IAMX: The Unified Field

Novetats sobre el nou disc d'IAMX, que mentre estava en les seves primeres fases s'anomenava IAMX5 i ara ja té nom i cognom The Unified Field.

A part, sembla ser que s'ha penjat una nova cançó (crec que la van donar a conèixer per la radio ara fa uns dies), que no s'acaba d'escoltar bé del tot, però que té el mateix nom que l'àlbum i que... Bé, primer escoltem-la:


Doncs això, la veu m'agrada, però el so em sembla una mica discotequer, podríem dir. No tan sofisticat com ens té acostumats. Però potser no és la versió definitiva, potser només és una primera demo, potser és que no se sent gaire bé, etc. Però sí que té pinta de sonar a tope en directe, me la imagino amb una bateria a tot drap. Esperarem a veure què passa.

Per cert, el finançament del disc s'ha fet a través del crowdfunding, el que vol dir que ha posat coses a la venda i la gent ha pagat per elles (samarretes, discs firmats, prevendes del nou disc, etc. És a dir, merchandising amb algun extra). La gran sorpresa és que en 1 hora ja havien aconseguit el 100% dels diners que volien aconseguir i que 3 dies després, ja tenien el 300% i estaven afegint noves coses. Em sembla una grandíssima idea i me n'alegro que els hi hagi sortit tan bé.

Depeche Mode: Conferència de premsa

Avui Depeche Mode ha donat la tan esperada conferència de premsa a París. La veritat és que no l'he vista perquè em feia una mica de mandra i he preferit anar a fer uns encàrrecs...

Al tornar a casa m'he trobat amb mil comentaris per tot arreu que he anat llegint en diagonal. Una mica el resum seria que han presentat la primera branca del tour del 2013 (més endavant poso les dades), també han posat tota una cançó que sembla que es dirà Angel of Love i poca cosa més. Sembla ser que encara no sabien quan sortiria el disc ni amb quina discogràfica... però les entrades ja estan a la venda!

He llegit comentaris en contra de moltes coses, però en aquesta darrera sí que crec que tenen més raó, tot i que jo hi cauré igual. Posen a la venda les entrades quan encara no hem pogut escoltar el cd, quan ni tan sols està a la venda, amb prou feines hem pogut escoltar una cançó. I si després et decepcionen? Les has de revendre?

Pel que fa a l'estètica que sembla que es seguirà, no deixen entreveure res gaire cridaner, vestits de negre, una mica de cuir elegant i discret i amb ulleres de sol. Excepte en Dave, que deixa veure els seus ulls i aquesta barba ja pràcticament blanca. Les lletres del disc amb aquests triangles no m'agraden gaire, però què hi farem.

Les dates que ja han donat són les primeres europees, 34 concerts:

• Maig 7 - Tel Aviv - Hayarkon Park
• Maig 10 - Athens - Terra Vibe
• Maig 12 - Sofia Georgi - Asparuhov Stadium
• Maig 15 - Bucharest - National Stadium
• Maig 17 - Istanbul - Kucukciftlik Park
• Maig 19 - Belgrade - USCE Park
• Maig 21 - Budapest - Puskas Ferenc Stadium
• Maig 23 - Zagreb - Hippodrome
• Maig 25 - Bratislava - Inter Stadium
• Maig 28 - London - O2 Arena
• Juny 1 - Munich - Olympic Stadium
• Juny 3 - Stuttgart - Mercedes-Benz Arena
• Juny 5 - Frankfurt - Commerzbank Arena
• Juny 7 - Berne - Stade de Suisse
• Juny 9 - Berlin - Olympic Stadium
• Juny 11 - Leipzig - Red Bull Arena
• Juny 13 - Copenhagen - Parken
• Juny 15 - Paris - Stade de France
• Juny 17 - Hamburg - Imtech Arena
• Juny 22 - Moscow - Locomotive Stadium
• Juny 24 - St Petersburg - SKK Arena
• Juny 27 - Stockholm - Borlange Peace & Love Festival
• Juny 29 - Kiev - Olympic Stadium
• Juliol 3 - Dusseldorf - Esprit Arena
• Juliol 7 - Belgium - Rock Werchter Fest
• Juliol 11 - Bilbao - BBK Festival
• Juliol 13 - Lisbon - Optimus Alive Fest
• Juliol 16 - Nimes - Antic Arena
• Juliol 18 - Milan - San Siro Stadium
• Juliol 20 - Rome - Olympic Stadium
• Juliol 23 - Prague - Synot Tip Arena
• Juliol 25 - Warsaw - National Stadium
• Juliol 27 - Vilnius - Vingus Park
• Juliol 29 - Minsk - Arena

