Amphi Festival 2012 - Dia 2

Diumenge va començar igual que dissabte, arribant d'horeta al Tanzbrunnen, el lloc de l'Amphi Festival, donant una volteta per les paradetes i veient a la gent passar. Es veia que hi havia menys gent en general.

El primer objectiu del dia era anar a la firma d'autògrafs d'Aesthetic Perfection, a les 12h. Em pensava que hi hauria poca gent, però quan encara faltaven uns 20 minuts allò començava a fer goig. Com que en aquell moment tampoc hi havia gran cosa a fer, m'hi vaig quedar. Vaig aconseguir la firma i la foto i corrents a veure la darrera cançó de Lord of the Lost, que semblava que estava agradant molt a tots els assistents.

Després van sortir Solar Fake que vindran al desembre a Barcelona. Va estar molt bé, van tocar molt bé i el cantant molt delicat i amb bona veu, però on estava jo se sentia fluixet, la veritat. A l'estar sola em va fer vergonya cridar LOUDER!!!, però crec que hi haguessin guanyat.

Després van sortir Aesthetic Perfection i aquests sí que saben què és el soroll. Potser la veu no sonava prou nítida a vegades, però la resta ho compensava de ple. Molt bé la vestimenta, molt bé el so de la bateria en directe i molt bé el teclista pujat a sobre el teclat mentres tocava. Molta molta força, tal i com s'esperava.

Diumenge em coincidien tots els concerts que m'interessaven al mateix escenari, el Mainstage, el de l'exterior, pel que m'hagués pogut quedar allà, però vaig optar per descansar (i dinar!) mentres tocaven Stahlzeit. Són la banda tribut a Rammstein i com a tals van escenificar i posar foc a tot arreu. Va estar bé veure'ls i va estar bé descansar una mica també.

Mentre tocaven ja la darrera cançó vaig començar a aproximar-me a l'escenari, així quan van sortir The Crüxshadows ja estava en un molt bon lloc. Si estaves atent, cada vegada qeu canviaven de grup hi havia gent que sortia i et podies anar apropant. El cantant va sortir d'entre el públic, això ja augurava els seus següents passos: pujar-se tal mono a lesbarres de l'escenari, posar-se al lloc que hi havia entre l'escenari i el públic, i tornar a posar-se a caminar entre el públic. Pel que fa a la música va sonar molt bé tot i que em va semblar no conèixer quasi cap cançó de les que van tocar. També treuren nou disc.

A continuació era el moment de Mono Inc. Ja m'anava apropant a l'escenari mica en mica. En aquests dos canvis de grups encara no estàvem com a sardines, així que vaig poder descansar una mica sentada al terra, el que no va evitar que a l'intentar aixecar-me em trepitgés un cordó i em torcés el peu... però vaig dissimular com una campiona, així sí, tothom em va veure caure de cul. El grup va estar bé, però potser el tros "en acústic" va sobrar una mica. El cantant amb una guitarra i cantant The Passenger mentres anava xerrant. Una mica llarg tenint en compte que era un concert reduït de temps.

Llavors el torn tan esperat de Blutenegel. Aquí és on tinc els sentiments més contradictoris. No s'amaguen de què no toquen la música en directe, ni tan sols hi havia instruments a l'escenari, això està bé, total, si no faràs res, per a què fer el paperina. La música i la veu van sonar genials, però el que em feia caure la cara de vergonya eren les 4 noies que hi havia ballant i fent coreografies pel voltant: que si ara amb unes banderes (alguna no havia assajat prou) que si ara fem veure que som vampirs i ens mosseguem i surt sang, que si anem vestides de monja però acabem en bikini i, el millor, no sé com, peruqè no ho veia, però una va acabar despullada i una altra vestida com la mort la ruixava del que se suposava que era sang. La noia com si s'excités amb aquella sang i es llepava els braços i les mans i es refregava tota ella. No sé, la gent feia moltes fotos, però a mi em feia vergonya aliena.

Tot i això, la música va estar bé, vaig poder escoltar algunes de les meves cançons preferides i vaig disfrutar una bona estona.

