Amb el Nico Wieditz i l'Steve Naghavi

No sabia si penjar les fotos del moment groupie cap de setmana passat perquè són similars a l'anterior i perquè, la veritat, com que feia res que els havia vist a quasi tots, també em va fer una mica de vergonya demanar-ho de nou.

Però com que no me n'havia fet cap amb el Nico Wieditz l'anterior setmana i aquesta sí, doncs aprofito per penjar-la:


A part, com que mai està de més tenir una foto amb l'Steve Naghavi...


A més, vaig arrambar amb la baqueta trencada del Joke Jay, així que també aprofito per posar-la per aquí:

Concert And One (Dresden)

Després dels excel·lents teloners, van sortir And One! Al final van estar unes 4 hores sobre l'escenari i va estar molt molt bé.

Igual que en el concert anterior el Nico i el Rick, un a cada costat, vestits de blanc. El Joke, de negre, al mig. I l'Steve, també de negre, davant. Moltes llums per acompanyar la música i cançons diferents de les dels altres dies, ja que aquesta vegada estan fent diferents setlists.


El setlist el van posant aquí, tot i que no té en compte l'ordre. Ara no hi és, però suposo que s'actualitzarà durant la setmana.


Crec que aquesta vegada han tocat més temes en alemany i algunes em semblen una mica iguals entre elles, però en una he aprofitat per anar al wc i agafar una nova cervesa. Feia molta calor i tenia el coll molt sec, així que al final m'he acabat fent una mica de mal de tant cantar i cridar.


A l'acabar ens hem quedat per allà i m'he fet una foto amb el Nico, que em faltava, i amb l'Steve. En un moment he quedat sentada al seu costat i la conversa ha estat bastant surrealista. Jo li he preguntat si tocarien But not tonight a Berlin i ell m'ha contestat que estan amb setlists de 23 cançons, al que li he comentat que la pregunta no era benbé aquesta i ell m'ha dit que li encanta respondre preguntes que no li han fet. Llavors m'ha preguntat si em volia casar amb ell i li he dit que no, que no era ric i no era el Dave Gahan i m'ha contestat que ell em faria l'esmorzar cada matí. Tot bastant estrany, però m'he rigut bastant.

A les 4.45h hem agafat el bus de tornada a Berlin i he dormit quasi 2 hores, així que ha passat bastant ràpid.

Concert Head-Less (Dresden)

Els teloners del concert eren Head-Less, i eren un dels principals motius pels quals vaig decidir anar cap a Dresden.

Hem arribat a la zona del concert cap a les 16h, una hora i mitja abans de què obrissin les portes. Hi havia bastanta gent, però un cop a dins, no hem tingut cap problema per a situar-nos a primera fila. Hem pogut veure justament a Head-Less acabar de fer les proves de so.

Durant l'espera, m'he comprat una samarreta del grup i me l'he posat, per a donar-los suport. A les 19.30h han sortit a l'escenari. El cantant al mig i dos teclats, un a cada costat. Darrere seu 3 panells amb el logo i el nom del grup:


El setlist no el recordo, però m'ha agradat. He pogut cantar i ballar durant la mitja hora que ha durat i, a més, han tocat un nou tema. Tot i això, després del concert li he preguntat al cantant si tenien previst un nou disc i ha dit que a llarg termini, que uns dos anys.


L'anècdota de la nit ha estat quan el cantant, amb el micro a la mà, ha dit alguna cosa similar a "aquí tenim a la miss Catalunya". Llavors ha dit Bona sera, al que li he dit que això era italià i s'ha rigut. Al final s'ha quedat amb un Good evening. Després li he agraït el detall :)

Dresden

He decidit fer posts diferents per a les diferents coses que vaig fer ahir dissabte. Només va ser un dia, però ha donat molt de sí.

El primer és el viatge a Dresden. A les 8.30h vam agafar el bus cap allà i, dues hores i mitja després, ja hi érem. Feia molt sol i bastanta calor i s'estava prou bé donant voltes. Vam estar passejant un parell d'hores per la part antiga de la ciutat.