Per ara, el que més possibilitats té és el BBK a Bilbao, més que res per la proximitat a casa de mon germà. Però també m'agradaria veure'ls per Alemanya (com no) o potser per Londres. Haig d'acabar de mirar les dates i també hauria de pensar on estaré d'aquí tants mesos... (mirar el comentari final del post també)

També han comentat que quan acabin els concerts pels EEUU (que seguiran a aquests), tornaran cap a Europa i llavors sí que segur que cau Barcelona i allà segur segur que hi seré.

La cançó que han presentat es pot escoltar al YouTube:



És difícil jutjar una cançó havent-la escoltat poques vegades i sense el conjunt del disc. A vegades sí que veus que serà un temazo, però a vegades no n'estàs tan segur i aquest sembla ser un d'aquests casos. La primera vegada que l'he escoltat, només començar, m'ha fet pensar en el Paper Monsters, el primer disc en solitari del Dave Gahan i potser el més fluixet de tots. Després ja li vas agafant més el tranquillo i no m'ha desagradat del tot.


Per cert, la setmana que ve és probable que tingui una entrevista de feina! La dada dolenta és que és cap a València, però bé, mai se sap què passarà en aquesta vida, així que a veure què m'ofereixen!

Solar Fake: I Keep My Eyes Shut

Al parlar a l'anterior post de què aniré a Berlín a veure el Peter Heppner i la possibilitat de tornar a veure Solar Fake, no he pogut evitar escriure sobre aquests darrers.

Fins al moment han tret dos dics, Broken Grid del 2008 i Frontiers del 2011, i tots dos són d'una alta qualitat. Els he estat escoltant bastant últimament i, a part d'un parell de cançons que per a mi sonen massa brutes, la resta em tenen fascinada.

Al final m'he decidit per aquesta cançó del primer disc: I Keep My Eyes Shut, d'on m'encanta la tornada.



Al principi, amb aquesta veu com robòtica, potser no sembla que sigui gran cosa, però llavors arriba la tornada i et donen ganes de saltar i cridar.

Wolfsheim: Once in a Lifetime

Mentre intento organitzar el meu cap, el meu estómac i el meu pis (en vaig treure unes 15 bosses d'escombraries de merda i roba i està que llueix en aquests moments), vaig enviant currículums a tot arreu on crec que podria aportar alguna cosa. El meu camp és molt limitat, però sóc bona en la meva feina, així que potser només és qüestió de paciència.

Valoro positivament les úniques 4 respostes que he rebut, tot i que siguin totes 4 negatives. En una em diuen que enviaran el meu CV a Lituània, que és on està el meu departament... i en una altra que tot i que no estan buscant ningú, em trucaran igualment. La cosa no pinta del tot bé, però encara estic prou tranquil·la.


Mentrestant, he reomplert el meu disc dur de música i hi puc dedicar bastantes hores al dia: música + alemany, música + estudiar, música + llegir, etc. Amb això estic encantada.

Ara mateix he posat un variat de cançons del Peter Heppner, ja pensant en el concert que m'espera de cara al desembre i que tinc com a objectiu. Solar Fake el telonejarà en la seva gira, excepte a 3 ciutats o així. Una d'elles, com no, Berlín. De totes maneres, com que toquen el dia abans, espero poder-los veure igualment.

La cançó que m'ha animat a escriure al blog ha estat Once in a Lifetime i, tot i que la va fer quan encara estava a Wolfsheim, sembla ser que la segueix tocant en directe.



