vnv nation

Per fi han arribat. Després de gairebé un mes d'haver-los encarregat i de què es perdessin pel camí, els tornessin a enviar, etc. Han arribat. Ja els tenim aquí!!


Vnv Nation (Victory not Vengeance) es un grup que va sorgir de mans de Ronan Harris (electrònica, lletres i veu) que més tard va formar el duo amb Mark Jackson (bateria).


El seu primer disc va sortir el 1990, però no va ser fins el 1999 amb Empires que van aconseguir un gran èxit. El 2002 va sortir Futureperfect, per mi el millor dels seus discos, tot i que té els seus detractors ja que s'allunyaven una mica del seu so original.

El seu so es pot definir de moltes maneres, però per mi el més fàcil seria dir que fan Synthpop tot i que sovint se'ls coneix per fer Futurepop (barreja de Electronic Body Music, música industrial i synthpop). En definitiva, música electrònica fosca i contundent.

A l'abril de 2007 va sortir al mercat el disc Judgement. Un disc amb un so molt similar al de Futureperfect.

He intentat escollir algunes cançons: Chrome, Kingdom, Beloved, Epicentre, Illusion...

Un gran descobriment del 2006-2007.

Erasure

Erasure es el grup de synth-pop format per Andy Bell i Vince Clarke (compositor de Depeche Mode ens els seus inicis).


El 1986 va sortir el seu primer disc Wonderland i tot i no tenir gaire bona rebuda es podia entreveure la qualitat del grup, seguint una mica els passos de Yazoo (grup que va formar Vince Clarke juntament amb Alison Moyet) però del que s'han anat distanciant al llarg dels anys, creant el so característic d'Erasure. Des de llavors han tret 13 discs nous, l'últim dels quals és Light at the End of the World.

Aquest darrer disc, que ha sortit aquest 2007 ha tingut 3 singles:

1. I could fall in love with you - I like it
2. Sunday Girl - Take me on a Highway
3. Storm in a Teacup - Sucker for love


Són cançons que m'han sorprès i m'han fet interessar-me més per aquest grup i començar a buscar més informació i anteriors cds.

A més, amb aquests singles de colors era inevitable comprar-los:


Aquests dies hi ha poca cosa a fer a la feina, així que avui ha estat un dia Erasure de principi a fi. Què gran és youtube!!!

Val la pena veure la versió que fan d'ABBA, 'Take a chance on me'. El vídeo és molt divertit.

Un altre video: Love to hate you

Vindran a Barcelona de tour en algun moment?

Editors - An end has a start

Editors són un grup de rock (indie) britànic. Han estat un altre dels grans descobriments del 2007, tot i les crítiques que he pogut llegir per la xarxa.

El 2005 van treure el seu primer disc "The back room", però jo els he conegut amb "An end has a start" que va sortir el juny del 2007.

Se'ls compara amb molts grups (Interpol, Joy Division, Coldplay (?)...) però crec que tenen un estil una mica diferent. Interpol tot just els acabo de descobrir, pel que no puc comparar-los gaire. Amb Joy Division... buf! Crec que la música i les lletres de Ian Curtis són molt més fosques i desesperades, Editors son més pop i, probablement per això, m'agraden més. Pel que fa a Coldplay, és una broma?

La veu del cantant, Tom Smith, sona molt profunda (sembla que hagi de ser més gran) i et fa posar els pèls de punta en alguns moments:

The saddest thing that I'd ever seen
Were smokers outside the hospital doors


Les cançons del nou cd són:

01. Smokers Outside The Hospital Doors
02. An End Has A Start
03. The Weight Of The World
04. Bones
05. When Anger Shows
06. The Racing Rats
07. Push Your Head Towards The Air
08. Escape The Nest
09. Spiders
10. Well Worn Hand

An end has a start:

Podria seguir posant videos però no acabaríem mai: més vídeos

Després de tocar fa poc al festival Wintercase, tornaran en directe a Barcelona el 31 de març (Razzmatazz) però ves a saber com estarà el meu pressupost d'aquí a llavors. Esperarem una mica a veure què tal evoluciona tot, però estic segura que en directe poden sonar molt i molt bé.

Noob Tour

Ara ja farà cosa d'un mes que tinc aquesta entrada a les meves mans.


Sí, no hi faltarem: dissabte 19 gener 2008, Bikini, de/vision.

Per anar fent boca (quant fricky suelto entre el públic):

Samarretes Héroes del Silencio

Al concert d'Héroes del Silencio de Saragossa em vaig comprar una samarreta. En general m'agraden les samarretes dels concerts: fosques, bona qualitat, mida correcta... Però han de ser sempre tan cares? De 20 a 40€, és una broma?

Però sí, jo sóc de les que les compra i cada vegada que me la poso recordo el concert.

Bé, aquesta és la que vaig endur-me del concert del dia 10:


La veritat es que de la meva talla no quedava més que aquesta, així que "cap a la saca". Per darrere no té cap dibuix. Jo volia la típica negra, amb el dibuix blanc davant i les dates darrere però només quedaven talles gegants.