Després de dinar en un mexicà, vam agafar el tramvia cap a la sala del concert i ja no vam veure més coses. Però la veritat és que la part que vam poder visitar era molt maca. I si haguéssim tingut més temps, també hagués estat interessant pujar a dalt de l'església per a veure les vistes.

Previ Head-Less

Demà vaig a veure el concert d'And One a Dresden. En part, hi vaig perquè també hi toquen Head-Less, els quals només he vist una vegada en directe, però em van agradar molt i el seu darrer disc, imperfect: [mensch], sempre m'ha semblat molt complet.

No hi ha gran cosa sobre ells per internet, però sí que hi ha un parell de concerts. Per ara he vist aquest i crec que val la pena donar-li una oportunitat. Tot i això, la veu sona molt millor en cd...


Amb ganes d'agafar el bus demà (durant 2 hores i mitja), passejar una mica per Dresden, que no hi he estat mai, i disfrutar d'unes cerveses en un ocncert que pot ser molt divertit.

Feliç Sant Jordi

Que acabeu de passar un bon dia de Sant Jordi. És complicat explicar aquí de què es tracta aquesta festa, però un dels nois d'Israel ha vingut a classe amb una samarreta que posava: Catalonia is not Spain. Increïble.

Amb Assemblage 23

L'altre moment groupie va ser amb els membres d'Assemblage 23. Primer amb el Michael i el Paul i després ja amb tots junts:


Amb el Tom no hi vaig poder parlar, estava molt sol·licitat i van marxar bastant ràpid. Estan fent mil concerts sense cap dia de descans pel mig i, pel que posen al seu Facebook, van una mica cansats. Tot i això, amb els altres dos sí que hi vaig poder parlar i van estar molt amables.

Per cert, moment èpic quan al dels teclats dels teloners se li van mig desmuntar i el Paul Seegers, un tio que deu fer 1'90cm i deu pesar... bé, diguem que molt, intentava enfilar-se a l'escenari per ajudar-lo. Tenia la panxa recolzada a l'escenari i movia les cametes a l'aire intentant pujar. Boníssim.

Amb el Dennis Schober (Solitary Experiments)

Tal i com comentava, ahir hi va haver diferents moments groupie. El Dennis Schober, cantant de Solitary Experiments estava buscant la seva pròpia foto de groupie i li vaig preguntar a veure si se'n volia fer una.

Concert Assemblage 23 (Berlin)

Ahir va ser el concert d'Assemblage 23 al club K17 de Berlin. Vaig anar-hi caminant per tal d'estalviar uns euros (aquí el metro és caríssim) i no sabia ben bé quanta estona tardaria, així que al final vaig arribar uns 35 minuts abans de què obrissin les portes. Vaig comprar una altra Paulaner i vaig esperar pacientment.


Cap a les 20h van obrir les portes i vaig entrar la primera, però la veritat és que ningú es situava a prop de l'escenari. L'espera es va fer una mica llarga perquè els teloners no començaven fins les 21h i quan van pujar a l'escenari van tenir alguns problemes tècnics. El grup es diu WEAREOFF. Nom que vaig trobar molt adequat quan l'ordinador no els funcionava.


Un cop van començar a tocar, la bateria et feia tremolar el cos de tan greu com sonava. Van estar una mica sosos i no em van acabar de fer el pes.

Quan van sortir Assemblage 23 la gent ja es va acostar una mica més a l'escenari, però igualment teníem tot l'espai del món per a moure'ns. Potser el dilluns de Pasqua no és el millor dia per a un concert. De totes maneres, a mi em va agradar molt i vaig cantar i saltar tota sola durant l'hora i pico que va durar. Van tocar molts clàssics i alguns temes del darrer disc, Bruise. A part, per acabar, dues cançons del grup paral·lel del cantant, Surveillance.