Com tantes vegades, es tracta d'una cançó trista, però m'apuja la moral:

Calm down my heart, don't beat so fast
Don't be afraid, just once in a lifetime

Tot i això, també volia compartir una versió que van fer de Mr Blue, una cançó del 1983 de Yazoo. En aquest cas és una cançó que em fa posar els pèls de punta.



Si no tanqueu el video a continuació toca una altra bona cançó, Leben... I Feel You.

Cancel·lació concerts Oomph!

Fa pocs dies comentava que Oomph! venien a Barcelona a presentar el seu darrer disc, però a darrera hora s'ha cancel·lat el concert.

Sembla ser que el cantant, el Dero, s'ha posat malalt i s'ha quedat sense veu, així que s'han aplaçat fins a una data encara no coneguda. A finals d'aquesta setmana és probable que ja se sàpiga. Aquí tenim l'explicació de la situació.

He pogut llegir molts comentaris de decepció, però el que m'ha sabut més greu era el d'una persona que deia que ara què en feia dels bitllets d'avió i l'hotel. Suposo que m'hi he sentit identificada.

Mentrestant, aprofito per posar una altra cançó del grup, en aquest cas és Labyrinth, en la versió en alemany:

In-edit Beefeater 2012

El divendres 26 d'octubre comença una nova edició de l'In-edit Beefeater i ja és la desena.

Cada any van aprenent noves coses i aquest any encara han donat un petit pas més amb el tema de les entrades. Ara ja les pots comprar per internet i no cal que vagis a la central a fer la cua i canviar-les. El problema serà imprimir-les, però per això estan els cibercafès.

Abans de fins i tot saber la programació em vaig comprar un abonament per a 10 pel·lícules (a 4€ la pel·lícula). Sempre n'acabo trobant d'interessants i, tenint en compte que estic a l'atur, el temps per anar-hi el tinc de sobres.

Ara fa uns dies es va saber la programació definitiva i ahir es van posar a la venda les entrades per a la gent que ha comprat un abonament anticipadament. Així que em vaig passar una bona estona llegint tots els documentals que hi farien i mirant els horaris. Encara no he canviat les entrades, deixaré un parell de dies per a la meditació, però ja tinc una primera selecció de 10 candidates.

Tota la programació està disponible a la pàgina web.

N'hi havia un parell que m'interessaven, però les fan a la marató nocturna i és massa tard i cansat per a mi (Hungarian Rhapsody: Queen Live In Budapest ‘86 i The Doors. Live at the Hollywood Bowl, sobretot el de Queen).

Per ara, les meves candidates són:

1. The Rolling Stones Charlie is My Darling - Ireland 1965: els inicis dels Rolling Stones.

2. Planet Rock: The Story of Hip Hop and the Crack Generation: un dels molts documentals que hi ha aquest any sobre rap o hip hop. En aquest cas es centra en el racisme del mandat de Ronald Reagan, que va aprofitar el crack per empresonar als negres.

3. Grandma Lo-Fi: The Basement Tapes of Sigrídur Níelsdóttir: una senyora islandesa que a partir dels 70 anys comença a fer unes gravacions casolanes d'un estranyament definit pop-naïf. M'ha pogut la curiositat.

4. Adrià Puntí: història i vida d'aquest estrany personatge que ens ha donat la nostra terra. Serà la meva contribució al documental nacional, el qual no m'acostuma a atraure tant com l'internacional.

5. Shut Up and Play the Hits: ens explica una mica la història de James Murphy, del grup LCD Soundsystem, abans del seu darrer concert.

6. Something From Nothing: The Art of Rap: un altre documental sobre rap. En aquest cas centrant-se més en la importància de les lletres en aquest estil musical.

7. Gimme Shelter: segon documental sobre els Rolling Stones. Documental sobre el concert que va donar el grup a Altamont, on els Hell's Angels s'encarregaven de la seguretat i van acabar apunyalant a un noi.

