Un altre moment groupie amb l'Steffen Keth. Després dels concerts va estar una bona estona passejant per allà i parlant amb la gent:
diumenge, 18 de maig del 2014
Concert 10 Jahre Poponaut
Ahir es van celebrar els 10 anys de la botiga Poponaut a Leipzig. I, per suposat, cap allà que vaig anar.
El bus em va deixar al centre de Leipzig a les 10.40h, així que vaig passejar tot el matí. Cap a les 17h vaig anar a la sala Werk II, Halle D. Vaig ser la primera en arribar però de seguida va aparèixer una noia de Texas que ara viu a Berlin. Vam estar xerrant fins al cap d'una hora, que van obrir portes. La sala em va agradar. Era prou gran (dintre del que són aquestes sales) i ho havien venut tot, així que estarien contents. Hi havia molt merchandising, però em vaig resistir, més val estalviar.
Primer van sortir Cryo. No els coneixia i no van estar malament. El cantant era el prototip de pardillo que no sap benbé què fer sobre l'escenari, però l'altre noi no parava quiet, així que es compensava.
Després van sortir Mind.in.a.box. També em van agradar. Els coneixia una mica, però no suficient. Tot i això, m'encanta quan la veu està tan distorsionada, que sembla que canti una noia.
Llavors ja li tocava a De/Vision. Tractant-se d'un concert a Alemanya em va estranyar que no fossin els darrers en tocar, però ho vaig trobar encertat de totes maneres, ja que jo preferia tancar amb Mesh, que tenen més força. Pel que fa a De/Vision van sortir l'Steffen i el Thomas acompanyats d'una bateria en viu. Van tocar els clàssics de sempre i, com sempre, van sonar molt bé:
Quan estaven acabant de tocar The Flavour of the Wekk ja sabia que seria el darrer tema, així que vaig aprofitar per anar al wc. El que no m'esperava és que Mesh començaria a tocar sense cap pausa. Al contrari que la darrera vegada a Barcelona, enlloc de tocar l'últim tema des de darrera de tot, van tocar els dos primers. Crec que van ser Not prepared i Trust You. Quan van acabar amb aquestes versions acústiques ja havien canviat l'escenari i ja van anar cap allà.
També em van agradar molt. Les seves cançons tenen aquestes tornades que són excel·lents per a cantar en directe, així que és molt divertit. A l'acabar vaig aprofitar per tornar al wc i agafar un altre poster gratis :), que juntament amb la baqueta de Mind.in.a.box i el setlist de Mesh són els records que m'emporto:
A part, van baixar a saludar tots els de Mesh i l'Steffen, així que el moment groupie ha estat ampliat de nou. Al Thomas no el vaig veure, però després sí que estava a la discoteca per allà ballant.
El bus em va deixar al centre de Leipzig a les 10.40h, així que vaig passejar tot el matí. Cap a les 17h vaig anar a la sala Werk II, Halle D. Vaig ser la primera en arribar però de seguida va aparèixer una noia de Texas que ara viu a Berlin. Vam estar xerrant fins al cap d'una hora, que van obrir portes. La sala em va agradar. Era prou gran (dintre del que són aquestes sales) i ho havien venut tot, així que estarien contents. Hi havia molt merchandising, però em vaig resistir, més val estalviar.
Primer van sortir Cryo. No els coneixia i no van estar malament. El cantant era el prototip de pardillo que no sap benbé què fer sobre l'escenari, però l'altre noi no parava quiet, així que es compensava.
Després van sortir Mind.in.a.box. També em van agradar. Els coneixia una mica, però no suficient. Tot i això, m'encanta quan la veu està tan distorsionada, que sembla que canti una noia.
Llavors ja li tocava a De/Vision. Tractant-se d'un concert a Alemanya em va estranyar que no fossin els darrers en tocar, però ho vaig trobar encertat de totes maneres, ja que jo preferia tancar amb Mesh, que tenen més força. Pel que fa a De/Vision van sortir l'Steffen i el Thomas acompanyats d'una bateria en viu. Van tocar els clàssics de sempre i, com sempre, van sonar molt bé:
Quan estaven acabant de tocar The Flavour of the Wekk ja sabia que seria el darrer tema, així que vaig aprofitar per anar al wc. El que no m'esperava és que Mesh començaria a tocar sense cap pausa. Al contrari que la darrera vegada a Barcelona, enlloc de tocar l'últim tema des de darrera de tot, van tocar els dos primers. Crec que van ser Not prepared i Trust You. Quan van acabar amb aquestes versions acústiques ja havien canviat l'escenari i ja van anar cap allà.