Sobre l'escenari no hi havia cap complement. Simplement el noi hiperactiu de la bateria (Michael Jenney), el Paul Seegers als teclats i el Tom Shear davant cantant i movent-se d'un costat a l'altre. El setlist no el recordo, però crec que va ser similar a aquest, però les darreres cançons en un ordre diferent.

Quan va acabar el concert van baixar a firmar discs i a fer-se fotos amb la gent i vaig estar parlant una bona estona amb el Paul Seegers, que va ser molt amable. També corria per allà el cantant de Solitary Experiments, al qual també vaig estar incordiant una mica...

Amb Seabound

I, per suposat, també amb els components del grup Seabound vaig tenir el meu moment groupie. En aquest cas, tots per separat:

Amb Iris

Tal i com comentava abans, a l'acabar el concert, els grups van baixar a la pista i van estar per allà saludant i firmant coses. Molt amables. Així vaig poder ampliar el meu moment groupie. Aquí estic amb dos dels components d'Iris:

Concert Seabound

Ahir va ser el concert de Seabound al Club Comet de Berlin. No recordava benbé quin dia era, sort que diumenge ho vaig mirar.

I també sort que de diumenge a dilluns em vaig quedar ben adormida a les 18h de la tarda i vaig poder descansar 12 hores. Així dilluns tornava a estar en plena forma.

El club està a uns 30 minuts caminant del pis, així que vaig sortir cap a les 19h. Un cop allà, hi havia dues entrades, ja que el Club Magnet i el Comet Club diria que realment són el mateix. Preguntant una mica, vam acabar de descobrir on era i vam esperar allà, que a més estava cobert i així no ens mullàvem. Amb una mica de retard, van obrir les portes del club. Menysmal, perquè feia molt fred.

La porta que conduia a l'escenari estava tancada, pel que els primers vam pujar les escales... Després vam baixar i vaig poder posar-me a primera fila. Llavors una visita obligada al wc, una cervesa i a esperar a les 21h, que sortien Iris.

És un grup americà que conec de fa temps, però al que mai hi he dedicat gaire temps, més que per la cançó típica d'Annie, would I lie to you?. La sala era molt petita i l'escenari estava quasi a la mateixa alçada que nosaltres, pel que teníem el setlist davant dels nassos. I justament aquesta cançó no hi era, però sí que n'hi havien unes altres 12, pel que semblava que era més un concert amb dos caps de cartell, que no pas uns teloners i el grup principal. I així va ser, perquè Seabound van tocar també només 13 temes.


Tot i no conèixer les cançons, em van agradar força. Hi havia el cantant i dos nois als teclats, que a vegades els canviaven per una guitarra i un baix. Va estar divertit.

Després van sortir Seabound, amb el cantant, el teclat i una bateria que els hi donava una mica més de força. Al darrere, una pantalla amb diferents imatges, principalment abstractes o de paisatges.


Van començar amb un tema nou que no està malament, però l'explosió va arribar amb el quart, Exorcize. Jo diria que les cançons antigues van ser les més corejades. El nou disc no està malament quan li dónes algunes oportunitats, però jo diria que els clàssics segueixen sent el millor que tenen.

Vaig trobar que la veu del Frank no se sentia prou clara en comparació amb Iris, on quasi el podies sentir respirar de tan bé que se sentia. Potser era la introducció de la bateria, que feia que es perdés tot una mica. Al ser un escenari tan proper al públic, també vaig poder observar que no és que sigui un home gaire alt, més aviat tot el contrari. Se'l veia molt molt baixet. Tot i això, el vaig veure moure's bastant i ballar bastant. I acabar amb Hooked simplement no té preu. Una magnífica cançó.


A l'acabar, per suposat, vaig agafar els setlists dels grups. Estaven tan a prop i ningú semblava moure's per a aconseguir-los... A més, de seguida que va acabar el concert, van baixar tots a la pista i van estar fent-se fotos amb tothom i firmant tot allò que la gent els donava. M'encanta aquesta manera de fer que tenen. Entenc que en alguns grups no és possible per la quantitat de fans que tenen, però n'hi ha de no tan grans que tampoc ho fan, així que s'agraeix.

