VNV Nation - Gratitude

Avui toquen, per fi, VNV Nation a Barcelona. I després d'una mala notícia i dues d'horroroses, encara sort que estic segura que el concert serà memorable.

Demà, a Madrid. I diumenge, morta de cansament, però feliç segur. Per a preparar-nos, a l'últim moment, abans de sortir de la feina, Gratitude. Temazo del darrer àlbum Automatic.



Està bé al video que en Ronan Harris explica el seu significat per a la cançó i diu que no està sent cínic, sinó que li dóna les gràcies a tots els cabrons que han gosat posar-se al seu camí.

A disfrutar!

Frozen Plasma - Crossroads

Aquesta setmana toca concerts, tant a Barcelona com a Madrid. Els grups seran els mateixos, però les sensacions espero que siguin positives i valguin la pena.

Els teloners de luxe seran Frozen Plasma amb en Felix Marc i en Vasi Vallis. Els dos discs que tinc, Artificial i Monumentum, em semblen genials, però últimament he estat mirant alguns videos en directe al YouTube i perden una mica. Crec que a en Felix Marc, que aquí està davant del micròfon, no està tan còmode com quan es troba darrere del teclat com en el cas de Diorama, on deixa tot el protagonisme a en Torben Wendt. Tot i això, no sonen malament i les ganes encara les tinc.

Per a l'espera per aquest divendres, volia compartir una cançó. He vist que n'he posat dues del darrer disc, així que optaré per Crossroads, de l'Artifical, del 2006.



Més que res crec que en Felix es troba una mica sol davant de l'escenari i és complicat moure's tot sol. Té la sort de ser tan guapo, per això.

James Cook - Face to Face

A través de IAMX vaig descobrir aquest video. En James Cook havia tocat amb el grup Nemo, però també amb IAMX i d'aquí ve la seva relació amb en Chris Corner. El 2010 va treure el seu primer àlbum en solitari, Arts and Sciences, escrit juntament amb l'Anne Marie Kirby.

El primer videoclip promocional va ser Face to Face i va ser dirigit i editat pel Chris Corner.



Segons l'anotació al YouTube, és el primer video rodat, exclusivament, amb una Casio Exilim EX F1Slo-Mo Super Cam, que és la que li dóna alguns dels efectes al video.

Avui he vist que ja havien rodat un segon videoclip, però no em convenç tant com el primer, que em té enamorada. Aquest segon es diu End of Summer.

Meat Loaf

Meat Loaf és un grup que no recordo com vaig conèixer, una casualitat em portaria a la següent i així fins a trobar-los.

Meat Loaf és el nom amb què es coneix a Marvin Lee Aday, el cantant i actor (el Bob del Fight Club, per exemple) nordamericà. Va aconseguir el seu èxit com a cantant amb el disc Bat Out of Hell el 1977, però va navegar entre penes fins que el 1993 va aconseguir treure el Bat Out of Hell II i va ser número 1 en tot el món.

Aquest és el disc que jo vaig conèixer i que crec que val la pena escoltar des del principi fins al final. No és la música que acostumo a escoltar, aquest home, al cantar, crida com un boig, però val la pena. Musicalment està fet amb molta cura i detall i les lletres són maques, a la vegada que la seva veu els hi dóna vida. M'agrada especialment quan la combina amb la d'una dona.

Poso un video d'un medley, és a dir, d'una barreja de diferents cançons perquè no acabava de decidir-me:



Com que el video és molt actual, en posaré també un una mica més antic. En aquest cas és u Took The Words Right Out Of My Mouth, que és de les actuacions més antigues que he trobat:



Quan era jove sembla ser que embogia, literalment, sobre l'escenari i que estava sempre a poc de quedar-s'hi d'un atac de cor. Amb els anys s'ha anat moderant i s'ha tallat el cabell, la resta segueix igual.

Més endavant ja posaré més cançons perquè n'hi ha moltes amb les que m'he quedat amb les ganes.

IAMX - Nou disc

IAMX, és a dir, en Chris Corner, ja està preparant el seu proper disc, per ara, amb el nom de IAMX5.


Al seu blog ens ho explica una mica. Comenta que s'ha pres un temps de calma i reflexió després del darrer any de gira i que ha començat a escriure de nou.

Mentre esperem el nou disc, podem anar disfrutant dels anteriors. En aquest cas es tracta de My Secret Friend del disc Kingdom of Welcome Addiction. En aquesta cançó hi col·labora Imogen Heap, cantant, compositora i escriptora de Londres.



El videoclip no em convenç, però la cançó la trobo molt maca.

VCMG - SSSS

En Vince Clarke i en Martin Gore segueixen donant notícies sobre el seu àlbum conjunt, després de 30 de la fundació de Depeche Mode als 80.

El disc, que es dirà SSSS i sortirà a la venda el 12 de març, té la següent portada (bastant lletgeta) i tracklist (que es pot veure en qualsevol de les seves pàgines web):


Conté 10 cançons, que tal i com anunciaven, són realment de minimal techno. Es poden escoltar uns retalls al YouTube.



Realment no és el meu estil, m'agrada més sentir veus de tan en quan i escoltar les lletres d'aquests dos petits genis, però després d'haver-ho escoltat un parell de vegades, no em desagrada, tot i que segons com em carrega una mica. Potser el m oment tampoc és l'adequat.

M'agradaria veure'ls punxant en directe la seva música, potser dos dels músics "de rock" més vergonyosos de la història (amb el permís de Peter Heppner, és clar).

New Order - Concerts 2012

De nou un grup es "reuneix" per fer calaix en festivals. Dic "reuneix" perquè no hi seran tots, faltarà en Peter Hook, que estarà amb la seva pròpia gira. Efectivament, parlo de New Order i de la seva presència al FIB.

Per sort, també faran un altre tipus de gira pel Regne Unit. A la pàgina de NME hi ha més informació.

Aquestes són les possibilitats que he vist fins ara:

• Dijous 26 d'abril: O2 Apollo Manchester
• Diumenge 29 d'abril: Birmingham Ballroom
• Dimecres 2 de maig: O2 Academy Brixton
• Dissabte 5 de maig: O2 Academy Glasgow

Descartant els concerts entre setmana em quedaria el del dissabte 5 de maig a Glasgow. He mirat vols i per uns 100€ puc anar i tornar. Tot i això, els horaris no són els millors i no tindria gaire temps de visitar res. Val la pena anar-hi doncs? Com que queda tant encara, millor esperar i veure si afegeixen més concerts.

Segons Gigero també tocarien a Praga el divendres 29 de juny i fa tant temps que vull anar a Praga...


Mirant els posts per tal de no repetri cap cançó, veig que no he escrit mai realment de New Order, tot i que apareixen diverses vegades anomenats.

Una mica la història seria la de 3 nois (Bernard Sumner (guitarra, teclats i veu), Peter Hook (baix) i Stephen Morris (bateria)) que, després de la mort de l'Ian Curtis el 1980, decideixen incorporar la Gillian Gilbert als teclats i fundar el nou grup. A partir d'aquí el seu so va evolucionar del to punk-fosc de Joy Division a uns temes més alegres i més electrònics.

Com que no havia posat mai una cançó seva, he estat dubtant bastant. Al final, m'he decidit per 1963, després de descartar True Faith i Blue Monday perquè tot i potser ser les que més m'agraden, les he escoltat moltes vegades, també amb les versions d'And One i el mateix amb Bizarre Love Triangle amb la versió d'Apoptygma Berzerk.