Finalment, i ja a primera fila, And One. A la segona cançó vaig abandonar la primera fila per passar a la segona perquè no hi cabia per a saltar. Vaig estar molt contenta. Va sonar bé, l'Steve estava divertit, va fer broma (per suposat no en vaig entendre la meitat) i va cantar molt bé. Vaig saltar i cantar com una embogida i van tocar Back Home i Shouts of Joy del darrer disc que van sonar molt bé. Tmabé van tocar-ne algunes del Tanzomat, que jo hagués canviat per alguns clàssics i un parell de covers (The Walk i Timekiller) que potser no feien falta. M'agrada més quan colen els covers entre les seves cançons, tipus Wasted + Personal Jesus, tal com van fer.

També van estar una bona estona xerrant i fent una mica el tonto, com si haguessin escrit una cançó nova o així, però era com una broma de cançó, com si fos quan al final la gent crida "una altra, una altra" per tal que no s'acabi. No ho vaig acabar de veure clar. En Joke Jay va cantar High com ja va sent habitual i van fer broma una bona estona. Aquí suposo que va estar content perquè al ser a l'aire lliure podia fumar el que vulgués.

Això va ser tot. Vaig passar a veure Project Pitchfork per l'altra sala un moment, però no em quedaven forces, ni per a una cervesa i ni tan sols per a sopar. Cap a l'hotel a dormir i a veure com em llevava el dia següent.

I això va ser tot. Si puc, l'any que ve repeteixo o vaig a un altre festival similar, depenent del cartell. La gent prou bé, tot i que sempre hi ha gent curteta que empeny i molesta per a posar-se a davant, però menys de l'habitual.

Amphi Festival 2012 - Dia 1

Arriba el moment més complicat d'explicar. L'Amphi Festival en sí. Però comencem pel principi.

Dissabte vaig arribar a les 10.15h al lloc, però fins a les 10.30h no van obrir les portes, ja anàvem amb retard... Però com que els concerts no començaven fins les 12h tampoc calia de què preocupar-se.

El temps acompanyava com mai, un sol espatarrant, així que vaig aprofitar per començar a donar voltes a cotillejar les paradetes. Mil cosetes diferents més aviat de tipus gòtic, però també del no sé què que hi ha ara que van de mil colors, de les quals sembla que no vaig fer cap foto, però es pot veure aquí.

Personalment em tiraven més les coses gòtiques, però no exagerades. Al final només em vaig comprar una samarreta del festival, imprescindible, i una pulsera de cuir discreteta. Tot i això, em va agradar molt veure l'ambient.

Mentres esperava les primeres notes, em vaig asseure i em vaig passar vora una hora simplement mirant la gent passar i disfrutant dels diferents vestits, cada un més original que l'anterior.

A les 12h crec que vaig veure una cançó de The Wars, vaig passar a saludar al de Haujobb per preguntar-li si havia tocat amb Covenant a Barcelona i al dir-me que sí no vaig poder evitar dir-li que preferia Covenant... Simplement vaig passar perquè no hi havia ningú a la cua.

A les 12.30h vaig veure tocar Eisenfunk i em van agradar força. Era al Staatenhaus, l'escenari cobert i tancat, i només van ser 40 minuts, així que no es va fer gens pesant. Van fer ballar bastant amb la seva música especial de 8-bit, en plan joc de Nintendo.

Després vaig veure una cançó i mitja de A-Life Divided a l'altre escenari, cobert, però a l'aire lliure. Una d'elles va resultar ser un cover de VNV Nation. Aquests feien una espècie de rock dur que tampoc em va dir res.

Vaig tornar a l'Staatenhaus a veure Tyske Ludder i no ho recordo gaire, però no va estar malament.

Abans de què acabés, vaig anar a veure un parell de cançons de Spetsnaz que estava fent saltar a la gent de fora, del Mainstage.

Crec que llavors era la firma d'autògrafs d'Assemblage 23, els quals havien tocat el dia anterior a Barcelona, però jo no hi era... Volia veure Mind.in.a.box, però els vaig haver de suprimir per tal de poder agafar un bon lloc a l'altre escenari.