8. Lang Lang - The Art of Being a Virtuoso: o com criar un noi perquè acabi sent una estrella de la música.

9. Art Will Save The World. A film about Luke Haines: aquí s'explica la vida de Luke Haines, ànima de The Auteurs i Black Box Recorder, els quals no coneixo, però pel que s'explica sembla ser que era un personatge molt irònic i el documental és graciós, així que m'hi he decantat.

10. The Filth & The Fury: la història dels Sex Pistols, que sempre és interessant veure com l'expliquen pel que van significar.

David Bowie: Changes

Aquest matí he posat un greatest hits del David Bowie i com sempre, m'aturo en les mateixes cançons. En volia compartir alguna de les meves preferides, però he vist que eren justament les que ja havia posat alguna altra vegada.

Al fixar-m'hi més, he vist que les clàssiques no les he posat mai, així que al final he optat per un temazo clàssic que tothom hauria de conèixer, Changes.

Com que la meva vida es troba en un moment de molts canvis, ve que ni pintat:

Oomph! - True Beauty is so Painfull

Dilluns que ve venen a Barcelona Oomph!. És un grup de rock industrial que va néixer el 1989 a Wolfsburg.

Segons la wikipedia, actualment està format pel Dero Gou, l'Andreas Crap, el Robert Flux, el Christian Leonhardt i el Hagen Godicke.

No és un grup que conegui especialment, fa poc que els vaig escoltar per primera vegada, però sí que he trobat que tenen algunes cançons bastant bones i que se't queden al cap. Tot i això, aquests dies he estat escoltant el darrer cd, Des Wahnsinns fette Beute i no m'ha agradat tant.

Per aquest motiu, i perquè el concert cau en dilluns (un dels pocs dies a la setmana que tinc alguna cosa a fer), el més probable és que no hi vagi, però malgrat tot, volia compartir una cançó que em va agradar des del primer moment i sempre em fa somriure.

Es tracta de la versió en anglès de la cançó Wer schön sein will muss leiden i que es diu True Beauty Is So Painfull. El 2010 van treure el disc Truth or Dare amb la traducció a l'anglès dels seus èxits. Les seves lletres són en alemany, però suposo que per a arribar a un major públic, van decidir traduir els seus majors èxits. A vegades és graciós veure com canvia el significat d'algunes parts a l'haver de traduir-ho.



Grandmother, grandmother, tell me why you are still so young!

Fira del disc 2012

Avui m'he deixat caure per la fira del disc i m'he acabat comprant el següent (que està sonant de fons des de fa més de 3 hores).

En resum, ha estat:

• Camouflage: Voices & Images
• DAF: Gold und Liebe
• Nitzer Ebb: Showtime
• Depeche Mode: Strangelove
• The Cure: The Lovecats
• Ultravox: We Came To Dance
• Gary Numan: We Are Glass
• Alan Parsons Project: Eye In The Sky
• The Human League: Mirror Man
• Erasure: Drama!
• Erasure: Breath Of Life
• Erasure: Crackers International

Depeche Mode: Conferència de premsa

Porto uns dies anant amunt i avall i amb el cap una mica a la lluna, però ja és moment de comentar la notícia del moment. Si intentes entrar a la pàgina web de Depeche Mode, pots veure un compte enrere.

Què representa? Doncs ni més ni menys que els dies, hores, minuts i segons que falten per al 23 d'octubre, el dia que el grup presentarà el nou disc (que sortirà, segurament, de cara a l'abril de 2013) i les dates del tour. La conferència de premsa es farà a París.

Mesh: nou disc

Ja tenim noves notícies sobre el nou disc de Mesh. El nom serà Automation Baby.

Sortirà a la venda el febrer de 2013 i podrem escoltar el primer single un mes abans. Comenten a la seva pàgina de facebook que han estat un bon temps a l'estudi enregistrant el cd i que han penjat alguns videoclips per tal que es pugués veure una mica el making of. Ara ja està tot bastant avançat i que estan contents i que creuen que aquest és el seu millor àlbum.

Això del final és un clàssic de tot grup, tampoc diran que no els hi ha sortit bé, però a veure què ens presenten.

Això potser vol dir que el 2013 també els tindrem per a les nostres terres en directe.