Al sortir voliar "robar" el poster que hi havia a l'entrada, però algú se m'havia adelantat. Vaig treure el cap a fora el carrer, vaig veure que no hi era i vaig tornar a mirar cap a dins per veure si allà n'hi havia algun. El noi de l'entrada em va mirar raro i li vaig dir que algú se m'havia adelantat en el tema del poster. Va buscar sota la taula que tenia davant i me'n va regalar un :)


La següent parada és Assemblage 23 el dilluns que ve. Dilluns de Pasqua. Ja podria ser qualsevol altre dia del pont, que així no m'hauria de preocupar perquè l'endemà tinc classe i haig de treballar.

Amb l'Steve Naghavi

I el darrer cas de groupisme, és el de l'Steve Naghavi, que anava molt buscat, però entre que la noia amb la jo anava el coneix i també un noi que em vaig trobar per allà, va ser molt senzill i molt amable.


L'odisea d'avui també ha estat bastant èpica. A les 3.40h agafàvem el primer tren. A les 4h canviàvem a un altre i he arribat a casa cap a les 7h, sense haver dormit, potser una estona al tren, i segueixo igual, aguantant fins al vespre per a poder dormir ja d'una tirada, que demà també hi ha concert, en aquest cas, de Seabound.

Amb el Rene Hentzschel (Head-Less)

Altra vegada hi havia per allà el cantant de Head-Less per a ampliar el moment groupie. Estava per allà i quan me'l vaig trobar de cara per casualitat, em va reconèixer. Va dir que em recordava i que havia estat molt amable.

A la foto se'ns pot veure fent l'idiota amb les begudes:


També amb el Joke:


En el moment que marxàvem vam estar parlant amb un noi que em va dir que era el teclista. Crec que era veritat (no intentava lligar perquè la nòvia estava allà), però també podia estar prenent-me el pèl fàcilment.

Amb el Joke Jay

Un altre clàssic dels moments groupie és el Joke Jay, que sempre està animat i disposat a qualsevol foto, firma, somriure...


També em va firmar la baqueta que va tirar al públic i per la qual vaig saltar i allargar el braç de manera ràpida i efectiva.

Amb el Rick (And One)

Aquest cap de setmana hi ha hagut diferents moments groupie. El darrer d'ells, ja quan marxàvem, va ser amb el Rick, que estava per allà encara i no li havia preguntat.


Al Nico no li vaig preguntar perquè simplement li vaig agrair l'ajuda que m'havia ofert. Molt amable. A més, estava per allà amb la seva dona i la filla de 2 anys, ben distret. I també crec que va ser dels primers en marxar.

Concert And One (Leipzig)

Aquest cap de setmana vaig anar al concert d'And One a Leipzig. Això va comportar llevar-me el dissabte a les 6h, sortir de casa a les 7h per anar a l'estació d'autobusos i a les 8.30h agafar-ne un, que dues hores després em deixava a Leipzig.

Cap a les 12h havia quedat amb una amiga i vam donar una volta per la ciutat i vam dinar alguna cosa abans d'anar cap a la sala, Haus Auensee. Crec que vam ser les primeres a arribar. Un cop allà vam entrar una mica abans perquè teníem passe de backstage. Això també implicava begudes gratis :)

Un cop a dins, ens vam situar a primera fila sense problemes. A les 19.30h van sortir els teloners: Steinkind. Un cantant i un noi als teclats. Va estar bé, però les cançons em van sonar bastant similars.


A les 20.30h ja van sonar les primeres notes de Black Generation i ja no vaig poder parar de ballar i cantar. De tal manera que la gent del voltant em mirava una mica raro... Què hi farem, jo m'ho vaig passar molt bé.

