Barcelona que vam veure com tocava les últimes cançons ja que vam arribar una mica tard. No sabem perquè, però tot anava amb una mica de retard. Res a destacar a part d'una de les cançons que em va semblar interessant, però no sé ni com es deia...
Després va sortir xotox, un grup d'Alemanya amb una música electrònica bastant dark. No sonava malament, però era massa d'hora per aquest tipus de música. Em va agradar el seu aspecte, vestits de negre i amb una mascareta tapant-los la boca també negra.
Finalment, van sortir And One formats per Gio Van Oli, Chris Ruiz i el gran Steve Naghavi, vestit tot fosc i elegant.
A la sala ens vam començar a apretar i durant les primeres cançons no ens podíem ni moure, amb prou feines em podia acostar la copa a la boca.
El concert es va fer francament curt, però va ser molt divertit igualment, amb ells molt animats i el públic bastant entregat (excepte el noi de 2m que tenia davant que amb prou feines es movia).
No recordo el setlist, així que estic a l'espera de què algú el pengi per internet. Això sí, un cop acabat el concert, van intentar cantar a capella Klaus i Pimmelman amb el públic, però quasi ningú es sabia la lletra ja que són en alemany. Aquí la prova (vaig riure molt en aquell moment):
Després d'unes decepcionants primeres oportunitats al nou disc de Mesh, A Perfect Solution, he començat a trobar-li els punts positius.
S'havia guanyat totes les oportunitats que li he donat gràcies als cds Who watches over me?, un imprescindible, i We collide que tot i que no té tan bones crítiques, a mi m'agrada.
Al final, s'ha de destacar el primer single Only better que ja val quasi tot el cd (enllaç a la cançó). En general, Mesh aconsegueix que totes les tornades de les seves cançons se't quedin per sempre a la memòria, animades i senzilles. Cançons que podrien quedar més fluixes, remunten gràcies a això.
Pel que fa a altres temes a destacar, Who says?, em sembla que és la que ha d'anar a continuació. Un tema que canta a duo amb la Julia Beyer (Technoir), que no sé qui és, però que queda genial.
Després potser seguirien cançons com How long?, Is it so hard?, It's gone, If we stay here, Everything I made, etc.
La veritat és que m'ha costat entrar en aquest disc, però a partir de les dues cançons que m'encanten, la resta van venint rodades. És probable que acabi comprant el cd aviat i l'entrada pel concert també.
Sobre els videos, intentant no valorar únicament la música (per favor, què és això de Black Eyed Peas?? d'aquest no puc dir res que no sigui desagradable), el de Beast m'ha agradat (també com sonen), el de Coldplay el coneixia i està divertit amb les titelles.
El de Depeche Mode m'agrada, tant el vídeo com la música òbviament, i el de Oren Lavie doncs no tinc ni idea de qui són ni d'on han sortit, però el video és molt guapo.
A veure què tal va i si envien al Fletcher a recollir premis...
Aprofitant el Nadal, Pet Shop Boys ha tret un single "Christmas" amb unes quantes cançons:
It doesn't often snow at Christmas (new version)
My girl
All over the world (new version)
Viva la vida/Domino dancing
My girl (our house mix)
Per tal de promocionar-lo, han fet un video de la cançó "All Over the World" amb trossos d'actuacions del tour que estan duent a terme actualment. Diferents imatges d'en Neil Tennant i d'en Chris Lowe, juntament amb els quatre ballarins que els acompanyaven:
Fa molts dies que no escric res, he abandonat bastant el blog, per un costat perquè tinc molta feina, per un altre perquè he anat uns dies a Galícia... però sí, tot són excuses, principalment em feia mandra posar-m'hi.
Tinc unes quantes coses a comentar, a veure si em dóna temps. Començo per Galícia, on vam anar al pont de fa uns dies. Vam visitar Santiago de Compostela (és necessari que plogui tant?), A Coruña i Pontevedra (volíem anar a Finisterre, però el bus que volíem agafar no passava perquè era festiu...)
Una foto de cada lloc:
Santiago de Compostela: la catedral, un clàssic:
A Coruña: la torre d'Hércules des de la platja de Riazor, de nit:
Pontevedra: una placeta del casc antic, on vam parar a dinar:
No feia TANT fred com esperava (això sí, anàvem ben abrigats), però els dos primers dies va ploure bastant i és molt cansat. L'últim dia, quan ja marxàvem vam aconseguir veure el sol, no sé si per aquelles terres savien què era exactament el que es deixava veure entre els núvols.
Entrades