També em van agradar molt. Les seves cançons tenen aquestes tornades que són excel·lents per a cantar en directe, així que és molt divertit. A l'acabar vaig aprofitar per tornar al wc i agafar un altre poster gratis :), que juntament amb la baqueta de Mind.in.a.box i el setlist de Mesh són els records que m'emporto:
A part, van baixar a saludar tots els de Mesh i l'Steffen, així que el moment groupie ha estat ampliat de nou. Al Thomas no el vaig veure, però després sí que estava a la discoteca per allà ballant.
dimarts, 13 de maig del 2014
Concert The Sisters of Mercy
I ara ja sí que és el moment de comentar el concert al que vaig anar ahir. Tocaven The Sisters of Mercy al C-Halle.
No és el meu grup preferit. No els he seguit i tampoc estic especialment atenta als seus moviments. Però és innegable que van tenir el seu moment i que tenen temes molt molt interessants. Així que cap allà que vaig anar (malgrat que el preu de les entrades arribava quasi als 40€).
Primer van sortir els teloners: Losers. No em van agradar. Se'm va fer una mica llarg i avorridot, tot i que només van tocar 30 minuts. Era el seu primer concert de la "gira", així que potser només els hi faltava rodatge, però no em van aportar res.
Al cap d'una estona, al voltant de les 21h, van sortir ja The Sisters of Mercy. Van combinar temes molt coneguts (els meus preferits) amb d'altres que jo no coneixia tant i em van agradar. Per sort, estava ben endavant i a la dreta, i ho vaig poder veure tot sense problemes i sense estar al mig del pogo que es va organitzar una mica més enrere.
El setlist es pot veure aquí. Per mi, a destacar: More, Amphetamine Logic i Something Fast. Crec que les versions que toquen són ràpides i especialment curtes, perquè veig que hi ha moltes cançons, però no em va donar aquesta sensació. Potser, també, és que m'ho vaig passar bé i el temps va passar volant.
Cap al final van tirar un encenedor cap al públic i el vaig agafar al vol (aquestes coses se'm donen cada vegada millor). Tot i això, només era un encenedor comprat a Alemanya mateix, sense cap mena de referència al grup. Però bé, aquí el tinc a casa tan soso com és ell. Volia que me'l firmessin, però diria que no van aparèixer per a firmar cds o similars.
Per cert, hi havia cervesa Estrella Damm, a la qual, a l'etiqueta, també posava Barcelona :)
No és el meu grup preferit. No els he seguit i tampoc estic especialment atenta als seus moviments. Però és innegable que van tenir el seu moment i que tenen temes molt molt interessants. Així que cap allà que vaig anar (malgrat que el preu de les entrades arribava quasi als 40€).
Primer van sortir els teloners: Losers. No em van agradar. Se'm va fer una mica llarg i avorridot, tot i que només van tocar 30 minuts. Era el seu primer concert de la "gira", així que potser només els hi faltava rodatge, però no em van aportar res.
Al cap d'una estona, al voltant de les 21h, van sortir ja The Sisters of Mercy. Van combinar temes molt coneguts (els meus preferits) amb d'altres que jo no coneixia tant i em van agradar. Per sort, estava ben endavant i a la dreta, i ho vaig poder veure tot sense problemes i sense estar al mig del pogo que es va organitzar una mica més enrere.
El setlist es pot veure aquí. Per mi, a destacar: More, Amphetamine Logic i Something Fast. Crec que les versions que toquen són ràpides i especialment curtes, perquè veig que hi ha moltes cançons, però no em va donar aquesta sensació. Potser, també, és que m'ho vaig passar bé i el temps va passar volant.
Cap al final van tirar un encenedor cap al públic i el vaig agafar al vol (aquestes coses se'm donen cada vegada millor). Tot i això, només era un encenedor comprat a Alemanya mateix, sense cap mena de referència al grup. Però bé, aquí el tinc a casa tan soso com és ell. Volia que me'l firmessin, però diria que no van aparèixer per a firmar cds o similars.