Així que vaig veure un tros de [X]-RX, que tampoc van estar malament. Però l'important venia a continuació: Seabound i Assemblage 23. Per a tots dos vaig tenir un lloc privilegiat a prop de l'escenari Staatenhaus, però la veritat és que crec que se sentia molt millor des de més lluny. Tot i això, els vaig disfrutar. El primer va tocar alguns clàssics (temazo Hooked!) i una cançó nova, a veure quan treuren el nou disc que deien...

Els segons també van tocar cançons noves, del darrer disc, i fins i tot The Last Mistake per la que jo patia per si no arribava al to, però tot perfecte.

Altra vegada vaig poder veure Camouflage en directe, i tant correctes com sempre. Si fa no fa amb les mateixes cançons que les darreres vegades que els he vist.

Tot seguit, la bomba d'Eisbrecher. Rock durillo a tota castanya. Prou divertits i amb molta força. Hagués estat bé entendre tot el que deien, però va ser divertit igualment. Amb bromes, canviant de vestuari i sonant molt bé. El públic prou entregat.

Llavors arribava el moment del dubte, volia veure The Sisters of Mercy, però volia un bon lloc per a Apoptygma Berzerk. Al final vaig escoltar només dues cançons del primer i encara sort perquè així vaig poder tenir l'oportunitat de veure els And One d'aprop.

Crec que vaig poder veure alguna cançó de Nachtmahr una mica abans també.

Finalment, vaig poder estar prou ben situada per a Apoptygma i juraria que el noi que hi havia al meu costat era el bateria d'Eisbrecher, que estava totalment embogit. Va estar molt bé, tot i que potser van tocar massa cançons de les més suaus, però igualment va valdre la pena.

Volia veure DAF, però tenia tant mal d'esquena que vaig optar per anar cap a casa. Sí, eren les 22.45h i m'havia estat alimentant de cervesa, no havia parat ni per dinar, així que vaig agafar una pizza i vaig anar tornant tranquil·lament a l'hotel. Un cop allà dutxa i a descansar fins l'endemà.

Amb And One (Amphi)

Finalment, el moment groupie més especial. El dissabte a la nit estava mirant de lluny un parell de cançons de The Sisters of Mercy, però en breu tocava Apoptygma Berzerk a l'altra sala, així que per a poder estar més o menys a prop, vaig començar a anar cap allà.

Pel camí, coses de la vida, em vaig trobar amb un parell de coneguts de Madrid. Vam parlar 2 minuts i em van dir que And One estaven firmant discs, però no al lloc oficial, sinó en una cantonada. Però que m'afanyés perquè ja hi portaven molta estona i volien marxar.

Al final els vaig veure i al posar-me a la cua, una parella russa em va dir que els havien dit que ells eren els últims, però els hi vaig dir que me la jugaria, jo no marxaria tan fàcilment. Em van dir que passés davant d'ells perquè sabien que eren els últims. Gràcies! Tot i que al final van marxar ells...

Total, una foto que tenien ells per allà firmada, una foto amb tots quatre, i els hi vaig dir que havia perdut diners per la seva cancel·lació del concert de Berlin.

Res especial per a ells, van dir les quatre frases de rigor, tot i que en Nico i en Joke Jay molt divertits, i ja cap al concert. Però per a mi va ser important, sobretot pel fet d'haver fet constar que amb allò que feien la gent hi perdia diners i il·lusió. Res que una foto no pugués arreglar, sóc fàcil de guanyar. Per cert, és cert que ho havien comentat i que jo ho havia llegit. I al final va ser cert. Van estar firmant autògrafs i fent-se fotos una bona estona.

Amb Aesthetic Perfection (Amphi)

El diumenge, també al lloc oficial, hi eren Aesthetic Perfection. No vaig saber benbé què dir, excepte que ens veiem en breu al concert que anaven a oferir. Sel's veia molt amables. Va ser, també, moment groupie.

Amb Assemblage 23 (Amphi)

Segueixo l'explicació d'aquests 4 dies a Colònia amb els moments groupie.

El primer dia, al lloc oficial vaig poder veure al Tom Shear d'Assemblage 23 amb els dos nois que l'acompanyen en directe. El de sempre, que em sembla que es diu Paul, i un noi que tocava la bateria.

Viatge a Köln

Ja torno a estar en un aeroport, en aquest cas el de Colònia, amb depressió post-vacacional, post-concertil, i escribint les meves impressions sobre el que he viscut durant els darrers dies. Quan arribi a casa espero poder penjar-ho al blog, juntament amb alguna foto.

Començaré parlant una mica del viatge en sí i de la visita a la ciutat. Vaig sortir de Barcelona dijous a la nit, amb el temps una mica just i equivocant-me de terminal (és tan difícil indicar-ho quan ho compres o a la carta d'embarcament?). Tot i això, tot va anar bé. Cap a les 22h arribava a Köln.

Mentres m'acostava a l'alberg juvenil al que anava, pensava "quin gran error, hagués hagut d'agafar un hotel". La veritat és que em vaig decidir pel Judgenherberge perquè era el més barat proper al lloc on serien els concerts, i tampoc lluny del centre.

Al final va resultar ser un gran encert. Em van donar una habitació amb 2 llits i una llitera, 4 llits! És el que passa moltes vegades quan viatges sol, sí, pagues més, però quasi mai et donen una habitació més petita del que consideraries necessari. A part, l'esmorzar de buffet era simple, però estava inclós i em va anar perfecte per carregar les forces matutines.

A l'arribar dijous simplement vaig menjar-me un entrepà i una cervesa a l'habitació i cap a dormir.

El divendres va començar d'hora. Vaig dutxar-me i fer temps mentre esperava que fossin les 7h per anar a esmorzar. Crec que a les 7.45h ja sortia per tal de turistejar. Com que era tan d'hora, tot estava tancat, així que simplement vaig anar cap a la catedral i vaig estar mirant-la per fora i passejant pels seus voltants. La veritat és que és impressionant i la part més maca de la ciutat.

El matí el vaig dedicar a veure tot el que era possible, contem unes 5 hores, de la catedral i ciutat cap a baix. Vaig tornar a dinar pel voltant de la catedral i per la tarda vaig fer tota la part de dalt, vaig creuar el riu Rhein amb telefèric i vaig acabar de passejar pel parc de l'altre costat.

La meva intenció era ja mirar on seria l'Amphi Festival i canviar la meva entrada per la pulsera corresponent. Com que estava ja al parc del costat, m'hi vaig deixar caure. Sense gens de cua, ni cap problema, ja tenia a la mà la pulsera i a la motxilla el programa.

Una parada tècnica a l'hotel i un parell de cerveses en un bar del davant de la catedral.

Cap a l'hotel a descansar per l'endemà... que em vaig llevar com sempre, a les 6h. A les 8h ja havia esmorzar i això que m'ho havia pres amb calma, així que vaig anar a donar un passeig d'1 horeta fent temps per a què obrissin les portes del festival. Vaig aprofitar per visitar la part del costat del riu que encara no havia vist i vaig tornar a passar de nou per la catedral i el pont de davant, que està tot ple de candaus.

Sí, ple, vol dir ple. L'endemà el mateix, però el vol matutí va ser més pel centre. Les explicacions del festival a part que sinó no acabaria mai :) Finalment, avui diumenge, i poca cosa a fer. Volia anar al Volksgarten, a veure com era el parc, però he acabat tan d'hora que finalment també he pujat a un bus turístic i a un edifici del costat de l'hotel que té molt bones vistes.

La veritat és que és una ciutat maca, que si tens poc temps amb 1 dia pots veure el més important, amb dos te la veus prou bé i si ja vols dedicar-te a museus, n'hi ha tants que potser hi hauràs de dedicar molts més dies.

Cap a Colònia

Aquí estic amb els nervis a flor de pell i deixant tota la feina possible feta. Camí de Colònia i de l'Amphi Festival! Som-hi!