A l'escenari hi havia una part més elevada, amb llum a sota, ,perquè es puguessin veure el Nico (de blanc), el Joke (de negre) i el Rick (de blanc), tots tres posats l'un al costat de l'altre. A darrera una tela amb els símbols dels tres propers discs. I davant, de negre, l'Steve Naghavi.


El concert va durar més de 3 hores i mitja i se'm va passar volant. Això sí, quan va sonar Aigua vaig anar corrent al wc perquè no podia més. Van tocar les 3 noves cançons (Black Generation, Unter meiner Uniform i Bad Girl), així com d'altres que no havien tocat mai (Shice Guy, Rick) o clàssics de tota la vida. Aquí hi ha el setlist, que suposo que està bé. Per cert, moment èpic amb It's Called A Heart.


A l'acabar vam estar una bona estona pel backstage. Se'm va trencar la corretja del rellotge, però tota la resta molt bé. També vaig tenir diferents moments groupie, que ara a la que pugui penjo.

Blutengel: Krieger

Tot i que vaig una mica tard, ja fa quasi dos mesos que va sortir, volia compartir la nova cançó de Blutengel. També la van tocar al festival de fa un parell de setmanes i va sonar bastant bé, pel que la vaig buscar per Youtube. Es diu Krieger:


La veritat és que el cantant, el Chris Pohl, té bona planta, però deu rondar ja els 45 anys i tota aquesta posse d'anar de vampir, em posa una mica nerviosa. Em fa una mica de vergonya aliena que segueixi amb aquesta manera de fer, però tampoc fa mal a ningú. Des del moment en què ho acceptes, per això, pots disfrutar més de la seva música. També cal dir que un home que porti les celles més ben perfilades que jo i les ungles tan llargues, em dóna mal rotllo, però això ja és molt personal...

Ost + Front: Liebeslied

Aquí el temps se'm passa volant. Les setmanes volen! Ara ja en fa un parell que vaig veure Ost+Front en viu i em van sorprendre agradablement.

Volia compartir alguna de les cançons que vaig escoltar en directe i al final m'he decidit per Liebeslied, en una versió en viu. La d'estudi es pot escoltar aquí.

Client: Refuge

Nou videoclip del grup anglès Client, que torna amb un nou àlbum, Authority, 4 després del darrer i amb un nou canvi a la seva formació: Client N (Nicole Thomas) substitueix a Client B.

El seu tracklist és el següent i fins ara ja havíem pogut escoltar You Can Dance.

01. Authority
02. Design
03. XXX Action
04. You Can Dance
05. The Shining Path
06. Refuge
07. After Effect
08. Faith
09. Artificial
10. Obsession
11. Quarantine
12. Nocturnal Eyes

Ara és el torn de Refuge. No acaba de cridar-me l'atenció, però tampoc sona malament:

Futurs concerts

Realment he deixat molt de costat aquest blog. Sempre tinc aquests 10-15 minuts que calen per a escriure, però al final acabo fent una altra cosa...

Avui he pensat que estaria bé posar els concerts que m'esperen en un futur proper per aquestes terres, per anar-nos preparant. N'hi ha més, però només posaré per als que tinc ja l'entrada.

And One: aquest cap de setmana toquen a Leipzig i hi aniré en bus (16€ anar i tornar). El mes que ve tornen a tocar dos dies seguits a Berlin.


Seabound: venen a presentar el seu darrer disc, que no està malament, però segueixo sent més fan dels temes més antics. Tot i això, una prova de la qualitat actual:


Assemblage 23: realment no sé perquè venen, però fan una petita gira europea i encantada que n'estic. Sempre està bé disfrutar dels clàssics de sempre i de l'excel·lent darrer disc que van treure crec que el 2013.


The Sisters of Mercy: sempre he estat a punt de veure'ls, però al final no ho he fet mai. A l'Amphi Festival de fa dos anys en vaig veure dues cançons des de lluny, però vaig acabar anant a l'altre escenari. Ara no hi podia faltar malgrat el preu de l'entrada.


Per ara la diversió està assegurada!