Per cert, hi havia cervesa Estrella Damm, a la qual, a l'etiqueta, també posava Barcelona :)
De/Vision - Brothers in arms
De/Vision estan de gira per a celebrar els seus 25 anys. El cap de setmana passat van estar a Barcelona i Madrid i no els vaig poder veure, però aquest dissabte hi posaré remei a Leipzig.
Últimament només utilitzo el blog per a comentar els concerts als que he anat. Tot i que no són pocs, també volia seguir posant novetats i curiositats. En aquest cas tenim un nou vídeo oficial per al tema Brothers in arms:
Últimament només utilitzo el blog per a comentar els concerts als que he anat. Tot i que no són pocs, també volia seguir posant novetats i curiositats. En aquest cas tenim un nou vídeo oficial per al tema Brothers in arms:
dimarts, 6 de maig del 2014
Amb And One: Rick, Nico, Steve
El post-concert d'And One va estar bastant bé. Per a ampliar els moments groupie primer vaig aprofitar que el Rick i el Nico estaven junts per allà.
El Joke corria per allà, però ja l'havia molestat abans demanant-li un favor, així que vaig intentar que no recordés que ja li havia estat donant la brasa.
I, abans de marxar, vaig demanar-li a l'Steve Naghavi a veure si es feia una foto amb mi, que havia de marxar i agafar un avió al cap d'unes dues hores. Com que les dues noies del costat no es movien, vam haver d'improvitzar:
El Joke corria per allà, però ja l'havia molestat abans demanant-li un favor, així que vaig intentar que no recordés que ja li havia estat donant la brasa.
I, abans de marxar, vaig demanar-li a l'Steve Naghavi a veure si es feia una foto amb mi, que havia de marxar i agafar un avió al cap d'unes dues hores. Com que les dues noies del costat no es movien, vam haver d'improvitzar:
Concert And One (Berlin - dia 2)
Diumenge de matinada, després del concert, vaig anar cap a Barcelona per l'aniversari de ma mare, per això he tardat tant en posar la crònica del concert del dissabte...
Al contrari que el dia anterior, feia un dia assoleiat i s'estava perfecte pel carrer. Vaig anar cap allà 1 hora abans de què obrissin, ja que estava avorrida i nerviosa a casa. Com sempre, vam agafar un bon lloc a primera fila. Primer van sortir Formalin. Un duo de Berlin que tocaven música bastant fosca, tipus industrial, que no estava malament però que no em va acabar de convèncer. Això sí, els integrants, tots dos molt guapos.
Cap a les 20.30h van sortir And One. Primer amb Black Generation i, seguidament, amb Get You Closer. En aquest punt ja vam notar que la cosa seria calurosa. Era difícil moure's de tanta gent com hi havia. A més, a diferència del dia anterior, també havien obert una altra part de la sala (com si fes un teatre, ho veien tot des de dalt). Després tothom es va calmar una mica, però en aquest punt semblava que seria difícil sobreviure a les 50 cançons que encara teníem pendents.
El concert en sí crec que va ser millor que el del dia anterior. Més temes, alguns dels meus preferits i fins i tot Elektrocution (cançó ideal per anar al wc i agafar una cerveseta). El setlist va ser el següent (no el vaig agafar perquè sempre hi ha unes noies allà pendents, però el vaig voler fotografiar per a tenir l'ordre):
Després del concert ens vam quedar per allà. Jo estava una mica nerviosa perquè a les 5h havia de ser a l'aeroport, però ho vaig poder disfrutar bastant. Després penjo un parell de fotos en plan groupie. Al principi hi havia molta gent per allà i es feia una mica agobiant, però van anar marxant i al final es podia xerrar tranquil·lament amb tothom. En el meu cas ja amb una cervesa en una mà i una aigua a l'altra. Tampoc era plan de passar la seguretat de l'aeroport borratxa.
Una llàstima haver de marxar corrents (literalment) a les 3h del matí, perquè estàvem en bona companyia, però la visita a Barcelona va valdre molt la pena.
Al contrari que el dia anterior, feia un dia assoleiat i s'estava perfecte pel carrer. Vaig anar cap allà 1 hora abans de què obrissin, ja que estava avorrida i nerviosa a casa. Com sempre, vam agafar un bon lloc a primera fila. Primer van sortir Formalin. Un duo de Berlin que tocaven música bastant fosca, tipus industrial, que no estava malament però que no em va acabar de convèncer. Això sí, els integrants, tots dos molt guapos.
Cap a les 20.30h van sortir And One. Primer amb Black Generation i, seguidament, amb Get You Closer. En aquest punt ja vam notar que la cosa seria calurosa. Era difícil moure's de tanta gent com hi havia. A més, a diferència del dia anterior, també havien obert una altra part de la sala (com si fes un teatre, ho veien tot des de dalt). Després tothom es va calmar una mica, però en aquest punt semblava que seria difícil sobreviure a les 50 cançons que encara teníem pendents.
El concert en sí crec que va ser millor que el del dia anterior. Més temes, alguns dels meus preferits i fins i tot Elektrocution (cançó ideal per anar al wc i agafar una cerveseta). El setlist va ser el següent (no el vaig agafar perquè sempre hi ha unes noies allà pendents, però el vaig voler fotografiar per a tenir l'ordre):
Després del concert ens vam quedar per allà. Jo estava una mica nerviosa perquè a les 5h havia de ser a l'aeroport, però ho vaig poder disfrutar bastant. Després penjo un parell de fotos en plan groupie. Al principi hi havia molta gent per allà i es feia una mica agobiant, però van anar marxant i al final es podia xerrar tranquil·lament amb tothom. En el meu cas ja amb una cervesa en una mà i una aigua a l'altra. Tampoc era plan de passar la seguretat de l'aeroport borratxa.
Una llàstima haver de marxar corrents (literalment) a les 3h del matí, perquè estàvem en bona companyia, però la visita a Barcelona va valdre molt la pena.
dissabte, 3 de maig del 2014
Concert Solitary Experiments / And One
Ahir vam poder veure el primer concert dels dos que And One oferirà a Berlin. Vam entrar com sempre últimament i vam situar-nos davant de l'escenari.
Primer van sortir Solitary Experiments i van tocar durant uns 30 minuts. Amb els dos teclats, el bateria a darrere al mig i el cantant a davant, tots vestits amb la camisa vermella i la corbata negra.
Jo també anava vestida per a l'ocasió (corbata amb samarreta perquè la camisa està a Barcelona...):
Van tocar temes clàssics i alguns dels nous. Diria que si fa no fa els mateixos que els he vist tocar les altres vegades. La gent del darrer em mirava estrany perquè cantava i ballava. Al final de tots dos concerts crec que m'odiaven.
Després van sortir And One i van oferir un concert de quasi 4 hores. Amb cançons diferents i amb la falta d'algunes que havien tocat sempre com, per exemple, Rick, però crec que s'ho estan guardant tot per avui. Avui no hi ha hora de finalització, així que és possible que s'allargui fins a les 4 hores i mitja. Així fan el seu rècord personal i tanquen la gira a dalt de tot.
Després vam poder estar una mica amb els del grup, però aquí la presente s'havia begut no sé quantes cerveses i no m'aguantava dreta. Això sí, amb dignitat. Quatre botelles d'aigua després, ja vaig començar a veure-ho tot més clar. Avui, gràcies a tota aquesta aigua quasi no tinc ni ressaca. Així que amb ganes de més!
Primer van sortir Solitary Experiments i van tocar durant uns 30 minuts. Amb els dos teclats, el bateria a darrere al mig i el cantant a davant, tots vestits amb la camisa vermella i la corbata negra.
Jo també anava vestida per a l'ocasió (corbata amb samarreta perquè la camisa està a Barcelona...):
Van tocar temes clàssics i alguns dels nous. Diria que si fa no fa els mateixos que els he vist tocar les altres vegades. La gent del darrer em mirava estrany perquè cantava i ballava. Al final de tots dos concerts crec que m'odiaven.
Després van sortir And One i van oferir un concert de quasi 4 hores. Amb cançons diferents i amb la falta d'algunes que havien tocat sempre com, per exemple, Rick, però crec que s'ho estan guardant tot per avui. Avui no hi ha hora de finalització, així que és possible que s'allargui fins a les 4 hores i mitja. Així fan el seu rècord personal i tanquen la gira a dalt de tot.
Després vam poder estar una mica amb els del grup, però aquí la presente s'havia begut no sé quantes cerveses i no m'aguantava dreta. Això sí, amb dignitat. Quatre botelles d'aigua després, ja vaig començar a veure-ho tot més clar. Avui, gràcies a tota aquesta aigua quasi no tinc ni ressaca. Així que amb ganes de més!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