Horaris: Amphi Festival 2012

A l'Amphi Festival han posat a disposició un horari que millora una mica l'Excel que jo m'havia preparat. D'aquesta manera, es pot veure a quins concerts arribes i a quins no.

Es pot entrar aquí i jugar amb els colors i els concerts i veure quins esdeveniments es sol·lapen i et venen ànsies assassines per aquest motiu. En el meu cas he utilitzat la següent llegenda:

• Verd: imprescindibles
• Blau: m'agradarien
• Lila: estan bé
• Vermell: firmes d'autògrafs interessants

Comencem per dissabte 21 de juliol:

Aquest és el dia més atapeït. Podré veure Seabound, Assemblage 23, Camouflage (tot i que aquests ja els he vist diverses vegades i si coincidissin amb d'altres mel's podria saltar), Eisbrecher i Apoptygma Berzerk. En aquest cas, em perdré totalment o parcialment els concerts de Mind.in.a.box i The Sisters of Mercy, el que em sap una mica de greu. Potser puc veure una mica l'inici dels dos, segons com vegi que s'omplen els escenaris de gent.

La resta, no són tan interessants per a mi, però sí que m'agradaria veure Eisenfunk, Tyske Ludder, Spetsnaz i Nachtmahr. A part, DAF tocarà a darrera hora i sense coincidir amb ningú, així que si no està ple, també m'hi deixaré caure.

Pel que fa a la firmes, hi ha Assemblage 23, Eisbrecher, Apoptygma Berzerk i Seabound. A la d'Eisbrecher segur que no hi podré anar, però a la resta, també depenent de la cua que hi vegi, potser m'hi deixo caure. La veritat és que això em fa una mica de por perquè m'imagino molta gent esperant i molt temps perdut.


Seguim per diumenge 22 de juliol:

Aquí no se m'ajunten tant els concerts, així que tindré més estones de descans. Els imprescindibles són Solar Fake, Aesthetic Perfection, Blutengel i And One. A part, hi ha The Crüxshadows i Mono Inc., que a més, toquen al mateix escenari, així que perfecte. També hi ha la possibilitat de Lord of the Lost i Stahlzeit que també podria ser interessant i també al mateix escenari.

A l'altra escenari hi ha Combichrist, que segur que no els podré veure i m'hauria agradat veure'ls una estona i, finalment, Project Pitchfork, que per acabar potser també estaria bé.

Pel que fa a les firmes, tenim Aesthetic Perfection, al que puc arribar-m'hi, i Solar Fake, que coincideix amb un concert, així que impossible.


A part de tot això, hi ha DJs fins a la matinada, però aquí ja no crec que m'hi vegin, massa cansat després de 12 hores de música.

The Human League - Crónica

Crec que va ser fa aproximadament 1 any que The Human League van venir al Sónar, a Barcelona, i no els vaig poder veure.

Des de llavors em sabia greu. Per tant, quan aquest any vaig veure que en tornava a tenir la possibilitat, no ho vaig dubtar més que unes hores. I no em van decepcionar. Comencem pel principi.


Vam arribar a la Fira de Gran Via a les 21h passades i ja estava La Casa Azul sobre l'escenari. El grup et pot agradar més o menys, el Guille Milkyway et pot caure més bé o més malament, però és innegable que l'espectacle de video que porten és impressionant.

A mi no m'agraden especialment, però darrere de l'escenari hi havia 16 pantalles de televisió amb uns visuals molt molt currats. A part, n'hi havia 4 més sota els que "tocaven" la música.

Quan van acabar, va estar punxant durant una horeta el DJ Amable, més que res mentre canviaven l'escenari. Ho vaig trobar molt avorrit, a excepció de dos temes com Boys don't Cry de The Cure i Enola Gay de OMD.

Per sort, però, durant el canvi d'escenari, la gent va aprofitar per anar al wc i a comprar una cervesa, pel que ens vam poder situar a primeríssima fila i bastant centrats.


