Ahir va ser el concert de Seabound al Club Comet de Berlin. No recordava benbé quin dia era, sort que diumenge ho vaig mirar.
I també sort que de diumenge a dilluns em vaig quedar ben adormida a les 18h de la tarda i vaig poder descansar 12 hores. Així dilluns tornava a estar en plena forma.
El club està a uns 30 minuts caminant del pis, així que vaig sortir cap a les 19h. Un cop allà, hi havia dues entrades, ja que el Club Magnet i el Comet Club diria que realment són el mateix. Preguntant una mica, vam acabar de descobrir on era i vam esperar allà, que a més estava cobert i així no ens mullàvem. Amb una mica de retard, van obrir les portes del club. Menysmal, perquè feia molt fred.
La porta que conduia a l'escenari estava tancada, pel que els primers vam pujar les escales... Després vam baixar i vaig poder posar-me a primera fila. Llavors una visita obligada al wc, una cervesa i a esperar a les 21h, que sortien Iris.
És un grup americà que conec de fa temps, però al que mai hi he dedicat gaire temps, més que per la cançó típica d'Annie, would I lie to you?. La sala era molt petita i l'escenari estava quasi a la mateixa alçada que nosaltres, pel que teníem el setlist davant dels nassos. I justament aquesta cançó no hi era, però sí que n'hi havien unes altres 12, pel que semblava que era més un concert amb dos caps de cartell, que no pas uns teloners i el grup principal. I així va ser, perquè Seabound van tocar també només 13 temes.
Tot i no conèixer les cançons, em van agradar força. Hi havia el cantant i dos nois als teclats, que a vegades els canviaven per una guitarra i un baix. Va estar divertit.
Després van sortir Seabound, amb el cantant, el teclat i una bateria que els hi donava una mica més de força. Al darrere, una pantalla amb diferents imatges, principalment abstractes o de paisatges.
Van començar amb un tema nou que no està malament, però l'explosió va arribar amb el quart, Exorcize. Jo diria que les cançons antigues van ser les més corejades. El nou disc no està malament quan li dónes algunes oportunitats, però jo diria que els clàssics segueixen sent el millor que tenen.
Vaig trobar que la veu del Frank no se sentia prou clara en comparació amb Iris, on quasi el podies sentir respirar de tan bé que se sentia. Potser era la introducció de la bateria, que feia que es perdés tot una mica. Al ser un escenari tan proper al públic, també vaig poder observar que no és que sigui un home gaire alt, més aviat tot el contrari. Se'l veia molt molt baixet. Tot i això, el vaig veure moure's bastant i ballar bastant. I acabar amb Hooked simplement no té preu. Una magnífica cançó.
A l'acabar, per suposat, vaig agafar els setlists dels grups. Estaven tan a prop i ningú semblava moure's per a aconseguir-los... A més, de seguida que va acabar el concert, van baixar tots a la pista i van estar fent-se fotos amb tothom i firmant tot allò que la gent els donava. M'encanta aquesta manera de fer que tenen. Entenc que en alguns grups no és possible per la quantitat de fans que tenen, però n'hi ha de no tan grans que tampoc ho fan, així que s'agraeix.
Al sortir voliar "robar" el poster que hi havia a l'entrada, però algú se m'havia adelantat. Vaig treure el cap a fora el carrer, vaig veure que no hi era i vaig tornar a mirar cap a dins per veure si allà n'hi havia algun. El noi de l'entrada em va mirar raro i li vaig dir que algú se m'havia adelantat en el tema del poster. Va buscar sota la taula que tenia davant i me'n va regalar un :)
La següent parada és Assemblage 23 el dilluns que ve. Dilluns de Pasqua. Ja podria ser qualsevol altre dia del pont, que així no m'hauria de preocupar perquè l'endemà tinc classe i haig de treballar.
I també sort que de diumenge a dilluns em vaig quedar ben adormida a les 18h de la tarda i vaig poder descansar 12 hores. Així dilluns tornava a estar en plena forma.
El club està a uns 30 minuts caminant del pis, així que vaig sortir cap a les 19h. Un cop allà, hi havia dues entrades, ja que el Club Magnet i el Comet Club diria que realment són el mateix. Preguntant una mica, vam acabar de descobrir on era i vam esperar allà, que a més estava cobert i així no ens mullàvem. Amb una mica de retard, van obrir les portes del club. Menysmal, perquè feia molt fred.
La porta que conduia a l'escenari estava tancada, pel que els primers vam pujar les escales... Després vam baixar i vaig poder posar-me a primera fila. Llavors una visita obligada al wc, una cervesa i a esperar a les 21h, que sortien Iris.
És un grup americà que conec de fa temps, però al que mai hi he dedicat gaire temps, més que per la cançó típica d'Annie, would I lie to you?. La sala era molt petita i l'escenari estava quasi a la mateixa alçada que nosaltres, pel que teníem el setlist davant dels nassos. I justament aquesta cançó no hi era, però sí que n'hi havien unes altres 12, pel que semblava que era més un concert amb dos caps de cartell, que no pas uns teloners i el grup principal. I així va ser, perquè Seabound van tocar també només 13 temes.
Tot i no conèixer les cançons, em van agradar força. Hi havia el cantant i dos nois als teclats, que a vegades els canviaven per una guitarra i un baix. Va estar divertit.
Després van sortir Seabound, amb el cantant, el teclat i una bateria que els hi donava una mica més de força. Al darrere, una pantalla amb diferents imatges, principalment abstractes o de paisatges.
Van començar amb un tema nou que no està malament, però l'explosió va arribar amb el quart, Exorcize. Jo diria que les cançons antigues van ser les més corejades. El nou disc no està malament quan li dónes algunes oportunitats, però jo diria que els clàssics segueixen sent el millor que tenen.
Vaig trobar que la veu del Frank no se sentia prou clara en comparació amb Iris, on quasi el podies sentir respirar de tan bé que se sentia. Potser era la introducció de la bateria, que feia que es perdés tot una mica. Al ser un escenari tan proper al públic, també vaig poder observar que no és que sigui un home gaire alt, més aviat tot el contrari. Se'l veia molt molt baixet. Tot i això, el vaig veure moure's bastant i ballar bastant. I acabar amb Hooked simplement no té preu. Una magnífica cançó.
A l'acabar, per suposat, vaig agafar els setlists dels grups. Estaven tan a prop i ningú semblava moure's per a aconseguir-los... A més, de seguida que va acabar el concert, van baixar tots a la pista i van estar fent-se fotos amb tothom i firmant tot allò que la gent els donava. M'encanta aquesta manera de fer que tenen. Entenc que en alguns grups no és possible per la quantitat de fans que tenen, però n'hi ha de no tan grans que tampoc ho fan, així que s'agraeix.
Al sortir voliar "robar" el poster que hi havia a l'entrada, però algú se m'havia adelantat. Vaig treure el cap a fora el carrer, vaig veure que no hi era i vaig tornar a mirar cap a dins per veure si allà n'hi havia algun. El noi de l'entrada em va mirar raro i li vaig dir que algú se m'havia adelantat en el tema del poster. Va buscar sota la taula que tenia davant i me'n va regalar un :)
La següent parada és Assemblage 23 el dilluns que ve. Dilluns de Pasqua. Ja podria ser qualsevol altre dia del pont, que així no m'hauria de preocupar perquè l'endemà tinc classe i haig de treballar.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada