dilluns, 23 de juliol del 2012

Viatge a Köln

Ja torno a estar en un aeroport, en aquest cas el de Colònia, amb depressió post-vacacional, post-concertil, i escribint les meves impressions sobre el que he viscut durant els darrers dies. Quan arribi a casa espero poder penjar-ho al blog, juntament amb alguna foto.

Començaré parlant una mica del viatge en sí i de la visita a la ciutat. Vaig sortir de Barcelona dijous a la nit, amb el temps una mica just i equivocant-me de terminal (és tan difícil indicar-ho quan ho compres o a la carta d'embarcament?). Tot i això, tot va anar bé. Cap a les 22h arribava a Köln.

Mentres m'acostava a l'alberg juvenil al que anava, pensava "quin gran error, hagués hagut d'agafar un hotel". La veritat és que em vaig decidir pel Judgenherberge perquè era el més barat proper al lloc on serien els concerts, i tampoc lluny del centre.

Al final va resultar ser un gran encert. Em van donar una habitació amb 2 llits i una llitera, 4 llits! És el que passa moltes vegades quan viatges sol, sí, pagues més, però quasi mai et donen una habitació més petita del que consideraries necessari. A part, l'esmorzar de buffet era simple, però estava inclós i em va anar perfecte per carregar les forces matutines.

A l'arribar dijous simplement vaig menjar-me un entrepà i una cervesa a l'habitació i cap a dormir.

El divendres va començar d'hora. Vaig dutxar-me i fer temps mentre esperava que fossin les 7h per anar a esmorzar. Crec que a les 7.45h ja sortia per tal de turistejar. Com que era tan d'hora, tot estava tancat, així que simplement vaig anar cap a la catedral i vaig estar mirant-la per fora i passejant pels seus voltants. La veritat és que és impressionant i la part més maca de la ciutat.
El matí el vaig dedicar a veure tot el que era possible, contem unes 5 hores, de la catedral i ciutat cap a baix. Vaig tornar a dinar pel voltant de la catedral i per la tarda vaig fer tota la part de dalt, vaig creuar el riu Rhein amb telefèric i vaig acabar de passejar pel parc de l'altre costat.
La meva intenció era ja mirar on seria l'Amphi Festival i canviar la meva entrada per la pulsera corresponent. Com que estava ja al parc del costat, m'hi vaig deixar caure. Sense gens de cua, ni cap problema, ja tenia a la mà la pulsera i a la motxilla el programa.

Una parada tècnica a l'hotel i un parell de cerveses en un bar del davant de la catedral.
Cap a l'hotel a descansar per l'endemà... que em vaig llevar com sempre, a les 6h. A les 8h ja havia esmorzar i això que m'ho havia pres amb calma, així que vaig anar a donar un passeig d'1 horeta fent temps per a què obrissin les portes del festival. Vaig aprofitar per visitar la part del costat del riu que encara no havia vist i vaig tornar a passar de nou per la catedral i el pont de davant, que està tot ple de candaus.
Sí, ple, vol dir ple. L'endemà el mateix, però el vol matutí va ser més pel centre. Les explicacions del festival a part que sinó no acabaria mai :) Finalment, avui diumenge, i poca cosa a fer. Volia anar al Volksgarten, a veure com era el parc, però he acabat tan d'hora que finalment també he pujat a un bus turístic i a un edifici del costat de l'hotel que té molt bones vistes.
La veritat és que és una ciutat maca, que si tens poc temps amb 1 dia pots veure el més important, amb dos te la veus prou bé i si ja vols dedicar-te a museus, n'hi ha tants que potser hi hauràs de dedicar molts més dies.

dijous, 19 de juliol del 2012

Cap a Colònia

Aquí estic amb els nervis a flor de pell i deixant tota la feina possible feta. Camí de Colònia i de l'Amphi Festival! Som-hi!

dilluns, 16 de juliol del 2012

Horaris: Amphi Festival 2012

A l'Amphi Festival han posat a disposició un horari que millora una mica l'Excel que jo m'havia preparat. D'aquesta manera, es pot veure a quins concerts arribes i a quins no.

Es pot entrar aquí i jugar amb els colors i els concerts i veure quins esdeveniments es sol·lapen i et venen ànsies assassines per aquest motiu. En el meu cas he utilitzat la següent llegenda:
  • Verd: imprescindibles
  • Blau: m'agradarien
  • Lila: estan bé
  • Vermell: firmes d'autògrafs interessants
Comencem per dissabte 21 de juliol:
Aquest és el dia més atapeït. Podré veure Seabound, Assemblage 23, Camouflage (tot i que aquests ja els he vist diverses vegades i si coincidissin amb d'altres mel's podria saltar), Eisbrecher i Apoptygma Berzerk. En aquest cas, em perdré totalment o parcialment els concerts de Mind.in.a.box i The Sisters of Mercy, el que em sap una mica de greu. Potser puc veure una mica l'inici dels dos, segons com vegi que s'omplen els escenaris de gent.

La resta, no són tan interessants per a mi, però sí que m'agradaria veure Eisenfunk, Tyske Ludder, Spetsnaz i Nachtmahr. A part, DAF tocarà a darrera hora i sense coincidir amb ningú, així que si no està ple, també m'hi deixaré caure.

Pel que fa a la firmes, hi ha Assemblage 23, Eisbrecher, Apoptygma Berzerk i Seabound. A la d'Eisbrecher segur que no hi podré anar, però a la resta, també depenent de la cua que hi vegi, potser m'hi deixo caure. La veritat és que això em fa una mica de por perquè m'imagino molta gent esperant i molt temps perdut.


Seguim per diumenge 22 de juliol:
Aquí no se m'ajunten tant els concerts, així que tindré més estones de descans. Els imprescindibles són Solar Fake, Aesthetic Perfection, Blutengel i And One. A part, hi ha The Crüxshadows i Mono Inc., que a més, toquen al mateix escenari, així que perfecte. També hi ha la possibilitat de Lord of the Lost i Stahlzeit que també podria ser interessant i també al mateix escenari.

A l'altra escenari hi ha Combichrist, que segur que no els podré veure i m'hauria agradat veure'ls una estona i, finalment, Project Pitchfork, que per acabar potser també estaria bé.

Pel que fa a les firmes, tenim Aesthetic Perfection, al que puc arribar-m'hi, i Solar Fake, que coincideix amb un concert, així que impossible.


A part de tot això, hi ha DJs fins a la matinada, però aquí ja no crec que m'hi vegin, massa cansat després de 12 hores de música.

dissabte, 14 de juliol del 2012

The Human League - Crónica

Crec que va ser fa aproximadament 1 any que The Human League van venir al Sónar, a Barcelona, i no els vaig poder veure.

Des de llavors em sabia greu. Per tant, quan aquest any vaig veure que en tornava a tenir la possibilitat, no ho vaig dubtar més que unes hores. I no em van decepcionar. Comencem pel principi.


Vam arribar a la Fira de Gran Via a les 21h passades i ja estava La Casa Azul sobre l'escenari. El grup et pot agradar més o menys, el Guille Milkyway et pot caure més bé o més malament, però és innegable que l'espectacle de video que porten és impressionant.

A mi no m'agraden especialment, però darrere de l'escenari hi havia 16 pantalles de televisió amb uns visuals molt molt currats. A part, n'hi havia 4 més sota els que "tocaven" la música.

Quan van acabar, va estar punxant durant una horeta el DJ Amable, més que res mentre canviaven l'escenari. Ho vaig trobar molt avorrit, a excepció de dos temes com Boys don't Cry de The Cure i Enola Gay de OMD.

Per sort, però, durant el canvi d'escenari, la gent va aprofitar per anar al wc i a comprar una cervesa, pel que ens vam poder situar a primeríssima fila i bastant centrats.


A les 22h, va sortir en Phil Oakley a l'escenari amb Seconds, potser una opció una mica sosa pel meu gust, però això ja cada un en tindrà la seva opinió. Vestit amb una "xupa" de cuir llarga i ulleres de sol, ja des del primer moment es va entregar i la seva veu sonava espectacular. Quan a la següent cançó, Lebanon, van sortir les noies, vam poder notar una mica la diferència. A una d'elles se la sentia poc, a l'altra, degut a les notes tan altes que havia de fer, se li escapaven una mica, però vaja, estaven genials.
Tots tres van anar canviant de vestuari, però cal destacar el del Phil, que no podia ser més senzill, però quedava sempre elegant. Com he comentat, va començar amb una jaqueta de cuir llarga tipus Matrix. Després se la va treure i es va quedar amb una mena de mono (tipus mecànic) de color marró, que li quedava com un guant. Després tot de negre. Finalment, amb camisa blanca i corbata negra (el moment més àlgid) i després ja sense corbata, suposo que en part també per la calor que feia.

Sobre l'escenari comentar que apart d'ells tres, també hi havia dos nois als teclats (un dels quals anava agafant la guitarra) i després un tercer a la bateria. L'escenari era molt simple, però a les pantalles del costat s'hi projectaven alguns videos. El que passa és que estàvem tan aprop que quasi ni te les miraves.
El so, per quasi primera vegada a la meva vida, el vaig trobar molt molt bé. Hi anava una mica espantada, doncs no crec que la Fira de Gran Via estigui especialment adequada per a concerts, sinó que deu estar pensada per a exposicions, i el so una mica irregular de La Casa Azul, em va fer patir una mica. Però va millorar molt i se sentien totes les veus perfectament, podies entendre cada una de les paraules que deien i tot molt nítid. Em va encantar.

El concert en sí molt bé, amb moments de més col·laboració per part nostra (del públic) i moments una mica més fluixos. Però qui pot negar que un concert on es toquen Don't You Want Me i Together in Electric Dreams és un bon concert? Potser en Phil Oakley no serà un gran ballarí, però no para ni un segon de moure's per sobre l'escenari. Va caminant o fins i tot corrent d'un costat a l'altre sense parar i tot i que sembla bastant estudiat (segur que sempre fa el mateix), se'l veu disfrutar i és capaç de mantenir la veu durant tota l'estona.

Al final vaig poder fotografiar el setlist i, per tant, tinc les cançons que van tocar. Hi vaig trobar a faltar Human:
  1. Seconds
  2. Lebanon
  3. Open Yout Heart
  4. Heart Like A Wheel
  5. Empire State Human
  6. Night People
  7. Love Action
  8. Tell Me When
  9. Mirror Man
  10. Sound Of The Crowd
  11. Fascination
  12. Don't You Want Me
  13. Being Boiled
  14. Electric Dreams
Jo segurament hagués tret Seconds i Being Boiled però la resta fan un bon conjunt de cançons per passar una hora del més divertida.

He buscat per Youtube i per ara només hi ha penjada aquesta cançó:



divendres, 13 de juliol del 2012

The Human League - Concert

Aquesta nit podrem disfrutar d'això a Barcelona:


The Human League tocant durant una curta hora. Tot i que potser no ha estat mai dels meus grups preferits, sempre hi ha hagut cançons que m'han acompanyat i m'han fet disfrutar. Espero que després dels concerts anteriors la gent marxi i ens deixi arribar endavant a la resta.

dissabte, 7 de juliol del 2012

Wolfsheim: Once in a Lifetime

Fa una estona estava escoltant Peter Heppner - Wolfsheim i ha sonat Once in a Lifetime i m'ha aparegut, instantàniament, la necessitat de compartir-la.


"Calm down my heart, don't beat so fast
Don't be afraid just once in a lifetime"

Pet Shop Boys: Winner

Després d'una setmana bastant dura físicament i psíquicament, per fi tinc una estona per a postejar alguna cosa.

Pet Shop Boys ha donat a conèixer una segona cançó del seu nou disc Elysium. No hi ha un video oficial, però sí un video on es poden llegir les lletres de la cançó Winner.



No entusiasma, però sona bé. Seguirem a l'espera.