Aquest Nadal, a casa me n'han regalat una altra. No és la negra i blanca però també és maca, i el més important és que posa les dates del Tour 2007:


Mica a mica m'hi he anat deixant els calerons (depeche mode barcelona i granada, héroes del silencio i pet shop boys). Aquest gener tocarà de/vision i al març the cure. A veure si per llavors encara tinc diners...

Regals musicals (part 2)

Seguim amb el relat dels regals que han caigut aquest Nadal.

Per començar, van venir 3 cds:


01. de/vision: Noob (per fi l'original! que amb el disc dur espatllat només el tenia a l'mp3. Un disc molt complet, amb cançons molt bones i alguna que no m'agrada gaire (Obsolete, per exemple), però molt rodó en conjunt);
02. Placebo: Placebo (el primer disc, piratejat perquè no estava a la tenda, però amb un vale de 20€ perquè me'l compri original o me'n compri un altre);
03. Pet Shop Boys: Introspective (una altra edició especial, amb dos cds: el cd original i un altre amb (espero ja que encara no l'he pogut acabar) algunes perletes. A part, també porta un llibret mol complet, amb l'explicació de totes les cançons).

Més tard, vam seguir amb els vinils:


01. Pet Shop Boys: Flamboyant {single} (versió japonesa o xinesa del single. El vinil o la cançó en sí potser no seran gran cosa, però que no estigui en anglès, castellà, etc. és el que el fa especial. A la foto semblen dos singles diferents, però és el davant i el darrere);
02. Arcade Fire: Neon Bible (un dels nous grups que he descobert aquest any. Bons i originals, no és el típic grup de pop-rock dels que n'hi ha a centenars, toquen tot tipus d'instruments i els fa ser diferents);
03. Erasure: Storm Chaser {single} (un altre single al que he caigut perquè està pintat. Tot i això, ja l'he escoltat i és una típica cançó d'Erasure, pel que ja m'agrada).

Això és tot per aquest any. Tot i això, per internet em vaig comprar un cd del Bowie que ja tinc a les meves mans i dos de Vnv Nation que es van perdre pel camí i que ja m'han tornat a enviar, pel que en uns dies estaran aquí.

Depeche Mode - TTA 26/07/2006

Esperant la segona part dels regals musicals, fem un altre "Remember when" de Depeche Mode.

Després de l'espectacular concert al Palau Sant Jordi, vam comprar uns bitllets de vueling per anar cap a Granada a veure un dels concerts del Touring the Angel de la gira d'estiu.

Ens vam despertar a la matinada, taxi fins a l'aeroport, avió fins a Granada. Primer objectiu aconseguit. Cap a les 8h del matí ja estàvem al sud d'Espanya i teníem tot el matí per endavant per fer una mica de turisme.


Vam dinar un frankfurt i vora les 15h ja estàvem fent cua sota uns 40º i amb unes quantes ampolles d'aigua per anar subsistint.

Van obrir les portes per a què puguessim entrar abans d'hora ja que estava tot a petar, feia molta calor i la gent s'estava posant nerviosa. Després d'un sprint vam aconseguir estar a segona fila, al costat esquerra de l'escenari. Segon objectiu aconseguit.

A dins la plaça de toros no feia tanta calor, però encara quedaven almenys 2h pels teloners: Second (espanyols) i The Raveonettes (moment en el qual em pensava que no sobreviuria i em vaig haver de sentar al terra).

A les 22h va començar el concert i després de tot el cansament del dia l'únic que quedava era disfrutar del moment. Una passada, tercer objectiu aconseguit.

El setlist va ser més curt, però amb alguna variació respecte al concert de Barcelona que es va agrair:

01. Intro
02. A Pain That I'm Used To
03. A Question Of Time
04. Suffer Well
05. Precious
06. Walking In My Shoes
07. Stripped
08. Home
09. In Your Room
10. John The Revelator
11. I Feel You
12. Behind The Wheel
13. World In My Eyes
14. Personal Jesus
15. Enjoy The Silence

- encore -
16. Leave In Silence
17. Photographic
18. Never Let Me Down Again


Stripped em va fer posar els pèls de punta, doncs va ser la primera cançó de DM que em va enganxar. Photographic em va fer saltar com una boja, mentre intentava aguantar la càmara per a grabar en video.

El Martin va cantar Home i Leave in Silence, on es quedava quasi sense aire, però va ser molt bonica.

Després del concert vam estar fent temps pel carrer ja que no teníem on anar a dormir i l'aeroport no obria fins les 5h. Vam dormir una mica a l'aeroport i un avió fins a casa.

A veure si realment treuen un altre disc el 2008 i els podem seguir una mica per la geografia espanyola. A Catalunya segur que m'hi veuen i a partir d'aquí a veure quins dies i quins llocs ens ofereixen.



Un vídeo per acabar: Photographic (és inevitable saltar i cantar amb aquesta cançó, oi?)

Sort que em van regalar una càmara més bona perquè aquesta qualitat d'imatge és desastrosa.