A les 22h, va sortir en Phil Oakley a l'escenari amb Seconds, potser una opció una mica sosa pel meu gust, però això ja cada un en tindrà la seva opinió. Vestit amb una "xupa" de cuir llarga i ulleres de sol, ja des del primer moment es va entregar i la seva veu sonava espectacular. Quan a la següent cançó, Lebanon, van sortir les noies, vam poder notar una mica la diferència. A una d'elles se la sentia poc, a l'altra, degut a les notes tan altes que havia de fer, se li escapaven una mica, però vaja, estaven genials.

Tots tres van anar canviant de vestuari, però cal destacar el del Phil, que no podia ser més senzill, però quedava sempre elegant. Com he comentat, va començar amb una jaqueta de cuir llarga tipus Matrix. Després se la va treure i es va quedar amb una mena de mono (tipus mecànic) de color marró, que li quedava com un guant. Després tot de negre. Finalment, amb camisa blanca i corbata negra (el moment més àlgid) i després ja sense corbata, suposo que en part també per la calor que feia.

Sobre l'escenari comentar que apart d'ells tres, també hi havia dos nois als teclats (un dels quals anava agafant la guitarra) i després un tercer a la bateria. L'escenari era molt simple, però a les pantalles del costat s'hi projectaven alguns videos. El que passa és que estàvem tan aprop que quasi ni te les miraves.

El so, per quasi primera vegada a la meva vida, el vaig trobar molt molt bé. Hi anava una mica espantada, doncs no crec que la Fira de Gran Via estigui especialment adequada per a concerts, sinó que deu estar pensada per a exposicions, i el so una mica irregular de La Casa Azul, em va fer patir una mica. Però va millorar molt i se sentien totes les veus perfectament, podies entendre cada una de les paraules que deien i tot molt nítid. Em va encantar.

El concert en sí molt bé, amb moments de més col·laboració per part nostra (del públic) i moments una mica més fluixos. Però qui pot negar que un concert on es toquen Don't You Want Me i Together in Electric Dreams és un bon concert? Potser en Phil Oakley no serà un gran ballarí, però no para ni un segon de moure's per sobre l'escenari. Va caminant o fins i tot corrent d'un costat a l'altre sense parar i tot i que sembla bastant estudiat (segur que sempre fa el mateix), se'l veu disfrutar i és capaç de mantenir la veu durant tota l'estona.

Al final vaig poder fotografiar el setlist i, per tant, tinc les cançons que van tocar. Hi vaig trobar a faltar Human:

1. Seconds
2. Lebanon
3. Open Yout Heart
4. Heart Like A Wheel
5. Empire State Human
6. Night People
7. Love Action
8. Tell Me When
9. Mirror Man
10. Sound Of The Crowd
11. Fascination
12. Don't You Want Me
13. Being Boiled
14. Electric Dreams

Jo segurament hagués tret Seconds i Being Boiled però la resta fan un bon conjunt de cançons per passar una hora del més divertida.

He buscat per Youtube i per ara només hi ha penjada aquesta cançó:

The Human League - Concert

Aquesta nit podrem disfrutar d'això a Barcelona:


The Human League tocant durant una curta hora. Tot i que potser no ha estat mai dels meus grups preferits, sempre hi ha hagut cançons que m'han acompanyat i m'han fet disfrutar. Espero que després dels concerts anteriors la gent marxi i ens deixi arribar endavant a la resta.

Wolfsheim: Once in a Lifetime

Fa una estona estava escoltant Peter Heppner - Wolfsheim i ha sonat Once in a Lifetime i m'ha aparegut, instantàniament, la necessitat de compartir-la.


"Calm down my heart, don't beat so fast
Don't be afraid just once in a lifetime"

Pet Shop Boys: Winner

Després d'una setmana bastant dura físicament i psíquicament, per fi tinc una estona per a postejar alguna cosa.

Pet Shop Boys ha donat a conèixer una segona cançó del seu nou disc Elysium. No hi ha un video oficial, però sí un video on es poden llegir les lletres de la cançó Winner.



No entusiasma, però sona bé. Seguirem a l'espera.