Doncs sí. Sembla que m'han tocat unes entrades de flymusic, així que dilluns cap allà anem!! Espero que no m'hagin pres el pèl... i, és clar, que el concert estigui de puta mare.
dimarts, 25 de març del 2008
divendres, 21 de març del 2008
Morrissey
Morrissey és un compositor britànic. Es va donar a conèixer amb el grup The Smiths als 80's i, un cop la banda es va disoldre, va continuar en solitari amb bastant encert.La seva música es pot catalogar com a pop-rock tot i que hi ha influències de tot tipus, en la època de The Smiths, fins i tot del punk.
Els discs que ha tret en solitari són:
Les lletres de les cançons són part important de la seva descripció, doncs en elles hi volca totes les seves preocupacions pel món que l'envolta: conflictes, vegetarianisme, drets dels animals, etc.
Una de les cançons que més m'agraden és Irish Blood, English Heart (del disc You are the Quarry), on parla del conflicte Anglesos-Irlandesos i on exposa la seva opinió fent referències històriques a Oliver Cromwell, general britànic del segle XVII que va disoldre parlaments i que va dur a terme campanyes brutals de conquesta a Escòcia i Irlanda.
dissabte, 15 de març del 2008
Concert The Cure - 10/03/2008
Per fi va arribar el dia. No sé perquè tenia tants nervis, doncs per mi The Cure és un grup que m'agrada (molt), però que no ha marcat especialment la meva vida.
És un grup que té molt bones cançons, però he de reconèixer que les que més m'agraden són les típiques, els singles. La resta l'he deixat bastant oblidada i, probablement, ha estat un error.
Tot i això, vaig poder disfrutar del concert, de les 3h (i "pico") que va durar, de la música i dels singles que tant m'apassionen. D'acord, estan grans, en Robert Smith està gras, ronden els 50 tacos (per favor!) però qui pot dir que aguanta un concert de més de 3h? Estan en plena forma i pagar 40€ val la pena.
El concert va començar més o menys puntual (21.30h) després d'escoltar uns estranys teloners "65 days of static". L'escenografia era molt bàsica, només llums i 3 pantalles allargades a darrere on es mostraven algunes imatges en funció de les cançons que anaven sonant.
Enmig dels seus clàssics, vam poder escoltar 2-3 cançons del nous disc, que sortirà al maig. El setlist val la pena anomenar-lo, doncs és espectacular:
Setlist:
Plainsong
Prayers For Rain
alt.end
The Blood
The End of the World
Lovesong
To Wish Impossible Things
Catch
From the Edge of the Deep Green Sea
Kyoto Song
Please Project
The Walk
Push
Friday I’m In Love
Inbetween Days
Just Like Heaven
Primary
A Boy I Never Knew
Pictures of You
Lullaby
Never Enough
Wrong Number
One Hundred Years
Disintegration
Encore 1:
At Night
M
Play For Today
A Forest
Encore 2:
The Lovecats
Let’s Go to Bed
Freak Show
Close to Me
Why Can’t I Be You?
Encore 3:
Boys Don’t Cry
Jumping Someone Else’s Train
Grinding Halt
10:15 Saturday Night
Killing an Arab
Com de costum, vaig fer fotos i algun video:
THE CURE - Friday I'm in love
És un grup que té molt bones cançons, però he de reconèixer que les que més m'agraden són les típiques, els singles. La resta l'he deixat bastant oblidada i, probablement, ha estat un error.
Tot i això, vaig poder disfrutar del concert, de les 3h (i "pico") que va durar, de la música i dels singles que tant m'apassionen. D'acord, estan grans, en Robert Smith està gras, ronden els 50 tacos (per favor!) però qui pot dir que aguanta un concert de més de 3h? Estan en plena forma i pagar 40€ val la pena.
El concert va començar més o menys puntual (21.30h) després d'escoltar uns estranys teloners "65 days of static". L'escenografia era molt bàsica, només llums i 3 pantalles allargades a darrere on es mostraven algunes imatges en funció de les cançons que anaven sonant.
Enmig dels seus clàssics, vam poder escoltar 2-3 cançons del nous disc, que sortirà al maig. El setlist val la pena anomenar-lo, doncs és espectacular:
Setlist:
Plainsong
Prayers For Rain
alt.end
The Blood
The End of the World
Lovesong
To Wish Impossible Things
Catch
From the Edge of the Deep Green Sea
Kyoto Song
Please Project
The Walk
Push
Friday I’m In Love
Inbetween Days
Just Like Heaven
Primary
A Boy I Never Knew
Pictures of You
Lullaby
Never Enough
Wrong Number
One Hundred Years
Disintegration
Encore 1:
At Night
M
Play For Today
A Forest
Encore 2:
The Lovecats
Let’s Go to Bed
Freak Show
Close to Me
Why Can’t I Be You?
Encore 3:
Boys Don’t Cry
Jumping Someone Else’s Train
Grinding Halt
10:15 Saturday Night
Killing an Arab
Com de costum, vaig fer fotos i algun video:
THE CURE - Friday I'm in love
diumenge, 9 de març del 2008
The Cure - en camí...
Demà dilluns 10 de març, amb la ressaca post-electoral, arriben The Cure al Palau Sant Jordi de Barcelona.
Després de mesos de tenir les entrades, després d'un moment de crisis per pensar que les havia perdut amb el trasllat i uns mesos abans de què treguin el nou disc, venen a oferir-nos un directe de 3h, segons el que he pogut veure que han fet en d'altres ciutats.
Per la tarda tinc festa a la feina, així que anirem a fer cua per a poder estar més o menys a prop de l'escenari.
Ara només queda disfrutar:
THE CURE - Just like heaven (Leipzig 1990)
Després de mesos de tenir les entrades, després d'un moment de crisis per pensar que les havia perdut amb el trasllat i uns mesos abans de què treguin el nou disc, venen a oferir-nos un directe de 3h, segons el que he pogut veure que han fet en d'altres ciutats.Per la tarda tinc festa a la feina, així que anirem a fer cua per a poder estar més o menys a prop de l'escenari.
Ara només queda disfrutar:
THE CURE - Just like heaven (Leipzig 1990)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
