De nou torna a tocar ampliar el llistat de l'Amphi Festival.
Del grup d'avui, Seabound, ja n'he parlat alguna vegada i he compartit la cançó que més m'agrada d'ells, Hooked.
Breu descripció: Seabound es va formar el 1995 a Alemanya gràcies al Frank M. Spinath i al Martin Vorbrodt. En Frank també forma part del grup de futurepop Edge of Dawn. Pel directe conten amb un bateria, el Daniel Wehmeier.
El seu so jo el definiria com a synthpop. En algunes ocasions poden tenir un toc una mica més fosc, més tirant a EBM o industrial. Actualment sembla ser que estan treballant en un nou disc, però la notícia ja és de fa més d'un any.
Discografia:
Temes més coneguts:
Com que ja he compartit la meva cançó preferida amb anterioritat, al final m'he decidit per Smoke del disc No Sleep Demon:
Cada cop que sento les primeres notes d'aquesta cançó m'envaiex el bon rotllo i somric. Tinc la seguretat de què he escollit bé el disc que estic a punt d'escoltar (és la primera del disc i ha estat un encert). Després la cançó vagareja una mica, però cap als 2 minuts tornes a veure clarament que l'has encertat.
Continuarà...
Del grup d'avui, Seabound, ja n'he parlat alguna vegada i he compartit la cançó que més m'agrada d'ells, Hooked.
Breu descripció: Seabound es va formar el 1995 a Alemanya gràcies al Frank M. Spinath i al Martin Vorbrodt. En Frank també forma part del grup de futurepop Edge of Dawn. Pel directe conten amb un bateria, el Daniel Wehmeier.
El seu so jo el definiria com a synthpop. En algunes ocasions poden tenir un toc una mica més fosc, més tirant a EBM o industrial. Actualment sembla ser que estan treballant en un nou disc, però la notícia ja és de fa més d'un any.
Discografia:
- No Sleep Demon (2001)
- Beyond Flatline (2004)
- Double-Crosser (2006)
- Come Forward: Live in Berlin (2008)
- When Black Beats Blue (Rarities) (2009)
Temes més coneguts:
Com que ja he compartit la meva cançó preferida amb anterioritat, al final m'he decidit per Smoke del disc No Sleep Demon:
Cada cop que sento les primeres notes d'aquesta cançó m'envaiex el bon rotllo i somric. Tinc la seguretat de què he escollit bé el disc que estic a punt d'escoltar (és la primera del disc i ha estat un encert). Després la cançó vagareja una mica, però cap als 2 minuts tornes a veure clarament que l'has encertat.
Continuarà...
1 comentari:
brutal!!!
molt bona!!!
Publica un comentari a l'entrada